JOVENT I EDUCACIÓ en l’era de la
globalització
Martí Teixidó
Decroly,
metge i pedagog, va associar
globalització a infància i a la seva educació. L’ensenyament ha separat els
aprenentatges per assignatures segons l’especialització científica del segle
XIX. Es pot comprendre i va funcionar amb els infants i joves més llestos, els
seleccionats per a fer el batxillerat.
Avui el sistema econòmic ens presenta la
globalització com un progrés, d’altra banda ja és una realitat. I el sistema
escolar segueix amb un currículum per assignatures i amb diferent professor per
a cada assignatura a l’educació secundària, la que han de fer tots els joves.
És insostenible. Com ens atrevim a parlar de fracàs escolar referint-nos a
alumnes d’educació secundària? Abans que els resultats escolars hem de
considerar si estan interessats en la feina que els proposem. Ens correspon a
nosaltres fer veure la importància i necessitat del coneixement i la cultura en
la societat actual. Malament ho podrem fer per assignatures en l’era de la
globalització.
Morin,
a demanda de la UNESCO va presentar els 7 coneixements necessaris per a
l’educació:
 |
| Edgar Morin. La complexitat |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
· Les
cegueses del coneixement: l’error i la il·lusió
·
Els principis
d’un coneixement pertinent.
·
Ensenyar
la condició humana.
·
Ensenyar
la identitat terrestre.
·
Afrontar
les incertituds.
·
Ensenyar
la comprensió.
·
L’ètica
del gènere humà.
Ja es
pot entendre que aquests coneixements corresponen a la globalització i no
s’adquireixen amb assignatures separades però es ben necessari practicar els
mètodes d’accés al coneixement de les diverses disciplines científiques i
completar amb perspectiva interdisciplinària. El paradigma de la complexitat d'Edgar Morin.
La globalització no és un problema per a
l’educació secundària. És una excel·lent oportunitat: realitats que afecten el
conjunt del planeta, interrelació contínua entre local i global, totes les
realitats complexes han de ser tractades amb perspectiva interdisciplinària,
ningú ho sap tot però en equip podem encarar qualsevol realitat. I al mateix
temps, disposem de les tecnologies de la informació que permeten accedir,
comparar, analitzar, emmagatzemar, reelaborar, criticar, il·lustrar i
comunicar.
L’ensenyament no pot seguir fragmentat i
concebut com una competició individualista. Cal aprendre junts i de tot i
cadascú ha de posar la seva dedicació, el seu esforç individual i trobar allò
que pot fer millor amb les seves aptituds diferenciades. Gràcies al treball
d’equip no ha de perdre la perspectiva
global, de conjunt i quan ho necessiti serà capaç d’aproximar-se a qualsevol
assumpte. Avui és un canvi radical que han de fer els nostre instituts i
col·legis per no haver sabut fer-lo evolutivament, pas a pas amb la renovació
pedagògica sempre necessària.
6 canvis per a un
model escolar adequat al jovent d’avui
 |
| Edat d'aprendre junts |
Joventut. És l’edat de construcció de la pròpia personalitat. A partir dels dotze
anys l’adolescent que pensa, trenca, es rebota, s’enfronta... No serveix de res
frenar, impedir. És energia que cal canalitzar, aplicar-la a una finalitat. El
jove hi ha de participar, hi han de participar en grup. Dels dotze als divuit anys es construeix la
personalitat social sobre la base temperamental i el caràcter que s’ha anat
perfilant a l’entorn familiar. L’adolescent s’emancipa dels pares i s’atreveix a discrepar dels
professors fent grup d’iguals. La institució escolar encara avui no ho té prou
en compte en l’aprenentatge.
A Catalunya,
Josep Costa-Pau va explorar una pedagogia per a adolescents
partint el grup natural, del grup d’amics que poden aprendre junts alhora que
van ajustant la seva personalitat. És l’experiència inicial de Súnion el 1974
com a Institució Cultural Catalana.
A France, Paul Langevin i Henri Wallon van dissenyar
un pla d’estudis
fonamentat en el desenvolupament emocional dels adolescents posant com a base
l’elecció de matèries d’estudi. Va ser el Pla Langevin-Wallon el 1946 que no es
va arribar a aplicar per canvi de majoria política al govern però que ha estat
un referent inevitable en totes els reformes.
L’ensenyament a l’educació secundària ha de partir
d’aquesta constatació afavorint els vincles d’amistat entre els alumnes que
poden ben segur afavorir l’aprenentatge col·laboratiu i en definitiva també
l’aprenentatge personal. Justament aquella part de l’activitat escolar que s’ha
de fer a casa es realitzarà millor si els alumnes poden fer-la junts
rellevant-se en el paper d’animadors per
fer front als moments de mandra natural lligats a un estadi de
creixement físic i maduració emocional.
S’ha creat una greu fissura entre aprenentatge, lleure
i cultura. Això afecta especialment els adolescents. L’aprenentatge demana
esforç i hàbits però avui serà molt difícil suscitar-los si el lleure de masses
i consum crida a la comoditat, la facilitat i la variació contínua. La cultura
en el sentit més consistent de producció humana social sembla quedar al marge
quan justament és la que pot donar profunditat a l’aprenentatge i contingut
motivador al lleure. L’ensenyament ha d’encomanar la cultura, interessar pel
coneixement intel·lectual i experimental. Si solament apuntem a resultats escolars
en termes de qualificació acadèmica seguim en l’ensenyament tradicional
selectiu i classificador que solament interessa als que se’n surten bé i tenen
un entorn que els ho valora.
Entre tant, d’altres queden seduïts per la crida dels mitjans de comunicació i
consum que els dóna gratificacions immediates i
més aviat efímeres.
Avui tots els joves de dotze a divuit anys han de seguir un procés educatiu carregat
d’ensenyament i aprenentatges per assolir la millor i màxima formació segons
les seves capacitats. Cal pensar com tots puguin quedar implicats partint
d’aptituds i interessos individuals.
Institut / Col·legi. Un espai d’aliança entre joves estudiants i adults professors. Una
relació de confiança mediada per la cultura, coneixement teòric i pràctic sobre
tot, L’experiència dels joves de dotze a divuit anys hauria de ser de les que deixen
més empremta a la vida; és el renaixement amb consciència de sí mateix, dels
altres i del món. Aquest període d’educació secundària pot donar oportunitats
que canvien les pròpies de l’origen familiar, un accés a la cultura impensable
que caracteritzarà ja tota la vida.
Per damunt de tot, a l’institut o col·legi cal
posar en primer lloc l’experiència col·lectiva, sens perjudici del progrés
individual que farà cada estudiant. D’altra banda, ha de ser una estada i una feina
gratificant per a professors i per a alumnes.
Cultura. Obre al món, a l’univers divers, a la ciència
com a coneixement precís però sempre provisional, a les lleis de regularitat de
la natura, a l’estudi de les civilitzacions humanes, a les creacions
narratives, plàstiques i musicals, a l’expressió mítica de l’experiència humana.
La cultura canalitza la llibertat humana orientant impulsos i tendències cap a
realitzacions que ens gratifiquen i que
poden merèixer el reconeixement social.
 |
| Venim de Grècia |
 |
| Podem accedir al món |
La cultura adquirida en la joventut pot
orientar tota la vida, és aliment humà necessari que ens pot protegir davant la
frustració, que permet encarar situacions difícils.
Racionalitat romàntica. El jove ha anat deixant l’etapa mítica de la infància.
Percep que els adults no ho saben tot, no ho tenen tot resolt. Cal acompanyar
l’activitat de raó crítica, de discutir el valor de moltes construccions i
normes socials amb la idealització romàntica de somni de perfecció. Els
il·lustrats romàntics alemanys són un bon referent, front la racionalitat
radical dels il·lustrats francesos o l’emocionalitat impulsiva de l’Europa
llatina.
 |
| Investigadors admirables |
 |
| Símbols de masses |
Tot ha
de passar per la crítica en un ambient de diversitat expressiva sense arribar a
l’acidesa dissocial.
Potser avui s’ha trencat per a molts la racionalitat romàntica que duia a
admirar personatges com: Leonardo da Vinci, Goethe, Darwin, Livingstone,
Amudsen, Marie i Pierre Curie, Schweitzer,
Gandhi, Bob Marley o John Lennon, Mandela. D’entrada coneixen abans esportistes,
cantants, músics i actors actuals difosos pels mitjans de comunicació però és
possible que aviat siguin substituïts per d’altres. L’institut o col·legi ha de
contribuir amb el diàleg a obrir nous ideals sense imposar res.
Pla d’estudis. El
pla d’estudis estableix una estructura amb continguts bàsics i objectius finals
que té caràcter prescriptiu per a tothom i per a l’obtenció de titulació. El
currículum escolar és
l’itinerari que els professionals docents projecten per a uns alumnes partint
de la seva situació i necessitats i és possible introduir variants per a alumnes concrets. Les finalitats són comuns
per a tots els ciutadans però el currículum ha de ser itinerari diferenciat i
els docents l’han de desenvolupar segons els recursos materials i del medi
disponibles i també amb la pròpia iniciativa que és la que dóna força a la
comunicació del coneixement i suscita interès en els alumnes.
Calendari, horaris, espais. El calendari i
horaris escolars actuals estan pensats per a un ensenyament expositiu de lliçó
magistral. Cada hora, una matèria i un professor propi de quan solament s’anava
a l’escola tres hores diàries.
 |
| Horari variable a Súnion |
Un ensenyament
basat en procediments múltiples, on la lliçó magistral pot ocupar curtes
estones, on hi ha d’haver activitat aplicada, treball en equip, consulta de
documents, visionat de documents... no es pot fer amb un horari tan fraccionat.
Cal organitzar situacions d’aprenentatge llargues amb mòduls intensius curts
com llengua estrangera o activitat musical. Algunes matèries o projectes
integrats de diverses matèries es podrien fer amb sessió llarga única setmanal.
La fragmentació horària uniforme genera moltes pèrdues de temps, entre cinc i
deu minuts per a cada canvi d’espai, i una mobilització general massificada.
També al professor li comporta una fatiga afegida canviar de nivell i edat dels
alumnes cada hora. Els problemes de disciplina es redueixen clarament quan els
alumnes treballen per projectes amb temps més llargs i saben què han de fer sense
esperar l’explicació del professor.
En conclusió
No podem organitzar l’ensenyament en una
societat oberta, amb tanta informació, tractant els joves de menors. Han de
participar en l’organització i decisions sens perjudici de la feina i
responsabilitat professional dels docents. Quan arriben a l’educació secundària
han de ser tractats com a joves ciutadans del poble o barri i han d’assumir
responsabilitats a l’institut o col·legi i fora. Serveis i tècniques com:
recepció i comunicació, copisteria, biblioteca, preparació de laboratoris i
tallers, gestió d’equips de comunicació i so, manteniment de webs i panells
d’informació, jardineria i guarniments, reparacions menors, muntatges i
exposicions, elaboració i actualització de dades i càlculs... són totes feines
que els alumnes han de fer autònomament orientats per un professor i han de
formar part de l’avaluació integral que inclou coneixements, procediments /
destreses i habituacions. Això és servei aprenentatge, avui importat com a
aprenentatge-servei per posar l’accent en l’aprenentatge, no sigui que algú
pensi que explotem els alumnes. Més endavant, els alumnes poden fer també
serveis al municipi o en algunes institucions.
 |
| Educació bancària fins els 18 anys? |
En societats
anteriors als dotze anys tots els nois i noies participaven en la vida familiar
o social amb feines i responsabilitats. Els nois i noies d’avui, en general més
ben alimentats i atesos que els de fa anys, tenen major energia i activitat
potencial que en no estar canalitzada pot acabar en avorriment agressiu per
simple excés d’energia biològica.
Si se li afegeix habituació a la violència tan freqüent als mitjans de
comunicació l’aprenentatge de models no pot sorprendre.
Les sessions de tutoria del professor amb el
grup han de contribuir a obrir horitzons a partir de temes o assumptes on els
alumnes han de tenir molta iniciativa. L’actualitat informativa i el
coneixement de els formes de treball, de les relacions comercials, de la
competència tecnològica són assumptes importants a tractar que no poden estar
fossilitzats en llibres de text. El professor o professora és en aquests
assumptes un adult amb cultura que escolta i reflexiona amb dels alumnes,
sempre amb mesura i en funció d’allò que necessiten, no de les seves opcions
personals.
Martí Teixidó. Vallès Occidental, octubre de
2013
