PLA D’ESCOLARITZACIÓ protegida de contagi
i MODEL
D’ESCOLA DIVERSIFICAT 3
Nota: Per no fer-ho carregós, pensem en professores, professors, mestres
dones i homes però solament utilitzarem professors o docents. Pensem en alumnes
nois i noies i adolescents però utilitzarem alumnes.
Tots cercant alternatives a l’actual
situació de pandèmia COVID-19 per veure com infants i adolescents poden
retornar a l’escola. No hi ha altre model mental que l’escola que coneixem :vint-i-cinc
o trenta alumnes asseguts que esperen les indicacions del mestre o professor
per iniciar la classe. (A secundaria, això es produeix sis vegades al dia).
Encertadament, hi ha algunes escoles i instituts que fa uns anys van
reorganitzant una part del temps amb
activitats de projectes d’aprenentatge interdisciplinaris. El model
bàsic és encara avui el model de la instrucció universal dels il·lustrats del
segle XIX organitzat el grups de setanta o seixanta alumnes arrenglerats que
hem anat reduint fins arribar als trenta o vint-i-cinc. A l’inici del segle XX
grups socials amb aspiracions pròpies rebutjaven aquest model uniforme, van
recuperar les idees d’educació naturalista de Rousseau i van confluir amb el
coneixement científic de la medicina i la psicologia sobre la infància. Això
comportava un canvi total de mentalitat respecte a l’educació i a l’escola.
Entenguem el sentit de la institució
escolar
En el decurs del segle XX, l’Escola Activa
no ha progressat prou i menys encara amb coneixement científic. Experiències i
tècniques d’ensenyament passen d’uns mestres a d’altres, com a solució de
problemes, com a recepta eficaç. Molts
canvis han vingut a reforçar el model tradicional d’ensenyament uniforme per a
tots i en sentit oposat hi ha els qui fan el canvi donant mitjans als infants i
acompanyant-los en el seu aprenentatge. En el primer cas, els alumnes acostumen
a anar sobrecarregats de feina; en el segon els alumnes gaudeixen de l’escola i
van fent sense esforç.
La situació actual, d’haver d’evitar
contacte i proximitat física fins a l’eradicació del COVID-19 o la protecció
total contra el coronavirus entra en contradicció total amb el concepte
d’escola com agrupació d’infants o joves amb adults de cultura per a
desenvolupament personal i aprenentatge en un ambient comunitari. Sense
adonar-nos-en, reduint el nombre d’alumnes per grup a la meitat que han d’estar
separats sense contacte podem reforçar un ensenyament uniforme i
individualista.
No es cap solució educativa pedagògica
doblar el nombre d’aules o espais i el nombre de mestres o professors. Aquesta
aspiració va encaminada a conservar el model d’escola que teníem i ni és el que
convé, ni podrem disposar de la despesa econòmica necessària. Ni es possible,
ni convé. ¿Perdre espais singularitzats per a fer música i dansa amb el valor
de psicomotricitat i eurítmia? ¿Perdre, si ja l’hem aconseguit, espai de taller
d’art i artesania per pintar o treballar la fusta? ¿Perdre un espai de
laboratori ben equipat per a fer observacions i experiments que han de quedar
en procés durant uns dies? ¿Perdre un espai on trobar-nos tots com a comunitat
escolar per a comunicar l’aprenentatge (poesia, visual, ciència, màgia, coral,
recitació dramàtica...) de forma “espectacular”, per quedar tots (alumnes i
famílies) expectants, admirats, motivats per la cultura?. No ho fem! Certament
vam crear espais de reproducció escolàstica com aules laboratori d’idiomes amb
trenta terminals, sales d’audiovisuals i vídeo enfosquides amb alumnes
concentrats, aules d’informàtica amb setze ordinadors arrenglerats, la gran
despesa informàtica 1x1... espais basats en la uniformitat que han tingut poc
recorregut i generalment auspiciats pels venedors de tecnologies com a solució
per al canvi de l’ensenyament.
Si no fem un canvi de mentalitat, gastarem
euros i energies personals ineficaçment. L’escola és una experiència
comunitària d’aprenentatge que estimula l’aprenentatge personal esforçat.
Centrat en l’infant, sí; en el conjunt d’alumnes, sí; però també, sense
contradicció, en un adult, l’equip de mestres o professors, que encomana cultura i gust pel coneixement.
La dimensió comunitària i la dimensió personal estan per sobre de les
condicions físiques d’espai o de distància. Retornem el valor al docents sense
reduir la participació dels alumnes.
Amb agrupament de quinze o tretze alumnes
podem personalitzar l’aprenentatge per tal que cap alumne s’estressi i tampoc
cap alumne s’avorreixi. Són alumnes de la mateixa edat però no n´hi ha cap
necessitat. L’escola rural va haver de superar el seu complex de petita i
ha trobat les seves pròpies formes d’aprenentatge prou eficaces. A primària
seria preferible una escola d’una sola línia (200-250 alumnes) i organitzada en
grups de cicle de dos o tres edats. L’aspiració de fer escoles grans (> 450
alumnes) no té altra raó que economia d’escala: major rendibilitat per a
escoles privades, menors costos per a escoles públiques. Res a veure amb
pedagogia.
Alternativa
actual necessària i possible
Grups de trenta o vint-i-cinc alumnes amb
dos professors o mestres de referència que els acompanyin tres cursos (ja hi
haurà situacions de dos). Reagrupaments
funcionals de quinze o dotze alumnes amb un mestre o professor, simultanis
si hi ha espais i l’horari convé a les famílies, matí i primera tarda per
evitar perdre espais especialitzats i diversificar mirant d’atendre segons
diversificació horària de les famílies (entrades escalonades, canvis de torn,
teletreball).
No perdre el sentit comunitari de grup i fer canvis funcionals amb agilitat
sense trencaments i potenciant el treball d’equip de tres o quatre (avui, sols
telemàtic a casa i comunicatiu a l’aula). La sessió de grup a l’aula,
fonamentalment comunicativa de coneixement i aprenentatges que alhora és
motivació per seguir. Comunicació verbal a l’aula, comunicació i modelatge físic
gestual en d’altres espais. Comunicació humana i alegre (no sols divertida i
sorprenent) com potser no hem fet aquests anys a l’escola.
El
mestre o professor redescobreix els seu paper professional molt potent: persona comunicadora, amb cultura integral
que coneix els alumnes un per un i s’hi dedica. Això confereix la màxima
autoritat, d’autor, per guiar i motivar. Respecte a l’equip docent, cada mestre
o professor aporta un coneixement especialitzat i tots aprenen amb ell i troben
resposta a preguntes o necessitats.
Ja estem veient com n´és de complicat
atendre les mesures sanitàries que evitaran els contagis. Hem de garantir
l’ensenyament com a experiència comunitària però hem de reduir la complexitat.
En general l’activitat presencial s’ha de reduir a tres (màxim o quatre) hores
amb prou dinamisme com perquè no siguin feixugues. Es completaran amb tres
hores personals i projecte d’equip no presencials. Efectivament no es pot fer
menjador escolar per a tots fent una parada molt costosa i arriscada. Sí, en canvi cal mantenir el menjador social,
on ja sabem que és necessari, després o abans de l’activitat escolar. En entorn
rural o amb transport escolar es poden fer les quatre hores amb un intermedi de
trenta minuts de passeig per estirar les cames, saltar i cridar.
En temps presencial (3
hores)
§ Motivació i ocasió de compartir coneixement, comunicant i escoltant,
Modalitat conversacional (30’).
§ Presentació de tasques de coneixement realitzades personalment o en equip
que il·lustrin als companys (30’). El professor anirà donant entrada a alumnes
en sessions successives o equips assegurant contingut i reconeixement a tots.
(Discretament pot haver ajudat als més insegurs; recurs Freinet).
§ Club de lectura de llibre en comú. L'alumne llegeix a casa, es promou que
el comparteixi i dialogui amb familiars. El professor ha seleccionat un llibre
suggeridor, comprensible però exigent, difícil, ja que el pot conduir ell. De
la lectura han d'extreure-es temes d'interès que puguin desenvolupar alumnes o
equips. De la lectura el professor farà aplicacions gramaticals, ortogràfiques
o de contrastació amb llengües (català/gallec/anglès/francès/portuguès) ja conegudes.
§ Lliçó magistral o, millor, comunicativa. Tema ben preparat pel professor
en estructura de contingut i presentació didàctica. Un tema clau del currículum
escolar. El professor és model de comunicació i organització del pensament. Ha
d'incloure precisió, reptes i preguntes. Que vagin pensant a casa i puguin dialogar
amb els familiars.
§ Mòdul de creació: música, art, museus, plàstica, vídeo creació,
grafiti-art (30’) Mòdul participatiu a partir del que aportin els alumnes
caçadors d'art. El professor sempre ha de tenir quelcom d’interessant en
reserva. Pot intervenir especialista però el professor habitual ha de
presentar-se com a persona de cultura bàsica integral.
§ Síntesi. Orientació d'opcions d'estudi, recerca i creació (30’). Suscitar
compromisos personals de realització o d'equips de cooperació que podran presentar
en sessions posteriors.
No hi ha temps
d'esbarjo. Són tres hores i una classe presencial articulada i dinàmica com un
programa de ràdio (pot haver-hi cants i sintonies musicals en el canvi
d'activitat). Sortir al pati és una complicació afegida de vigilància i de
temps que no compensa.
Com en un “pool”
d'oficines americà, els alumnes poden portar una ampolleta d'aigua o suc (algun
dia es pot acceptar una cola) i mossets d'esmicolat sec (picos de pa, galetes,
ametlles, avellanes, anacards… sense closca) que poden prendre en qualsevol
moment mentre no intervenen i sense deixar restes.
Per descomptat,
els alumnes podran sortir al lavabo en qualsevol moment. El necessari és
garantir la higiene i desinfecció. Millor que no vagin tots a un temps però ha
d'haver-hi un adult assistent.
Una trobada
gratificant personalment i cultural col·lectivament. Les activitats no són
deures escolars. Preveure música i cançó en qualsevol transició. Aprofitem per
a recuperar una escola que canta poc, que respira pitjor. La cançó és ortofonia,
modulació i vocabulari. Convé cantar més sovint, sense música gravada.
En temps confinat a casa (3
hores)
§ Aprenentatges instrumentals. Són d’exercitació personal i comporten
repetició per a la seva fixació (30’). La instrucció programada (Skinner, Crowder)
tan adequada per a aquests aprenentatges (operatòria, ortografia, vocabulari,
llengües; en secundària resolució de problemes tipificats, pocs polinomis,
equacions, triangulació i trigonometria) encara no està ben aprofitada. El
professor farà la supervisió per a confirmar o reorientar.
§ Lectura individual de l'assignació del llibre comú (30’). Suggerir la
conversa amb pares, germans majors o avis. Havent conversat a casa es desitjarà
intervenir en classe presencial.
§ Treballs personals sobre temes de coneixement, experiments, documentació
i estudi. Treballs en equip (2-4 alumnes) amb bon guió, repartiment de tasques
i consultes o intercanvis telemàtics (unitat compartida, xat, vídeo, correu)
(90’).
§ Activitats de cerca, recerca, invenció i creació personal o
col·laborativa (30’). La història d'una cançó o d'un monument, descobriment
d'un edifici singular, construir un autòmat amb material reutilitzable (idees
de TV), escriure i dissenyar una narració (o un manifest) gràfica …
§ El professor i els companys donaran pistes de fonts d'informació per a
desenvolupar treballs. El professor organitzarà temps de presentació presencial
o en videoconferència. Una previsió de dedicació de tres hores diàries.
Si s'aconsegueix
motivació personal, alumne per alumne, dedicarien més temps sense adonar-se. Abandonem
el sentit tradicional de deures. Es proposen tasques i activitats de cultura
diversificades segons alumnes.
Cal potenciar la
comunicació de coneixement en família. No procedeix uniformització ni
correcció. Cal suscitar activitat per iniciativa de l'alumne. La comunicació
pública a companys és un estímul i ja és una primera avaluació, autoavaluació.
A aquells alumnes que sabem que tenen condicions desfavorides
mirarem d’oferir-los sessions presencials discrecionals amb suport personal.
Acciones adaptatives necessàries
que corresponen a l’Administració educativa
Són actuacions que
comporten despesa publica, increment de pressupost econòmic. Convé pensar en
actuacions que afavoreixin la millora de l'ensenyament amb caràcter permanent,
en situació normalitzada i evitar adaptacions costoses d’espais que en el futur
s’haurien de revertir.
Les dues mesures que ha de proporcionar l’Administració.
1 Que cada grup classe disposi de dos professors o mestres (millor dona i home
i millorarem el modelatge educatiu). 2 Que a cap alumne li falti l’equipament
informàtic, telemàtic i línia (proveït amb col·laboració dels serveis socials).
En entorns desfavorits amb Serveis Socials
cal cobrir les despeses necessàries que no poden fer les famílies.
Totes les concrecions ajustades a les
necessitats de cada escola les ha pensar
i promoure la direcció amb l’equip de mestres o professors. L’Administració té un
col·lectiu d’inspectors que han de fer la corresponent supervisió professional.
Malament si les escoles han d’esperar instruccions de detall, que poc
s’ajustaran a les necessitats i que inhibeixen els professionals.
Martí Teixidó, pedagog dr.
Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat
(1968-2016)
25 de maig de 2020 Publicat a El Diari de l'Educació el 2 de juny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada