Una funció dels pedagogs i pedagogues és saber analitzar la realitat canviant, veure com es descompensa el sistema educatiu (família, església, escola, comuniació, publicitat, lleure, societat) i reajustar les fomes d'intervenció o inventar-ne de noves. Efectivament, tots els docents d'avui: mestres o professors necessiten una certa dosi de pedagogia. La Institución Libre de Enseñanza, molt deutora de la cultura alemanya, va ser la que va introduir la pedagogia com a ciència a la Escuela Superior del Magisterio on hi anaven els docents més seleccionats per aprofundir els estudis pedagògics. Són aquests els qui estaven millor capacitats per dirigir escoles i instituts (Rosa Sensat, Josep Estalella), per formar mestres i professors (Cassià Costal, Joaquim Xirau) o per inspeccionar escoles (Hermínio Almendros, Josefa Herrera). Tots els docents, una certa dosi de pedagogia però a cada centre alguns pedagogs o pedagogues ban formats.
El pedagog "ha de veure-les venir", analitzar els signes del temps (temps social cultural en aquest cas) però no ens hi hem dedicat prou i tampoc al societat ho reconeix. La capacitat de previsió és un dels distintius del coneixement científic. La prospectiva de l'educació no ha estat gens conreada, potser perquè demana alhora: estar als escenaris escolars, reflexionar als santuaris universitaris i mirar pel periscopi cap a on va la societat i els infants i joves en particular (vestimenta, música, alimentació, aficions, consum). Hi ha pocs agosarats jugant a les tres bandes.
A principis de 1990 veia amb preocupació que les nenes acariciessin "la Barbie" (nina de pit i cul llarga com una gamba). Els comerciants havien suplantat l'instint de protecció a un més petit per una identificació mitificant. Quan es van anar estenent els casos d'anorèxia vaig fer una atribució intuïtiva atrevida al model barbie. Avui llegeixo al diari La Vanguardia (26.02.2012) que el psicoterapeuta Augusto Cury parla de la síndrome del Patró Imposible de Bellesa i el connecta al model Barbie holliwoodià.
L'any 2000 a Santa Perpètua de Mogoda atenia avis que em demanàven per favor que els seus néts poguessin anar a la mateixa escola. Per una qüestió de delimitació d'àrees de proximitat en el sistema d'admissió, uns tenien accés preferent a una escola i els altres a una altra. Els nens, néts, cosins, anaven a dinar a casa dels avis. Veia claríssim que havíem de trobar la manera de tractar els cosins com a germans a efectes d'admissió d'alumnes perquè anessin a la mateixa escola. De moment no s'ha considerat perquè comportaria una complicació però hem vist com de fàcil ha estat incorporar punts per ser fill d'un "antic alumne" del centre. Ahir vaig llegir al diari Ara com hi ha cosins organitzats com a germans. Així ha de ser, avui que es tenen menys fills per família nuclear, organitzar-se en família extensa. Per a l'educació es ben convenient que hi hagi diferents germans, cosins o amics agermanats. Amb fonament pedagògic hem de defensar que puguin inscriures a la mateixa escola com a germans cosins o fins i tot un grup de famílies que s'organitzen la vida en col·laboració. (No caldran tants cangurs i tantes corredisses per anar-los a recollir a l'escola o no caldrà deixar-los tant d'hora al matí... i els infants contets i enriolats d'anar junts). I qui dubtarà que això contribueixi a la qualitat d'educació dels infants?
Encara avui, i des de 1995, denuncio que la intel·ligent sèrie Els Simpson, una crítica àcida de la societat no és adequada per a la socialització d'infants i adolescents. S'ha de veure amb el raonament i l'autocontrol de l'adult. Quins models interioritzen infants de sis anys que queden enganxats als dibuixos? Quines idees disruptores dóna Bart Simpson els noiets d'ESO que no han aconseguit entrar bé a l'aprenentatge?... Sense censures de cap mena, com a pedagog, haig de dir que és com posar ganivets de tallar pernil en mans d'infants de cinc anys. Protegir la infància no té res a veure amb censura. I els instituts farien bé d'introduir algun episodi, aprendre a llegir el relat textual d'imatges i efectes, deixar que els alumnes s'expressesin emotivament i aportar-los informació i raonament evitant així una imitació inconscient de models. Martí Teixidó
diumenge, 26 de febrer del 2012
dimarts, 21 de febrer del 2012
Triar escola. Observar, informar-se i decidir. No cal patir
L'escola a la que aniran els nostres fills és la millor escola.
O és que el nostre fill no és el millor? Quan tenim el nostre, no mirem si un altre és millor.Serem incondicionals dels fills, passi el que passi; ningú els pot subtituir.
Haurem de confirar amb l'escola, i li trobarem algunes limitacions; cada escola té les seves com nosaltres, la família, mostrarem algunes limitacions a criteri dels mestres. Podem compensar les limitacions habituals. En un cas extrem, davant d'un desacord total, si es donés, faríem un canvi d'escola (com qui passa pel quiròfan) i llavors l'escola a la que aniríem seria la millor.
Abans de prendre la decisió cal informar-se, observar l'escola un dia a l'entrada o a la sortida, visitar l'escola en dia de portes obertes i fer les preguntes que necessitem que ens responguin. A casa, parlar-ho si som dos progenitors (biològics o adoptants). Estarem d'acord amb dues o tres escoles i podem anar-les canviant d'ordre mentre no arriba el moment de la decisió. Cal optar en primer lloc per l'escola que ens fa més confiança. Els empats a punts es dirimeixen per sorteig públic i no tenim menys possibilitats, llevat que sabéssim que amb els punts que ens corresponen tenim per davant més infans que places d'oferta.
No cal patir innecessàriament. Cert que un de cada deu no aconsegueix l'escola demanada en primer lloc. També és cert, i no se sap, que algunes escoles molt demanades tenen aparença d'edifici, una llarga història, molta rutina i poca iniciativa per atendre alumnes que no aprenguin a la primera.
En una propera entrada donarem criteris raonats per valorar una escola i indicadors observables de l'infant que està bé a l'escola.
Mare meva!
Agnès Busquets parla de "triar escola" amb Martí Teixidó, inspector d'Educació, professor de Pedagogia i Política de l'Educació de la UAB, i president de la Societat Catalana de Pedagogia,
CatRàdio / La tribu / 20/02/2012
dissabte, 18 de febrer del 2012
Els mestres i professors salven l'economia una altra vegada. ¿I els bancs que varen tenir anys de beneficis que han fallat?
Catalunya necessitarà 1.500 mestres que se supliran amb més dedicació
Els professors de secundària hauran de passar tres hores més a la setmana als centres i les hores dedicades a la coordinació no es compensaran amb menys hores lectives
Les escoles i instituts de Catalunya necessitaran el pròxim curs uns 1.500 professors per atendre l'increment de 15.000 alumnes, que no seran contractats, sinó que se supliran amb una major dedicació en els centres dels docents catalans que realitzen funcions de coordinació. La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha explicat avui en roda de premsa a Barcelona les mesures organitzatives de les plantilles docents per al curs 2012-2013, després de reunir-se amb els representants sindicals i les juntes de directors de Primària i Secundària.
Segons que ha indicat la consellera, ni l'horari laboral dels docents catalans, que és de 37,5 hores a la setmana, ni el nombre de mestres, que és 63.054, es tocaran el pròxim curs escolar.
Per fer front a l'increment de 15.000 alumnes, el govern català redistribuirà les hores que fins ara més de 21.000 docents dedicaven a activitats complementàries als centres escolars i una part de les quals seran lectives a partir del pròxim curs. Els docents de secundària incrementaran en tres hores la seva estada obligatòria al centre a la setmana per poder compensar les hores de coordinació que no s'alliberaran de les lectives. Els coordinadors, doncs, no perdran el complement econòmic per la seva tasca però si la possibilitat d'alliberar les hores per a la tasca de gestió de les lectives. Aquests treball es faran dins del temps que, fins ara, es destinava a activitats relacionades amb la docència.
Rigau torna a collar els docents
Les escoles i instituts necessitarien 1.500 professors més per assumir els 15.000 alumnes nous del curs que ve. Però no hi haurà augment de plantilla. El Govern demanarà un altre "esforç" als docents.
MARIA ORTEGA La plantilla docent pública tornarà a amortitzar-se al màxim. Si per a aquest curs mestres i professors han afegit una hora lectiva al seu horari, de cara al curs que ve l'optimització de recursos portarà a una redistribució de les hores, que fins ara feien 21.441 docents que assumeixen tasques de coordinació. Aquests professionals dedicaven part de l'horari a activitats complementàries, i ara n'hauran de fer més ...
ARA, 18.02.2012
dimecres, 15 de febrer del 2012
Parlem de drogues. Exposició itinerant, ara a Barberà del Vallès. Una proposta per a nois i noies en temps de lleure amb informació científica.
