Pedagogia de la sexualitat, pedagogia de
l’afectivitat
Pedagogia, ara. Educació sexual,
d’urgència
Sexualitat desfogada, llibertat ofegada.
Pressió sexual, repressió/reducció cultural
Martí Teixidó
(Primeres pàgines)
El fet “La Manada” de 2016 va donar a conèixer uns fets d’agressió
sexual inacceptables a la nostra societat respectuosa amb la llibertat
d’orientació sexual, mai de coacció. Malgrat l’escàndol públic, els darrers
tres anys han aparegut nous casos de grup de mascles humans que assetgen una
femella humana, en general joves homes contra una jove dona. Evidentment, s’han
incrementat mesures de seguretat i vigilància que poden perseguir els
agressors, potser contenir la situació, però no resoldre-la atès que cal anar a
les causes.
S’han incrementat les mesures de
protecció però segueix havent-hi manades, violacions al carrer, agressions,
baralles mortals. Les causes són múltiples i entrecreuades però la conducta
sexual és una de les causes i estem convençuts que amb l’educació adequada al
nostre temps aquets fets inacceptables es reduirien al mínim patològic difícil
de controlar del tot.
D’entrada s’observa una clara
contradicció social justificada per la llibertat personal. Especialment amb
relació al lleure s’apunta la màxima llibertat per gaudir, per fer allò que no
s’ha fet, per veure allò que no s’ha vist. Els mitjans de comunicació, encara
més la xarxa digital i el món de l’espectacle s’autopresenten per la novetat,
per allò que mai s’havia vist, per la provocació atrevida... tot per
l’audiència, pel públic i per l’increment de consumidors.
Amb l’educació a la família i a l’escola
o institut no arribem a formar ciutadans amb personalitat pròpia com per que
sàpiguen actuar amb llibertat i amb responsabilitat davant tantes crides i
provocacions. D’una banda, hem renunciat a les imposicions de l’autoritarisme
tradicional de tipus religiós o de decència pública, i així ha de ser, però no
hem suscitat la fortalesa i criteri personal. Per donar una imatge evolutiva:
si els invertebrats haguessin perdut la closca
externa sense haver construït l’esquelet intern vertebrat, haguessin quedat
exposats a la destrucció. Cal, sense regressió,
pensar l’educació adequada per fer front a tanta diversitat d’estímuls i
exercir la llibertat amb coneixement.
Aplicaré l’esquema
d’anàlisi pedagògica que ja he aplicat en d’altres temes.
PRINCIPIS,
TENSIONS. REFERENTS, DECISIONS, APLICACIONS, CULTURA
Principis. Identificant
les evidències de present, cal conèixer el seu fonament, els seus antecedents,
origen i context per entendre com formaven part d’un sistema. Observant els
canvis que han fet evolucionar cap el sistema actual es poden comprendre els
desajustos i proposar reajustaments
adequats. En general mantindrem els principis anteriors si estaven
fonamentats en el coneixement i saviesa que avui la ciència pot
confirmar o no. Ignorarem o abandonarem falsos principis basats en
supersticions o imposats pels poders sense fonament. Així, convé veure com el
cant i les memoritzacions facilitaven l’aprenentatge de la lectura i en canvi
estar llargues estones assegut en pupitres no afavoria l’activitat mental.
Tensions. Polaritats
que es presenten com una antinòmia que és irreductible i no es pot fer opció
per cap extrem. Cal balancejar ajustant la tensió segons necessitats de
l’entorn social, de la identitat personal i de les finalitats projectades. Hem
de pensar en el significat de tensió mecànica doncs no correspon al sentit més
difós avui de tensió social o psíquica. Així, l’aprenentatge no ha d’estar tan
sols centrat en l’alumne i ha de tenir present el modelatge que aporta el
mestre; cal balancejar adequadament el treball individual amb el treball en
equip.
Referents. Són els trets
que caracteritzen cada situació i la diferencien d’altres. Permeten identificar
les dificultats i alhora les possibilitats. Cal fer-ne una clara descripció o
mapa de conjunt per a prendre les decisions adequades. Un primer referent són
els alumnes amb la seva llengua familiar, els hàbits socials i costums, la
situació socioeconòmica de les famílies, l’accés privat o públic a tecnologia
digital. Tanmateix també són un referent els professors amb la seva competència
lingüística en la llengua comuna i en d’altres llengües, si son usuaris o
usuaris avançats de tecnologia digital i situacions diferencials com lectors o
viatgers avesats, discapacitat parcial
que limita alguna activitat, temps de viatge des del domicili.
Decisions. Aplicacions.
Accions intencionals que projectem desenvolupar a partir dels referents i
regulant les tensions per tal que ens permetin avançar cap a les finalitats
projectades. Les decisions són per a ésser aplicades, les accions són pensades
i realitzades. Així, considerar les llengües que pot aprendre cada alumne,
preveure agrupacions d’alumnes estables (grups interedats), ocasionals (tallers
cooperatius) i diferencials (petits-grans. noies-nois).
Cultura.
Tot
ens ha de conduir a viure com a animals humans que sobre la biologia i les
seves lleis de desenvolupament i evolució i sense contrafer la natura, actuem i
fem cultura adoptant lleis de regularitat compartida
per assolir les finalitats personals i la convivència social. Amb la cultura continuem la natura participant en la creació contínua.
Considerarem incultura allò que va contra els humans i contra la natura sense
recrear-la.
(
Pàgines de mostra: 72-73)
Geografia
de la sexualitat. Le dimensions de la sexoafectivitat
El sexe té una localització corporal que
els animals identifiquen aviat, abans per l’olor que per la vista, el tacte i
el gust. Totalment focalitzat en el sexe però que ja s’anticipa amb la mirada
en els primats superiors. Això canvia radicalment en l’animal humà, un animal vestit que
habitualment cobreix el sexe, una qüestió cultural. Això cal interpretar-ho com
que abans d’arribar al sexe, hi ha mot per veure, per sentir, per conèixer. Fem
un senzill mapa que ens permeti comprendre la diversitat de la sexualitat
humana. Són ubicacions o localitzacions corporals que focalitzen l’atenció de
l’altre. En diré sexfocus i veig que
són set.
Il·lustració 1(Raquel
Gu) Rōnin • Books, drawings and cartoons • Jot Down / JD Kids / El Jueves /
Principia / El Salto / els matins de TV3 / El matí de Catalunya Ràdio
Els
set sexfocus
Sexe.
Òrgans sexuals primaris. Òrgans especialitzats en la reproducció
humana. El parany de la natura per garantir la reproducció de l’espècie. Un
impuls imparable que els humans amb la cultura hem après a orientar, a
temperar. Potser per això és la primera part que es cobreix amb vestit amb
independència de la temperatura. El que ha disminuït d’impuls biològic
reproductiu s’ha convertit en compulsió social, en la voluntat de tenir fills
en el temps oportú, quan s’han posat a punt les condicions necessàries per
atendre’ls com a màxima responsabilitat.
Malucs/músculs.
Atracció física. Dibuixa el cos dinàmic amb moviments que caracteritzen
dona i home que el nostre cervell capta abans no en tinguem consciència.
Atrauen l’atenció que es pot seguir o passar per alt si es fa més atenció a
d’altres localitzacions. La societat postmoderna està potenciant el narcisisme,
potser per raons comercials, però està afectant la imatge corporal de nois i
noies. Si una atenció inicial al cos és per agradar als altres, s’acaba sovint
per agradar-se un mateix al marge dels altres. Una atenció en excés al cos ha
derivat en malalties: anorèxia, bulímia i vigorèxia. El cos ha quedat exhibit
al màxim amb la mini faldilla que deixa al descobert les cuixes i els pantalons
cenyits elàstics o malles que marquen la curvatura del cos.
Ventre.
Maternitat de vida o energia física. S’observa una clara diferenciació entre
un i altre sexe. Per la dona és la matriu i el cicle menstrual que tindrà el
temps de màxima experiència vital amb l’embaràs. Per a l’home major capacitat
pulmonar que incrementa el poder d’agressió en força constructiva o violència
destructiva. És el punt on s’observa màxima diferència i complementarietat
home-dona i fa possible una admiració recíproca i de respecte de l’altre com de
si mateix. Així, l’home pot admirar-se de la dona que ell voldria ser infantant
i criant amb esforç, el complex d’Edip sublimat. La dona pot admirar-se de
l’home que ella voldria ser amb la seva fortalesa i energia convertida en
delicadesa que podrà experimentar per contacte íntim..
Pit
i cor amorosit. Seducció personal. En l’art clàssic ja veiem que la dona
vestida descobreix el pit que provoca una atracció en els homes. Alguns homes
pintaven un cor als seus vestits o escuts com a fortalesa física i d’amor. Aquí
comença l’atractiu personal, més enllà de la maternitat i del gaudi sexual. Van
ser els trobadors provençals els qui primer van cantar l’amor a una dona
admirada amb la qual potser no s’allitarien mai. Van ser les dones de senyors
de la guerra que avorrides d’ells trobaven consol amb les cançons que els
dedicaven els trobadors.
Boca
i llavis. Parla i penetració simbòlica. Mirar als llavis que
parlen és anar penetrant la persona. Les paraules són expressió de la persona i
qui les escolta queda penetrat de la força, del sentit i de la musicalitat. No
debades, la cultura ha trobat en el bes als llavis la prefiguració de la
intimitat sexual de contacte entre els
llavis vaginals i el penis delicat. Es considerava de mal gust la besada
amorosa en públic talment com un acte eròtic
i per això, encara avui, en la cerimònia matrimonial, qui l’oficia dona
permís als nuvis per besar-se.
Ulls
i mirada. Interior de la persona. La coneixença personal humana es fonamenta en
la vista. Amb la mirada copsem tot el cos, el seu moviment i el seu gest però
el punt clau com saben els fotògrafs és copsar la mirada. La mirada, reflex de
l’ànima – s’ha dit. La mirada reflecteix l’interior de la persona: el seu ànim,
la seva sensibilitat, la receptivitat o impenetrabilitat. La mirada a l’altre
ens atrapa i ens fa estar amb ànsia si no el coneixem o ens genera confiança si
ens hi trobem de gust.
Front
obert i ment. Pensament intel·ligent. L’activitat mental es reflecteix al
front modificada per la connotació emocional. De fet és la part menys visible
però reflecteix un tarannà i alhora un estat d’ànim: ment oberta, ment tancada,
pensament organitzat, pensament complex, indiferència, domini, complex
personal. El front acompanyat de tota l’expressió facial: arrugues horitzontals
o verticals, ulls vius, apagats, celles elevades, rictus forçat, rialla oberta.
He identificat set localitzacions
externes, observables que reflecteixen dimensions interiors que configuren el
comportament o expressió sexoafectiva. He examinat la correspondència amb els
set xacres o zones interiors prefigurades a l’hinduisme. No hi ha una
correspondència directa atès que els xacres són interiors vinculades a al troc
nerviós espinal. No dubto que hi ha una correspondència difusa. Els xacres van
de baix a dalt reflectint l’evolució de les espècies animals, des del cuc que
és tot ell un cordó nerviós fins als vertebrats que protegim aquest cordó
nerviós central amb una cadena de vèrtebres.
En l’evolució humana de la sexualitat
intueixo que s’ha produït un procés evolutiu ascendent. En origen la reproducció
es feia sense coneixement i per això era una gràcia dels déus que calia agrair.
Vivint en horda i després en tribu s’arriba a intuir la correspondència entre
la fecundació de l’home mascle i la dona femella que després de deu llunes
infanta. Comença la voluntat de saber qui és el mascle fecundant que serà el
pare i tot el control de la filiació que va organitzant la tribu en famílies
(extenses). No és fins a la industrialització i en la vida a la colònia o
urbana que la família passa a ser nuclear.
A partir de la parella reconeguda
socialment s’estableixen normes per a la seva estabilitat. És el matrimoni que
s’haurà de fer càrrec directament dels fills. En societats de subsistència això
pren tota la importància i la família esdevé unitat econòmica de producció. És
unitat de reproducció humana i de producció econòmica per a viure dels propis
mitjans. És el matrimoni i tenir relació sexual a l’espera de fills és fer us
del matrimoni. Tota l’atenció està en l’acte sexual, la fecunditat i la
fecundació. (Sexfocus primer)