DEL CÒMIC A CONSTEL·LACIÓ GRÀFICA. Llenguatge i pensament

 

 

DEL CÒMIC A CONSTEL·LACIÓ GRÀFICA. Llenguatge i pensament

He contemplat la producció gràfica i instal·lacions de nou autores, 'Constel·lació gràfica' al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, fins el 14.05.2023. Hi ha molta feina, una dedicació completa. Mereixen haver aconseguit publicar i difondre l'obra i no penso que els hagi estat fàcil. Parteixen del còmic amb plans de proximitat, focalitzats, expressius, efectius. Incorporen textos, siguin expositius, siguin bafarades de còmic en boca dels personatges.

Com a mestre d'escola vaig introduir activitats de còmic el 1977 amb alumnes que havien tingut una limitada escolarització. Era un exercici d'expressió escrita i gràfica al seu l'abast. Alguns d'ells ja eren lectors de còmics i de còmics amb gran tècnica gràfica, encara que amb continguts molt primitius. A través d'ells vaig conèixer 'Vívora' que ells mateixos em van deixar. A alguns alumnes els demanava que convertissin en còmic un text de Ciències Socials com la divisió de poders de Montesquieu que esdevenia complementari al comentari de text que feien d'altres. Així la tècnica gràfica s'omplia de contingut.

Em vaig fer llavors la idea que molts dels autors de còmic molt difosos havien tingut una limitada escolarització i per això amb un disseny gràfic expressiu i elaborat es vehiculava un contingut molt primari. Han passat molts anys, però veig que encara en algunes de les autores mostren uns continguts intimistes, emotius, personals i fins i tot infantils.

Hi ha però autores que presenten una critica social com ara Roberta Vázquez i en totes és present la vindicació de la feina de la creadora gràfica, la dificultat de publicació i la retribució que amb prou feines cobreix molts els estris i materials de color que necessiten per a la creació. I amb tot, el còmic com a llenguatge ha tingut una gran difusió i, com en tantes activitats professionals lliures, són comptats els que en poden viure. És l'efecte d'una societat i compra la feina, la feina que li pot donar més guany, no la feina que té qualitat intrínseca, valor de contingut o bellesa formal.

L'exposició al CCCB està molt ben pensada i realitzada i incrementa el valor de la producció gràfica de  les nou autores. Les instal·lacions són creatives i efectives. Té una visió oberta al llenguatge gràfic i dóna a conèixer la mostra que han fet alumnes de  l'institut del barri.

 

A l'Institut Miquel Tarradell han convidat els alumnes entre els quals es parlen trenta llengües familiars diferents a visibilitzar la seva llengua, encara que no sigui una llengua d'aprenentatge. Així, han fet textos, poemes o cançons que han escrit en la seva llengua familiar i també en català il·lustrats gràficament. Textos en àrab, panjabi, amazic, tamil... que nosaltres no sabem llegir, que a la classe han estat oralitzats i podem veure gràficament amb l'equivalent en català. Estan exposats a la vidriera de l'estatge del diari Ara al carrer Peu de la Creu, a tocar de l'institut.

Aquesta realtzació permet activar la 'polifonia de llenguatges' de la que parla l'entropòleg Lluís Duch. Ningú és monolingüe. Al llenguatge verbal s'hi afegeixen llenguatges: gestual, gràfic, musical... I el llenguatge verbal s'expressa en molt diverses llengües, totes amb el mateix valor independentment de la seva extensió en parlants. Així, les llengües familiars diverses d'alumnes nou vinguts a Catalunya, s'han de visibilitzar, totes tenen el mateix valor. La llengua catalata esdevé llengua comuna d'intercomprensió i el llenguatge gràfic permet aproximació comunicativa amb independència de la llengua oral.

Tanmateix, Derrida presenta l'antinòmia: Mai no es parla més que una sola llengua, o més aviat un sol idioma. Mai no es parla una sola llengua, o més aviat no hi ha un idioma pur. [J. Derrida, Le monolinguisme de l'autre, 1996].

L'educació escolar ha de potenciar tots els llenguatges i la diversitat de llengües amb visió integral. Així, qui reïx en un llenguatge també practica i accepta els altres. Qui parla la seva llengua, parla la llengua comuna i està obert a aprendre altres llengües, les que s'ensenyen a la institució escolar i l'aproximació a aquelles que pot conèixer amb els companys d'escola o de barri.

Hem de promoure que hi hagi transferència entre el llenguatge gràfic, les llengües orals i escrites i el pensament. No han d'anar per separat, expressen de forma plural els pensaments, sentiments i vivències humanes i coneixent les dels altres evitem un solipsisme fora mida i reequilibrem el nostre ànim.

Tanco amb el reconeixement a

El Roto (Andrés Rábago García)

Artista de còmics

artista que amb un còmic simple transmet de forma sintètica un contingut de pensament immens, i cada dia al diari El País, de fa molts anys.

L'efecte chat GPT-3.5. El minotaure digital.

 A la Universitat Pompeu Fabra, 20 i 21 d'abril de 2023

II CONGRESO INTERNACIONAL

Innovación Docente, Educación y Transferencia del Conocimiento

 

                                                GPT el minotaure digital

Es pregunten pel canvi en l'educació amb la chatGPT-3.5 com a motiu sorprenent que ha entrat en acció. És realment interessant que s'hagi generalitzat el debat que obliga a revisar el concepte, funció i sentit de l'educació. No cal entretenir-se assenyalant el perill en el GPT que és un  Generative Pre-training Transformer. És un pre-instructor, un convertidor d'aprenentatge instruccional generatiu. Si no es distingeix entre instrucció, aprenentatge i educació és difícil poder fer una anàlisi i interpretació.

La instrucció és la part més repetitiva de l'aprenentatge que s'adquireix amb exercici (algoritmes aritmètics, taules de multiplicar, ortografia, caligrafia) o entrenament (gimàstica, instrument musical, eines manuals). L'aprenentatge, de l'ensenyament, és el que queda adquirit en la persona, de l'exercitació, de l'observació, de l'experiència directa. L'educació és el desenvolupament personal integral, amb els aprenentatges adquirits, les capacitats activades (competències) i les aptituds i hàbits disponibles per fer nous aprenentatges. Vegem encara que la formació és (1) el pòsit de l'educació rebuda, allò que s'ha sedimentat i també (2) el procés continu durant tota la vida que consolida i amplia l'educació bàsica inicial amb la cultura, sigui d'acció o de contemplació. La formació es basteix amb valors, els valors que cada cultura accepta com a comuns

L'aprenentatge instruccional a través de la història ha anat trobant instruments i procediments que ho fan més fàcil: numeració, escriptura, imprempta, mecanografia. L'enregistrament de llenguatge, d'àudio o d'àudiovisual no són recursos instruccionals atès que exigeixen discriminació, comprensió i interpretació contextualitzada, són educació de capacitats. El chatGPT-3.5 afecta els aprenentatges instruccionals i també l'educació de capacitats i, inevitablement, afecta els valors que sustenten la formació humana.

Em limito a fer unes anotacions des de la pedagogia ciència sobre els principals interrogants i arguments que es presenten .

1. El GPT ens facilita l'aprenentatge per recepció, el pre-instruccional, però l'ensenyament-aprenentatge no s'atura aquí. S'afegeix als diccionaris, enciclopèdies, atles, anuaris que lamentablement es fan servir poc tirant del llibre de text o llibre manual. El GPT i altres formaran part de l'aprenentatge i cal aprendre a utilitzar-los.
   
2. El GPT pot vehicular moltes 'fake news', efectivament. Encara no sabem si més o menys que la Història, les històries nacionals de vencedors; que els periòdics i mitjans subordinats als poders econòmics i a les majories polítiques. Els docents encara no han incorporat a l'ensenyament la semiòtica de la comunicació i l'anàlisi de la comunicació de massa. Ja és temps de fer-ho.
3. El GPT dona respostes automatitzades complexes però al capdavall repetitives i cal saber donar-li la volta, preguntar d'una altra manera o contrastar amb mitjans més simples anteriors: enciclopèdia, diccionari, col·legues i professors. L'aprenentatge múltiple i en equip serà un aprenentatge més complet que l'individual. No es pot acreditar sols amb un examen de paper i bolígraf (o ploma) i reduir-ho a una nota numèrica.
4. El GPT aporta una base àmplia per a fer una elaboració pròpia. El menor temps d'accés a la informació comporta dedicar més temps al pensament d'anàlisi de la informació i elaboració de coneixement. (Recordem: Informació x Formació = Coneixement).
5. La capacitat per a elaborar pensament propi es desenvolupa amb pràctica i exercici personal, amb diàleg i cooperació grupal i descobrint fonts autoritzades i fiables: persones o autors digitals.
6. El digital és la darrera etapa de l'evolució del coneixement humà si s'ha desenvolupat la capacitat personal. L'humà ha de fer en pocs anys els procés que ha fet la humanitat en conjunt. L'infant ha de caminar i mantenir-se d'empeus, adquirir la parla, moure's a voluntat,  orientar-se en l'espai, vestir-se i disfressar-se, controlar el foc, llegir i escriure, calcular, passar de mites a racionalització, enllaçar emocions amb sentiments, completar l'objectivitat amb el sentit obert de la vida, veure que ens movem per interessos i també per valors, veure que entre els humans hi ha maldat i bondat... És un nadiu primigeni i alhora és un nadiu digital. És evolució cultural, no trencament amb l'origen. Per això calen tants anys d'educació.
7. Cal entrar al GTP amb seguretat, amb coneixements previs i un cap ben format, ben moblat per no desorientar-nos. (Com Teseu que entra al laberint del minotaure amb el fil i l'ajuda d'Ariadna). Cal saber contrastar amb altres documents, disposar de referències i treballar en equip. Cal fer a la màquina les preguntes adequades, afinades i disposar de criteris de contrast. Abans de conduir, cal conèixer la màquina i l'itinerari que hom vol seguir. Aquí hi ha feina d'educació.
8. El GPT ens facilita la feina documental com ho va fer l'enciclopèdia. No ens garanteix la certesa científica atès que hi ha imprecisions, el coneixement sempre és provisional i sempre hi ha interessats que introdueixen l'engany i cal saber olorar-lo. La seguretat  i prudència científica les ha de posar cadascú. La creativitat, més enllà de creuar coneixements diversos, ha de ser hàbit personal. Atrevir-se amb la intuïció, més enllà de les dades disponibles no ho fa la màquina, ho faig jo. No m'hi he d'acomplexar. Jo em puc equivocar perquè penso i invento: la màquina no s'equivoca perquè no ha de pensar i inventar, sols ha d'operar.
   
9. Modifiquem l'avaluació. Observem el procés d'aprenentatge en directe i contrastem amb proves de pensar a temps controlat, que puguin fer servir tots els instruments de consulta i documentació. La clau és que el docent formuli preguntes de pensar i relacionar, no de recordar,
   

Martí Teixidó

pedagog, dr.

Nota crítica

És lamentable, incoherent amb el sistema digital, vergonyant acadèmicament, que estant disponible la diversitat de llengües, s'ignori el català. El web està en anglès i espanyol.  No és innocent, a Catalunya, a la Universitat Pompeu Fabra. No mereix aquest nom.

Proposals may be submitted in  Spanish, English, Portuguese, Italian or French (one language only) . All the communications defended by their authors during the development of the congress will be part of different books edited by Dykinson, Egregius Editions, prestigious publishers very well located in the SPI Index.

XXIV EXPORECERCA JOVE de MAGMA. Valor pedagògic.

 

 

XXIV EXPORECERCA JOVE promoguda per  MAGMA 

He participat com a jurat  seguint les exposicions en directe i amb diàleg de projectes realitzats de Receca Jove d'anys anteriors a Cornellà. Enguany s'ha fet la fase final dels projectes millor valorats d'estudiants de batxillerat al Teatre de l'Aliança de Poble Nou (14.04.2023).

A la Societat Catalana de Pedagogia vam decidir incorporar-nos com a patrocinadors pel seu valor pedagògic que volem contribuir a difondre. Es promou el vessant d'aprenentatge de pensar, de conèixer i estudiar però de pensar i crear. És l'aprenentatge actiu que promou l'Escola Nova des d'inici del segle XX i que cal estendre en tota l'etapa d'escolarització, dels 3 als 18 anys d'edat. Ara, al segle XXI, amb més motiu atès que l'accés a la informació s'ha estès, la tecnologia digital la posa a l'abast, però cal arribar al coneixement i aquesta és la creació que ha de fer cadascú. La informació operada amb la formació esdevé coneixement i com més informació cal processar, major i més intensa ha de ser la formació assolida. La formació s'assoleix durant tot el procés d'educació que avui no pot ser recepció sinó que ha de ser observació, cerca, escolta, lectura acció, experimentació, diàleg, assaig, verificació. Tot amb dimensió personal (dedicació i voluntat) i dimensió social (cooperació i entusiasme). L'experiència de l'aprenentage en grup a l'escola o institut és una de les millors oportunitats per aprendre junts i 'digerir' l'excés d'informació i d'accés digital. Alhora és l'ambient d'activitat i aprenentatge que ha d'enganxar tothom i ningú ha d'abandonar abans de temps.

Les presentacions de recerca jove es fan en estands amb elaboracions de recursos físics i digitals. Disposen d'un temps prudencial i els observadors directes dialoguen amb els presentadors autors en llengües diverses (català, castellà, anglès, gallec). Les presentacions finals han estat fetes en tribuna de teatre per a públic assistent i jurat.

 

Valoracions per donar a conèixer

La seguretat comunicativa amb què exposen els estudiants és un aprenentatge que es fa exercitant-lo potenciat pel ritual social de respondre amb seguretat als observadors atents. El salt qualitatiu d'aprenentatge és evident en tots els estudiants i marca gran distància amb les presentacions de classe que és per on es comença. En presentacions públiques cal conèixer el tema i molt més: dominar l'oratòria expositiva, cuidar el gest i la mirada, comunicar amb l'auditori i gestionar el temps assignat.

Una derivada és l'autocontrol personal, molt millor que els qui surten als mitjans i diuen que estan nerviosos. S'aprèn progressivament, guiats pels professors, des de l'aula a les presentacions exteriors.

Es potencia els joves estudiants actius i voluntariosos i s'evita la jerarquia de suposada intel·ligència a vegades per això mateix, mancada de voluntat.

 

Accions per a estendre-ho 

S'ha d'anar estenent fins a activar-ho a totes i cadascuna de les comarques de Catalunuya. La participació de col·legis i instituts serà creixent, en nombre però també en exigència de qualitat.

Aquesta funció d'extensió encaixa en les funcions dels Centres de Recursos Pedagògics iniciats el 1982 com a centre de cooperació i intercanvi d'experiències de docents. Lamentablement se'ls ha decantat a ser oficines de gestió de la formació del professorat o serveis educatiu per al que toqui i sembla que hagin abandonat la funció pedagògica d'iniciativa de proximitat.

Els col·legis i instituts, els professors, han d'estar atents i animar-hi un grupet de dos o tres que s'animaran conjuntament. La seva activitat i elaboració forma part de l'avaluació acadèmica, evident.

 

Dues observacions

Tan bons comunicadors i comunicadores però tots deien: 'la meva recerca' com es fa tant actualment en la societat postmoderna: 'la meva tesi', 'el meu llibre', 'el meu article'. La societat postmoderna ha perdut la modèstia que és una virtud també social i penso que l'hem de suscitar i caracteritza els grans savis. D'altra banda des d'un punt de vista comuniactiu cal fer referència al contingut com ara 'aquesta recerca de localització d'espècies marines'.

En conjunt s'ha evidenciat que els estudiants han disposat de molt pocs mitjans, els que ells s'han pogut proporcionar, els de casa seva. Sembla que no s'ha facilitat l'accés autònom a laboratoris i tallers. Amb estudiant responsables de setze a divuit anys ha de  ser possible amb autorització discrecional.

Impuls d'iniciatives pedagògiques consistents

En la política educativa de Catalunya es va tenir l'encert d'incorporar el treball de recerca a Batxillerat, treball de recerca que s'ha generalitzat com a obligatori. Em sembla excessiu que s'hagi volgut estendre a l'Educació Secundària Bàsica i ja estava bé com a treball de síntesi. Alguns d'aquests treball de recerca o de síntesi s'han de presentar fora del centre, en centres cívics culturals, ateneus o associacions de veïns (ritual social).

El Departament d'Educació pot difondre millor el programa ExpoRecerca Jove a través del Centres de Recursos Pedagògics. 

Impulsar el Certamen d'Oratòria que amb Editorial Santillana i al Universitat de Barceloina es feia en català, en castellà i en anglès on també participava la Societat Catalana de Pedagogia.