Taizé, comunitat de pau, interconfessional, plurilingüe, estètica. Un alt valor educatiu.

He connectat amb Taizé, la tecnologia de la comunicació digital ens ho posa a l'abast. https://www.youtube.com/watch?v=GUDeCDnoajk&ab_channel=Taiz%C3%A9 He pogut seguir la Vetlla Pasqual (a l'hora que tenia disponible). Gent d'arreu, de totes les llengües, de diversos països, amb el seva pròpia visió del món i sentit de la vida que comparteixen amb els qui pensen diferent. LLum, color, cançó, paraula i silenci; la imatge a l'interior de cadascú.

És una comunitat de monjos agermanats fundada deprés dels desastres de la 1a i 2a Guerra Mundial,  aplegant cristians de diverses confessions per contribuir a l'entesa i la pau. Els anys setanta van fer una clara opció pels joves pensant que eren ells els qui podien superar el nihilisme sense esperança en aquest món d'interessos confrontats.

Jo hi veig alts valors amb fonament pedagògic que poden, que ens poden orientar en la nostra escola/institut que cerca amb la innovació i la transformació un canvi on tothom hi diu la seva amb finalitats imprecises. Si l'Escola Activa va marcar una orientació clara de la pedagogia als inicis del segle XX, avui, al segle XXI es encara vigent però cal equilibrar-la en una societat hiperactiva. Cal una Escola Activa (Ferrière, 1912) i Contemplativa, acció i observació interioritzadora. Cal una Escola ComunicActiva (Teixidó, 1992), que processi la comunicació de massa invasiva activant la comunicació amb la mediació educadora emotiva i cognitiva.

 

Podem veure aquesta manera de fer a Taizé. Una fe oberta a l'entesa humana i a la llibertat interior de sentit a partir de textos i rituals cristians que es poden seguir sense dogma ni doctrina, compatibles amb hunduïsmes, buddhisme. També amb l'Islam que reconeix en Jesús un profeta. També amb l'ateïsme que rebutja qualsevol imatge de déu prenent una actiud responsable davant la vida personal i social. Les poques imatges que es veuen a Taizé són reflex de l'expressió artística cultural diversa de l'experiència religiosa més humana. Tot plegat una bona base per a educar la dimensió religiosa humana, superant l'ensenyament doctrinal i la indiferència ignorant.

Però, tenint clares les finalitats de l'educació que el conjunt social ha de compartir, la pedagogia desenvolupa, instrumenta i organitza situacions d'aprenentatge que condueixen a les finalitats. L'humà és racional i també animal ritual, necessita expressar-se, i impressionar-se a través dels sentits. I l'infant aprèn al seu costat dels adults:  veu imatges i gestos, oeix/sent cants i lectures, acciona o es mou conjuntament amb els altres, olora flors o encens/sàndal i gusta pa, galeta, caramels o copa. L'estètica és important en l'educació. La bona disposició, el color, la llum creen una predisposició ben favorable. Contrasteu-ho amb la imatge de classes amb les cadires trabocades sobre les taules i persianes amb un ambient mig enfosquit. Quina entrada a classe més trista! Hi ha mestres i professors que en tenen cura, però no tots, i s'acaben imposant raons pràctiques (cadires trabocades, tanques metal·liques, entrades i sortides uniformes).

La cançó i música crea una predisposició mental favorable a la recepció i també a la comunió quan tots diuen el mateix, alhora. (És més que socialització externa, és socialització interioritzada). Bona respiració oxigenació cerebral, cadències de repetició a l'abast de tothom que s'aprenen al costat dels altres i milloren l'estat d'ànim. Els mateixos pensaments i sentiments cantats en diverses llengües i tots canten en qualsevol de les llengües ampliant la seva capacitat fonètica. ¡Quin goig, encara més per als infants, cantar en una llengua que no coneixen! (Vegeu el cançoner de Taizé amb cants en totes les llengües i no sols les més reconegudes: English, Français, Deutsch, Castellano, Català, Italiano, Português, Lietuviškai, Hindi, Korean...) que tothom pot entendre i afegir-s´hi).

La paraula és pensament, reflexió, aspiració. En tota llengua, contemplant la totalitat de l'UniDivers, oberts sempre a l'entesa amb els altres,  i a agrair la vida afrontant l'adversitat, confiant en l'Esperit. (Creença a part, és sens dubte salut mental). La paraula sempre articulada amb el silenci, un aprenentatge més que necessari en la societat sorollosa i de contínua difusió de missatges. Exercici de silenci de parlar i de pensar, que cal aprendre d'infants (Montessori, Waldorf-Steiner) i de joves (Communauté de Taizé, Fundació Sa LLavor, Fundació per a l'Art d'Educar).  Silenci exterior per escoltar millor i silenci interior per escoltar el silenci.

Faig aquesta comunicació perquè penso que Taizé ens ofereix una imatge del que ha de ser l'escola/institut d'avui on s'apleguen tots els infants i joves. Infants que participen.  I les imatges no vistes: joves que cuinen, renten plats, netegen habitacions; joves que canten, s'enriolen, juguen i potser s'enamoren; joves que reflexionen, debaten i expressen amb murals o teatre el compromís per la Terra i per la Pau.  

 

Imatge d'una institució de cultura viva, integral, plurilingüe i pluralista, capaç de comprendre la diversitat promovent l'entesa i la pau. L'escola/institut ha d'acomplir aquesta funció social que en temps anteriors ha fet la religió amb sistemes doctrinals. En una societat democràtica no hi cap la doctrina uniforme d'una religió però tampoc la falta de religió: de relectura del Cosmos i la Vida, de relligam amb els altres i de reelecció del projecte de la pròpia vida. Famílies diverses, confessions religioses lliures, professionals cultes i compromesos i  servidors públics equànimes han de confluir en aquest Pacte Social per a l'Educació que es previ a la confrontació pel model polític que els ciutadans amb el seu vot periòdic han de legitimar.