Hem ignorat la pedagogia -ciència i tècnica- del segle XX.

 

Marta Rojals es pregunta a VilaWeb d'avui 10/12/2024

Com la recuperem, aquesta canalla?

• Vam voler fer xiquets feliços abans que no instruïts, i ara tenim xiquets que no són ni feliços ni instruïts

Comparteixo la pregunta, la preocupació, la denúncia social. Aporto resposta per contribuir a canviar la situació. De fet, haig de reproduir allò que vinc aportant fa uns anys.  Ho enllaço.

 

IEC - Portal de publicacions. Revistes científiques.

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem ignorat la pedagogia -ciència i tècnica- del segle XX construïda per docents pràctics amb estudi aprofundit. S’ha estès el discurs psicològic, sociològic i ara la neurociència que bé fonamenten teòricament. Però tothom inventa solucions, el què li sembla com a gran innovació. Vaig mirar de fer correspondre el discurs actual amb atecedents de pedagogia prou consistents i diversificats. Revista Catalana de Pedagogia, Vol 7 (2009-2010). Falta direcció pedagògica a l’educació i no ho esmenem, fa quinze anys. I seguim queixant-nos. A qui li va bé? MTP
https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/71728.001/58741

Carta a: Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans

 

 

Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans

Presidenta i membres del ple,

A la sessió d’ahir, 13 de juny de 2019 preveia demanar la darrera paraula per acomiadar-me. Darrera del debat no hi va haver torn de paraula i no va ser possible. La presidenta em convida a comunicar-ho per correu electrònic.

 

A la propera Assemblea General de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP) renovarem la junta i jo deixaré la presidència. Vaig  començar la meva dedicació activa a la SCP quan el Dr. Torrents i el Dr. González-Agàpito van convocar el 2001 els socis per mirar de reprendre l’activitat, aturada durant dos anys, configurant una gestora. Ens varen convidar directament a: Dr. Joan Mallart, Dr. Conrad Vilanou, Dr. Lluís Busquets, Mgr. Natàlia Garriga, Dr. Martí Teixidó que vàrem acceptar sense dubtar i ja a l’octubre vàrem publicar Repensar la pedagogia, avui. El 2003 vàrem elegir una junta presidida per Lluís Busquets. El 2007 jo vaig prendre el relleu a la presidència. Desconeixia els deures d’incorporar-me als plens de l’IEC, de la secció i a les reunions de societats filials. Vaig acceptar aquests deures de gestió i participació que he complert amb regularitat afegits a la meva activitat nuclear: que la SCP impulsés  una activitat científica amb equips de recerca que fessin aportacions a les necessitats socials de l’educació.

 

Ha estat per a mi interessant i ho agraeixo haver participat dels plens d’una secció tan interdisciplinària  com ho és la de Filosofia i Ciències Socials. De Herbart vaig llegir que la pedagogia havia de recórrer a les altres ciències per al coneixement científic. M’ha interessat sentir intervencions de filosofia, economia, immigració, demografia... totes. Fins hi tot penso que cal vincular la pedagogia a les altres seccions de l’Institut. A la Filològica per a l’ensenyament de la llengua, a la Històrico-Arqueològica per bastir l’ensenyament a partir del coneixement directe del propi país, a la de Ciències i Tecnologia per actualitzar l’educació amb el pensament inventiu tecnològic, a la de Ciències Biològiques per fonamentar l’educació en coneixement neurobiològic i la seva projecció psicosocial. La pedagogia, abans de dir res, ha de conèixer tot el que pot fonamentar l’educació.

 

Hagués volgut intervenir més en temes d’educació amb el coneixement pedagògic doncs sóc conscient que hi ha molta pedagogia discursiva que no aporta res i per això sembla innecessària. Ahir mateix escoltava l’exposició sobre procés migratori i resultats escolars a Catalunya. Una recerca feta amb rigor metodològic amb gran aplec de dades i anàlisis segmentats amb unes conclusions correctes alhora que prudents. Amb tot, amb una millor conceptualització de base des de la pedagogia, la recerca en sortiria enriquida. Ja es va comentar la fragilitat del concepte fracàs escolar que el ponent molt bé evitava dient assoliment escolar. Sistema educatiu és un altre concepte imprecís: la política educativa, el sistema escolar, el sistema d’escola, el sistema pedagògic...? Els resultats escolars o l’assoliment escolar permeten una valoració de la política educativa però no de la institució escolar. El concepte de rendiment és totalment enganyós. Pedagògicament, el rendiment es refereix a l’alumne, als assoliments en funció del seu punt de partida. Per a l’escola és el valor afegit de l’educació a les condicions de partida del conjunt d’alumnes.

