dimecres, 3 de gener del 2024

PISA 2022. L’Índex Econòmic, Social i Cultural (IESC)

 

 PISA 2022. L’Índex Econòmic, Social i Cultural (IESC)



 

 

Martí Teixidó

 

 

 

 


 

 

PISA analitza bé des de 2003 la variància interna (diferències de puntuació entre alumnes del mateix centre) i variància externa entre centres (diferències de puntuació atribuïbles a la procedència social dels alumnes). La variància externa pot anar lligada la segregació urbana que es reflecteix a l’escola. La viariància interna posa de manifest l’acció del centre i el sistema pedagògic que fa possible reduir l’efecte de les diferències econòmiques, socials i culturals. La variància és un bon descriptor estadístic, no per comparar centres sinó per valorar la funcionalitat del sistema escolar. Se n’infereix la influència de la institució escolar per millorar el país incrementant l’accés dels ciutadans a la cultura, reduint la desigualtat social i econòmica. A partir de l’anàlisi de la variància perd sentit parlar generalitzadament de la correlació entre condicionaments econòmics i socials i resultats escolars (La tesi de Coleman de 1966). Aplicant una intervenció pedagògica adequada es pot reduir la variància interna que es el que pot fer cada escola (La tesi d’Edmons de 1974).

 

El rendimiento de los estudiantes está relacionado con el estatus socioeconómico, pero estarelación dista mucho de ser determinista. La evidencia anterior ha demostrado que algunos estudiantes pueden romper el ciclo de desventaja, vencer las probabilidades en su contra y lograr un mejor desempeño en PISA de lo que se hubiera esperado dado su estatus socioeconómico (OCDE, 2011). PISA 2022, pàg. 117.

 

Si no hi ha gran variància externa, entre centres podem pensar que no hi ha gran segregació econòmica i social. Sens dubte ho afavoreix un pla de distribució més equitativa dels alumnes de famílies desfavorides sempre que no generin un desarrelament. Ho afavoreix, dic, però és l’acció educativa interna de cada centre la que més determina  el progrés dels alumnes i això s’evidencia en la la disminució de la variància interna. Per major precisió convé distingir entre variància interna i la part explicable per  l’índex d’estatus econòmic, social i cultural (IESC de PISA). Així convé veure quants alumnes superen les expectatives que es podien pressuposar en considerar les seves condicions inicials i en tot cas veure que distribuïts equitativament en surten beneficiats ells i no hi perden res els companys. Això és acció institucional del centre i cal atribuir-la a la intervenció de l’equip docent com a resultat de l’anàlisi psicosocial i la unitat d’acció pedagògica.

 

PISA 2002 analitza la variància entre països en matemàtiques i en el cas d’España: “Varianza explicada por el ISEC (R2). Comunidades y ciudades autónomas.” (España: R2 = 0,142 que oscil·la entre comunitats autònomes: R2 interval de  0,075 a 0,177.

A Catalunya l’IESC R2 = 0,154 té més influència en els resultats  que al conjunt d’España R2 = 0,142, similar al conjunt de la OECD R2 = 0,155  i força inferior al conjunt de la Unió Europea  R2 = 0,180

 

El ISEC no influye por igual en todos los países o regiones que se han incluido en este informe. Un dato interesante, que aporta información relevante sobre la equidad de los sistemas educativos de los países, es la proporción de variabilidad en los resultados que es atribuible a las diferencias sociales, económicas y culturales, información que proporciona el coeficiente de determinación (R2) de la regresión lineal del rendimiento en cada país sobre el estatus social ,económico y cultural. Cuanto más alto es el coeficiente de determinación, es decir, cuanto mayor sea el porcentaje de variabilidad explicado por el ISEC en los resultados, menor es el nivel de equidad del sistema educativo. PISA 2022, pàg. 125.

 

El nivell d’equitat del sistema educatiu de Catalunya pot ser acceptable en termes de conjunt però cal analitzar entorns i centres  on l’estatus social econòmic i cultural dels alumnes  es desfavorit i incrementar els recursos professionals, d’equipament i de despesa econòmica  per als alumnes. A l’equip docent se li demanarà una intervenció pedagògica més intensa i un ensenyament més personalitzat en favor dels alumnes que ho necessiten.  Ara bé, si tenim més equitat a la baixa, no ens podem donar per satisfets i cal millorar la intervenció pedagògica en el conjunt de centres.

 

Cal recordar que les proves PISA es fan sobre una mostra representativa de centres, però una mostra. Les les proves de les darreres edicions cada vegada han estat menys basades  en aprenentatge per recepció i han estat més competencials. És possible que malgrat l’impuls als aprenentatges competencials en la renovació del currículum escolar dels darrers anys, les pràctiques escolars hagin estat incertes per falta de seguretat professional i de direcció pedagògica.

 

Dues conclusions. Si atenem els alumnes més desfavorits es redueix la variància interna del centre. La reducció de variància i millora de resultats del conjunt de centres reduirà encara més la variància externa entre centres, reduirem la desigualtat i millorarem la cohesió social.

Cal alhora que cada centre tingui una direcció pedagògica sòlida per fer el canvi a uns aprenentatges competencials que han d’aplicar uns docents que probablement van aprendre més amb aprenentatge per recepció i estudi.

 

 

PISA 2022. Programa para la Evaluación Internacional de los Estudiantes. Informe español. Versión preliminar.  

 https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:91f26ac3-0a3b-4efa-b2ce-a5d791229f4d/pisa-2022-informe-completo-digital-low.pdf

 

 

 

 

  

One response to “El règim PISA: La lògica neoliberal en educació” https://diarieducacio.cat/

  1. PISA no és una avaluació pedagògica, és una mesura dels resultats de la institució econòmica empresarial OCDE. Això queda ben exposat pel Foro de Sevilla en aquest article i ens convé difondre-ho.
    La primera confusió conceptual que ha aconseguit plantar l’OCDE és que els resultats escolars en aprenentatges instrumentals són rendiment educatiu. Per al món empresarial, els resultats, econòmics, en diner és clar, són rendiment econòmic. Resultats de guanys, descomptats els costos de producció. No així en educació. Ho entendrem millor amb el rendiment d’una màquina com un automòbil; el rendimemt no és l’alta velocitat que pot assolir sinó les prestacions en funció de la potència i equipament. Tanmateix, l’educació no és un resultat sinó un procés de desenvolupament personal, una equació inversa: no es tracta d’estalviar costos personals, ben al contrari exercitar capacitats personals que així es desenvolupen.
    “El rendiment personal dels alumnes és un quocient entre les seves realitzacions i aprenentatges assolits i les seves capacitats personals. Així, hi ha alumnes amb evidents capacitats que rendeixen per sota malgrat superin proves i assoleixin acreditació acadèmica. Hi ha alumnes amb limitacions personals reconegudes que rendeixen per sobre de les capacitats que se’ls suposen.” https://diarieducacio.cat/pisa-qualitat-de-lensenyament-i-sistema-pedagogic/
    I això també és aplicable al rendiment educatiu dels centres; segons les condicions d’entrada i de context cal valorar els resultats i no comparant resultats entre centres desiguals i prenent la mitjana com a referència. Que no ens enganyin i no ens enganyem. Les escoles dels països occidentals tenen un baix rendiment i obsessionades pels resultats no saben on van. Ja hem vist el miratge de Finlàndia i no vull per als nostres infants el model de països punters (Japó, Korea). La pedagogia ha pensat i assajat sistemes d’aprenentatge eficaços i gratificants alhora (Montessori, Decroly, Kilpatrick, Ferrière, Freinet, Freire…). Aprofundim-los i adaptem-los a la societat actual com ja va proposar la institució UNESCO, d’educació, ciència i cultura, amb l’informe “Aprendre a ser” (1973).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada