La immersió lingüística a l'escola no es toca. Ens estem fent trampa?

  

La immersió lingüística a l'escola no es toca. Ens estem fent trampa?

Arreu oïm: La immersió no es toca, ha estat un model d'èxit... Quin èxit?

L'èxit de superar les proves de nivell, sí.  A vegades, els alumnes de parla castellana assoleixen major puntuació que els de parla catalana.  És un èxit indubtable que mai s'havia conegut tant el català com actualment. I així hi ha una excel·lent producció editorial de llibres en català com podem admirar cada any a la Setmana. També hi ha moltes emissores de ràdio en català i això vol dir que hi ha audiència per al català. Quan mirem la comunicació audiovisual (millor dir verboicònica) cau el català, hi ha molt castellà i també hi ha molta penetració d'anglès. Cada vespre moltes famílies vingudes d'altres països i cultures connecten amb la seva llengua (més de dues-centes a Barcelona) a través de l'antena parabòlica.

Tot això, queda en molt poc èxit quan veiem que tants infants i joves  que han seguit la immersió lingüística a l'escola no parlen el català malgrat ser-ne competents. I darrerament hem descobert més el problema: mestres i professors que no usen el català a l'ensenyament malgrat estigui establert al Projecte Educatiu. Amb la immersió de quaranta anys, havent fet molt,  no hem convençut suficientment, ni a alumnes ni a professors.

Si no toquem la immersió lingüística que vam estendre a partir de 1984, no ens estem fent trampa? No veiem com ha canviat la composició sociolingüística de la societat catalana? No veiem com ha canviat la comunicació de masses i com les plataformes digitals han posat a l'abast dels ciutadans i dels joves accés lliure a la comunicació verboicònica? (Verboicònica: llengua i imatge).

Tesis

1. La confrontació per nombre d'hores entre català i castellà i voler regular-ho per llei és perdre el temps.
2. Fer valdre la llei en defensa del català és seguir la mateixa lògica que segueix la imposició del castellà.
3. Tractar el conflicte entre català i castellà  és ignorar la realitat de l'anglès que també vol estendre's com a llengua internacional, com nou monolingüisme. (Evidentment per raons comercials i polítiques). I de fet, hem reduït el català fent hores d'anglès (com a llengua estrangera) ja amb infants de quatre anys.
   
4. L'ensenyament de la llengua ha de ser cognitiu i també emotiu, aspecte aquest darrer que en general no s'ha atès. La voluntat de parlar una llengua és emocional.
5. En un món on s'oeixen tantes llengües ja no es pot parlar de llengües oficials ni de llengües estrangeres. La societat és multilingüe i els ciutadans han de ser plurilingües. [Conceptualització acordada pel Consell d'Europa el 2001].
6. La pedagogia ha d'incorporar la intercomprensió lingüística com a mètode didàctic i el professorat ha de ser plurilingüe. Tot docent competent en català, en castellà i en una llengua transnacional com l'anglès.
7. Amb el català com a llengua comuna, el plurilingüisme activa la competència personal d'intercomprensió, amb el castellà llengua present i també amb tastets d'acollida de les llengües vives diferents dels alumnes nouvinguts.
8. El consum de productes verboicònics no es pot imposar per llei. Les produccions en català han de ser prou atractives per als joves i l'escola ha de fer 'mediació educadora' emocional i cognitiva [Escola ComunicActiva].
   

La immersió lingüística s'ha de mantenir perquè tots els petits ciutadans tinguin accés a la llengua catalana comuna. Cada alumne parlarà a casa la seva llengua familiar però hem de suscitar el gust per entendre o llegir llengües entre les llengües vives, i aprendre bé alguna llengua transnacional (avui l'anglès la més generalitzada). És assumpte de pedagogia i hem de canviar la manera d'ensenyar les llengües. La immersió lingüística amb intercomprensió plurilingüe.

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans ha impulsat des 2014 la recerca-innovació Fem l'Escola Plurilingüe amb un centenar d'ecoles, elaborant instruments pedagògics, per promoure l'evolució de la immersió  amb la intercomprensió lingüística.