 

Una altra mostra. Ahir el Dr. González-Agàpito va presentar el contingut del simposi Alexandre Galí al qual ens ha convidat a participar a la Societat Catalana de Pedagogia. Els tres àmbits, ben interessants, són: Escola catalana, Escola activa  i Renovació i formació dels mestres. Si alguna aportació distingeix Alexandre Galí d’altres pedagogs del primer terç del segle XX és que va desenvolupar, com cap altre, la dimensió científica tècnica de la pedagogia: mesura objectiva del treball escolar, ensenyament de la composició i escales de redacció, problemes Burt, lliçons de llenguatge funcional... Contribuirem al simposi fent l’aportació en aquesta línia.

 

Agraeixo la vostra atenció, llegint aquest escrit substitutiu de consideracions que hagués fet presencialment. Afegeixo a continuació un dels parlaments anteriors fets a l’Assemblea General de la SCP que clarifica com entenem la pedagogia científica.

 

Salutació cordial. A reveure.

 

Martí Teixidó i Planas

SCP, president (2007-2019)

dr. en filosofia i ciències de l’educació

 

Barcelona, 14 de juny de 2019

 

Contribució de la pedagogia. Activitat científica, prospectiva i aportació d’instruments a l’educació. Coneixement social.

 

 

La pedagogia és a l’educació com la medicina és a la salut o l’enginyeria a la construcció de màquines i sistemes automàtics. Sembla una evidència reconeguda,  per a la medicina i l’enginyeria sí, però no per a la pedagogia no. Tots eduquem, efectivament, com tots hem de tenir cura de la salut o conduïm un automòbil, potser la màquina complexa més usual. Si sentim dolor o ens falla la màquina, acudim a professionals entesos. Si no estem contents de l’educació escolar (motivació dels alumnes, resultats d’aprenentatge, casos d’assetjament, deures escolars, dispositius mòbils), parla tothom, tot ciutadà hi diu la seva o els docents esperen la contribució de professionals experts (psicòlegs, sociòlegs, periodistes, escriptors, policies, metges). I quina sort que se’n parla, dels desajustaments de l’educació, a la televisió, a la ràdio, als periòdics... i quina mala sort que després de tanta imatge, tanta paraula o tanta lletra quedem com estàvem.

 

Insistirem que la pedagogia s’ha de situar en la seqüència R + D + I. En un primer temps de recerca ha d’aplegar coneixement de ciències que han estudiat l’educació o aporten fonamentació. La pedagogia comença integrant aportacions de diverses ciències per explicar la complexitat que no pot explicar unilateralment cap d’elles. El desenvolupament de la pedagogia, el segon temps, comporta elaborar instruments (escales, pautes, rúbriques, proves de contrast) i normes d’acció amb criteris per a ajustar la decisió a cada context. La pedagogia és ciència normativa i empírica que ha de guiar la pràctica i s’ha de verificar amb criteris clars (funcionalitat, eficàcia, eficiència, optimització). La pràctica i verificació no són de laboratori sinó en la diversitat de situacions d’aprenentatge i de context social i econòmic. Aquest és el tercer temps, la innovació que  ho és en la mesura que els professionals milloren les seves pràctiques i els processos d’aprenentatge dels alumnes. La innovació s’ha de fer, doncs en diàleg amb els professionals i són ells els qui donen validesa a les aportacions pedagògiques si es van generalitzant.

 

Encara hi ha qui veu la pedagogia com a innecessària. Efectivament, és innecessària en un ensenyament selectiu on els docents solament tenen com a referència els resultats d’aprenentatge i l’accés d’alumnes a estudis superiors. Amb tot, solament si són professionals amb cultura àmplia transferiran el gust pel coneixement fent deixebles. En el passat, grans erudits podien ensenyar sense pedagogia a alumnes amb bones capacitats per a l’aprenentatge. La pedagogia científica es va desenvolupar quan Kilpatrick, Claparède, Montessori, Decroly, Dottrens, Cousinet i tants d’altres van dissenyar mètodes  i instruments per a l’aprenentatge pera tots els alumnes, inclosos els discapacitats i fent aprenentatge  en grup sense classificació competitiva.

 

Veiem com avui s’ha generalitzat la invocació de la innovació per a millorar l’educació escolar. Si no ens guiem per tantes aportacions que han fet pedagogues i pedagogs al segle XX, farem moltes marrades. Aquestes aportacions es poden rellegir (és a dir, repensar pedagògicament) en la societat actual: diversa, pluralista, tecnificada, multicomunicada, també amb gran desigualtat economicosocial i comportaments massius. Anem a voltar d’altres països a cercar l’herba miraculosa, apleguem grans informes, fem presentacions d’impacte i així retornem a una consciència mítica, no científica, per sortir del malestar. Més aviat ens cal una actitud prospectiva a partir de la nostra realitat local,  coneixent, això sí,  les tendències i oportunitats de la societat global.

 

 

Hem anat orientant l’activitat de la Societat Catalana de Pedagogia superant el model de cartell: convidar un personatge d’impacte que atregui gran audiència. Hem identificat temes o assumptes necessaris que cal reorientar. El procediment és fer una obertura pública del tema convidant a participar-hi persones, grups o entitats que hi estan relacionades  i suggerir la configuració d’un equip de recerca que pugui fer una elaboració pedagògica. També en actes públics es presenten les elaboracions ja fetes i així s’incorporen nous membres. Procurem que els socis estigueu ben informats, avui a través del web i de comunicacions electròniques. Volem convidar-vos a ser actius en en allò del que sou estudiosos, incorporant-vos a un equip o iniciar-lo i demanar-vos a tots fer difusió directa dels actes i activitats entre col·legues i professionals que coneixeu. Així mateix, hem d’incorporar a la SCP nous pedagogs i pedagogues que estan en plena activitat professional.

Una altra línia d’activitat és aportar coneixement pedagògic a la ciutadania, coneixement sobre l’educació i l’ensenyament amb consistència científica. Són les declaracions que fem davant de determinades situacions de confrontació ideològica o política procurant aportar llum (il·lustració) per tal que les opcions ideològiques lliures puguin tenir en compte el coneixement. Així ho vàrem fer l’any 2011 amb la  Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística.i el 2018 ho fem sobre L’escola catalana, ara plurilingüe. L’any 2017 vàrem fer conjuntament amb el Col·legi de Pedagogs de Catalunya la Declaració social per la pedagogia. Així mateix hem atès els encàrrecs o invitacions per a aportacions pedagògiques a:  Qüestions d’Estat (Òmnium-IEC, 2013), Ara és Demà (Consell Escolar de Catalunya, 2017), Catalunya i Futur (Institut d’Estudis Catalans, 2017), Actualització dels Premis Baldiri Reixac (Fundació Carulla, 2016), Proposta pedagògica operativa per a Remodelació Masia del Tibidabo. (MIÀS Architects)

 

Les declaracions són accions molt compromeses amb la societat en doble sentit. D’una banda ens sentim compromesos a participar per deontologia des de les ciències socials, com a deure. De l’altra hem de fer pública una posició amb fonament científic que pugui contribuir abraçant diverses posicions, generalment contraposades però evidenciant desviacions per error o per interès. Un fet recent, encara actual, que demana informe o dictamen pedagògic és la investigació de professors als que se’ls inculpa d’adoctrinament. En aquest cas, calia fer pública una interpretació pedagògica, amb coneixement de les situacions escolars, i calia fer-ho d’immediat perquè la ciutadania ho tingués en consideració. Vaig donar una resposta, personal en aquest cas, com a pedagog en article publicat al diari ElPuntAvui+ Dilluns, 2 d’octubre, a l’institut, fent observar que tractar de la violència de l’1-O amb alumnes de secundària era necesari alhora que delicat en instituts on hi ha a prop una residència de policies amb families. Justament s’investiga professors que van voler salvar la situació de malfiança o de vergonya que es produeix entre els mateixos alumnes adolescents, explicable des de la psicologia. La denúncia més aviat enverina i els jutjats haurien de demanar informe pedagògic com demanen el de metge forense o el de peritatge d’enginyer segons els casos.

