En el discurs de l'educació, amb paraules, més aviat coincidim, estem d'acord. Però en l'acció educativa?... Sembla que no hàgim entès que és assumpte de coneixement teòric i pràctic. Teòric amb fonamentació científica en el coneixement que aporten altres ciències sobre l'humà i l'aprenentatge (neuobiologia, psicologia, sociologia, antropologia). Especulatiu amb el reflexió que ens aporten la filosofia, la mediologia, la comunicació de masses. Pràctic que s'aprèn amb bons models professionals amb qui poder reflexionar i amb temps d'exercitació.
La UNESCO especialitzada en educació sense separació de la ciència i la cultura ho ha exposat sempre clar en els seus documents. Altres institucions amb finalitats pròpies i específiques afecten l'educació sense aportar un coneixement integral. Lamentablement, hem estat més atents a aquestes i la UNESCO ha quedat com decorativa.
Vegeu els retalls.
EDUCACIÓ
L’escola-institut, amb una opció clara per l’educació i valors de la UNESCO
El nou contracte social per a l’educació ha de reafirmar la idea que l’educació és un projecte comú, un compromís social compartit, un dels drets humans fonamentals i una de les responsabilitats més importants dels estats i els ciutadans. A més, un dels papers fonamentals de l’educació és formar ciutadans que promoguin els drets humans, per la qual cosa s’ha de fomentar en l’alumnat la capacitat de pensar i actuar de manera autònoma i ètica. Es a dir, se li ha de donar eines per col·laborar amb els altres i desenvolupar la seva capacitat d’acció, la responsabilitat, l’empatia, el pensament crític i creatiu, juntament amb una àmplia gamma d’habilitats socials i emocionals. Per portar l’educació per aquest ambiciós camí s’han d’establir noves maneres d’organitzar l’aprenentatge. L’educació és cabdal per ajudar els pobles a aconseguir la pau entre éssers humans i amb la Terra. UNESCO (2022): “Reimaginem junts els nostres futurs. Un nou contracte social per a l’educació” (p. 49)
https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000382890
PEDAGOGIA
L'escola-institut amb professionals de la pedagogia ciència i tècnica.
Tot model pedagògic parteix d’una relació: tant aprenents com docents es transformen durant l’experiència didàctica a mesura que aprenen els uns dels altres. El que defineix l’experiència didàctica és la tensió productiva que es crea simultàniament entre la transformació individual i la col·lectiva, ja que la nostra vida interior influeix en l’entorn i al mateix temps es veu profundament afectada per aquest entorn. El triangle pedagògic clàssic el formen l’alumne, el mestre i el coneixement. L’ensenyament i l’aprenentatge es nodreixen del patrimoni comú del coneixement i alhora hi contribueixen. Dit d’una altra manera, en el marc de la relació pedagògica, l’educació ens connecta amb el patrimoni comú del coneixement acumulat per la humanitat i alhora ens ofereix la possibilitat d’enriquir-lo. “Reimaginem junts els nostres futurs. Un nou contracte social per a l’educació” (p. 53)
https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000382890
Subratllo el triangle pedagògic per sortir de confrontacions curtes de mires: academicisme (Platon), magistrocentrisme (Escolàstica), paidocentrisme (Rousseau). El mestre o professor és un adult amb cultura que comunica, transmet i suscita. L'alumne és un menor en desenvolupament físic, mental i emocional que necessita i tendeix a aprendre, dels pares i docents o dels models socials difosos avui amb la comunicació de masses. La cultura, coneixement, pràctica i gaudi és el referent comú que relaciona mestre/professor i alumne, alumnes en grup. El punt més fràgil que tenim avui és la limitada cultura dels mestres i professors.
Davant la falta de funcionalitat i eficàcia de l'educació ha crescut l'atenció per controls de resultats: PISA, PIRLS
OECD/OCDE. PISA es el Programa para la Evaluación Internacional de Alumnos de la OCDE. El objetivo del programa es medir la capacidad de los alumnos de 15 años para utilizar sus conocimientos y habilidades de lectura, matemáticas y ciencias para afrontar los retos de la vida real. El Estudio Internacional para el Progreso de la Comprensión Lectora (PIRLS, Progress in International Reading Literacy Study en inglés), es un estudio de la IEA (International Association for the Evaluation of Educational Achievement) que evalúa la comprensión lectora de los alumnos en 4º de Primaria. Este estudio evalúa las tendencias en el nivel de aprendizaje de los estudiantes cada cinco años desde el 2001. España participa en este estudio desde 2006.
PIRLS se centra en la lectura como medio para alcanzar los dos propósitos de lectura presentes en la mayor parte de los textos que leen los alumnos dentro y fuera del colegio:
Són dades que hem de considerar en l'avaluació, com a dades. Però no ens ajuden a trobar alternatives. O ¿potser és una alternativa centrar l'ensenyament en la preparació de proves? Aquesta és una obsessió que s'ha anat estenent, en administradors i en docents. Ja és hora que vegem que no ens ajuda a trobar alternatives. Cal anar a la pedagogia.
