Pla d’Educació Digital de
Catalunya
Ha estat
presentat telemàticament el 9 de setembre i segueix disponible a la xarxa. He
estat atent els 45 minuts i examino el document digital disponible. Si jo fos
mestre i professor en actiu (segueixo en reflexiu), m’hagués anat esborronant.
Jo que he viscut la feina de mestre com una activitat creativa i d’entusiasme em
sentiria amb un pes excessiu. Vaig iniciar-me en l´ús de la informàtica el
1983, amb 33 anys, i he anat explorant les seves possibilitats informatives i
comunicatives i sempre tinc el portàtil i el mòbil disponibles.
Començo pel
final amb voluntat positiva. El Departament d’Educació posa a disposició
infraestructures i portals educatius amb les màximes prestacions i facilitat d’accés.
Uns recursos i oportunitats excel·lents per a la millora de l’educació. Els
mestres i professors s’han de sentir molt potenciats professionalment per a fer
un ensenyament adequat a la nostra societat de la informació amb una visió
educativa integral. Se’ls donen els mitjans.
El Pla d’Educació
Digital està estructural en tres eixos molt clars: alumnes, professors i
centres. Molt adequat projectar els objectius de cada àmbit amb un eix
diferenciat.
Algunes precisions per
garantir una bona comprensió
Es diu: “competència digital entesa com una competència del segle XXI esdevé clau
per a una ciutadania que ha de ser crítica i responsable en l’ús que fa de la
tecnologia“. La competència digitat, pròpiament
és tan sols una competència instruccional. Els aprenentatges instruccionals s’adquireixen
per pràctica i repetició. Així la operatòria aritmètica (fer multiplicacions I divisions),
l’ortografia (posar la lletra adequada, posar bé els accents), caligrafia o
retolació (fer una lletra clara I funcional), mecanografia (teclejar sense
mirar el teclat) s’aprenen per exercitació. Si a la competència li afegim que ha de
ser crítica i responsable afegim una competència no-instruccional. No
depèn de la repetició sinó d’explicacions cada vegada més matisades, del diàleg
en la diversitat. És més aviat la competència comunicativa que integra informació,
pensament i expressió que s’havia de fer ja sense digitalització i que encara s’ha de fer més amb
digitalització. Així com el llenguatge escrit ha de parir del llenguatge oral
per a fer un bon aprenentatge, el digital incorpora l’oral i l’escrit amb la
substància base comú: el pensament (racional i emocional).
Es diu: “transformació digital
del sistema educatiu”. No té més importància, però convé que tothom ho tinguem
clar i ens ho recordem. El digital no
pot transformar el sistema educatiu, ni el sistema de salut. Potser sí els
sistemes d’informació i de comunicació. El sistema educatiu no es transforma,
evoluciona amb ciència pedagògica i nous coneixements de neuropsicologia i
instruments (llibres, enregistraments, digital). Igual que el sistema de salut evoluciona amb
ciència mèdica i nous coneixements biològics i farmacològics. No és un assumpte
secundari. Si no hi ha un canvi pedagògic, canvi de mentalitat, i s’incorporen instruments tecnològics potents
es port reforçar un ensenyament sense canvi. Pensem en el miratge transitori de
la PDI, pantalla digital interactiva. Alguns professors no van fer més que ensenyar
des d’una pissarra lluminosa amb un toc de màgica. Si el mestre Freinet (1960) hagués tingut la PDI haurien fet amb més
facilitat el treball de millorar col·lectivament el text lliure d’un alumne. Els
instruments tecnològics no canvien l’ensenyament però els hem d’incorporar per
ensenyar amb els instruments del nostre temps. Aquest és el principi de l’Escola
Moderna de les Tècniques Freinet i del Moviment Cooperatiu de mestres.
Es diu: “l’objectiu principal de situar Catalunya com un país capdavanter”.
Solament vull constatar l’evidència que no té res a veure amb la millora de l’educació
a l’escola. Això correspon a un objectiu empresarial o polític que pugui aportar
rendiments futurs.
Els tres eixos del Pla d’Educació
Digital
Precisem encara. ¿És educació digital… o bé
és digitalització de l’educació? L’educació no ha de ser sols digital, sinó
integral i avui ha d’incorporar la instrucció digital. La digitalització de l’educació
és una part de la digitalització de la societat i comporta ensenyar amb
diferents instruments, ajustar els models didàctics expositius i d’activitat
dels alumnes, modificar els sistemes d’informació i comunicació de l’equip
docent, també amb les famílies,
organitzar sistèmicament els recursos digitals, els enllaços, les fonts d’informació
i dipòsits de memòries.
Els tres eixos són molt clars però la producció a gran
escala es fa fora de l’escola i es subministra als docents. Documents i línies
d’actuació diversos que s’han d’examinar i exercitar; semblen molts deures. Càpsules formatives certificables: CUDIs,
MacroCUDIs, NanoCUDIs, Cursos i Píndoles pot estar molt bé però també pot causar
indigestió I qui sap si intoxicació. Pla Estratègic de Centre i Avaluació de la
competència digital, necessari sens dubte. I encara s’anuncien més documents
que s’espera tenir aviat. Alguns mestres
i professors s’hi abocaran a fer-ho... però no tots, no la majoria.
I per acabar, com si fos el més normal es
diu: “Potenciar l’ús pedagògic”. Què? Potenciar l’ús pedagògic?. No estàvem
parlant d’educació?... Vegem el Marc de competències de la UNESCO amb el
qual es fonamenta el Departament d’Educació. La pedagogia ocupa un lloc ben central entre l’aprenentatge
professional dels docents i la comprensió màxima del paper de les TIC en l’educació.
No. Estàvem parlant de tecnologia i
confiant que la tecnologia canviarà l’educació quan fem ús pedagògic. ¿Pensem
potser que el làser ha canviat la
medicina?... Ha canviat una tècnica però el metge, ha de saber tota l’anatomia,
la fisiologia, el sistema cardiovascular, el sistema nerviós... I el cirurgià
ha de saber intervenir amb el bisturí encara que el làser li permet una
precisió màxima.
Marc de competències dels docent es en matèria de TIC
elaborat per a la Unesco
El canvi el faran els
mestres i professors, ajudats de la tecnologia digital
Hi ha dos canvis necessaris. El primer és
el canvi de mentalitat pedagògica.
No caure en el reduccionisme ingenu (o interessat) de supoerar l’ensenyament
tradicional amb innovació educativa. Si es coneixen i s’entenen els mètodes
pedagògics del segle XX en el seu context social, cultural i lingüístic estarem
en condicions de fer canvis d’ajusament adequats a les necessitats actuals. Si
ho enderroquem tot i volem fer educació nova, encara necessitem saber més
pedagogia. Per construir una casa o edifici
hi ha molts operaris (paletes, pintors, electricistes) però es treballa sobre
un projecte de construcció fet per un arquitecte. Un projecte educatiu amb
consistència pedagògica, amb visió sistèmica no el pot fer tot mestre o
professor. Algú amb coneixement pràctic teòric l’ha d’esbossar, compartir amb l’equip
docent i assessorar els ajustament necessari del dia a dia.
El segon és amplificar les
accions pedagògiques amb la digitalització. Amb cursos i cursets solament
avançaran els qui ja estan iniciats i tenen especial interès. Per al conjunt de
l’equip docent hem de pensar que s’aprendrà amb el dia a dia al costat dels qui
en saben o van al davant. L’equip docent, és un equip de professionals de la
didàctica especialment coneixedors d’un àmbit científic però amb ells hi ha d’haver
d’altres professionals i en el cas de la digitalització, un informàtic,
telecomunicador o enginyer que també pot fer docència però garanteix l’assistència
tècnica contínua i ajustada a les necessitats. Tornem a la medicina. ¿Penseu que el metges detecten
les avaries o reparen els aparells tecnològics? ¿Que potser no hi ha enginyers
o tècnics superiors a l’hospital?
Per a aquest Pla d’Educació Digital oferir als centres suport extern
ocasional: assessors digitals, assessors TIC, referents
digital CRP, mentors digitals és molt poca ajuda i serà desaprofitada.
Assegurem un tècnic per centre o per cada dos centres petits.
L’escola o institut d’avui necessita un
docents molt competents, diversament competents. Però en un equip de trenta o
seixanta hi ha d’haver els professionals de suport necessari. El tècnic
informàtic o teleco, l’artista plàstic o escenògraf, el músic o dinamitzador
musical, l’esportista coneixedor de medicina esportiva, el poeta o màgic de les
paraules... I amb aquests especialistes, tots els docents conduiran activitats
diverses amb coneixement i creativitat. I aquests especialistes també actuaran
com a docents, ocasió de modelatge per als companys. Formació continuada en l’exercici,
i estudiant alguns documents quan calgui.
Magnífica inversió econòmica prevista en equips
tecnològics pel Departament d’Educació.
Però comprar portàtils per a tots els docents i ignorar el portàtil privat
que que ja usen habitualment els docents és costós i complicar la vida als docents
més actius. Millor diversificar: a) Seria assignar un complement econòmic de “renting”
per als qui ja tenen bon equip usual i línia de dades personal i gaudir de descomptes
quan renovessin equips. b) Establir conveni amb diversos comercials que venguin
equips nous directament als professors amb càrrec al Departament d’Educació
previ visat de conformitat. c) Assignar ordinador d’empresa (a retornar) als
qui no volen fer us dels seus equips.
Les màquines i
equips a assignar als alumnes s’han de posar a disposició de la direcció del
centre per tal que es faci distribució segons necessitats. La inspecció pot
supervisar aquesta gestió. Serà molt més eficaç (executiu) i eficient (econòmic)
que compres generalitzades que es dilaten en el temps i tenen costos addicionals en el procés.
El Departament d’Educació ha fet la seva
part gestionant infraestructures i creació conjunta de materials per a la
formació. Ara, escoles i instituts han de reformular el seu projecte educatiu amb
el digital liderats per una potent direcció pedagògica. Si en alguns centres no hi ha professionals
que puguin liderar-ho, la supervisió educativa de la inspecció ha de fer
proposta de nous fitxatges. Una empresa d’educació no pot funcionar sense
direcció del procés.
10 de setembre de 2020
Martí
Teixidó
Mestre
d’Escola Activa, pedagog dr.
Supervisor
professional de l’educació
Professor
universitari de pedagogia i política de l’educació