dimecres, 13 d’abril del 2011

Escola ComunicActiva: l'escola de la societat de masses telecomunicada (1992)

Escola ComunicActiva a tesis en xarxa.
http://www.tdx.cat/handle/10803/5286
Autor: Teixidó Planas
Els tres volums en quinze fitxers. Qualsevol volum inclou l'index complet.

I encara està per fer. Que potser algú es pensa que els ordinadors ens canviaran la pedagogia a l'aula?

Solament els mestres i professors creatius, amb fonament sociopedagògic, amb finalitats filosòfiques i amb sistema pedagògic podran integrar els mitjans tecnològics. Massa sovint veiem que els mitjans anul·len l'acció educadora docent. Martí Teixidó

diumenge, 10 d’abril del 2011

Quadern FAROS 5. Ens interessa el coneixement que aporta. Podem aportar la pedagogia necessària.

L'Observatori de Sant Joan de Déu segueix aportant coneixement i fonamentació mèdica, psicològica i sociològica per a la intervenció educadora. Ens interessa i ho agraïm.

Ens preguntem. Per què no hi ha cap pedagog/pedagoga en l'equip? Potser la pedagogia és "conducció dels infants" i d'això poc o molt en sap tothom?

Si en sap tothom, ¿per què són necessaris els coneixements que aporten metges, demògrafs, psicòlegs, sociòlegs?... Per fonamentar una acció educadora amb fonament científic, per estendre les bones pràctiques de criança i educació. Entesos.

I, l'educació ja es pot fer amb seguretat amb aquests coneixements?... Em temo que encara falta.

La paideïa grega és la infantesa, el període de la vida humana necessari per a incorpoarr-se a la vida social, la politeïa. No és solament desenvolupament harmònic i complet, que ho és. És també incorporació, adquisició de tot allò que la societat anterior ha desenvolupat, construït, i té com a bo, necessari. No és doncs estrany que la idea grega de paideïa s'incorpori com a humanitas a la cultura romana. Humanitats, tot allò construït pels humans, més enllà d'allò que ja aporta la Natura.

La pedagogia -m'agrada més paidogogia- es va configurar durant el segle XIX com a ciència de l'educació, com a ciència d'intervenció en l'educació. Des del primer moment la pedagogia a d'abastar tant el coneixement de l'infant de base observacional, empírica i científica com la cultura i els valors que l'orienten, la filosofia, les filosofies. Però la pedagogia es demostra a sí mateixa quan fa propostes d'intervenció, quan dóna normes d'acció, que es puguin argumentar filosòficament, mostrar eficaces i demostrar que tenen valor general. Això s'ha de fer amb coneixement d'una altra procedència, la cultura i avui la realitat social d'una cultura de masses i mostrar com es pot "conduir" l'infant i adolescent i "suscitar" el desenvolupament de les seves capacitats perquè sigui en plenitud.

Així doncs, gràcies, als professionals elaboradors d'informes i quaderns FAROS que ens aporten coneixement de l'infant per a la intervenció pedagògica que ha de seguir. On acaba l'informe, el quadern, comença la pedagogia.

Potser aniria bé incorporar una part pedagògica als informes, quaderns. Aquesta part demana inventiva, experiència d'interacció amb infants, adolescents i pares-mares. No és pura deducció, complementació o corolari. Ben al contrari, les explicacions fonamentades, necessàries poden deixar paralitzat, dependent. Les inciatives pedagògiques són suggerents i activen una manera creativa de pensar-se de noves, de multiplicar-les. La pedagogia opera amb molts elements (com per exemple la cuina) que els ha d'integrar creativament. Posem-hi també pedagogia! Martí Teixidó

publicaciones
Amb la col·laboració de:

Data de publicació: 03/03/2011 Índex temàtic: Salut i bons hàbits El darrer informe de l'Observatori FAROS, elaborat per especialistes de diferents disciplines com ara sociòlegs, demògrafs i metges, analitza la situació i evolució en la darrera dècada de la població adolescent pel que fa a demografia, entorn familiar, salut, salut sexual, noves tecnologies i valors.
Font: FAROS Sant Joan de Déu
Autor:
Coordinador:

Dr. Santiago García-Tornel. Professor associat de la Universitat de Barcelona i Cap clínic del Servei de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona)

Autors:

  • Pau Miret. Investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona)
  • Anna Cabré. Catedràtica de geografia humana i Directora del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona)
  • Lluís Flaquer. Catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona)
  • Dra. Kristina Berg-Kelly. Doctora en pediatria i professora associada de la Universitat de Göteborg (Suècia)
  • Genís Roca. Soci-director de RocaSalvatella (Barcelona)
  • Javier Elzo. Catedràtic especialitzat en sociologia i graduat de la Universitat de Deusto i investigador social (Bilbao)
  • Dr. Josep Maria Lailla. Catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de Barcelona, Cap de Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona)