Violacions. Violència masclista. Educació sexual d'urgència.
Extracte de:
Pedagogia de la sexualitat i l'afectivitat.
Llibre finalitzat el setembre de 2023. En estudi per diverses editorials que ho ajornen per raons de programació.
No es veu la urgència?
El procés de maduració biològica segueix unes lleis de regularitat general amb diferències d’edat segons l’entorn climàtic i cultural. També hi ha algunes lleugeres diferències individuals però la seqüència evolutiva és regular. Així quan a les nenes els apunta el pit, amb seguretat es preveu que als dotze mesos apareixerà la menarquia; quan als nens els apunta el pel al bigoti i canvia la veu estan en condicions de tenir ejaculació seminal. Com he dit en el decurs del segle XX aquesta maduració s’ha anat produint en una edat anterior, especialment en les dones. Avui són moltes les noies que tenen la primera regla, encara que irregular, als onze o fins i tot deu o nou anys d’edat. També els nois han anticipat la primera ejaculació dels catorze als dotze o onze anys. [p. 8]
Ja es pot veure la contradicció que s’ha creat entre les lleis de la natura i les “lleis” o exigències socials. Es madura sexualment abans per bona alimentació, per temperatura corporal protegida però sens dubte per informació i estimulació cultural. En canvi, l’estabilització de relacions sexuals tendeix a endarrerir-se per allargament del període d’educació bàsica i la necessària formació professional o superior,... [p. 8]
Aquestes contradiccions fan difícil sinó ineficaç l’educació dels petits ciutadans. No per això defensarem l’educació doctrinària d’anys reculats que semblava més eficaç. Tenia per finalitat el control i la selecció social. Avui defensem la convivència amb pluralisme, el desenvolupament personal i la participació social. Això és més complex però és com ha de ser; no podem ni volem tornar enrere. Cal això sí, un pacte social de protecció de la infància, durant els anys d’educació, atès que han de veure més la unitat i acord que la confrontació de diferències -que tampoc les hem d'ocultar- en les que hauran de prendre posició quan siguin adults. [p. 10]
L’educació en l’adolescència ha de continuar entre família i escola però oberta a la realitat d’un món i d’una societat que cal conèixer, valorar críticament i participar dels usos culturals amb criteri personal. La solidesa de l’educació en la primera i segona infància és determinant però insuficient. Si no s’obre al món esdevé restrictiva i al final pot ser nociva. Tanmateix si no ha estat educació sòlida en la infància, els forts estímuls que es reben a l’adolescència ho faran trontollar tot. [p. 13]
Davant d’una socialització primària fràgil, d’unes famílies que demanen formació per fer de pares (de fet són pares i en societats anteriors ho havien après vivencialment dels propis pares) atès que no se n’aprèn per tradició i modelatge; davant d’un professorat que troba dificultats en motivar uns alumnes sobreestimulats per la comunicació de massa, cal un pacte social de protecció a la infància fins els divuit anys. Cal evitar l’acceleració i afavorir que l’infant i adolescent visqui intensament cada estadi per comptes de frissar ja pel següent. En cada estadi es desenvolupen capacitats, es consoliden hàbits i es desvetllen interessos per a ajustar la pròpia personalitat amb la necessària adaptació social. Ni volem persones que no tenen criteris i aspiracions pròpies, ni volem individus impersonals totalment adaptats a dictats d’anòmia social. [p. 15]
Cal un pacte social per a l’educació de la infància. Unes normes d’actuació clares, sempre fonamentades amb coneixement i raó que compleixin les institucions educadores públiques, particularment escoles i mitjans de comunicació, que les famílies coneguin i incorporin en el seu fer habitual. Lluny de qualsevol fonamentalisme, sabem que tota norma es pensa amb una finalitat favorable segons les necessitats d’un determinat context. Els adults ens hem de guiar per aquestes normes comuns, donant a conèixer els motius que les fonamenten i mostrant que contribueixen a una vida bona. Sabem que són relatives a un context, que poden ajustar-se en un altre ambient, que són diferents de les del passat i que caldrà repensar-les en el futur. Però cal presentar-les amb seguretat i comunitat als infants i amb claredat i raonament als adolescents. Quan arribin a adults han de poder actuar amb llibertat de pensament i responsabilitat d’acció. [p. 15]
Es tracta extensament:
Pedagogia [p. 17-56]. Principis, onze. Tensions, vuit. Referents, vuit. Decisions, setze. Aplicacions: platges i esports; cinema i audiovisuals; exhibicions, contestació, carnavals. El vestit, funcionalitat i imatge personal. Cultura i sexualitat.
Educació [p.57-93]. Finalitats. Assumptes que preocupen i ens ocupen. Tres alarmes socials: La manada, 2016. Violació practicada i enregistrada, 2017. Violation, film desafiant els límits morals, 2020.
Pedagogia de l'afectivitat [p. 94-105] Visibilització. Relacions gratificants. Educació familiar. Educació escolar. Revisar: coeducació, axiologia, conversa, societat, amistat. Educació en el lleure. Opció: diferenciar o integrar sexualitat, afectivitat, amor.
