![]()
Comentari a
Quan la disciplina no és suficient: la formació psicosociopedagògica dels futurs docents
M’ha desorientat el títol disciplina. Vol dir disciplina acadèmica o especialitat d’àmbit científic. Convé que tot docent tingui una especialitat havent seguit una metodologia científica que el forma en el rigor del coneixement i es transfereix als altres àmbits amb la prudència necessària. Però certament, per a ensenyar, la professió docent exigeix una visió integral de la cultura atès que amb la matèria que s’imparteix s’ha de contribuir a la formació integral dels alumnes. Tot professor ha de ser competent per tractar de qualsevol dels continguts de l’Educació Bàsica que s’exigeix a tot ciutadà i no refugiar-se en l’especialitat. L’especialitat és garantia per a l’equip docent; entre tots cobreixen totes les especialitats.
La professó docent es configura amb especial coneixement teòric que aporten les diverses ciències a l’educació (neurobiologia, psicologia, sociologia, antropologia), i la síntesi pràctica de la pedagogia que aporta criteris per prendre decisions didàctiques i organitzatives amb iniciativa per a cada context. L’orientació i avaluació personal i l’avaluació de la docència, en un procés de revisió contínua, són condició necessària.
Els docents educadors, els directius de l’administració, els periodistes i tots els que volen parlar de l’educació han de tenir un marc mental clar, el que avui segueix la recerca educativa. L’educació és un procés sistèmic i cal tenir presents totes els variables: CONTEXT, ENTRADA, PROCÉS, PRODUCTE, IMPACTE. En el procés, la relació entre professors i alumnes és intensa i l’art personal dels docents pot ser determinant. El producte, els resultats escolars tant preocupants, solament són una dada en el procés.
Comentari a:
Cabòries d’un interí il·lusionat
Article experiencial que mostra voluntat i compromís amb els alumnes. Exponent d'una situació escolar massa freqüent. Queda palès que cada docent s'ho resol com pot i ja és molt si hi ha entesa amb els col·legues pròxims. Queda clar que no hi ha direcció pedagògica al centre que pugui explicar les situacions contribuint a una formació sòlida dels professors.
Indicis. Una ràtio de 14 a/g no és favorable, es perd energia i generalment falten els deu alumnes que tirarien del grup; millor trenta alumnes i dos professors, dona i home. No correspon relació de carinyo amb els alumnes sinó de balanceig entre exigència i comprensió. Cal ser professor de català i castellà alhora, l'única manera d'apuntalar coneixement i ús d'una i altra llengua i la comunicació no pot donar preferència al castellà perquè és la seva; cal saber mantenir castellà i català segons l'activitat. Tractar cent alumnes a la setmana ha de ser el màxim arreu; menys alumnes, més matèries amb els mateixos. Excel·lent fer colònies com a camp d'aprenentatge a l'octubre amb el valor afegit de la convivència. Activitat per a tots els alumnes, llevat d'alguna situació, no amb els qui s'hi apunten. Postura ferma amb les reivindicacions que són ben justes però ferm en ajustar la vaga a un o dos dies per responsabilitat social.
Observació i avaluació és un procés continu que desemboca en l'acreditació social (en diuen acadèmica). En el procés reforcem aptituds, suscitem actituds i desvetllem interessos i valorem segons el rendiment personal. En l'acreditació tenim la responsabilitat d'acreditar segons referent social. Sols en alguns comptats casos podem acreditar 'a crèdit' perquè reconeixem un procés de milora que seguirà però fent una orientació molt clara a l'alumne.
El que no s'ha après amb els estudis de professionalització docent es pot aprendre amb destinació estable de dos o tres cursos a un centre si hi ha direcció pedagògica clara i equip de proximitat seguint els mateixos alumnes. La interinitat inicial és un mal inici que a la majoria els endureix. Felicitem el professor Saura que encara positivament les dificultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada