Coincideixo amb Ruiz Tarragó, enginyer, professor expert en tecnologies de la informació que hem de fer possible l'escenari de reescolarització amb les TIC front a una possible desescolarització o a la conservació del model general actual. És a dir, renovació del model d'escolarització uniforme dels il·lustrats, ara en una societat oberta, complexa i fins i tot líquida (inestable de forma). Hi vaig treballar molt a partir de la meva/nostra experiència docent d'escola activa, particularment en l'aplicació de les tècniques de l'Escola Moderna de la pedagogia Freinet que és qui més es va anticipar a les tecnologies a l'escola. Vaig anar als escenaris escolars més avançats el 1989 en l'ús dels AV i de les TIC a Catalunya: L'Horitzó i Súnion i vaig contrastar amb etnografia educativa i experimentalment el comportament dels alumnes amb relació a alumnes de centres de la mateixa condició econòmico-socio-cultural. Els nivells podien ser similars, però les respostes elaborades, matisades amb pensament propi es podien percebre. I eren alumnes que s'implicaven en l'activitat d'aprenentatge amb iniciativa.
Ho vaig deixar reflectit a una tesi doctoral: Escola ComunicActiva. L'escola de la societat de masses telecomuniada (UAB, 1992). No podia pensar que avui, vint anys després tingués vigència. Hagués esperat i preferit que hagués caducat perquè ja hauríem canviat el model d'escola.
Escrita en aquell moment gràcies al Framework III que el PIE ens va posar a disposició, ha estat digitalitzada, disponible a Tesis en Xarxa.
http://www.tdx.cat/handle/
Són 3 volums, 1861 pàgines, digitalitzats en 15 fitxers.
Al volum 2, fitxer digitalitzat TMTP13de15.pdf
es reescriuen els 30 punts de l'Escola Activa de Ferrière, 1913 com a Escola ComunicActiva (la que activa la comunicació de masses). Del 14 al 21 queda palès que la institució escolar és una institució de cultura per a tots, preferentment per a infants i joves que en gestionen molts dels serveis i activitats.
Des 2005 tenim l'Escola El Martinet de Ripollet que va obrir un camí en aquesta línia: comunitats, ambients, tots els recursos i tecnologies a l'abast dels infants amb projeccció al barri en accions al carrer. L'Administració l'ha acceptada, li ha reconegut un Pla d'Autonomia i la deixa fer... però no l'eximeix de les moltes burocràcies innecessàries en una institució escolar que té sistema pedagògic consistent internament i coherent amb la realitat social. I l'Administració s'alegra que li hagin sortit imitadors... però alguns no tenen consistència doncs cal una direcció pedagògica competent en la pràctica i en la fonamentació teòrica. I... molta dedicació, la funcionarial completa de 37:30 h setmana i la professional que vol dir pensar, observar la vida i la cultura i convertir-ho en iniciativa pedagògica. Quan arriben mestres a l'escola que pensaven que en tindrien prou amb 30 h de presència... la situació no és fàcil.
¿Avala realment l'Administració que les escoles siguin dirigides amb pedagogia? ¿Permetria que a l'hospital pogués ser director qualsevol treballador (celador, imfermera, economista...) encara que no hagués estudiat medicina? Hi pot haver un gerent però la direcció ha de ser mèdica. La primera condició, i no suficient, és que a les escoles d'educació i als instituts d'ensenyament hi hagi direcció pedagògica, estable i continuada.