Pedagogia, ciència nuclear de l'educació
Pedagogia, ara. Pedagogia és la ciència nuclear de l'educació. Es fonamenta en totes les ciències que aporten coneixement a l'educació (30%). Integra el coneixement, explicació sistèmica i deriva propostes d'acció o elabora instruments (50%). Art personal capaç de motivar (20%).
La pedagogia relaciona educador i educand,
sempre amb vista a la cultura (coneixement, pràctica, prestigi, popular).
Paideia, obra de Werner Jaeger, identifica bé educació i cultura i tot mestre i
pedagog l'hauria d'haver estudiat. FONAMENT.
Estudiem-ho.Philippe Meirieu ha fet el recorregut de mestre i pedagog, professor d'universitat i assessor de política de l'educació, orientador de pedagogia familiar en canal de televisió. INTERVENCIÓ. Intervinguem amb normes fonamentades.
Versió en castellà de Faire l´École, faire la classe: En la escuela, hoy.
Karl Rogers va desenvolupar el coussenling, uns psicologia centrada en el client (per no dir-ne pacient), una psicologia d'ajuda a superar els problemes personals i d'acompanyament "no-directivitat", per reorientar la vida, inclosa l'orientació professional. Va fer tractaments per a infants amb problemes desenvolupant per això bases de l'escola terapèutica. És considerat l'iniciador de l'educació no-directiva.
La pedagogia actual, especialment amb adults com a tractament personal, segueix aquesta orientació d'ajuda i d'acompanyament molt basada en el diàleg. És un punt d'intersecció en entre psicologia i pedagogogia (psicoledagogia) com també hi ha la intersecció entre psicologia i medicina (psiquiatria).
La pedagogia en general intervé en situacions col·lectives, de gran grup, a diferencia de la psicoteràpia, generalment individual encara que també en dinàmica de grups reduïts. La pedagogia amb grups d'adults té com a referent Paulo Freire que també a partir del diàleg aconsegueix una alfabetització i cultura amb conscientització personal. És una educació amb dimensió política, no ideològica i doctrinària, sinó fent observar la realitat social i prenent consciència de la pròpia responsabilitat. En un món dividit entre opressors i oprimits, a través de al cultura i estudi s'ha de prendre posició.Ciències de l'educació i ciències pedagògiques. Gaston Mialaret a la UNESCO va fer una clara distinció entre Ciències de l'Educació, totes les que estudien l'educació. Ciències pedagògiques. Pedagogia com a matriu articulant finalitats, psicosociologia i mètodes. Didàctica com a base empírica, tècniques i procediments, Organització Escolar com a gestió de recursos humans, materials, econòmics i formals. Orientació educativa per a decisions de millora personal (avaluació d'aprenentatge), de centre (avaluació de funcionament i resultats), de sistema (supervisió de l'educació i planificació).
El pedagogo Gastón Mialaret propuso en su libro Introducción a las Ciencias de la Educación a fines de los años setenta una clasificación en tres grandes categorías:
- Las que estudian las condiciones generales y locales de la educación:
- Historia de la educación y de la pedagogía
- Sociología de la Educación
- Demografía escolar
- Economía de la educación
- Pedagogía comparada
- Las que estudian la situación educativa y los hechos educativos:
- Las disciplinas que estudian las condiciones del acto educativo desde los ángulos:
- De la fisiología
- La psicología de la educación de la sociología
- Ciencias de la Comunicación
- Las didácticas y la teoría de los programas
- Las ciencias de los métodos y de las técnicas pedagógicas
- Las ciencias de la evaluación
- Las disciplinas que estudian las condiciones del acto educativo desde los ángulos:
- Las de la reflexión y futuro:
- La filosofía de la educación
- La planificación educativa3
https://es.wikipedia.org/wiki/Ciencias_de_la_educaci%C3%B3n [12/06/2020]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada