Mesures de millores educatives a curt i mitjà termini.

Mesures de millores educatives a curt i mitjà termini.

El Departament d’Educació proposarà al Govern de la Generalitat l’aprovació d’un grup de 18 noms que formaran el grup impulsor de mesures de millores educatives a curt i mitjà termini. Format per representants de la comunitat educativa i de l’àmbit acadèmic, s’ha dissenyat buscant reflectir la diversitat tant a nivell d’etapes educatives com a nivell territorial, de complexitat de centres, de titularitat i a nivell disciplinar –tenint en compte sectors com la formació professional o l’expertesa en la immersió lingüística-.

 

 

 

 

Per algun col·lega amic vaig saber que ja es devia conèixer la composició de la comissió quan m’escrivia: “Vaig pensar que un dels jubilats en la comissió series tu…una pena que no hi siguis. Sempre la mateixa corrent de pensament…donant voltes a la sínia…no ens en sortirem.” Certament, pensava que comptarien amb mi; el Col·legi de Pedagogia de Catalunya ho havia proposat. Els qui confegien la comissió hem coneixen prou bé per haver treballat junts i deuen haver considerat que no puc fer la necessària contribució. Altrament, no és fàcil articular expertesa i representació; els experts poden no ser representatius i els representants poden no ser experts. (Com en corrent elèctric, no es pot enllaçar continu amb altern sense rectificador). Cal distingir pedagogia ciència de l’educació de política de l’educació per bé que han d’estar enllaçades.

 

Fa set anys que em van jubilar d’horari però amb quaranta-vuit anys de docent actiu, estudiós de la pedagogia i supervisor del sistema educatiu he acumulat molt de coneixement que jo no necessito i l’he d’anar repartint. He seguit fent feina, atent a l’educació, responent a les necessitats i problemes. La inversió econòmica en educació s’ha d’incrementar, sens dubte, però amb els recursos humans que tenim: els alumnes en primer lloc i els professors, hauríem d’assolir millors resultats. No ens hem de proposar millorar els resultats, sinó els processos, i els resultats seran millors.  Ja vaig dir en ocasions, en reunions de directors, que el que convé és dirigir l’acció educativa, més que ser el director. Procuraré contribuir a la direcció de l’educació de Catalunya amb propostes didàctiques a l’aula, en direcció pedagògica de l’equip docent i en supervisió del sistema educatiu amb visió sistèmica.

 

 

 

Obro capítol 1

 

Mesures de millores educatives immediates.

No cal esperar el proper curs.

 

Millorar d’immediat la lectura a primària

·      Lectura col·lectiva. Molta oralitat, modelatge del mestre, grup coral, seguretat individual. Repetició, musicalitat i èmfasi.

·      Lectura personal. Lectura mental lliure. Observació del mestre. Orientació personalitzada: temps de lectura, extensió de la lectura, tipus de llibre/relat.

·      Gust per la lectura. Activar gust per tota lectura a partir del gust personal associat a aptituds i tarannà. Fer de la lectura a casa un esplai un vincle familiar amb pares o avis, germans grans o germans petits. Associar lectura i cançó.

·      Deixem de banda les tipologies textuals a l’aula de primària. És el mestre qui les ha de tenir presents sense atabalar.

 

Millorar d’immediat l’oralitat a secundària

·      El professor s’ha de saber, ell mateix, model de llengua, de llengües. Habituar-se a llenguatge ben construït, ordenat, pausat i expressiu. Valor de la mirada, del gest, de la tonalitat modulada.

·      Expressió oral regular dels alumnes. Comentaris de tres a cinc minuts. Inicialment es pot llegir una pagina. Més endavant amb suport de guió. Cal assolir l’autonomia i parlar directament. Atenció a vocalització, a coherència i a sentit o contingut. Es pot obrir torn per a una correcció i per a una rèplica. Activitat àgil, cada setmana tres alumnes; cada alumne de tres a quatre intervencions formals al curs. Actiu, s’aprèn dels companys cada setmana.

