Sembla que hi ha malentesos a TV3-C33, ara 3CAT, sigui Super3, X3 o darrerament SX3. No entro en els malentesos. Tracto de l'oferta diferencial que la televisió pública de Catalunya té el deure d'oferir a la població de 3 a 16 anys perquè són ciutadans, perquè és l'etapa de socialització i educació i perquè és amb l'escola la instiutució que pot garantir l'accés a la llengua catalana a tothom. Malament si ho valorem per la quota d'audiència i entrem amb competició amb d'altres canals. I la derivada, calcular el rendiment econòmic de la programació.
Una confrontació pot ser pel tractament de la llengua catalana i de la llengua castellana. Primer principi: la llengua catalana ha de ser llengua de tots els ciutadans sens perjudici de la seva llengua familiar. Segon principi: la llengua catalana no és una opció monolingüe i ha de suscitar la competència personal plurilingüe. La competència lingüística és la que permet passar d'una a un altra llengua conegudes sense ni adonar-se'n i també comprendre part de llengües no apreses a partir de les conegudes.
Doncs per recuperar la llengua catalana per als infants de llengua familiar catalana i per incorporar els infants de parla familiar castellana tenim experiències i models ben reeixits en ràdio i en televisió.
Xesco Boix va seduir tots els infants, de llengua familiar catalana o castellana cantant en català, també en castellà, fent notar semblances i diferències. és un model d'animació musical que es memoritza i introdueix molt vocabulari. Ha estat poc valorat musicalment per Ireneu Segarra i Oriol Martorell però va arribar a més infants que un model musical d'excel·lència. Tanmateix, Xesco Boix tenia especial cura de l'expressió i riquesa lingüística.
Enric Frigola i Montserrat Minobis van conduir ‘Mainada’ a Ràdio 4, programa d'oralitat total amb emoció i sorpresa, amb música i efectes especials. Referències a geografia de Catalunya que convidaven a consultar mapes i atles. Era en dissabte al matí, per escoltar en família, tot fent alguna activitat.
Enric Frigola va promoure ‘Barri Sèsam’ simultàniament en les quatre llengües de l’Estat des TVE-Sant Cugat. Reconegut programa educatiu d'un canal de TV USA amb direcció pedagògica de Gerald S. Lesser, professor de psicologia de l'educació a la Harvard University. (La proposta inicial Havia estat feta a TV3 però no la va atendre).
Les Tres Bessones és una producció catalana excel·lent, reconeguda internacionalment. En format divertit, les tres bessones van encarant-se amb temes de cultura catalana i universal. Un llenguatge oral clar amb expressivitat molt ben modulada.
Els Barrufets, sèrie belga-francesa, abans incorporada com a còmic amb traducció adaptada a la llengua catalana d'Albert Jané. El format televisiu esdevé cridaner i hiperactiu i és menys favorable a l'activació de la llengua catalana.
No es tracta de competir per audiències immediates (economia) sinó estendre l’entreteniment interessant amb cultura i educació (pedagogia). És una opció política i comporta invertir-hi temps i euros.
L'actual oferta de C33 / SX3 persegueix incrementar l'audiència a un baix cost econòmic. Dibuixos animats, còmic, durant tot el dia, com un pinso sintètic per a la mainada. Es fa així perquè és un producte que no caduca, es pot reposar sempre. Estalvia costos de personal, actoral i de producció. Es compra i es ven al mercat internacional. Oleguer Sarsanedas va fer la gran compra de manga japonès: Bola de Drac, Dr. Slump. Arale... en paquet, i li va sortir a cost zero doncs va vendre els drets a les altres televisions autonòmiques. Un frau a la infància de Catalunya: hiperactivitat, llenguatge cridaner, misèries dels adults (Dr. Slump), mitologia fundacional aliena. Sarsanedes és qui va rebutjar (1991) Sésam Street promogut per Cúl an Tí (gaèlic) per produir cooperativament amb altres canals de llengües minoritàries: Scottish Television i Euskat Telebista .
A Televisió de Catalunya trobem a faltar excel·lents produccions com les alemanyes (ZDF) o australianes (LWT) destinades a infants o adolescents amb personatges humans i no caricatures de còmic, amb temes reals tractats amb ficció que els enganxa. Les hem pogut veure en castellà. Certament, la seva producció és més cara i la seva durabilitat limitada doncs canvia molt la manera de vestir o l'ús d'aparells.Telèfon, cabina o mòbil marquen una total diferència. Però, repetim-ho. No podem sotmetre els infants solament a dibuixos còmic per molta qualitat que tinguin; són una caricatura. Tanmateix, acostumen a ser hiperactius en excés i no contribueixen a desenvolupar l'atenció.
