L'Institut d'Estudis Catalans i la Llei d'Educació de Catalunya.
Compareixença al Parlament de Catalunya
dilluns, 26 de gener del 2009
diumenge, 18 de gener del 2009
Wittgenstein, notable filòsof, no va ser bon mestre. El professor Pennac havia estat un mal estudiant.
Que seleccionem els estudiants de mestre per qualificació de notable, no ens resoldrà res. Wittgenstein segur que superava el notable i no va ser bon mestre. Pennac no va ser precisament un estudiant de notes altes però va esdevenir professor i sembla que va connectar amb els alumnes. No és qüestió de nivell, més aviat poden esdevenir bons mestres i professors aquells que d'estudiants van ser normalets i s'havien d'esforçar, no brillants dels qui se'n sortien llegint una sola vegada la lliçó.
Evidentment, no tothom pot esdevenir bon mestre o professor, calen determinades capacitats o aptituds que cal activar. Hi ha d'haver doncs selecció prèvia -com n'hi ha per a Belles Arts o per a Educació Física- segons aptituds específiques per a la docència: bona comunicació personal, discurs verbal expositiu ben construït, llenguatge corporal expressiu, una certa simpatia, rigor compatible amb humor, estabilitat emocional i empatia, hàbits de preparació i acceptació d'allò no previst, gust pel coneixement i per la sorpresa... Tot això és molt més que una qualificació de notable. Hem de comptar com a mestres i professors amb les persones més equilibrades, més entusiastes i molt resistents al desànim. Ah! I que tinguin una veu ben impostada doncs la comunicació oral segueix essent un recurs bàsic, encara més complet si es té una bona predisposició al cant.
Martí Teixidó
dissabte, 17 de gener del 2009
divendres, 16 de gener del 2009
dissabte, 10 de gener del 2009
divendres, 9 de gener del 2009
Escola ComunicActiva: l'escola de la societat de masses telecomunicada
Escola ComunicActiva
l'escola
de la societat
de masses telecomunicada
30 indicadors descriptors per orientar la renovació pedagògica, el treball que dia a dia fan els mestres/professors a les escoles per tal que l'educació respongui a les necessitats de tots i cadascun dels infants.
Martí Teixidó Planas
l'escola
de la societat
de masses telecomunicada
30 indicadors descriptors per orientar la renovació pedagògica, el treball que dia a dia fan els mestres/professors a les escoles per tal que l'educació respongui a les necessitats de tots i cadascun dels infants.
Martí Teixidó Planas
El pedagog Jean Houssaye diu
A partir dels anys trenta del segle XX...
A partir d'aleshores les renovacions pedagògiques es referiran a les missions dels sistemes educatius i als plans destinats a posar-les en pràctica i a evaluar-les. Al mateix temps la psicologia, com a ciència de referència de la microactivitat dels humans a l'aula, donaria pas a la sociologia, ciència de referència de la macroactivitat en els grans conjunts on es troben i cooperen.
En realitat, per qui observa la fi del segle XX...els tres estats que es van succeir ( magistrocentrisme, paidocentrisme i sociocentrisme)
són també maneres simultànies de designar els reptes i de tornar a les incerteses del moment centrades, en qui fa què?
Pédagogie: Une encyclopédie pour aujourd'hui par Jean Houssaye (2007)
A partir d'aleshores les renovacions pedagògiques es referiran a les missions dels sistemes educatius i als plans destinats a posar-les en pràctica i a evaluar-les. Al mateix temps la psicologia, com a ciència de referència de la microactivitat dels humans a l'aula, donaria pas a la sociologia, ciència de referència de la macroactivitat en els grans conjunts on es troben i cooperen.
En realitat, per qui observa la fi del segle XX...els tres estats que es van succeir ( magistrocentrisme, paidocentrisme i sociocentrisme)
són també maneres simultànies de designar els reptes i de tornar a les incerteses del moment centrades, en qui fa què?
Pédagogie: Une encyclopédie pour aujourd'hui par Jean Houssaye (2007)
Contribució a la Llei d'Educació de Catalunya - Martí Teixidó
No m’hauria agradat viure en un altre segle ni haver treballat per un altre temps. Hom és tan ciutadà d’una època com d’un Estat; i si hom considera impropi, àdhuc il·lícit, apartar-se dels usos i costums de l’entorn on viu, per què hauríem de sentir-nos menys obligats a actuar segons les necessitats i el signes del temps?
El filòsof igual que l’home culte miren expectants l’escena política, on en aquests moments, segons sembla, s’està decidint el gran destí de la catalanitat. El fet de no participar en aquest debat general, ¿no delata una censurable indiferència cap al bé de la societat
Contribució a la LEC
El filòsof igual que l’home culte miren expectants l’escena política, on en aquests moments, segons sembla, s’està decidint el gran destí de la catalanitat. El fet de no participar en aquest debat general, ¿no delata una censurable indiferència cap al bé de la societat
Contribució a la LEC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)