El PAE, els grans oblidats en l’educació: “Els equips directius no tenen ni punyetera idea de qui som”

• Aprofundim en el col·lectiu del personal d'atenció educativa, que demana de ser vist i tenir veu pròpia dins les reivindicacions de la comunitat educativa 
• Alba Tebar Gutiérrex a VilaWeb 

 

Comentari.

No és alternativa doncs reforça la fragilitat del sistema escolar per comptes de reorientar-lo. 

Avançant en una escola que incorporés els infants amb dficultats i discapacitats individuals (1990) vàrem anar aconseguint vetlladors, assessors per a deficiències visuals i auditives, logopedes i fisioterapeutes. Eren suports puntuals per als alumnes però sobretot assessorament formatiu per las docents. Els suports personals per a infants menuts amb característiques d’espectre autista van ser pagats per hores amb persones sense cap qualificació.
S’ha anat creant una fractura entre docents encarregats del currículum escolar i personal d’atenció educativa que acompanya els alumnes emocionalment al marge dels aprenentatges o fent-ho sense didàctica (llegir, calcular…). S’ha arribat a una perversió, particularment a l’educació secundària: aquells alumnes que no segueixen o que creen disrupció, que els atengui personal especialitzat en problemes. L’increment de PAE i la falta d’estabilitat els ha configurat com un col·lectiu professional dispers. Han de ser considerats dignament, però no té sentit al marge de cada centre. Han de formar part de l’equip docent-pedagògic contribuint a l’aprenentatge curricular alhora que l’ensenyament té una clara orientació psicosociopedagògica. Cal revisar però el cas d’educadors socials que solament posen de manifest la inadequació d’un ensenyament il·lustrat al marge de l’educació personal i social.