 

La institució escolar (escola, col·legi o institut) ha de respondre a la realitat del seu entorn. Avui, les tecnologies de la informació i comunicació ens permeten fer xarxes entre escoles de qualsevol punt de la Terra i això té un valor immens si tenim clara la intenció pedagògica. Això no treu que hem de començar per les xarxes d’escoles de proximitat. D’una banda, professionals d’escoles o instituts d’un mateix entorn poden contrastar i  aprofundir anàlisis, propostes i experiències de manera directa i presencial amb visites recíproques i enregistraments audiovisuals directes, no editats, on solament plantejant les qüestions ja s’avança en comprensió i per tant en decisió per a l’acció. Però volem fer pensar en una altra xarxa. Cada escola, cada institut ha de fer xarxa amb el seu entorn immediat: amb la biblioteca, amb l’ateneu de barri o associació de veïns; amb el grup de teatre, de música, coral, agrupament escolta, club d’esplai o club esportiu; amb la colla castellera o gegantera, grup de diables o esbart dansaire; amb amics de la bici, amics del museu o centre excursionista... Els docents ho han de conèixer bé, parlar-ne amb els alumnes per a activar els seus interessos. L’institut, col·legi o escola pot fer alguna activitat interessant conjunta amb alguns grups i alhora contribuir a la cultura ciutadana i a la cohesió social. Aquesta és la primera xarxa d’una escola o institut que respon a la vida dels alumnes i les altres xarxes es construeixen a sobre d’aquesta.

 

 

Cloc aquesta intervenció, dilectes sòcies i socis.

Afinem l’aportació de la pedagogia com a ciència per contribuir a l’educació. Vegeu si podeu contribuir directament en un grup de treball o recerca. I en tot cas, estigueu atents a les activitats i difoneu-les entre els professionals coneguts i institucions de les quals formeu part. Convideu joves professionals a incorporar-se a la Societat Catalana de Pedagogia per a un relleu necessari en persones i en pensament pedagògic.

 

 

            SCP-IEC, Barcelona, 20 de juny de 2018

           Martí Teixidó i Planas

           president

Obrim la participació a comentaris i tot seguit presentem la declaració: L’escola catalana, avui plurilingüe que voldríem difondre amb el vostre consentiment i consideracions.

 

 

Carta al president i Junta de la Societat Catalana de Pedagogia

 

Carta al president i Junta de la Societat Catalana de Pedagogia

 

El 5 d’abril de 2001 es va convocar una reunió per revitalitzar la Societat Catalana de Pedagogia a l’Institut d’Estudis Catalans. La SCP estava inactiva feia dos anys. Jo mateix m’havia adreçat al president Jordi Galí que em va dir que em posés en contacte amb el vicepresident Ricard Torrents. Així ho vaig fer, i el vicepresident Ricard Torrents amb el delegat de l’IEC Josep González-Agàpito van convocar la reunió de socis. Ens van demanar que ens responsabilitzéssim de fer una Comissió Gestora: a Lluís Busquets, Joan Mallart, Conrad Vilanou, Martí Teixidó i s’hi va incorporar Natàlia Garriga delegada pel president Jordi Galí. Vaig veure que els convocants ens ho deixaven tot, doncs Torrents ja era membre numerari de l’EC des 1999 i González-Agàpito des 1991. Ens hi vàrem posar en ferm, i a l’octubre fèiem un Seminari de Tardor per mostrar el panorama de la nostra pedagogia: Repensar la Pedagogia, avui,  amb la contribució directa de cinquanta-quatre ponents als quals havíem demanat que focalitzessin l’àmbit de la pedagogia al que sabíem que estaven dedicats. (Publicat per EUMO Editorial el desembre de 2001).

 

Vàrem actuar, fent feina dos cursos, com a Comissió Gestora i l’Institut d’Estudis Catalans ens va demanar que constituíssim Junta de Govern. Amb Lluís Busquets, president 2003-2007. Seguírem  Joan Mallart, Conrad Vilanou i Martí Teixidó i diversos socis en la nova junta. Havíem coincidit en posar l’accent en la pedagogia científica i la recerca que pogués ser una aportació a mestres i professors. Vaig assumir la presidència de 2007 a 2019 i ajustàrem els Estatuts a les normes de l’IEC.

 

 

Vàrem impulsar accions molt pensades a la vista de les necessitats de l’educació actual.

 

Jornades: Educar la dimensió religiosa humana, 2003. Educació Imaginativa, Narracions i pedagogia, 2006. Primavera pedagògica, 2008-2013. El maltractament dels infants i adolescents, 2008. L’avaluació PISA a Catalunya. Constatacions i propostes d’acció, 2011. Infància i TDA-H. Perspectiva neurobiològica, psicosociològica i educativopedagògica, 2012. El batxillerat: contribució a la seva definició integrant les perspectives cultural, professional i pedagògica, amb el C.O. Doctors i Llicenciats, 2012. La institució escolar: porta oberta al plurilingüisme. A la recerca d’un model propi de Catalunya, 2013. Pedagogia del present. Els espais de la pedagogia, 2014, jornades 30 anys de la SCP.  Innovació educativa i sistema pedagògic a l’escola, 2016 amb xarxa d’escoles innovadores. Educació i mitjans de comunicació, amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya,  2018. (Entre altres, són les que vaig impulsar més directament).

 

Publicacions. Revista Catalana de Pedagogia, empresa i dirigida per Conrad Vilanou (2003-2016). Narracions i pedagogia, 2008. El pensament escolar a Catalunya (1760-1845), 2009 (Per veure la resposta activa a l’obligació d’ensenyar en castellà). Primavera pedagògica, 2011.

Diccionari Enciclopèdic Català de Pedagogia, emprès i dirigit per Joan Mallart (2005...no conclòs en entrar la transformació digital).

 

 

 

Contribucions i declaracions. Pedagogia i participació. Per a una educació de qualitat, Comissió Eladi Homs 2002. Adreçat al Ministerio de Educación Cultura y Deporte en projectar la llei de qualitat de l’educació (Publicat per l’IEC 2006). Contribució de la Societat Catalana de Pedagogia al Debat del Pacte Nacional per a l’Educació obert pel Departament d’Educació, Comissió Joaquin Xirau 2005. Tema monogràfic: L’Any internacional de les Llengües i l’Any Europeu del Diàleg Intercultural  2008 a la Revista Catalana de Pedagogia vol 6, 2008, coordinat per Joan Mallart (SCP) i Isidor Marí (Sec. Filològica), 2009. Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística, de 5 d’octubre de 2011. Contribució al Procés participatiu Ara és demà, sobre el futur de l'educació a Catalunya del Consell Escolar de Catalunya.  Declaració social per la pedagogia, amb el Col·legi Oficial de Pedagogia, 21 de juny de 2017. Declaració: L’escola catalana, avui plurilingüe, ratificada per l’assemblea de la SCP el 20 de juny de 2018.

 

 

Equips de recerca, iniciats i impulsats

eR1 Narracions i Pedagogia. Lluis Busquets, reestructurat per  Josep M. Turuguet, seguí Xavier Ureta.

eR2 Currículum Bimodal. Pere Marquès amb Josep Palau, Martí Teixidó.

eR3 Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües. (Després,  denominat: Fem l’escola plurilingüe).  Martí Teixidó, Carme Rider.

eR4 Acreditació pedagògica de museus i assimilables (Antoni Portell. Va quedar aturat).

eR5 Pedagogia de la comunicació de massa . Martí Teixidó (No posat en marxa, encara).

eR6 Pilars de pedagogia a l’Educació Secundària (Fase de prospecció).

eR7 Grup d’Aprofundiment  d’Educació Infantil. Otília Defis i equip conjuntat.

 

 

La recerca-innovació participativa: Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües. (Després,  denominat: Fem l’escola plurilingüe). Va prendre unes dimensions que ens superaven: més de tres-cents mestres, més d’un centenar d’escoles, difusió a les tres Illes Balears i col·laboració amb Aprene: les cinquanta escoles occitanes Calandretas que ja practicaven l’ensenyament plurilingüe basat en les famílies de llengües. El Departament d’Educació va avalar la recerca i va signar conveni amb l’IEC el 2015-2019 destinant Carme Rider a l’organització i contactes. Jo em vaig poder centrar en direcció de pensament i elaboració de documents, especialment quan em van jubilar de la Inspecció d’Educació el 2016. Grup Promotor Santillana va signar conveni de mecenatge amb l’IEC i ens publicava materials d’excel·lent qualitat per a mestres i escoles.

 

 

Vàrem fer accions de col·laboració amb d’altres entitats o institucions. As. Escola Valenciana, Associació Catalana per la Infància Maltractada, Facultat d’Educació Universitat de Barcelona,  As. Rosa Sensat, CDLcat, COPEC, WFATE, Escola Pia-Premi Profitós, Casa dels Països Catalans–Universitat de Perpinyà, CAC, Xarxa d’Escoles Innovadores, Universitat Catalana d’Estiu.

 

Vàrem contribuir a iniciatives d’altres institucions o grups: Consell Escolar de Catalunya, Fundació Carulla-Premis Baldiri Reixac, Consell d’Innovació Pedagògica – Ajuntament de Barcelona, Somescola, Òmnium Cultural, ExpoRecercaJove,  Fundació Bofill, Associació Multidisciplinària d’Investigació Educativa. Martí Teixidó com a president de la SCP participava en les activitats de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Membre  jurat de premis IEC, particularment l’Alexandre Galí.  Va rebre i acomplir els encàrrecs del president de l’Institut d’Estudis Catalans: Qüestions d’Estat. Reflexions per al país del futur. Educació (Publicat: Òmnium-IEC, 2014). Catalunya i futur. Cultura, educació, coneixement i comunicació. (Publicacions de la Presidència IEC, 2017).

 

El 2019 es va obrir procés electoral per a una nova Junta de Govern, S’hi va presentar Carme Rider amb un equip. Sabent que jo maldava per impulsar la recerca i respondre a les necessitats de l’educació escolar em proposava com a vicepresident de recerca. No vaig voler ser membre de la Junta d’una nova etapa però em vaig comprometre a seguir treballant per la recerca i vaig participar en alguna sessions de Junta o sessions addicionals postjunta. Donava continuïtat a encàrrecs anteriors i vaig informar regularment: ExpoRecercaJove que vaig deixar quan s’hi van incorporar Maria-Montserrat Oliveras i Alexanda Monné. Somescola, vaig demanar relleu atès que també hi participo com a COPEC. Plataforma per l’Educació Mediàtica del CAC. AMIE i comitè científic dels congressos CIMIE20, 21, 22, 23, 24.

 

Carme Rider va comunicar la seva retirada de la presidència atès que iniciava una nova etapa professional de centre i especialitat al setembre de 2021. Corresponia fer el relleu al juliol però, sense explicacions, es va anticipar a l’abril. Vaig seguir amb els encàrrecs que tenia, informant de les actuacions. No vaig rebre una resposta clara. Tanmateix, havent dirigit la recerca Fem l’Escola Plurilingüe des 2014 se’m va excloure sense comunicació, de fet. A les preguntes fetes al nou president Josep Serentill rebia respostes imprecises: que ja en parlaríem, que ho tractarien en junta. Vaig seguir treballant en solitari per dur a terme el llibre col·laboratiu Fem l’escola plurilingüe iniciat el 2018, interromput per la pandèmia 2020.  Vaig aconseguir, amb molta dedicació, coordinar els 14 autors, de l’equip de recerca i alguns altres. El vaig poder lliurar a Horsori Editorial el 2021 i estava publicat el juliol de 2022. Cap interès en presentar-lo a l’inici del curs 2022-2023. Em van negar tota proposta i el 25 d’abril de 2023 en un acte anunciat com Aplica-FEP es va incloure el llibre amb una breu conversa amb alguns autors del llibre. Un acte ofensiu que vaig deixar passar. És una gran obra elogiada pel filòleg plurilingüe Tilbert Stegmann i pel pedagog avaluador Joan Mateo que compensa el desdeny de la Junta de la Societat Catalana de Pedagogia actual.

 

He anat informant de les meves activitats com a Societat Catalana de Pedagogia, fitxers adjunts a correus-e a SCP i al president Serentill, demanant de poder tractar alguns punts i propostes en una sessió de junta. S’ha anat demorant sense cap atenció. El passat 16 de juliol no vaig assistir a l’assemblea de la SCP per no crear tensió i d’altra banda no hagués pogut comunicar raonadament.  Vaig demanar audiència a la Junta per al setembre. Al silenci vaig respondre insistint i el 30 d’octubre em va rebre la Junta, tres membres: Josep Serentill, Antoni Portell i Coral Regí. Trenta minuts per dir-me que en el Pla de treball de la SCP no hi ha res del què plantejo i que no tinc cap encàrrec: “Cap, cap, cap”. Tanmateix estaven a la defensiva pensant que tornaria demanar rescabalament de despeses que ja m’havien negat: uns 180 € de còpies de l’original de FEP per lliurar a Editorial, a Presidència de l’EC i SCP i per al meu ús; uns 500 € per viatge i estada al congrés CIMIE24 a Granada pel que vaig treballar tot l’any. Posat això, haig de dir que no havia rebut cap ingrés del pressupost finalista FEP, com els altres autors, pels tres capítols del llibre que jo vaig redactar com a autor i evidentment res per la tasca de coordinació, harmonització i revisió.

 

A la vista d’aquest fets, penso que haig de deixar la Societat Catalana de Pedagogia amb baixa de 31 de desembre de 2024. Realment, no m’identifico amb les activitats actuals més encaminades a fer cartell, audiència i finançament institucional que a marcar línia de recerca segons les necessitats de l’educació actual, de mestres i professors i aplegar persones que aportin coneixement. Hi ha enunciats que m’esborronen i per això no hi participo.

 

La qualitat educativa en els processos de transformació: per a la inclusió, la sostenibilitat i l’ètica formativa. 

Tendències d'exit, realitats emergents i noves expectatives en educació

No identifico enunciats de la pedagogia científica sòlida: Comenius, Pestalozzi, Herbart, Fröbel, Agazzi,  Montessori, Decroly, Dewey, Steiner, Wallon, Galí, Freinet, Freire, Meirieu . Cal partir d’aquest coneixement per fer de l’Escola Activa l’Escola ComunicActiva: activa i contemplativa, en una societat de masses digital.

 

Ja veieu la diferència amb els dels anys anteriors. Certament, demana molta més dedicació detectar unes necessitats, com fèiem, i cercar les persones adients que poguessin fer una aportació i si no les trobàvem, no es feia aquella activitat.

 

És una carta a la Junta de Govern de la Societat Catalana de Pedagogia perquè no tinc accés al conjunt de sòcies i socis que han conegut al meva activitat durant aquesta anys. Quan he tractat amb alguns que pensava que havia de deixar la societat se n’han estranyat i sorprès. Doncs per això penso que tots haurien de saber els meus motius i no pensar que, com que ja em faig vell, me n’he cansat. Certament el cos es fa vell i tinc més dificultat al caminar però penso que tinc el cap clar, encara, i no vull que aflori la malícia. Ja estic acostumat a ser un perdedor perquè mai vull guanyar, vull que guanyem tots, i quan parlo,  defenso el què penso i considero correcte. Escolto i vull que decidim en comú però no em sotmeto a majories numèriques si no m’aporten raó i coneixement.

 

Agraeixo la cooperació que he trobat amb molts col·legues, la confiança. No és prudent esmentar noms i ells ja saben la sintonia què hem tingut. Tampoc esmentaré col·legues que avaluen per l’èxit numèric de l’activitat, que em demanaven més dinarets o soparets o que ocupaven cadira per atorgar-se un títol més però que no han contribuït. Si heu vist o veieu el vídeo dels 30 anys de la SCP (2014), observeu qui sembla que sigui el president.  Sí que haig d’esmentar aquells amb qui he après molt. Amb Joan Mallart, un pedagog didacta que ho té tot estudiat, m’ha corregit alguns errors i ha avançat en la didàctica de la llengua en contextos multiculturals. Amb Conrad Vilanou que presenta sempre la pedagogia integrada amb la cultura i les ciències de l’esperit i m’ha fet entendre perquè la pedagogia llatina-germànica ha quedat tant marginada. Amb Carme Rider, activa, organitzadora i relacions públiques, que ha fet que una innovació-recerca fonamentada i d’alta pedagogia fos participativa amb tants mestres i escoles.

 

Dediquem-nos a l’educació, amb ciència i consciència. El país ho necessita, els infants i joves ens necessiten com a defensors front a les agressions del consum i la falta de respecte de la publicitat agressiva. Eduquem amb els mitjans i recursos del nostre temps, sobre principis psico-socio-pedagògics i amb les finalitats d’una filosofia personalista on hi cap tothom. Frenem la desaparició de la infantesa.

 

Martí Teixidó, mestre pedagog, SCP-168

27 de novembre de 2024

 

De l'educació. Únicament hi ha queixes de la pràctica establerta, però ningú no gosa proposar-ne cap de millor.

 

 

No parlaré gaire de la importància d'una bona educació; tampoc no m'entretindré a demostrar que l'educació actual és dolenta; milers de persones ho han fet abans que jo, i no m'agradaria gens d'omplir un llibre amb coses que tothom sap. Només remarcaré que, de temps remots, únicament hi ha queixes de la pràctica establerta, però ningú no gosa proposar-ne cap de millor. La literatura i el saber del nostre segle tendeixen molt més a destruir que no pas a edificar. Es pot censurar amb un to de mestre, però per proposar, cal fer-ho amb un altre to, que no plau tant a l'elevació filosòfica. Malgrat la quantitat d'escrits que, segons diuen, tenen per objectiu la utilitat pública, encara s'oblida la primera de totes les utilitats, que és l'art de formar homes. El tema era de tot nou després del llibre de Locke, i em temo molt que ho continuarà assent després del meu. [Emili o de l'educació, Prefaci].

Rousseau ens va descobrir la infància, diferent dels humans adults, amb Emili o de l'educació l'any 1762. Neil Postman, mestre i sociòleg,  ja ens va anunciar el 1982 La desaparició de la infantesa i el 1995 La fi de l'educació. La comunicació de masses amb imatges digitalitzades és accessible sense alfabetització lingüística (paraula, pensament i emoció) i desapareix la infantesa, els anys que no es veu tot, no se sap tot i es va observant, escoltant i pensant de la mà dels adults. La comunicació de masses fa violència als infants, i si no fa violència, aïlla de l'ambient natural i de l'ambient cultural creant un món ficcionat que enganxa per la via emocional i anestesia la via cognitiva. Aquesta és la fi de l'educació que vam rebre i hem de repensar la fi de l'educació amb visió sistèmica.

 

Davant la queixa actual sobre la mala educació, no sols els resultats d'aprenentatge fem una inútil confrontació entre ensenyament convencional mirant enrere i ensenyament per projectes amb petites receptes o innovacions. En un cas i en l'altre, falta pedagogia com a sistema que es basa en coneixements d'altres ciències, fonamenta les finalitats amb filosofia integradora i garanteix els aprenentatges necessaris per viure avui. Acceptem que hem de canviar la manera d'ensenyar però no ho fem per lliure. Les aportacions de la pedagogia ciència dels darrers dos segles són vàlides en el fonament i estructura si sabem llegir la realitat social i cultural d'avui. La pedagogia aporta un marc per pensar i el fonament de valors i finalitats. 

 

Mapa d’una PEDAGOGIA SISTEMA

 

S'han elaborat molts procediments tècnics o metodològics. No són excloents i si no tots, la majoria ajuden a pensar i a prendre decisions. Recupero la Taxonomia de Bloom que em va servir, a mi que sempre he seguit l'orientació de l'Escola Activa fins a l'Escola ComunicActiva. L'equip docent pot adoptar aquest mac uns anys i després un altre per pensar i decidir junts amb fonament.

 

 

 

Malament quan amb una novetat deixem per inútil un plantejament anterior. Cal pensar evolutivament i comprendre la novetat com a modificació. Una novetat apareix per corregir limitacions o excessos de la precedent, Rousseau amb el Psicologisme va esmenar Plató i els excessos de l'Academicisme (els excessos). Durkheim va reduir l'educació a Sociologisme (reduccionisme), perspectiva necessària, però no excloent. Hem de saber moure'ns amb seguretat en el triangle de l'educació: l'alumne, el docent i la cultura.

 

 

 

L'educació és una mediació entre la natura i la cultura. Rousseau va recuperar la natura, el desenvolupament evolutiu natural sense negar l'estimulació cultural. L'educador, mestre o professor no ha d'imposar una manera de pensar i ser intervencionista en excés. Però l'educador, adult, és un mediador entre l'alumne i la cultura, li mostra la cultura, desvetlla interessos i el deixa descobrir (i equivocar-se). Tanmateix, l'educador sap que el seu comportament crea modelatge i n'ha de tenir cura. Si el docent mostra cultura, diversificada, encomana cultura als alumnes connectant amb alguna de les seves aptituds i interessos. Sense contradicció, el què s'ensenya i el com s'ensenya.