CHAGRIN D’ÉCOLE / MAL D’ESCOLA. pedagogia narrativa i foanmentada

PENNAC, DANIEL. CHAGRIN D’ÉCOLE. PARÍS: GALLIMARD, 2007 / MAL D’ESCOLA. BARCELONA: EMPÚRIES, 2008.
Pennac ens ha ofert darrerament un assaig narratiu de base autobiogràfica amb gran força pedagògica. Al nostre país ha estat presentat amb el títol “Mal d’escola”, “Mal de escuela”. Jo hagués proposat traduir chagrin per pena. Pena d’escola perquè podria ser molt més gratificant, perquè amb les condicions actuals, per limitades que siguin l’escola hauria de ser una experiència inefable, per als infants que a un cert nombre d’escoles ho és força i encara més per als joves adolescents que l’escola segueix interessant-los com a punt de trobada però no podem ignorar que per a un vint per cent d’ells comença a ser una plasta als 12 o 14 anys i això amb independència de la situació econòmica-socio-cultural.
Pennac, professor de llengua francesa durant vint-i-cinc anys, se’n va anar sortint amb els alumnes més difícils però no ha volgut fer un llibre sobre l’escola. “Tothom se’n ocupa de l’escola, eterna baralla dels antics i els moderns: que si els programes, que si el paper social, les seves finalitats, l’escola d’ahir, la de demà... No, un llibre sobre l’últim de la classe! Sobre el dolor de no comprendre, i el dels seus danys colaterals.” -diu el seu propi personantge. Anteriorment ja s’havia ocupat de la lectura: Com una novel·la (1992), de la lectura com a activitat lliure de gaudi i de cultura, no de les classes de lectura, cada vegada més feixugues perquè uns saberuts de l’administració pública han decidit que hi ha lectures obligatòries.
La presentació del llibre ha tingut un potent desplegament publicitari doncs les editorials comptaven amb xupar roda de la difusió que va tenir Com una novel·la, truduïda al català dos anys abans que al castellà. He tingut ocasió de parlar amb molts professors d’educació secundària i no, no ha entrat el llibre més que en aquells que ja estan compromesos en la causa dels adolescents avorrits d’escola. I és una veritable llàstima; el mateix conseller d’educació hauria fet una gran aportació amb una petita despesa trametent deu exemplars a cada centre d’educació secundària i de bon segur que els professors farien llistes de reserva doncs seria objecte de conversa.



Chagrin d’école va sortir el 2007. Jo vaig tenir la sort que una filla de retorn d’Erasmus a France, em va voler fer el regal adequat, va consultar i va encertar


Mal d'escola, Mal de escuela es va presenetar el setembre de 2008 i, transcorregut un any, encara seria una bona proposta que les autoritats educatives en trametessin deu exemplars a cada centre d’educació secundària on es podrien obrir fòrums de diàleg professional ben contextualitzat que farien més que tanta normativa legal i tant de currículum. Martí Teixidó

Els homes que no estimaven les dones

Ja he llegit Els homes que no estimaven les dones, 665 pàgines de lectura, una setmana de vacances que podia dedicar-m’hi. “Una sorprenent novel·la de gran perspicàcia sobre les ments corruptes” -diu l’editorial Columna i detalla: “Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... “. “...es la crónica de los conflictos de una familia, un fascinante fresco del crimen y del castigo, de perversiones sexuales y trampas financieras; -diu l’editorial Destino. L’original suec de Sierg Larsson duu el títol "Män som hatar kvinnor" però en la versió anglesa s’ha traduït per "The Girl With The Dragon Tattoo". Efectivament, el canvi de títol pot donar una idea totalment diferent de l’obra però vull pensar que s’ha fer per a evitar confusió amb un llibre d’autoajuda, Men Who Hate Women and the Women Who Love Them: When Loving Hurts And You Don't Know Why (Paperback) by Ph.D. Susan Forward and Joan Torres, publicat el 1987 i reeditat el 2002. Inicialment hom pot pensar que el tema, la missoginia patològica, es el mateix tema tractat en la novel·la que en el llibre dels psicòlegs.

(text complet en fitxer adjunt)
Lectura crítica pedagògica de l'obra de Stieg Larsson

L’escenari social és el de la corrupció de la societatdel benestar: especuladors de capital sense escrúpols defensors de la privatització però que també especulen amb subvencions públiques, economistes i advocats que justifiquen el sistema i oculten la realitat, polítics i administradors públics contaminats pel sistema econòmic i particularment la conformitat o covardia i incompetència dels professionals de la comunicació front als qui un d'ells, perdedor, un protagonista, Mikael Blomkvist, no està disposat a claudicar per dignitat humana (no és ni mercenari, ni heroi). L’imaginari personal mostra el rerafons pervers dels trionfadors a la societat: perversió de la violència sexual contra les dones i perversió racista de violència nazi i, en contrast, una jove, Lisbeth Salander, marginal i disocial, potser un fracàs escolar justament perquè demostra que, malgrat no haver assolit títulació acadèmica, té intel·ligència, una pirata informàtica quasi autodidacta, que es compromet en una feina i una causa quan la té clara.


També presentada al cinema
però diferent.
Desapareixen els temes de fons.
Queda desdibuixada la crítica al model
econòmic social i polític de la societat del benestar.
Un senzill passatemps, no innocent per las més joves.