Cal mantenir la festa integrant els infants amb els adults, deixant-los gaudir, ensenyant-los a controlar el foc, els focs, marcant rituals adequats a cada edat. Alhora culturalitzar les emocions en sentimens: de misteri, de comunitat, d'aspiracions de futur, de dinàmica del Cosmos. El què la tradició sabia fer com a pedagogia popular no científica, avui hem d'impulsar-ho amb fonament psicològic, sociològic, antropològic i cosmològic.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?
-Sóc immortal.
(Jaume Sisa i Dagoll Dagom)de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?
-Sóc immortal.
Sempre he pensat que sobre aquest cant, música, dansa... es pot fer una proposta didàctica genial de caràcter interdisciplinari (solstici, variació de la insolació i temperatura, la màgia del foc, l'activació d'emocions i construcció de sentiments...) que segur que interessaria els alumnes. Quan vaig veure La Nit de Sant Joan, el 1981, la crítica no la va deixar bé (Anys dsprés tot van ser elogis). Jo ja no era a l'escola però sempre havia aprofitat l'avinentesa per a explicar els moviments de la Terra, les estacions i la sorpresa humana en els dies de solstici convertida en auguri. I poder incorporar un postmodern com Sisa a una proposta didàctica és realment interessant. Martí Teixidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada