Kant i l'educació. Els estudiosos de Kant i l'educació
Notes i reflexions de Martí Teixidó sobre les sessions de Biennal del Pensament a l'Ateneu Barcelonès. 13/10/2024
EDUCACIÓ CAP A LA MADURESA. PERÒ, COM?
Els ponents no van inicialment definir bé els termes/conceptes com fa un bon filòsof. Moralitat? La moralitat concerneix al caràcter diu Kant i s'han de controlar les passions i aprendre a guiar les decisions. Es comença ensenyant-los els deures; deures per a si mateixos i deures per als altres. És molt més difícil en la societat actual atès que els valors no venen donats ni per les esglésies confessionals ni per l'autoritat de persones acreditades per la seva conducta. Els valor els proclama la societat de consum i avui una societat hedonista i narcicista. Hi ha casos de compassió, de solidaritat i de cooperació, cert, però no són dominants, majoritaris, i en alguns casos són explotats com a notícia i difosos per a recaptació econòmica.
La distinció entre moralitat i ètica -com explicava el professor Lopez-Araguren- és ben necessària. L'Ètica inclou els deures que un mateix accepta i es compromet a complir. La Moralitat fa observar els costums amb determinats deures necessaris per viure en una societat i temps determinat.
Sticker va fer esment a la societat de la informació i dels seus excessos i falsedats. Però plantejat així, correspon a l'educació cognitiva no a l'educació moral que ha de ser cognitiva i emocional. L'humà no és per naturalesa moralment ni bo, ni dolent com no ho són els animals, però esdevindrà bo o dolent segons se l'eduqui. Döring va citar Piaget i Kohlberg per les fases de desenvolupament moral.
L'educació moral la fan els mitjans de comunicació i la publicitat quan no hi ha mediació educadora.
EDUCACIÓ PER A LA DEMOCRÀCIA. PERÒ COM?
Constantment fent esment de la democràcia, de la democràcia participativa. Ambdós ponents expliciten que no coneixen bé l'educació, però per l'experiència amb els seus fills... Kant no tenia fills i va prendre posicions clares respecte a l'educació, sobre filosofia de l'educació que Herbart va estructurar i metoditzar amb la pedagogia derivada dels fins de l'educació amb coneixement de la psicologia humana. Es va citar Habermas i Rawls com els seguidors de Kant en els darrers cinquanta anys. Doncs Rawls diu ben diferent: "la base de la igualtat és posseir en el grau mínim requerit les capacitats morals". Com a posició originària, abans de l'educació?
No sabien com abordar l'educació. Martí va dir que l'escola no pot ser neutral, que havia de presentar les diferents opcions de societat però fer veure que la democràcia és l'única possible. Això ho vaig rebre com allò de: "No hi ha salvació fora de l'Església Catòlica". Inacceptable, especialment quan veiem que la forma democràtica d'eleccions duu a la competició de partits polítics amb un programa electoral estratègic per l'interès d'incrementar representats. Democràcia controlada quan hi ha dobles càmeres o dues voltes per reconduir canvis radicals, quan l'opinió pública ja ha estat prèviament mediatitzada per la comunicació de masses, quan es delibera i es prenen decisions d'economia mundial al marge de les institucions democràtiques. Chevenal ja va assenyalar que les repúbliques no es poden fer amb l'anglès com a llengua dominant.
Com educar en la democràcia? Seguien amb la pregunta sense respostes. La pedagogia activa ho ha desenvolupat al segle XX. Decroly (1906) ja va organitzar l'escola com a república escolar amb l'exercici de càrrecs i responsabilitats i assemblea on es donava compte. La pedagogia Freinet incorpora el pla individual de treball, els equips de tallers i l'autoavaluació davant l'assemblea setmanal. La democràcia s'aprèn exercint-la i amb propostes pedagògiques pensades com les ja apuntades: anàlisi de casos sobre relats verboicònics de ficció que afavoreix el bon judici, contes amb dilemes morals i final obert que han de pensar els alumnes, sociodrames interpretant, posant-se en el lloc dels diversos personatges. Molts ajuntaments han organitzat els Consells Municipals de la Infància, una bona iniciativa si no se n'abusa (una sessió al curs). Cal iniciar la diversitat de pensament i de gust estètic a partir dels vuit anys articulada amb la unitat d'acció. La lectura conjunta del llibre El zoo d'en Pitus de Sebastià Sorribas als vuit o nou anys és una narració que engrescava els infants a acordar un projecte comú.
Va quedar palesa la confrontació entre la posició que tot s'ha de parlar en una escola amb democràcia deliberativa i, si cal, votar-ho i la posició que veu que el mestre té una funció d'adult, de clarificació i de regulació. Encara més, si volem fer una escola inclusiva d'alumnes que poden presentar limitacions personals, físiques o mentals.
La intervenció del professor Alcoberro va ser molt adequada per no fer de l'educació democràtica un romanticisme que abandona el coneixement cultural. Cal balancejar molt bé la inevitable tensió entre autoritat i participació segons cada context.
Observacions addicionals necessàries
1 D'acord amb la filosofia de l'Ateneu.
A les sessions hi participaven professors d'altres llengües, desconeixedors del català. Es va optar per l'anglès oferint traducció simultània per auricular. El català no es va oir i els parlants catalans van expressar-se també en anglès. Anem al monopoli lingüístic? La traducció podia ser reversible i traduir a l'anglès les intervencions dels parlants catalans. Però avui la tecnologia digital ofereix una excel·lent possibilitat. La traducció oral humana, la mateixa que s'estava fent, és digitalitzada i es pot transmetre d'immediat en pantalla subtitulada. Així, cada parlant ha de mantenir la seva llengua i tots l'han d'oir (sense auricular) i tots la comprendran amb la subtitulació. En el cas de Catalunya, no podem renunciar a què els visitants l'oeixin i s'hi familiaritzin com a llengua romànica garantint la seva comprensió amb subtitulació dinàmica. L'Ateneu no pot subordinar-se a la pretesa internacionalització de l'anglès. 2 Professor contractat per l'ICREA.
Un dels ponents i moderador, organitzador de l'acte, és és professor contractat per l'ICREA de forma estable. Si hom no s'incorpora a la llengua catalana, no s'integra al sistema de recerca català. Es pot entendre i parlar el català poc o molt segons el temps d'estada però és inacceptable donar per fet que la llengua és l'anglès.
"per integrar els professors d'Investigació ICREA al sistema de recerca català."