Pots seguir la lletra amb la música i potser cantar tu també.
http://educacio-comunicactiva.blogspot.com/
diumenge, 25 de desembre del 2011
dissabte, 24 de desembre del 2011
Lletra per cantar amb música de Yesterday (Paul McCartney)
escolteu, el meu cant és de protesta
no puc cantar com feia
nadals senzills d’abans d’ahir.
pel cel, cent setanta mil estrelles
llueixen les botigues
que han escarnit el Sant Nadal.
pel cel, les paraules d’amor que jo vaig dir
s’han fet solament un record
d’abans d’ahir.
escolteu, el meu cant és de protesta
no puc cantar com feia
nadals senzills d’abans d’ahir.
escolteu, el meu cant és de protesta
no puc cantar com feia
nadals senzills d’abans d’ahir.
tampoc cal gastar tant per viure,
i viure moments de felicitat.
on ha dut tanta riquesa i progrés?
com més insolidaris més infeliços
encara no ens n’adonem?
escolteu, el meu cant és de protesta
no puc cantar com feia
nadals senzills d’abans d’ahir.
dimarts, 13 de desembre del 2011
Subscric les reflexions poliètiques de Carme Rider
Referència a uns valors que hem de veure com duem a la pràctica social i que se sàpiga, que s'n parli. És la ComunicAcció, la interactivitat entre ciutadans lliures que pensen. Sí, lliurepensadors sense contradicció en ser solidaris.
Aquest món és impossible. Un altre món ésnecessari, possible si ja canviem nosaltres i en parlem arreu oportunament i, una mica inoportunament també, una mica. Cap fonamentalisme que ja ens hem fet grans.
"NADAL I CONSUMISME" .
Referència a uns valors que hem de veure com duem a la pràctica social i que se sàpiga, que s'n parli. És la ComunicAcció, la interactivitat entre ciutadans lliures que pensen. Sí, lliurepensadors sense contradicció en ser solidaris.
El pensament més ben articulat entre persona i societat el trobem en Emmanuel Munier i en Herbert Marcuse, dos pensadors deixats a segona fila perquè a primera fila posem els mitificats. El primer, Munier podria haver estat escoltat per presentar una fe cristiana amb carisma per comptes del doctrinarisme vaticà o la rouqueria dominant a España o el sistaqui funcionarial vist a Catalunya . El segon, Marcuse vist com a marxista per uns, com a revisionista liberal per altres, dóna voltes, per autenticitat i superació de dualismes, a Sartre, Adorno i als dos Heideggers (un, el polític mesell, contra l'altre, el filosòfic arrogant) que han tingut major audiència.
A la praxis: Enguany,
1. No compro cap mena de loteria; el que venia gastant -7% de reducció de sou de funcionari ho dedicaré a causes justes.
2. No col·laboro amb la Marató de TV3 que es van aprofitar del sentiment de bondat per Nadal; el què guanyen ells, ho ha operdut Càritas i d'altres institucions d'ajuda als pobres. Les malalties també afecten als rics i per això ens criden a col·laborar. Els rics també poden morir a causa de malaltia.
3. No regalaré res per compromís. Seguiré estimant moltes persones i si tinc clar què els pot fer content o feliç els ho procuraré.
4. Els infants, els primers, i no em faltarà temps per cantar i jugar, abans de carregar-los de regals que quan obren i ja esperen obrir el següent.
5. Cada dia veig que el millor regal què puc fer a moltes persones, especialment les velles (>72 anys) o les que no troben el seu lloc (per esquizofrènia, per esclerosi múltiple...) és parlar amb elles unes estones sense pressa.
Cal fer un canvi social però les ideologies de progrés fallen si no fem el nostre canvi personal. És la metanoia (canvi de mentalitat). L'Evangeli ho posa en boca de Jesús de Galilea però la doctrina catòlica ha esbiaixat amb el concepte de "conversió" d'una fe penitencial per als pobres que anava molt bé als rics, jararques i dominadors. També el comunisme soviètic i xinès van sotmetre les persones mentre les nomenclatures feien el que fan els opressors però disfressats d'esquerres.
Aquest món és impossible. Un altre món ésnecessari, possible si ja canviem nosaltres i en parlem arreu oportunament i, una mica inoportunament també, una mica. Cap fonamentalisme que ja ens hem fet grans.
Martí Teixidó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)