La crisi/estafa econòmica dels darrers anys ens ha dut a maldar constantment pel finançament i els recursos. Certament l'acció política de l'educació ha d'asseguerar en primer lloc pagar els sous dels docents i professionals i les despeses de funcionament dels centres escolars. Però, si no hi ha temps per a pedagogia anirem a mal borràs. Si no hi ha persones que pensin l'acció educativa i l'ensenyament de manera sistèmica i amb iniciativa i creativitat podem quedar encallats o amb una retòrica constant que solament ens durà a la rutina i a la feina feta amb indiferència. Aquest és el gran perill de l'ofici de l'educació i l'ensenyament. Amb l'excusa de la crisi/estafa sembla que hi ha directius de l'ensenyament que ja donen per descomptat que no es pot fer res, hi ha representants sindicals que solament reivindiquen recursos i hi ha professionals a qui soalament preocupa que no els retallin més el sou.
Efectivament, llegia que des de la implantació de la moneda euro, els preus s'han incremenatt entre un 30 o 40 %. Els ingressos docents, segons càlculs de col·legues i sindicats s'han reduït ja enrte un 30 o 40 %. I si a això hi afegim que els docents de Catalunya han estat els darrers anys enstre els qui han tingut complelments més baixos de les diverses autonomies, n'hi ha per estar descontent i fart de tanta xerrameca. Però els qui estan tot el dia pendents de la seva nòmina, no ens ajudaran en aquest mal pas.
A l'ensenyament li falta pedagogia, pedagogia normativa que hagi demostrat la seva funcionalitat i eficàcia i fonamentació científica que li doni un valor per ser aplicada a diferents realitats i entorns. De moment, salvant excepcions que sempre donem a conèixer, el nostre ensneyament és d'aficionats: s'aprèn per pràctica i costum, a vegades pensant molt poc. I és que ser docent vol dir ser professional d'una activitat d'intervenció personal i social complexa, que demana coneixement i pensament científic, una extensa cultura oberta a tot i un compromís deontològic personalment afermat. No és poca cosa: professió, ciència, cultura i compromís.
Això no es resol amb lleis, ni ho resoldran majors assignacions econòmiques. El sistema escolar no és altra cosa que una xarxa d'institucions escolars que generen un estat d'ensenyament, educació i cultura d'un país. No milloraran totes alhora. S'ha de garantir escola per escola, institut per institut.
1
On tenim la direcció pedagògica de la institrució escolar? Hi ha direcció pedagògica a la isntitució escolar? Si la direcció institucional no cobreix la direcció pedagògica, cal urgentment nomenar director o directora pedagògica, a dit, per competència, per designació. s una decisió que no té espera, que no es pot fer per llei sinó centre a centre i que no té majors costos que alguns que perdem en assessoraments i altres despeses de pedaç. La direcció del sistema productiu de l'empresa és de caraàcter tècnic; en aquest cas és la direcció del sistema d'intervenció ducativa d'una empresa humana.
2
Els nous docents que arriben les institucions escolars no estat adequadament formats. Els estudis de mestre o professor poden tenir nivelll acadèmic universitari però han de ser també professionalitzadors. Hi ha els millors professionals amb experiència docent consolidada a les universitats? Pot ensenyar didàctica de la lectura qui no ha ensenyat a llegir durant un grapat d'anys? Pot ensenyar psicologia evolutiva i acció tutorial qui no ha fet llargues observacions dels infants i adolescents en situacions escolars? Pot explicar el mèdodes didàctics i sistemes pedagògics qui no n'hagi aplicat ni un a l'aula i els conegui tots al detall per bibliografia?
3
Els aspirants a mestres o a professors han de tenir pensament científic i creativitat estètica. Ho necesiten tots els docents. Això s'interioritza amb els anys d'escola primària i secundària però si no s'ha fet caldrà compensar-ho. A la vista de la formació inicial de molts estudiants que ingressen a la universitat havent superat les proves d'accés caldrà pensar en un quatrimestre o un curs de formació científico-filosòfica, o d'extensió cultural si han estat massa especialitzats o de creativitat amb comunicació i llenguatge oral i gestual.
De moment, els decrets d'autonomia de centres i de direcció de 2010, ben pensats, no han pogut encaminar la direcció pedagògica dels centres.
De moment, els plans d'estudis d'EEES (Bologna) i els sistema de carrera docent universitària no garanteixen profesionals experts a la universitat.
De moment, els estudiants de mestre arriben amb la idea que els agraden molt els nens i els estudiants de professor amb el gust monogràfic per una matèria de coneixement (metemàtigues, història, anglès...) i no es veuen amb nececessitat de més coneixements.
Què farà el Departament d'Ensenyament? I la Secretaria d'Universitats?
Què faran les universitats, que són autònomes?
Què hem de fer cadascú de nosaltres? Inspectors, directors, professors, mestres?