DIADA ESCOLAR, 30 de gener 1948, Gandhi, profeta DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU (DENIP)

Mahatma Gandhi, amb la no-violència activa es va oposar a la discriminació racial a Sud-Àfrica i va suscitar la lluita no-violenta per la independència de la Índia. La confrontació entre el poble de cultura i religió Hindú i la població de cultura i religió Islam va dur a la divisió en dos Estats i un home descontrolat va assassinar Gandhi, el 30 de gener de 1948.

 

Un mestre d'escola de les Illes Balears, LLorenç Vidal, poeta i pacifista  que va esdevenir inspector d'educació, destinat a Cádiz, va iniciar (1964) el memorial per a educació dels infants proposant la Diada Escolar de la NO-Violència i la Pau com a experiència d'educació pacificadora viscuda a l'escola. La UNICEF ha incorporat la diada donat-li la màxima projecció https://www.unicef.es/educa/dias-mundiales/dia-escolar-no-violencia-paz El Departament d'Educació GenCat amb la xarxa de Centres de Recursos Pedagògics posa a l'abast de les escoles, col·legis i instituts propostes i aplega les seves iniciatives. https://serveiseducatius.xtec.cat/baixllobregat7/portada/dia-escolar-de-la-no-violencia-i-la-pau-denip-2024/

A totes les cultures podem trobar profetes de la pau. A la Catalunya medieval, Ramon LLull, que de jove havia estat cavaller, va orientar la seva vida a promoure la pau i posant-se en contra de les guerres de religió del seu temps, escriví, parlà a les universitats i anà a terres de l'Islam i a Roma a veure el Papa de l'Església Cristiana.

El poeta hindú Rabindratath Tagore, amic de Gandhi, va promoure una escola filosòfica conjunta d'hindús i cristians i anys després una escola per a infants, a Santiniketan, per a educar-los en pau de ben petits.

 

A la Catalunya actual hem conegut molts defensors de l'entesa i la pau per la via de la no-violència, ciutadans de Catalunya públicament acreditats. L'ecumenisme cristià pel frare caputxí Joan Botam. El diàleg interreligiós pel filòsof català-hindú Raimon Panikkar. La justícia i pau internacional per l'economista social Arcadi Oliveras. La distinció i continuïtat harmònica entre política i espiritualitat pel profeta i activista Lluís M. Xirinacs.

 

Quan, recentment, l'any 2010, vam veure com ens retallaven l'autonomia política i volien frenar que tots els infants aprenguessin bé la llengua catalana, es va iniciar una contestació i lluita pel dret a decidir, pel dret a ser catalans  i per la inevitable independència sempre com a lluita no-violenta molt activaEstà clar que Xirinacs va ser el mestre de la no-violència activa fins al Referèndum per la independència de Catalunya l'1 d'octubre de 2017.  Amb la violència policial no es va poder resistir. La lluita no-violenta demana molta preparació. Gandhi i els seus seguidors es preparaven amb dejunis i havien patit carregades de l'exèrcit britànic. Martin Luther King i els lluitadors contra la discriminació racial als Estats Units es preparaven sabent que els de primera i segona fila rebrien fort de la policia, van resistir molts anys i es va abolir la segregació racial.

LLuís M. Xirinacs havia iniciat vagues per la llengua el 1971, havia estat empresonat i jutjat i seguia parlant en català. L'estiu de 1976 va encapçalar la Marxa per la Llibertat per tot Catalunya, estomacat a cop de porra sense tornar-s'hi. Va ser senador a las Cortes Españolas i dempeus durant un any, es va aconseguir l'amnistia política. L'any 2000 es va plantar a la plaça de Sant Jaume, davant el palau de la Generalitat de Catalunya per promoure l'Assemblea d'Assemblees del poble català. (Hi va estar 12 hores diàries des 1 de gener a 14 d'abril sense ni una cadira). Físicament debilitat per tantes vagues i plantades es va deixar morir l'any 2007, als 75 anys al peu de Sant Amanç. S'ha dit d'ell que era el Gandhi català, la no-violència activa.  Veig que darrerament s'incorporen altres referents personals en la Diada Escolar per la No-violència i la Pau i això  està bé perquè no es tracta sols de fer memòria de Gandhi sinó de reflexionar i valorar avui sobre la Pau. Però en aquesta diada cal insistir en la No-violència i la Pau. Una No-violència activa, no una no-violència quieta, submisa. https://aprenonline.org/30-de-gener-dia-escolar-de-la-no-violencia-i-la-pau-denip/?utm_campaign=dia-de-la-pau&utm_medium=email&utm_source=mail-marketing Així penso que cal presentar bé la figura de Nelson Mandela que va fer molt per abolir l'apartheid quan ve ser president de Sud-Àfrica, quan havia viscut  empresonat vint-i-set anys, però no per activista no-violent. La mare Teresa de Calcuta és sens dubte un referent de bondat i de caritat amb els més pobres que obté diners dels més rics però no denuncia la seva injustícia que fa crèixer la desigualtat. Barac Obama va arribar a president dels Estats Units i els que lluiten per un món més just esperaven que fes molt més en els vuit anys amb el càrrec de major poder. Es preocupant que volent actualitzar l'educació per la pau deixem de banda la 'no-violència-activa' que és dura i parlem d'una pau de cotó fluix.

La no-violència activa és el camí de la pau justa. Quan hi ha violència, hi ha pau de por. Quan hi ha no-violència passiva hi ha pau de submissió. Quan hi ha pacte o armistici s'atura la guerra i la pau és incerta. Parlar de pau sense caracteritzar-la pot ser un entreteniment tranquil·litzador. Com de llavors semblants en surten flors diverses, cal pensar bé quines llavors sembrem en els infants. No simplifiquem, no infantilitzem la pau amb infants menuts, encara que no l'entenguin del tot. Les llavors que sembrem, poden florir en qualsevol edat de la vida. En la diada o setmana de la No-violència i la Pau de 2024És present la resistència violenta de Hamàs a Gaza i la resposta d'ocupació i destrucció d'Israel. Una confrontació per ocupació de la terra identificada per religiói cultura.  Pateixen igual ciutadans israelians i palestins i les vides, totes, valen el mateix, no tenen preu.És present l'ocupació de terrers d'Ucraïna per Rússia amb el pretext que són terres on es parla llengua russa. Ucraïna va esdevenir independent de la Rússia-URSS i els exèrcits de l'OTAN volen estendre el seu domini. Bombardejos creuats per uns i altres destrueixen ciutats i maten persones sense saber quina és la seva llengua, sense saber quina és la seva identitat. No és fàcil tractar amb infants de la pau quan cada dia veiem imatges de guerra, destrucció i de morts sagnants. És terrible i no es pot parlar de pau amb un somriure i malgrat tot, cal sembrar esperança. No és fàcil. Els  equips docents ho han d'elaborar molt bé i trobar un equilibri dinàmic entre la ràbia i la joia. Cantem: als que abanderen la pau, anunciem que ja s'acosta la pau, escoltem amb el cant de joia que ens van donar Schiller i Beethoven, l'il·lustrat que va denunciar la tirania de Napoleon. Interpretació del pianista director Daniel Barenboim que conjunta israelians i palestins  en una mateixa orquestra.    Al banderer de la pau https://youtu.be/y7An2iJrpmY?si=BDwMnG-lyE8EItTTCanon de la pau https://youtu.be/sUcNFkDRq2g?si=0kmHFH8B5ghFL0ltCant de joia per l'agermanament humà universal https://youtu.be/ChygZLpJDNE?si=VTB7Gt3G2EhJi0SE   

CIMIE24 Congrés Internacional MULTIDISCIPLINARI. d'Investigació Educativa. Comunicacions fins 1 de febrer.

 

 

 

 

 

La Pedagogia és intervenció educativa i s'ha de fer amb fonament científic multicisciplinari, de les diverses ciències que aporten coneixement de l'humà i del procés d'educació. La recerca educativa contribueix a l'aplec de coneixement,  verifica empíricament amb dades objectivables i experièncialment amb observació etnogràfica. Tothom pot opinar d'educació i proposar finalitats educatives però cal atenir-se al coneixement pedagògic i a la recerca educativa.

Benvinguts/as a CIMIE 2024,

Un esdeveniment que, com s'ha demostrat, està contribuint a superar algunes de les limitacions feudals que afecten la recerca educativa a Espanya, com la fragmentació de les àrees de coneixement, els limitats esforços internacionals de recerca i la precària i inestable situació laboral de moltes persones investigadores.

Enguany, sota el lema "Ciència, Educació i Diàleg Cultural: Bastint ponts, Construint Connexions", estem preparant un esdeveniment que fomentarà el diàleg i ens connectarà amb un món divers de coneixement.

CIMIE es diferencia d'altres congressos en educació. Aquí, trenquem les barreres de la fragmentació disciplinària i abracem la interdisciplinarietat. El nostre enfocament és la qualitat que eleva la recerca educativa a una referència científica internacional. Valorem la participació de totes les persones, des de joves investigadors i investigadores fins a catedràtics i catedràtiques.

El Congrés Internacional Multidisciplinari de Recerca Educativa es destaca pel seu impacte científic. Més de 1000 comunicacions presentades en les deu primeres edicions han culminat en articles indexats en Web of Science i Scopus. La nostra comunitat acadèmica no sols comparteix idees, sinó que contribueix activament al progrés del coneixement en educació.

Enguany ens en anem fins a Granada, amb el seu encant cultural i intel·lectual, que es converteix en l'escenari perfecte per al nostre retrobament. Després de la pandèmia CIMIE ha optat per oferir un format totalment presencial, però amb franges totalment en línia per a afavorir la participació de totes les persones des de qualsevol part del món. Però enguany volem convidar-vos especialment a descobrir les activitats presencials que hem organitzat des de la seu que acull CIMIE. A més, el lema triat reflecteix l'essència del moment: construir ponts i connexions en un món que necessita més diàleg i enteniment que mai.

Unint esforços per un objectiu comú, millorar l'educació en totes les seves dimensions, els congressos CIMIE s'obren pas com una plataforma única per al diàleg, la col·laboració i el canvi. Estem encantats i encantades de tenir-te a bord mentre construïm un futur educatiu més brillant.

Més informació: https://amieedu.org/

Inscripció i tramesa de comunicacions: https://www.conftool.com/cimie24

CIMIE 2024

 

Un objecte de recerca rellevant i necessari és el de les Tecnologies de la Comunicació i la Informació tan esteses amb el suport digital. Cal investigar els usos tecnològics sense oblidar l'anàlisi semiòtica de la comunicació. Instrucció tecnològica digital i alfabetització verboicònica.

 

 

CIMIE 2024

Tecnologías de la Comunicación y la información / Digital

Tema, sobrevenido a la Educación en los últimos treinta años, que no podemos rehuir. La tecnología digital no resolverá la educación pero entendemos que hoy día la educación no puede realizarse sin ella. La tecnología digital soporta y vehicula información y comunicación que siempre han sido parte integrante de la educación como proceso de construcción personal y de la formación, aquello que queda de la educación y debe actualizarse durante toda la vida. La tecnología digital penetra la educación aunque no lo proyectemos: información abierta, comunicaciones inmediatas, acceso a big-data, robótica e inteligencia artificial, entre otras... Todo ello favorece y amplifica las competencias humanas ya adquiridas. Por tanto, la educación debe incorporarlas y desarrollar también la competencia digital, hoy tan necesaria. La tecnología se adquiere fundamentalmente con instrucción. La información necesita reflexión para convertirse en conocimiento. La comunicación precisa de interpretación que relaciona el emisor, sujeto o medio, y el receptor, persona o grupo, en la elaboración de significado. Hay que conjugar bien la instrucción tecnológica, la precisión o poética del lenguaje y el análisis semiótico-comunicativo y no es tarea fácil, pues, exige conocimiento y habilidad comunicativa.

Llamamos a presentar investigaciones sobre incorporación de tecnología digital en la enseñanza, en el aprendizaje, y también sobre semiótica de la información y la comunicación para mejor desarrollo del pensamiento crítico. En este sentido, algunas interrogantes que inauguran este tema son: ¿Qué recursos y propuestas pedagógicas favorecen la enseñanza y el aprendizaje? ¿Qué filosofía ética sustenta la creatividad personal y la cooperación social? ¿Qué valores pueden guiar una educación integral y inclusiva para fomentar una cultura humanista? ¿Qué medios y técnicas electrónico-digitales están disponibles y qué ajustes metodológicos son necesarios? (Por ejemplo: enseñanza de la lectura, operaciones aritméticas, uso de diccionarios, mapas geográficos, realidad aumentada...) ¿Cómo articular la tecnología digital, el acceso abierto a la información y un proceso de enseñanza y aprendizaje efectivo? Queremos conjuntar bien las investigaciones sobre posibilidades y necesidades de la alfabetización digital, así como las prácticas experienciales en este congreso multidisciplinar de investigación educativa.

Tecnologies de la Comunicació i la informació / Digital

Tema, sobrevingut a l'Educació en els últims trenta anys, que no podem defugir. La tecnologia digital no resoldrà l'educació però entenem que avui dia l'educació no pot realitzar-se sense ella. La tecnologia digital suporta i vehicula informació i comunicació que sempre han estat part integrant de l'educació com a procés de construcció personal i de la formació, allò que queda de l'educació i ha d'actualitzar-se durant tota a vida. La tecnologia digital penetra l'educació encara que no ho projectem: informació oberta, comunicacions immediates, accés a big-data, robòtica i intel·ligència artificial, entre altres... Tot això afavoreix i amplifica les competències humanes ja adquirides. Per tant, l'educació ha d'incorporar-les i desenvolupar també la competència digital, avui tan necessària. La tecnologia s'adquireix fonamentalment amb instrucció. La informació necessita reflexió per a convertir-se en coneixement. La comunicació precisa d'interpretació que relaciona l'emissor, subjecte o mitjà, i el receptor, persona o grup, en l'elaboració de significat. Cal conjugar bé la instrucció tecnològica, la precisió o poètica del llenguatge i l'anàlisi semiòtica-comunicativa i no és tasca fàcil, doncs, exigeix coneixement i habilitat comunicativa.

Cridem a presentar recerques sobre incorporació de tecnologia digital en l'ensenyament, en l'aprenentatge, i també sobre semiòtica de la informació i la comunicació per a millor desenvolupament del pensament crític. En aquest sentit, alguns interrogants que inauguren aquest tema són: Quins recursos i propostes pedagògiques afavoreixen l'ensenyament i l'aprenentatge? Quina filosofia ètica sustenta la creativitat personal i la cooperació social? Quins valors poden guiar una educació integral i inclusiva per a fomentar una cultura humanista? Quins mitjans i tècniques electrònic-digitals estan disponibles i quins ajustos metodològics són necessaris? (Per exemple: ensenyament de la lectura, operacions aritmètiques, ús de diccionaris, mapes geogràfics, realitat augmentada...) Com articular la tecnologia digital, l'accés obert a la informació i un procés d'ensenyament i aprenentatge efectiu? Volem conjunyir bé les recerques sobre possibilitats i necessitats de l'alfabetització digital, així com les pràctiques experiencials en aquest congrés multidisciplinari de recerca educativa.

CIMIE24 Texeira & Teixidó 2023

Tecnoloxías da comunicación e da información / Dixital

Unha temática xurdida na Educación nos últimos trinta anos, que non podemos evitar. A tecnoloxía dixital non resolverá a educación pero entendemos que hoxe non se pode facer educación sen ela. A tecnoloxía dixital apoia e transmite información e comunicación que sempre foron parte integrante da educación como proceso de construción e formación persoal, o que queda da educación e debe ser actualizado ao longo da vida. A tecnoloxía dixital penetra na educación aínda que non a planifiquemos: información aberta, comunicacións inmediatas, acceso a big data, robótica e intelixencia artificial, entre outros... Todo iso favorece e amplifica as habilidades humanas xa adquiridas. Por iso, a educación debe incorporalos e desenvolver tamén a competencia dixital, tan necesaria hoxe en día. A tecnoloxía adquírese fundamentalmente coa instrución. A información necesita reflexión para converterse en coñecemento. A comunicación precisa dunha interpretación que relaciona o emisor, suxeito ou medio, e o receptor, persoa ou grupo, na elaboración do significado. A instrución tecnolóxica, a precisión ou a poética da linguaxe e a análise semiótico-comunicativa deben combinarse ben e non é unha tarefa fácil, xa que require coñecementos e habilidade comunicativa.

Convocamos a presentación de investigacións sobre a incorporación da tecnoloxía dixital no ensino e na aprendizaxe, e tamén sobre a semiótica da información e a comunicación para o mellor desenvolvemento do pensamento crítico. Neste sentido, algunhas preguntas que abren este tema son: Que recursos e propostas pedagóxicas favorecen o ensino e a aprendizaxe? Que filosofía ética sustenta a creatividade persoal e a cooperación social? Que valores poden guiar unha educación integral e inclusiva para fomentar unha cultura humanística? Que medios e técnicas electrónica-dixitais están dispoñibles e que axustes metodolóxicos son necesarios? (Por exemplo: ensinanza da lectura, operacións aritméticas, uso de dicionarios, mapas xeográficos, realidade aumentada...) Como articular a tecnoloxía dixital, o acceso aberto á información e un proceso de ensino e aprendizaxe eficaz? Queremos combinar a investigación sobre as posibilidades e necesidades da alfabetización dixital, así como prácticas vivenciais nesta xornada de investigación educativa multidisciplinar.

Komunikazioaren eta informazioaren teknologiak / Digitala

Azken hogeita hamar urteotan Hezkuntzan sortu den gaia, ezin dugu saihestu. Teknologia digitalak ez du hezkuntza konponduko baina ulertzen dugu gaur egun hezkuntza hori gabe ezin dela egin. Teknologia digitalak hezkuntzaren osagai izan diren informazioa eta komunikazioa babesten eta transmititzen ditu, eraikuntza eta prestakuntza pertsonalaren prozesu gisa, hezkuntzatik geratzen dena eta bizitzan zehar eguneratu beharrekoa. Teknologia digitala hezkuntzan sartzen da planifikatzen ez badugu ere: informazio irekia, berehalako komunikazioak, big datarako sarbidea, robotika eta adimen artifiziala, besteak beste... Horrek guztiak lehendik hartutako giza gaitasunak mesedetzen eta areagotzen ditu. Horregatik, hezkuntzak txertatu behar ditu eta gaur egun hain beharrezkoa den gaitasun digitala ere garatu behar du. Teknologia irakaskuntzarekin lortzen da funtsean. Informazioak hausnarketa behar du ezagutza bihurtzeko. Komunikazioak esanahiaren lanketan igorlea, subjektua edo bitartekoa eta hartzailea, pertsona edo taldea erlazionatzen dituen interpretazioa behar du. Irakaskuntza teknologikoa, hizkuntzaren zehaztasuna edo poetika eta analisi semiotiko-komunikatiboa ondo uztartu behar dira eta ez da lan erraza, ezagutza eta trebetasun komunikatiboa eskatzen baitu.

Irakaskuntzan eta ikaskuntzan teknologia digitala txertatzeari buruzko ikerketak aurkeztea dei egiten dugu, eta baita pentsamendu kritikoa hobeto garatzeko informazioaren eta komunikazioaren semiotikari buruzkoa ere. Zentzu honetan, gai hau irekitzen duten galdera batzuk honako hauek dira: Zer baliabide eta proposamen pedagogikoren alde egiten dute irakaskuntza eta ikaskuntza? Zein filosofia etiko ditu sormen pertsonala eta lankidetza soziala? Zein baliok gidatu dezakete hezkuntza integral eta inklusibo bat kultura humanista sustatzeko? Zein euskarri eta teknika elektroniko-digital daude eskuragarri eta zer doikuntza metodologiko behar dira? (Adibidez: irakurketa didaktikoa, eragiketa aritmetikoak, hiztegien erabilera, mapa geografikoak, errealitate areagotua...) Nola artikulatu teknologia digitala, informaziorako sarbide irekia eta irakaskuntza eta ikaskuntza prozesu eraginkorra? Alfabetatze digitalaren aukerei eta beharrei buruzko ikerketak eta esperientzia praktikak uztartu nahi ditugu diziplina anitzeko hezkuntza-ikerketa jardunaldi honetan

CIMIE24 Texeira & Teixidó 2023

Communication and information technologies / Digital

A theme that has arisen in Education in the last thirty years, which we cannot avoid. Digital technology will not solve education but we understand that today education cannot be done without it. Digital technology supports and conveys information and communication that have always been an integral part of education as a process of personal construction and training, what remains of education and must be updated throughout life. Digital technology penetrates education even if we do not plan it: open information, immediate communications, access to big-data, robotics and artificial intelligence, among others... All of this favors and amplifies the human skills already acquired. Therefore, education must incorporate them and also develop digital competence, which is so necessary today. Technology is acquired fundamentally with instruction. Information needs reflection to become knowledge. Communication requires interpretation that relates the sender, subject or medium, and the receiver, person or group, in the elaboration of meaning. Technological instruction, precision or poetics of language and semiotic-communicative analysis must be well combined and it is not an easy task, since it requires knowledge and communicative skill.

We call for the presentation of research on the incorporation of digital technology in teaching and learning, and also on the semiotics of information and communication for the better development of critical thinking. In this sense, some questions that open this topic are: What resources and pedagogical proposals favor teaching and learning? What ethical philosophy underpins personal creativity and social cooperation? What values can guide a comprehensive and inclusive education to foster a humanistic culture? What electronic-digital media and techniques are available and what methodological adjustments are necessary? (For example: teaching reading, arithmetic operations, use of dictionaries, geographical maps, augmented reality...) How to articulate digital technology, open access to information and an effective teaching and learning process? We want to combine research on the possibilities and needs of digital literacy, as well as experiential practices in this multidisciplinary educational research conference.

 

A l'ESCOLA falta música, molta música. Adoba tots els aprenentatges.

He anat a la inauguració de Tradicionàrius, 37è Festival Folk Internacional, 30 anys al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia amb activitat completa d'actuacions, actualització i escola d'instrumentistes. Música d'arrel tradicional catalana donant entrada a música tradicional mediterrània, europea i d'arreu sense restriccions.

Un patrimoni musical que recupera, dinamitza i escampa amb tota la diversitat de parlars de la Catalunya gran, el país de llengua catalana sense fronteres administratives. Un patrimoni musical, amb tota la diversitat de ritmes, sons i tonades on tothom s'entén, juga a la diversitat i comparteix l'alegria i la festa. En tot moment, viu record de Jordi Fàbregas que en va ser el puntal.

 

Això és possible perquè és música sentida , expressada amb art i voluntat de comunicació. No és espectacle sinó motiu de participació i alegria compartida. No debades vam acabar cantant tots, dansant i brindant amb coca i xampany. Jaume Arnella i Joan Soler Amigó ens van donar 'Les rondes del vi'. La música, la cançó i un petit de vi perquè la festa és comunitària. I de Viasona a 'Via fora somatent', sense malícia, però sense perdre al identitat.

 

Gralles, acordions diatònics, violes de roda, violines, llaüd, flabiol (flaviol, fobiol) i percussions diverses barregen tota mena de sons, timbres i ritmes que mouen l'ànima i activen el cos.

Són ritmes i sons de la nostra cultura que ens activen perquè ja els hem rebut amb l'herència paragenètica. Així el nostre cervell identifica amb familiaritat els ritmes i sons d'aquí fins al Tirol, a Macedònia o a Irlanda i poc a poc es perceben com diferents o estranys els de l'Àfrica, o la Xina. Alhora, com més música s'escolta més se sent, es troba gust en aquests sons i ritmes  que no eren els nostres en néixer però que ho van sent rebuts per cultura. Aquests músics que Tradicionarius aplega i altres haurien de rodar per les escoles; que els infants i joves poguessin oir-los, escoltar-los i sentir-los un cop l'any. Tampoc seria tan car i convé que segueixin dedicant-s'hi.

Un país de llengua catalana que té aquest patrimoni musical que penetra per la via emocional perquè activa la dimensió psicofísica està abandonat. Està abandonat perquè aquesta és pedagogia musical per a la primera infància, anterior al llenguatge oral i estructurat. En la primera infància, fins als set anys, música i cançó han de ser presents a l'educació cada dia i ho hem deixat per a mestres especialistes, una hora a la setmana. El ritme i la tonada són desenvolupament i joc gratificant en la primera infància. Si no ho oferim als infants, a què jugaran?... Tan aviat juguen a futbol?... Alguns encara no caminen que ja xuten la pilota. Hem oblidat la saviesa de la paideia grega que abans de la gramàtica posava la música-dansa, el cant que ja és llenguatge i l'educació física.

La pedagogia musical va tenir una notable presència amb la renovació pedagògica de l'escola catalana. No era amb finalitat d'aprenentatge directe sinó per higiene i salut escolar, amb fonament de psicologia evolutiva i amb socialització alegre. I sens dubte creava un ambient altament favorable a l'aprenentatge escolar. Si va ser rellevant i funcional aquells anys, avui encara és més necessari. Avui que se sent música i ritme arreu, que es veu en pantalles, estem passant per alt l'etapa de desenvolupament personal psicofísic. L'educació escolar no ho pot passar per alt i les famílies ho poden incorporar al seu temps de lleure i convivència.

Començar amb música rock o reggaeton amb infants menuts és una hiperactivació externa atès que no suposa desenvolupament interior harmònic. Ja s'hi arribarà, més grans, no hi ha límit. Però cal seguir el procés evolutiu paragenètic cultural. Si s'inicia amb els ritmes i tonades de la nostra cultura s'activen ritmes i tonades que ja estan pregravats al cervell, es desenvolupen amb harmonia interior i amb autocontrol. No és una hiperactivitat estimulada. D'altra banda ho viuen com a joc i ho reprodueixen en estrones d'esbarjo especialment quan s'apleguen en colla. Solament observant els patis de l'escola podem veure si han estat iniciats en aquesta harmonia o, faltats d'iniciatives reprodueixen les que els ha mostrat la societat de massa: els nens xutant pilotes, les nenes pentinant barbies. (Estereotips socials i de gènere).

 

La pedagogia musical: ritme, dansa, música, tonada, expressió corporal, cançó... ha de formar part de l'activitat escolar fins als set anys de manera regular. Activarà iniciatives de joc i arribarà a la llar familiar. Les famílies poden  completar-ho participant en ballades al carrer. Recordem una vegada més que la sardana és una dansa amb fonament psicofísic, desenvolupament o manteniment físic i música brillant, antidepressiva. D'altra banda és dansa social, de germanor, també de festeig, una mica rígida. Penso que no perdria identitat si després de dues o tres tirades, a cada nova tirada alguns balladors entressin al cercle amb desenvolupament lliure sense canviar el ritme. Es pot mantenir el rigor matemàtic compatible amb creativitat imaginativa. Els infants que s'haguessin iniciat serien joves balladors àgils, divertits i creatius. D'altra banda cal trobar una indumentària més actual, que la tradicional i que la renovada.

El desenvolupament de pedagogia musical a l'aula o a la la sala d'actes ha de donar ocasió de joc i esbarjo. Als patis de les escoles es pot fer una oferta lliure un dia setmanal: racó de dansa amb música, trobada de cançó amb animador musical, espai de salt de corda, rutlles i diàbolos, gomes o xarranca, racó de contes i teatre. Són iniciatives que no tenen cap cost i estenen el desenvolupament personal harmònic.

 Martí Teixidó, pedagog