Formes d’intervenció pedagògica i
propostes de política de l’educació
Configuració d’agrupaments en semigrup (12 o 15
alumnes) amb un mestre o professor cadascun. Variacions possibles. Alumnes de
dos nivells consecutius, particularment per conjuntar germans o de la mateixa
unitat de convivència.
Sessió única contínua de tres o quatre hores. Es
redueixen els desplaçaments, els temps de pati difícils de gestionar. Comporta
organitzar en temps en sis o vuit mòduls de diferent activitat ben encadenats
com en un programa de ràdio. Les altres dues hores de treball personal es fan a casa. Alguns alumnes amb menor
autonomia de treball poden ser atesos a l’escola o institut.
S’evita el problema de duplicar espais.
D’entrada es pot oferir torns de matí i tons de tarda i les famílies poden
compatibilitzar-ho amb el seu horari laboral. També cada docent concertar un
espai alternatius en museu, ateneu, casal, centre cívic, biblioteca i algunes
places i parcs amb condicions per seure. De setembre a desembre fa bon temps al
nostre país.
En temps presencial (3 o 4 hores)
§ Motivació i ocasió de compartir coneixement, comunicant i escoltant,
Modalitat conversacional (30’).
§ Presentació de tasques de coneixement realitzades personalment o en equip
que il·lustrin als companys (30’). El professor anirà donant entrada a alumnes
en sessions successives o equips assegurant contingut i reconeixement a tots.
(Discretament pot haver ajudat als més insegurs; recurs Freinet).
§ Club de lectura de llibre en comú (30’). L'alumne llegeix a casa, es
promou que el comparteixi i dialogui amb familiars. El professor ha seleccionat
un llibre suggeridor, comprensible però exigent, difícil, ja que el pot conduir
ell. De la lectura han d'extreure-es temes d'interès que puguin desenvolupar
alumnes o equips. De la lectura el professor farà aplicacions gramaticals,
ortogràfiques o de contrastació amb llengües
(català/gallec/anglès/francès/portuguès) ja conegudes, no ben apreses encara.
§ Lliçó magistral o, millor, comunicativa. Tema ben preparat pel professor
en estructura de contingut i presentació didàctica. Un tema clau del currículum
escolar. El professor és model de comunicació i organització del pensament. Ha
d'incloure precisió, reptes i preguntes. Que vagin pensant a casa i puguin
dialogar amb els familiars.
§ Mòdul de creació: música, art, museus, plàstica, vídeo creació, grafit-art
(30’) Mòdul participatiu a partir del que aportin els alumnes caçadors d'art.
El professor sempre ha de tenir quelcom d’interessant en reserva. Pot
intervenir especialista però el professor habitual ha de presentar-se com a
persona de cultura bàsica integral.
§ Síntesi. Orientació d'opcions d'estudi, recerca i creació (30’). Suscitar
compromisos personals de realització o d'equips de cooperació que podran
presentar en sessions posteriors.
No hi ha temps d'esbarjo. Són tres hores i una
classe presencial articulada i dinàmica com un programa de ràdio (pot haver-hi
cants i sintonies musicals en el canvi d'activitat). Sortir al pati és una
complicació afegida de vigilància i de temps que no compensa.
Com en un “pool” d'oficines americà, els
alumnes poden portar una ampolleta d'aigua o suc (algun dia es pot acceptar una
cola) i mossets d'esmicolat sec (picos de pa, galetes, ametlles, avellanes,
anacards… sense closca) que poden prendre en qualsevol moment mentre no
intervenen i sense deixar restes.
Per descomptat, els alumnes podran sortir al
lavabo en qualsevol moment. El necessari és garantir la higiene i desinfecció.
Millor que no vagin tots a un temps però ha d'haver-hi un adult assistent.
Una trobada gratificant personalment i
cultural col·lectivament. Les activitats no són deures escolars. Preveure
música i cançó en qualsevol transició. Aprofitem per a recuperar una escola que
canta poc, que respira pitjor. La cançó és ortofonia, modulació i vocabulari.
Convé cantar més sovint, sense música gravada.
En temps confinat a casa (2 hores)
§ Aprenentatges instrumentals. Són d’exercitació personal i comporten
repetició per a la seva fixació (30’). La instrucció programada (Skinner, Crowder)
tan adequada per a aquests aprenentatges (operatòria, ortografia, vocabulari,
llengües; en secundària resolució de problemes tipificats, pocs polinomis,
equacions, triangulació i trigonometria) encara no està ben aprofitada. El
professor farà la supervisió per a confirmar o reorientar.
§ Lectura individual de l'assignació del llibre comú (30’). Suggerir la
conversa amb pares, germans majors o avis. Havent conversat a casa es desitjarà
intervenir en classe presencial.
§ Treballs personals sobre temes de coneixement, experiments, documentació
i estudi. Treballs en equip (2-4 alumnes) amb bon guió, repartiment de tasques
i consultes o intercanvis telemàtics (unitat compartida, xat, vídeo, correu)
(90’).
§ Activitats de cerca, recerca, invenció i creació personal o
col·laborativa (30’). La història d'una cançó o d'un monument, descobriment
d'un edifici singular, construir un autòmat amb material reutilitzable (idees
de TV), escriure i dissenyar una narració (o un manifest) gràfica …
§ El professor i els companys donaran pistes de fonts d'informació per a
desenvolupar treballs. El professor organitzarà temps de presentació presencial
o en videoconferència. Una previsió de dedicació de tres hores diàries.
Si s'aconsegueix motivació personal, alumne per
alumne, dedicarien més temps sense adonar-se. Abandonem el sentit tradicional
de deures. Es proposen tasques i activitats de cultura diversificades segons
alumnes.
Cal potenciar la comunicació de coneixement en
família. No procedeix uniformització ni correcció. Cal suscitar activitat per
iniciativa de l'alumne. La comunicació pública a companys és un estímul i ja és
una primera avaluació, autoavaluació.
A aquells alumnes que sabem que
tenen condicions desfavorides mirarem d’oferir-los sessions presencials
discrecionals amb suport personal.
Conclusions i discussió
L’assumpte de l’especialitat docent
a secundària
obligatòria o a primària és derivat. Tot docent està format en el rigor d’una
disciplina o camp científic però té coneixement bàsic ampli de tota la cultura.
Les connexions epistemològiques afermen el coneixement i el docent ha de presentar-les
sempre, encara que actuï d’especialista. Evidentment, un docent honest pot
tenir mancança en un àmbit i comptarà amb l’especialista perquè l’ajudi, potser
en algun cas actuï (idioma, música, pràctica d’educació física) en alguns dels seus continguts. Les matèries
optatives es poden mirar d’orientar com a
activitats opcionals. En períodes delimitats podem compensar-ho.
La sessió contínua de quatre hores a l’escola incrementa l’activitat col·loquial.
Exposició docent molt limitada i aprenentatge cooperatiu entre els alumnes. Una
ocasió per millorar molt l’expressió oral, la comunicació, l’exposició,
l’oratòria i la retòrica. El mestre o professor és el primer que ha
d’autoorientar-se i esdevenir model i regulador dels alumnes. Recuperem
l’ensenyament dialogat socràtic, comptem
amb el llibres escolar dissenyat per Comenius per a un ensenyament tecnificat i
vivim a l’Aldea Global de comunicació anunciada per McLuhan. La telemàtica ho
integra tot i ho posa a l’abast amb dispositiu i de línia d’accés que avui ja
ha de ser universal. Però en l’etapa educativa tot retorna a la comunicació
presencial de docents (que mostren) i alumnes (alimentats de coneixements) que
aprenen junts.
Les dues hores d’aprenentatge a casa potencien l’exercitació personal, la
planificació d’activitats i regulació del temps. Habituarem als alumnes a
anotar els temps dedicats a cada activitat doncs els haurem anticipat la
previsió de temps que nosaltres hem fet.
Centrar-se en l’essencial del currículum no
és bona pensada.
Això és retornar a la pedagogia tradicional: aprenentatge per recepció i
record. Més aviat cal presentar casos ben desenvolupats amb observació,
inducció, associació i estructuració que serveixin de model metodològic. Els
alumnes desenvoluparan d’altres casos, diversos que poden ser presentats a
classe o explicats a companys. L’aprenentatge més bàsic és la disciplina de
pensament avui exponencialment potenciada amb
l’accés d’informació a internet. La competència personal és saber cercar
(arbre de coneixement), saber contrastar (certesa) i saber integrar diverses
fonts (interdisciplinarietat) de manera
coherent.
No cal parlar d’obligatorietat d’assistència. Le famílies
ja saben que és necessària però cal comprendre la inseguretat inicial
que generalment correspon a aquelles que tenen recursos propis. Cal recordar
que quan es va proclamar la universalitat de l’ensenyament per a tots se’n va derivar l’obligatorietat dels poders
públics, no dels ciutadans. Per a infants menors de sis anys, en situació de
pandèmia, seria millor potenciar
l’autoorganització de les famílies atenent grups de quatre o cinc infants en un
domicili. Estar a l’escola sense contacte sensorial i de proximitat esdevé una
constricció excessiva i de molt mal gestionar pels docents.
Avui l’escola o institut té una ocasió, d’altra
banda inevitable, per contribuir a l’educació per a la salut que necessita tot
ciutadà. Amb adolescents especialment, un bon tractament dels assumptes de
salut ha de tenir rèplica en les converses, en la comunicació familiar. L’aliança família i escola afavoreix les
condicions d’aprenentatge, més si troben coincidència i reforç en els mitjans
de comunicació.
