L'Educació Activa d'inicis del s. XX repensada per a la societat de comunicació de masses actual.
L'Escola ComunicActiva considera l'agenda comunicativa, incorpora els formats i usa les tecnologies de la informació. Alguns temes a: https://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/
La festa dels "Reis" que ha de ser la festa del "Savis Mags", homes acreditats per la seva observació i estudi dels estels així com dels escrits disponibles en aquell temps, ha de ser per als infants una emulació a l'observació i l'estudi. Així mateix, aquells estudiosos cultes, es mostren generosos oferint presents a un infant d'una família treballadora, segons que ens diuen que el pare, Josep, era fuster, un mestre d'aixa o de cases. També així, els infants han d'aprendre a agrair els regals i accions que es fan per a ells, i al seu torn, quan siguin grans, esdevenir persones generoses amb els altres, especialment amb els qui tenen menys.
La festa d'infants està molt desorientada perquè el comerç, en la societat de l'abundància, la fet seva. Els infants reben regals en excés i amb la Cavalcada de Reis tan anunciada se'ls prepara per a rebre 'molts regals'. És molt bonic veure els menuts que de la mà dels pares o avis van a la cavalcada amb ulls oberts i boca badats però quan arriba la desfilada el soroll i cridòria és infernal.
La Cavalcada de Barcelona és excel·lent en disseny de carrosses, vestuari, estètica i efectes lluminosos. La participació d'adolescents i joves un encert com a ritual de creixement però se'ls ha preparat per al ball frenètic seguint el model de comunicació de massa i això és desmesuradament precoç per als infants abduïts per la màgia dels Savis Mags. I la banda sonora, la música massa sorollosa.
Els 3 Savis Mags, ben abillats amb vestits i caracteritzacions no han estat preparats per a comunicació gestual i encara menys verbal. Tota l'estona repetint i amb to cridaner: Bona nit Barcelona! Us heu portat bé?... i saludant amb la mà i gest hiperactiu. Fer el personatge comporta aprendre algunes estructures de comunicació lingüística que algú, amb pedagogia, els hagi preparat així com assajar una comunicació gestual variada i corresponent a l'edat del ses majestats que són avis i es correspon bé amb el que els menuts necessiten. Gestos suaus, mirades acollidores i veu pausada. Tot i parlar català, podria ser un català de foraster, sí, a Barcelona mig castellà, mig anglès o italià, i així, que no descobrissin l'enigma als infants menors de nou anys.
Per comptes de música sorollosa que activa la cridòria calen dos o tres temes musicals i corals que tothom, especialment els infants puguin cantar. la TV betevé reparteix corones... millor seria repartirun full, o corona amb lletres de quatre cançons com, escolteu aquesta delícia,
Escolteu
Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
observen una
fina lluïssor de cabellera,
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m’agrada
aquest estel.
Adéu, jo vaig
a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec, un groc, un bru.
És un poema de Joan Argenté amb joc fonètic especialment per als menuts de 4 anys: un grec, un groc, un negre... un exercici de vocabulari per als vailets: lluïsor, cabellera... imatges poètiques: cabellera de l'estel, el noi que el fa volar.
És música de Jaume Arnella, cantant dinàmic, aquí puntejant tan sols per a menuts que se'l enganxi i cantin.
Les cançons de Reis que hi ha a la xarxa són sorolloses, pròpies d'una societat pagesa que no encaixen amb les carrosses amb efectes digitals o massa fetes a mida de l'adult amb temes actuals. L'alternativa és preparar lletres ajustades a músiques ben conegudes perquè la gent s'hi afegeixi sense assaig tot i que dies abans poden oïr-se a la ràdio i a la tele. Pensant que cada edat trobi una cançó a la seva mida, improviso.
Amics per sempre, l'himne dels JJ.OO. de Barcelona. (adequada per a 16 anys)
(Lletra de Josep Jordi
Bofill)
Amics per sempre cal ser
forts cal ser fidels.
Amics per sempre sense por
que som germans.
Amics per sempre quan les
mans premin les mans.
Serem amics per sempre.
De les carrosses estant, un
petit cor cantaria estrofes Tothom cantaria bé la tornada.
(Amb música del Rabadà) (adequada per a 8 anys)
- Hola Mags!, savis d'Orient. Hola Mags!, savis
d'Orient que ens veniu a fer contents, que ens veniu a fer contents.
-I doncs què voleu?
- Volem tots bons jocs i
regals. Volem tots bons jocs i regals perquè encara no som grans, perquè encara
no som grans.
- Ja ho sabreu compartir?
- O i tant, es clar que sí.
O i tant, és clar que sí, que‿així seren més amics
que‿així serem més amics.
Un grec un groc un negre. Banda sonora (adequada per a 4 anys)
(Joan Argenté i Jaume
Arnella, abans inclosa)
que els menuts seguirien bé,
que ja l'haurien escoltada i cantada a la llar d'infants o al parvulari.
Ningú no comprèn ningú (adequada per a 12 anys)
(Música de La Trinca, lletra
de Jaume Picas).
Es pot fer amb la mateixa
lletra Ningú no comprèn ningú
però
nosaltres som nosaltres
i
volem un món tot nou, amb un cel net d'amenaces, amb tres núvols per quan plou, amb el mar a quatre passes i els que som companys i prou.
Creant alguna estrofa nova
Ningú
no comprèn ningú, però nosaltres som nosaltres ivolem que la ciutat
I per a tota la mainada, joventut, rejoventut i post joventut, el mateix dia de la festa dels Savis Mags, el 6 de gener, TV3 ens dóna com a regal l'emissió del concert EUFÒRIA del passat estiu al Palau Sant Jordi de Montjuïc, Barcelona. La manifestació més exagerada de joia, de satisfacció, d'alegria (DIEC2, eufòria 2.f).
Hi vaig dedicar una estona atès que ha assolit tanta audiència que imposa respecte.
Observació - descripció
Cançó, joves cantants, molta instrumentació musical, harmonitzacions segons formes dominants, particularment el reggaeton. Han superat un concurs-selecció i efectivament, han activat les endorfines i estan eufòrics. Un reggae - HipHop que permet incorporar-hi recitatius de lletra, molta lletra. Altres cançons fan amb una frase repetitiva. Cal reconèixer que el jurat ha sabut seleccionar persones, cantats o ballarins del diversos perfils i l'espectacle reflecteix aquesta diversitat en un marc de comunicació de massa.
Observant, em pregunto què atrau més. Ritme i percussió dominants. Lletres intimistes però atrevides. L'escenografia de llum i efectes. La dansa o gimnàstica clarament masculinitzada i feminitzada. La indumentària ampla, bufada per a ells cenyida, retallada i cuixes, descobertes per a elles. Mitja barba, bigoti i cabell ells; maquillatge cabell llarg elles. La dominància, de moviments abdominals d'insinuació sexual, freqüent mà al pubis.
El Palau Sant Jordi a vessar. Nenes jovenetes, potser sis anys; molts adolescents de dotze a divuit anys; joves de divuit a vint-i-vuit i dones fins als quaranta, algunes amb les filles petites. Ens mostren molt de públic que coneix i vocalitza les cançons i tots s'activen amb salts i moviment de braços quan els artistes els hi conviden. Tots i totes eufòriques. Alguns temes lents, més melòdics, potser sis.
Consideracions pedagògiques
Mou comportament massius, efectivament d'eufòria. Fan gran audiència en una comunió viscuda no tant per la cançó com per el moviment al ritme i la imatge espectacular. Un estat psíquic transitori que es pot reviure quan es retrobin amigues però no que cantaran quan estiguin soles. No es repertori de cançó per viure en el decurs de la vida.
Hi ha temes en català, tants o més en anglès i també en castellà. Això no reforça el català especialment quan el mòbil és la fama i assolir gran audiència. No queda contingut de llenguatge. D'altra banda, el public correspon amb tornades simples i animació, no amb recitatiu de lletres.
Té una gran força de modelatge per a les més joves i especialment femenines. És practicament uniforme dur botes altes, cames al descobert i el curt pantaló retallat a l'entrecuix. El ventre a la vista o, alternativament, indumentària de motorista. El masculí, musculat, amb samarreta que es lleven a l'escena i mostren tatuatges.
Un mostra d'adolescència anticipada, anterior al canvi hormonal i adolescència prorrogada més enllà els trenta anys i de ser mare, compartint la mateixa activitat mare i filla.
S'estableix una polarització total. La disposició emocional s'activa tan sols sentint les primeres notes d'un tema musical. Dubto que si és en anglès s'hagin interessat per una bona fonètica (disposició perceptiva) i pel sentit detallat de les lletres (disposició cognitiva). En l'extrem oposat el sistema escolar es fonamentalment cognitiu, no poleix la precisió lingüística oral i no atén la disposició emocional, motiu pel qual ara es fan sessions separades d'educació emocional a càrrec de psicòlegs.
És gratificant veure uns joventut tan eufòrica en una societat desorientada. És preocupant preveure que és un estat efímer que es pot prorrogar en els artistes triomfadors i pot caure en picat en els altres. Un miratge per als joves, un triomf d'audiència per als mitjans, una oportunitat per al comerç. Un espectacle i operació altament educatiu, encaminador de la cultura personal en una societat de consum. Clarament deseducatiu per a una societat il·lustrada, cohesionada i compromesa en la llibertat de pensament, la igualtat econòmica i la fraternitat universal.
"Això és històric, que això és la cultura, que això és música i que això és el que realment val la pena a la vida" [Triquell, minut 1:25:30].
Una visió de selfing emocional en una societat que no ofereix oportunitats sòlides als joves. Martí Teixidó
En els estudis de Magisteri (1967) i en els estudis de Pedagogia (1971) ens van parlar de les investigació per saber què influïa més si la biologia o l'educació. Va quedar imprecís, però en ambdós casos parlaven de la comprovació dels germans bessons que havien estat separats i educats en diferent família i entorn. També apareix en alguns libres de pedagogia però en cap cas es donava ni es dona referència directa i precisa. Generalment, no n'havia oït parlar més i jo mateix, dedicat a l'educació amb pedagogia pensava que la genètica o la biologia no la podem canviar però tenim marge d'acció de l'educació amb fonamentacició biopsicosociològica.
Sense Ficció de TV3 ha donat a conèixer un documental específic sobre el cas de tres nens trigèmins separats, del seu retrobament casual i dels anys joves que van conviure i treballar junts amb il·lusió. Posteriorment la relació habitual va posar de manifest diferències i identitat pròpia. M'ha interessat. He sabut que no hi havia tanta investigació de casos sinó comptats i conduïts per Peter B. Neubauer, el científic que va ordir l'experiment de separar els tres bessons
Efectivament, són contrari a investigacions experimentals que atempten contar la identitat i dignitat personal. Com aquest cas, el de Frederic II del Sacroimperi Romano germànic (1220) que va voler que uns nadons fossin alletats sense parlar-los per descobrir quina era la primera llengua del món; tots els nadons van morir amb poc temps. Experiment, tots ells inútils, atès que l'humà és un ésser de la màxima complexitat, no es poden aïllar totes les variables i les conegudes aïllades no aporten el coneixement integral de la persona.
Hem de partir de condicionants biològics i genètics sense determinisme. L'educació s'afegeix a la dotació biològica i amb consistència pedagògica la modifica com un vector que té direcció i intensitat. L'aportació que ens fa conèixer la biologia és no estirar des dels ideals o finalitats sinó impulsar des dels condicionants. És una perspectiva ascendent de biologia a filosofia front a la descendent de la filosofia a la biologia.
Front a expectatives en excés segons finalitats socials, cal un diagnòstic i pronòstic pedagògic de possibilitats en positiu i per tant personalitzat. Una ocupació excessiva en diagnosticar els condicionats no ens aporta iniciativa per a identificar aptituds favorables i compensatòries sinó etiquetatge i pèrdua de confiança.
L'observació habitual continuada és la que permet fer un diagnòstic de capacitat global d'aptituds diferenciades. Millor notes d'observació abans que proves o tests que solament tenen sentit com a contrastació, i de poc serveix etiquetar. (Els tests tenen interès per comprovar i si cal, esmenar, la capacitat d'observació de l'educador). Però el millor coneixement de la persona és l'observació i tracte habitual per un altre que, sí, que ha de tenir prou coneixement científic i també prou prudència científica.
El tractament educatiu tradicional de germans bessons no té cap consistència. Se'ls pot vestir igual però, perquè sempre han d'anar vestits igual? La infomació longitudinal dels trigèmins Bobby, Eddie i David fa evident que per genètica són idèntics, per socialització volen viure junts, per personalitat cadascú necessita o mostra trets diferencials identitaris. Educativament, famílies, escola i esplais han de trobar la manera d'acceptar un fort vincle entre bessons alhora que observar petites diferències sense contradicció. Millor no vestir-los igual habitualment però sí en algunes ocasions. Que puguin pentinar-se diferent, si ho volen.
Els mestres ens vam inventar, amb un fonamentalisme ingenu, que els germans bessons havien d'anar en classes separades, fins al punt que si l'escola tenia un sol grup de l'edat, era millor anar una altra escola. Vam veure com forçar la separació els impulsava la necessitat de trobar-se al pati, d'anar sempre junts a l'entrada i sortida de l'escola. En ingressar a l'escola, venint de la família, han d'anar junts. Certament cal evitar una dependència excessiva però s'anirà fent en el decurs dels anys. Potser en algun moment se'ls suggereix d'anar amb grups diferents amb l'estímul de després explicar-s'ho.
El document de Sense Ficció, originalment produït a USA recull seqüències en que ser idèntics és divertit. La televisió ha jugat sovint amb l'espectacle dels bessons o trigèmins. És això, espectacle, poc recomanable i hi ha casos en que s'ha fet una explotació excessiva.
En l'educació escolar el tractament dels germans bessons demana finura psicopedagògica. Es fa difícil, si cada curs dels primers anys (de 3 a 11) tenen un mestre diferent; és més fàcil si el model organitzatiu fa que un mestre els acompanyi durant tres cursos, model recomanable per a tots i per a evitar mestres que s'inhibeixen. Un seguiment continuat permet conèixer les formes de vincle dels bessons, identificar aptituds o tendències personals i contribuir discretament a la seva realització. I, sempre, procurant mantenir un tractament equitatiu i defugint preferències. (Al document de referència es veuen preferències per bellesa, per animació o per...).
La pedagogia experimental va fer els seus assajos a finals del segle XIX i inicis del XX volent adquirir l'estatut científic. Per a les ciències humanes l'experimentació externa és arriscada i poc eficaç, llevat de determiants aspectes. Jo defenso la pedagogia sistèmica i experiencial fent ús d'analogies. Saber que actuen totes les variables, totes i no són aïllables funcionalment. Hem de saber que com a humans nosaltres estem dins d'allò que observem, som subjectes participants i és millor ser conscient de la pròpia experiència. Amb tot això, l'analogia amb d'altres realitats i ciències ens dona referències útils per a una reflexió pedagògica amb consistència científica. Martí Teixidó
