El conseller estat d'educació Ernest Maragall va entrar en l'obsessió dels resultats escolars.
Clar! ¿Què en sabia ell d'educació, d'ensenyament-aprenentatge, si havia estat tancat a l'Ajuntament de Barcelona fent números tants anys? Ell és economista... però el pitjor error és que es va deixar assessorar sols per economistes, ara economistes dels resultats escolars: indicadors com si fossin indicadors de borsa de valors econòmics. I als pedagogs i pedagogues no ens va fer cap mena de cas. I això que nosaltres som de l'empresa educativa i no ens havia de pagar un complement de 1.000 € mensuals com es van pagar a tants assessors. I no tenia vergonya en dir que no volia que li parlessin de processos. I què és sinó l'educació?
Avui, el diari ARA tradueix l'article de David Brooks a The New York Times
Si el que més et motiva és guanyar diners, només et cal
la informació necessària per aconseguir aquest objectiu. No tens temps
per aprofundir en temes abstractes. Evidentment, no vols que sàpiguen
que estàs molt desconcertat per una determinada cosa, ni que tens uns
coneixements molt superficials en alguns camps. Vols projectar una
imatge de domini i omnisciència.
A Wall Street, com en altres àmbits de l’economia
moderna, aquesta actitud genera una cultura de l’astúcia. La gent aprèn a
sortir-se’n dient mentides un dia rere l’altre. En el fons, els
executius no entenen les coses sovint molt complexes que tenen lloc a
les seves pròpies empreses. Els agents de borsa en realitat no entenen
com funcionen les seves eines tecnològiques. Els programadors potser sí
que entenen el codi que programen, però no saben ben bé per a què es fa
servir.
Una de les lliçons d’aquesta història és que el
capitalisme no funciona bé si només es basa en l’afany de lucre. Si
tothom busca només els seus propis interessos materials, la mà invisible
de què parlava Adam Smith no ens portarà uns mercats eficaços. Ens
portarà només uns mecanismes que permetran que els experts en borsa
s’aprofitin de tothom. El capitalisme necessita totes les motivacions,
fins i tot l’afany innat de saber i justícia.
La segona lliçó és que amb sermons no es pot
dominar l’ànsia de diners. La cobdícia només es pot contrarestar amb un
amor més elevat, com l’amor al coneixement.
La tercera és que, si s’aconsegueix posar fi a les
manipulacions del mercat, no serà gràcies als organismes reguladors.
Serà gràcies a una innovació del mercat que permeti substituir unes
borses dolentes per una de bona, dissenyada pels que entenen a fons el
vell sistema.
Així doncs, Ernest Maragall socialista: -Per a una bona economia calen bons coneixedors generosos i no astuts informats interessats.
Però ara la consellera d'ensenyament és Irene Rigau, mestra i psicóloga i malgrat tot segueix l'estela dels resultats escolars, millorar els resultats escolars... I sí, milloren els "números"... però els infants i joves no són convidats a admirar-se de conèixer la realitat, a entusiasmar-se pel coneixement... Mestres i professors han de millorar els resultats escolars. És el primer i gran objectiu. Ara, al maig, com el passat febrer venen les proves i l'Adminsitració educativa cuina resultats i resultats... i els adoba per aquí o per allà... per al final tenir la llista dels qui tenen pitjors resultats i encarregar operacions especials a la inspecció.
Que unes escoles i instituts tinguin pitjors resultats no vol pas dir que ensenyin pitjor. Hi ha alumnes d'algunes escoles que sabrien el mateix sense anar a escola. Els resultats escolars no depenen solament de l'escola. Són el producte de: dotació personal X entorn familiar X acció escolar X altres factors favorables o desfavorables (escoltisme, parròquia cristiana, carrer o barri, club esportiu...)
El model empresarial d'indicadors d'avaluació sembla el model d'una empresa venedora d'automòbils: indicadors de context, resultats i indicadors d'impacte. (posibilitats del mercat en utilitaris, gamma mitja o familars - vendes fetes - impacte del model i marca).
El model empresarial d'indicadors d'avaluació sembla el model d'una empresa venedora d'automòbils: indicadors de context, resultats i indicadors d'impacte. (posibilitats del mercat en utilitaris, gamma mitja o familars - vendes fetes - impacte del model i marca).
Els models d'investigació de l'ensenyament consideren:
context
familiar
social
mitjans de comunicació
|
entrades
alumnes
professors
equipament pressupost
|
procés
didàctic
pedagògic
organitzatiu
orientador
|
producte
coneixements
tècniques d’estudi
hàbits de treball
iniciativa i recursos
|
Impacte
gust per aprendre més en el lleure i
cultura personal
|
Economia com Pedagogia igual que Meteorologia són ciències que han de fer prevsisions i per això no tenen la precisió de les Matemàtiques que són una ciència formal o la Geologia si es limita a ser descriptiva.
Però ja serà hora que si d'ensenyament es tracta ens guiem per la Pedagogia si no volem seguir anant ara cap aquí, ara cap allà. No, de fet seguim fent força el mateix però canviem la retòria de les paraules. Amb paraules diferents hi ha mestres i professors que ensenyen com ells van ser ensenyats de petits.
La Pedagogia aporta coneixement científic?... Encara estem així?...
La pedagogia ha de donar normes d'acció; fonamentades en les ciències de l'educació i prou contextualitzables per fer a cada escola o institut un sistema. Sí sistema, pedagògic.
Va! Que no ens atrapin sense saber res de pedagogia! Imagineu què passa si es descobreix que un metge d'hospital no ha estudiat medicina?
Va! No ho digueu a ningú! Per començar compreu el llibre de
Philippe Meirieu: Frankenstein educador Editorial Laertes. Solament són 120 pàgines i 10 €
Aviat està llegit, és científic i narratiu al mateix temps. No us avorrireu i ja no us "pillaran"sense saber res de pedagogia treballant a l'ensenyament.
_____________________________________________________________________
La traducció del títol traeix el significat. L'educació és intencional feta per tradició però no pensada i calculada o dissenyada amb fonament científic... que realment pot ser manipulat.
I malgrat tot...
com Frankenstein
els alumnes se'ns reboten
O no accepten el determinisme dels docents autoritaris...
O posen a prova la llibertat que els han ensenyat justament amb qui els l'ha ensenyada...
O han vist massa vegades Bart Simpson estant sols. Així imiten els patrons de disruptor (que se'n surten de la ruta marcada pels adults i la societat).