Parlem de drogues.
De ruta amb ExpoCaixa
Plaça de la Vila
Barberà del Vallès
Del 15 de febrer al 2 de març
Com afecten les drogues al cervell, als òrgans i a les nostres conductes? Com es torna una persona addicta? Estem realment informats dels efectes de les drogues?
A aquestes i altres preguntes hi trobaran resposta les persones que visitin l'exposició "Parlem de drogues". La mostra, que recorre nombroses ciutats del territori espanyol, s'inicia amb l'impacte social de les drogues i, a través d'innovadors mòduls interactius i audiovisuals, descobreix els efectes que sobre el cervell i sobre la conducta genera el consum de drogues. L'objectiu és refutar els mites que els joves tenen sobre la possibilitat de controlar el seu grau d'addicció a les drogues, trencar amb els estereotips i explicar el procés d'addicció que comporta el consum repetit d'una droga, basat en la generació d'una tolerància que deriva en dependència física o psíquica de qui la consumeix.
Aquesta exposició s'emmarca dins del programa "Parlem de drogues" i té la finalitat de prevenir el consum de drogues entre els joves i proporcionar eines perquè tinguin una actitud crítica davant les drogues. Tu decideixes.
Entra a www.parlemdedrogues.org 
, on pots visitar l'exposició en 3D i disposar de tots els materials del programa "Parlem de drogues".
Instal·lada al cor de la ciutat, a la plaça de la vila. Per anar-hi en grup d'amics i després anar a berenar i parlar. Per anar-hi amb els pares i refer la comunicació a vegades interrompuda. Per tractar-ho a l'institut a classe de tutoria amb els professors, adults compromesos amb els joves i la llibertat de decidir la vida; informats i amb coneixement, això sí.
De fet és una proposta epr a tots els ciutadans i ciutadanes. Els infants acompanyats de pares o avis. Els joves autònomament o en diàleg amb els pares o germans grans. Els adults per a millor coneixement i poder contribuir al coneixement des seus fills o veïns. Les associacions i clubs coma llocs de conversa participant.
VISITA VIRTUAL
Alumnat Professorat
A través d’aquestes unitats didàctiques tractarem la temàtica de les drogues des d’un punt de vista científic que ens permetrà:
- conèixer què són les drogues i en què consisteix el procés d’addicció,
- quina n’és la base neuronal
- i quins efectes causen en el cervell i la salut en una etapa, l’adolescència, en què el desenvolupament orgànic no s’ha completat.
- Metodologia per fer l’activitat a classe
Descarregar material PDF
MATERIAL
Kit Educatiu "Parlem de Drogues" Recurs educatiu per a abordar el tema de les drogues a l’escola. Descarregar pdf
Guia NIDA Institut Nacional sobre l'Abús de Drogues.
Material complementari per preparar l'activitat a classe. Descarregar material PDF
Material complementari per preparar l'activitat a classe. Descarregar material PDF
Guia PNSD
(Pla Nacional Sobre Drogues) Ministeri de Sanitat i Política Social.
Tota la informació sobre cadascuna de les drogues. Descarregar material PDF
(Pla Nacional Sobre Drogues) Ministeri de Sanitat i Política Social.
Tota la informació sobre cadascuna de les drogues. Descarregar material PDF
DISPOSEU DE TOTS AQUESTS DOCUMENTS I MÉS
http://www.hablemosdedrogas.
dimecres, 8 de febrer del 2012
MESTRES. Una bona idea. Una oportunitat
Tots els qui treballem a l'educació ens hem alegrat que iniciï una petita sèrie donant a conèixer la professió, funció i acció dels mestres i les mestres, de les professores i els professors.
Confiem que contribueixi a que el conjunt de la societat (família, agrupacions religioses, mitjans de comunicació de masses, agències de publicitat, empreses de lleure... ciutadans del carrer tots) sàpiga (sàpiguen) que participa en l'educació, que als professionals de l'educació se'ls encarega específicament l'ensenyament-aprenentatge dins la mateixa educació i que els infant i joves han de veure que tots anem en la mateixa direcció sens perjudici de la diversitat d'origen, de la pluralitat de cosmovisions i sentits de la vida i de la voluntat de conviure malgrat les mateixes diferències.
Confiem que contribueixi a que el conjunt de la societat (família, agrupacions religioses, mitjans de comunicació de masses, agències de publicitat, empreses de lleure... ciutadans del carrer tots) sàpiga (sàpiguen) que participa en l'educació, que als professionals de l'educació se'ls encarega específicament l'ensenyament-aprenentatge dins la mateixa educació i que els infant i joves han de veure que tots anem en la mateixa direcció sens perjudici de la diversitat d'origen, de la pluralitat de cosmovisions i sentits de la vida i de la voluntat de conviure malgrat les mateixes diferències.
A la vista del segon lliurament observo que s'ha estudiat molt el format comunicatiu. Em pregunto si que hi hagut un sòlid assessorament pedagògic. Parlo de pedagogia com a ciència de l'educació, certeses fonamentades i principis generalitzables que guiïn pràctiques ajustades a cada context. Ni tot és opinable, ni es pot aplicar un principi teoritzat sense la competència per analitzar la situació i ajustar-ne la seva aplicació. Meirieu, un dels pedagogs actuals més sòlids, parla de les "tensions per a un ofici/professió".
En l'emisió del 7 de febrer es parla molt d'avaluació i, llevat d'algunes intervencions, sembla que tothom hi pot dir la seva i que tot val. Si es vol efectivament ajudar els ciutadans a comprendre l'educació en la qual tots participem i la professió de metre... potser no es pot dir tot doncs al final als ciutadans no els quedarà res: tot és opinable? (No ens ho permetem en salut atès que demanem informació mèdica fonamentada en coneixement i recerca).
Alumnes de 4t d'Educació Primària. Qui avalua a qui?
-Avui farem com cada any una avaluació . Anem a fer-la sense professor perquè pugueu sentir-vos lliures, perquè pugueu posar el què creieu i valoreu. -Aquesta alumnes de 4t de Primària estan preparats per fer una avaluació dels seus mestres. -...llapis i goma perquè si us equivoqueu pugueu borrar...
Avaluació és un sistema de valoracions, pensat, construït, instrumentat amb finalitat de millora. No es pot dir què els alumnes fav avaluació, poden això sí, valoracions que siguin tingudes en compte en un sistema d'avaluació. Si s'ha de fer sense el professor per sentir-se lliures, si es fa anònimament en un context comunitari... sembla que falla alguna cosa. L'ensenyament-aprenentatge a l'escola és basa fonamentalment en la relació mestres- alumnes avui s'ha de fer en una societat democràtica sobre la base de la confiança i l'assertivitat.
Les enquestes són apropiades per àmbits més amplis que una escola organitzada en grups-classe.
Calen enquestes anònimes? Els mestres i professors no saben què pensen i què senten els alumnes? La valoració és un pas més i ha d'articular raó i sentiment. No, els alumnes de 4t. no estan preparats per a fer una avaluació dels seus mestres (estaran condicionats pels esdeveniments més recents). El mestre actua en la tensió que es crea entre comprensió (acceptació incondiconal de l'alumne) i l'exigència (compulsió, entrenament, per desenvolupar les capacitats de l'alumne i atènyer la realitat i la cultura sense límits). En el dia a dia els infants podrien valorar més aquell mestre que els plany, que els exigeix poc. Si es poden equivocar i han d'esborrar... tot sembla molt fràgil. De fet, a la llarga, quan les seves endorfines s'activen i veuen que s'autosuperen, ja tenen motivació pròpia i reconeixen el valor de l'arrancada inicial que van fer gràcies al mestre. El mestre ha espavilat els tranquils i ha donat confiança als patidors; és un regulador de la tensió necessària per crèixer i arribar a ser i sembla talment que dugui la contrària als alumnes però és incondicional de la infància (tot i que ho ha de dissimular).
Un professor ho va deixar prou clar. Som els mestres i professors que, amb portes obertes, veient com treballem uns i altres podem millorar les nostres pràctiques. I l'avaluació professional, a partir d'aquestes observacions i d'una reflexió fonamentada l'hem de fer dins l'equip de mestres. Als anys 70s ho fèiem i en dèiem revisió pedagògica: posàvem sobre la taula treballs dels alumnes, presentàvem l'autoavaluació crítica cadascú. Preniem decisons per a millorar, idividualment i conjuntament. Tot en un clima de comprensió i exigència, com el que hem de transmetre als alumnes. Martí Teixidó
Aquesta novetat insòlita de fer que els alumnes "avaluïn els mestres", no és cap novetat. Es va inventar a la universitat amb el mateix error: confondre valoracions amb motius personals i avaluació sistema pensat. Allà en van sortir "beneficiats" els professors que començaven 15 minuts tard i que suspenien la classe els dies que hi havia futbol. Els professors que feien llegir i tibaven sempre anaven per sota en valoracions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)