Declaració Escola catalana, avui plurilingüe

https://blogs.iec.cat/scp/wp-content/uploads/sites/13/2018/06/ESCOLA-CATALANA-1.pdf

 

Escola ComunicActiva. Directe a 'Model d'intervenció escolar - comunicació de masses' pàgs 729-734.

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/5286/TMTP06de15.pdf?sequence=6&isAllowed=y

Joaquim Franch, pedagog del lleure, del medi ambient i de l'autogestió

Membres de la Societat Catalana de Pedagogia hem participat en la XIV Jornada Marta Mata dedicada a Joaquim Franch, pedagog del dir, escriure i fer del nostre país amb valor universal.

Va morir el 1987 amb 42 anys per malaltia però ja havia deixat molta feina feta: a l'Escoltisme i el Servei de Colònies i Vacances; a l'Escola Costa i Llobera, als Ajuntaments de Barcelona, Celrà i Girona; a les Escoles de Mestres de Sant Cugat, Rosa Sensat i Girona. Feina feta que hem de continuar perquè té tota l'actualitat,  i en medi ambient urgència.

A partir de l'Escoltisme introdueix a l'escola el valor del grup-classe i dels projectes d'activitat en equip. Ho enriqueix amb les aportacions de l'assemblea de classe de la Pedagogia Freinet i de la Pedagogia Intitucional (Michel Lobrot). A la visió pedagògica afegia la formació en organització d'empreses més avançada dels anys 1970.

Reanima l'activitat escolar amb les activitats de lleure obertes al coneixement de la Natura. Una orientació clarament científica: observar, anotar (escrit i dibuixat), analitzar en equip, exposar i debatre amb  el grup-classe. A l'abast dels infants però clarament orientada pel mestre amb procediments i instruments pedagògics i una amabilitat exigent.

Entusiasma per la Natura, amb una contemplació i admiració directa i calma que fa veure allò que no s'acostuma a veure. Un paratge adequat va ser, i és, els Aiguamolls de l'Empordà. El passatge estacional de les aus migratòries i l'acumulació estacional, impressionen els infants i adolescents. Un record viscut. Però també encomanava l'admiració pels animals de les sabanes africanes com el Serengueti o el país dels Massai Mara duent aquells llibres amb grans fotografies (abans del video) i que sempre tenia a classe.

Impulsa la dinàmica de grup autogestionari que projecta, realitza i es responsabilitza. Com més s'hi confia  més participatius són, més responsables i més autocrítics davant del professor i davant dels grup-classe.

 

La deixa Franch. Tota d'actualitat i necessitat d'incorporar-la a l'educació

Tenim l'educació escolar secundària poc animada, feixuga,  amb resultats acceptables ateses les condicions organitzatives i de finançament. Però hi ha un clam raonable d'insatisfacció de les famílies i dels ciutadans. I si mirem a les portes dels centres d'educació secundària... falta alegria, falta color. Una pedagogia que incorpori l'animació al col·legi o institut.

L'animació pot definir-se com la intervenció d'aquest agent o persona que no pretén transmetre res a un grup o a una col·lectivitat donada, sinó que s'esforça primordialment a aconseguir que el grup faci ús  dels seus recursos individuals i col·lectius, els posi en comú en una xarxa d'intercanvi que l'animador tendeix a consolidar, i els faci efectius en la seva actuació sobre el medi material o social en què es troba inserit. (Joaquin Franch, 1979)

Aquesta animació pensada per a les activitats de lleure el 1979 (escoltisme, clubs d'esplai) s'ha d'incorporar avui també a l'activitat escolar. Vivim en una societat de massa i consum carregada d'estímuls, més emocionals que racionals. D'altra banda disposem d'aquests instruments i recursos per incorporar-los a l'activitat escolar. Pensem: mòbil diccionari, fonètic-oral, enciclopèdia o atles; documentals de natura en primer pla, càmera subterrània o nocturna; documentals de cultura mostrant imatges i infogrames; reconstruccions històriques amb dades i fets ambientats; observacions microscòpiques i projeccions hologràfiques. S'ha de fer pas a pas, amb decisions d'equip de mestres i el més fàcil i productiu: la  participació dels alumnes. A Catalunya vàrem explicitar la competència lingüística i audiovisual de forma indissociable. Tot mestre o professor té la funció de suscitar el desenvolupament de la competència lingüística i audiovisual en tots els alumnes. 

La pedagogia de Franch aproxima l'activitat de lleure a l'activitat escolar, amb conplementarietat. De fet, transforma l'acció docent en línia amb la pedagogia del treball cooperatiu de Freinet. Alhora cal veure que l'activitat de lleure no és solament divertiment, té contingut de cultura. Escola i lleure comparteixen la cultura, el referent de tota relació educativa. Cal pensar bé com articulem l'aprenentatge escolar i la crida d'Educació 360 perquè cada àmbit tingui la seva funció clara amb continuïtat i complementarietat. En assajos inicials, llevat d'escoles de música, hi ha solapaments en les activitats i en canvi discoincidència de mètodes. Massa sovint són activitat de reforç escolar amb iniciativa independent. No s'exploren  prou les possibilitats de projectes autogestionats pels infants i adolescents. Tallers de ciència, elencs de teatre i tècnics d'escenografia, màgia i circ, jocs de rol i creació... autogestionats amb ajuda dels qui en saben,

El medi ambient i l'emergència climàtica han passat a ser la primera preocupació social i ha de formar part rellevant de l'aprenentatge escolar. Comporta coneixement científic; reflexió i consciència social; modificació dels hàbits i comportaments; i compromís per actuar en el propi medi. L'educació de noves generacions ha de fer que s'incorporin amb nous hàbits d'actuació i de consum, diferents dels nostres. Si se'n convencen, criticaran les nostres pràctiques. Gens fàcil si no es fa amb unitat i continuïtat. És l'alternativa  a més llarg termini però la més segura.

 

Alguns mestres que ens vàrem incorporar a l'escola rutinària de la dictadura teníem recursos procedimentals que no ens havien donat en la formació de magisteri però que havíem après a l'Escoltisme que aportava una educació integral. Joaquim Franch ho va formalitzar i desenvolupar amb acció, formació i escriptura amb sistema pedagògic. Ens pot estalviar moltes provatures d'innovació per aquesta transformació necessària que promou el Departament d'Educació de Catalunya.

 

Tots els infants han de poder accedir a activitats d'animació o de lleure però en cap cas han de ser uniformes i prolongació de l'activitat escolar. És millor que es puguin fer en ambients diferents amb institucions específiques amb oportunitat de noves relacions.  Les famílies han de poder escollir i decidir coneixent els seus fills. Cal estar atents  a infants que no poden anar a activitats que els caldria i també estar atents a infants que tenen un excés d'activitats de lleure que son de fet activitats de deure per ocupar-los totes les hores. Els professors de l'escola, col·legi o institut son qui millor poden fer l'orientació amb les famílies. En alguns casos caldrà encaminar a activitats que puguin compensar mancances socioeconòmiques, afavorir la integració de migrants o sortir d'un entorn d'aïllament. (Exemples: infants de famílies desfavorides a l'Escoltisme o esplai setmanal, Infants nou vinguts del Magrib a un equip de futbol, noies  nouvingudes de països de l'Est i els pares a un esbart dansaire, joves de països d'Orient a la colla de diables del foc, famílies completes a la colla de castellers, noies i nois de Amèrica Llatina al grup de teatre local.)   Amb activitats de lleure hi ha noves oportunitats, tenen un cost econòmic moderat i si les famílies no hi poden fer front, la direcció del centre ha de poder repercutir les quotes amb càrrec a un fons de beques previst per l'Administració pública.

 

L’ampliació de l’aeroport i el futur del parc agrari del Baix Llobregat.                              ATENEU BARCELONÈS 05.11.2021

 

MANIFEST EN DEFENSA DEL LLEURE I L’ASSOCIACIONISME EDUCATIU ACATALUNYA