·      Expressió oral prèvia. Si no hi ha base suficient, evitar el desànim, cal allargar l’etapa de lectura de comentari escrit o de selecció de lectura motivada. El professor ha de fer l’adequada mediació (orientació i valoració) a alguns alumnes en aquesta fase.

·      Ús de llengües. Tots els alumnes han de ser competents en llengua catalana, en llengua castellana i progressar en l’anglès (o altra). Cal incorporar progressivament els usos i correspon al professor mostrar al seva competència plurilingüe encara que s’estigui millorant en anglès. Amb estudiants de secundària, el professor és estudiós.

 

 

Mesures de millores educatives a curt termini

·      Identificar la direcció pedagògica del centre que tingui visió sistèmica amb fonament científic i respostes segures orientant els docents. Pot coincidir o no amb la direcció institucional.

·      Configurar equips docents de cicle que assegurin la coherència de l’acció i la continuïtat amb els mateixos alumnes, tres cursos a primària i quatre a secundària, és recomanable. Amb independència de la tutoria de grup, assegurar una atenció personalitzada discreta d’uns quinze alumnes amb continuïtat revisable. Tendir a assignar dos docents amb continuïtat a cada grup.

·      Institucionalitzar sessions psicosociopedagògiques setmanals centrades en monografies d’alumnes (de tots, no dels que no progressen bé): descripció, valoració i mesures. (Sessions àgils). El tutor personalitzat presenta l’alumne, considera les aportacions de tots els qui el coneixen i es fa càrrec de les mesures i registre de seguiment.

·      Institucionalitzar sessions curriculars didàctiques de l’equip docent. Es presenta una competència o àmbit competencial, la seqüenciació longitudinal de progrés d’aprenentatge i la interdisciplinarietat per desenvolupar-la en diversos àmbits de coneixement.

·      Tot mestre o professor ho es de llengua, de llengües. Cal exigència de rigor en la llengua/llengües, ja entre els professors (Observar incorreccions i mals usos i explicitar-los al final d’una sessió conjunta, correcció interpersonal sense judici). Així mateix s’ha de fer en les classes amb els alumnes.

 

 

 

Mesures de millores educatives a mitjà termini

·      Assegurar progressivament la direcció pedagògica de cada centre a partir de coneixement i supervisió directa a més de considerar la carrera docent. Identificar direccions que poden exercir la supervisió de centres pròxims. Focalitzar la intervenció supervisora de la inspecció en els centres no consolidats o mal orientats.

·      Pla de cinc anys per identificar i estendre la direcció pedagògica a tots els centres, diferenciada de la direcció o presidència institucional. Estabilitzar el càrrec per períodes llargs amb la retribució adequada i exigència d’actualització. Encarregar a directors la supervisió de proximitat de centres poc consolidats.

·      Completar les plantilles amb dos docents, dona i home, per a cada grup amb ràtios plenes (25/30) absorbint els sistema de substitucions, el seu cost i els costos de gestió. (Una forma pedagògica d’aplicar la reducció de ràtio per grup). Un valor afegit, necessari: presentar als alumnes una imatge de dona i home treballant junts en equip, amb igualtat i complementarietat.

·      Impulsar la supervisió recíproca cooperativa de centres integrats en xarxes. Afavorir i reconèixer les escoles vinculades en xarxa, sigui per titularitat d’ensenyament, d’institució acadèmica cultural, d’institució patronal acreditada; per orientació pedagògica identificada (Montessori, Freinet...), per orientació singularitzada (ciència, teatre, música...) per pla de cooperació en activitats conjuntes (correspondència escolar i col·laboració telemàtica).

·      L’Administració ha d’anar reconeixent, amb garanties, grups d’escoles i xarxes que funcionen amb iniciativa pròpia i fan pública la seva orientació específica. Tanmateix ha d’atendre de manera directa i intensa els centres no consolidats i amb majors dificultats amb l’òrgan propi de supervisió professional que ha de ser la inspecció d’educació.

 

MTP. Barcelona. 8 de gener de 2024