L'assetjament escolar 3. Alguns casos

1

Fals assetjament. 1ESO, entre dues noies. Mare i germà de Lídia denuncien l'assetjament de Laura . La setmana anterior a la porta de l'escola hi va haver un escàndol. Mare i germà de Lídia van anar a es broncar a Laura. L'escàndol va ser tan desproporcionat que van intervenir els pares adults presenets.

Interpretació. Lídia i Laura pujaven com a amigues des dels 3 anys a la mateixa classe (col·legi). En arribar a Secundària s'incorporen algunes alumnes d'altres centres (25+5) Una nova alumna Lorena es va fent molt amiga de Laura. Lídia es va engelosint fins a l'extrem. potser perquè està trista,  ho explica a casa però aplica el terme bullying que està d'actualitat. Germà gran i mare decideixen actuar.

Conclusió. No ha estat assetajment. Cal tractar el cas concret amb les noies, en positiu. Cal que els professors siguin conscients que el 'sociograma' es recomposa amb nous alumnes i més a l'edat de construir la personalitat. Prevenció.

2

Assetjament greu. 1ESO, entre nois. Final del 2n trimestre (institut). La mare d'En Joan diu que pensa que al seu fill li estan fent assetjament doncs està trist, va a disgust a l'institut. Sempre havia anat content a escola. Actuació immediata. Sí, els professors han vist alguna cosa a la sortida però queda a un lloc poc visible. Alguns companys ho confirmen: empentes, traveta, estirar-li la mochilla. Analitzats els antecedents de primaria a l'escola es constata que és molt bon alumne, treballdor i animós.

Suposició. Què tenen en comú els companys que fan la murga a En Joan que ha arribat a a afectar-lo.... Sí, tenen en comú que son repetidors de 1ESO.

Actuació. Canvi immediat de centre per al 3r trimestre.  reconèixer a En Joan que tenia motius per passar-ho malament. L'ajudem amb el canvi però no n'hi ha prou. Entraren un grup que ja està fet s'ha de fer amb tacte. Ha d'evitar tornar-se a trobar en una situació similar. Entre plantar cara amb seguretat sense encongir-se o no fer-ne cas. Al setembre la mare confirma i agraeix la intervenció. En Joan està con és ell.

 

3

Assetjament ocult; agressió externa. Noia nascuda a Cuba de 14 anys a 3ESO. Ha estat agredida amb lesions de ferida lleu camí de casa. Ha estat agredida fora de l'institut i li diuen que no poden fer res, que denunciï a la policia. La noia està realment espantada i és una dona molt feta amb relació a les companyes de classe. Tanmateix es maquilla i cuida la seva imatge com es fa en la seva família.

Escatiment. No sé com, s'ha dit que han estat nois més grans d'una població pròxima. Les companyes de classe es mostren massa indiferents en haver agredit a una companya. Per què és cubana? No. Per què estan geloses que atregui més la mirada dels nois. Hi ha altres nois més grans de fora de l'institut que venen a veure-les. Són aquest qui 'deuen' haver estat induïts a befar i agredir la noia. No ho hem pogut comprovar, però, efectivament, l'institut té molt difícil controlar el camí de casa amb alumnes d'aquesta edat.

Actuacions. Canvi immediat de la noia a un institut d'una altra localitat (ni l'actual, ni la de l'origen dels agressors). Demanar als professors que facin atenció a les relacions d'amistat i de distànciament dels alumnes i particularment de les alumnes que hi posen més càrrega sentimental. Recomanació prudent a la mare que sense perdre la seva identitat i imatge cultural, facin veure a la noia que no li interessa marcar tanta diferència en la seva imatge quan va a l'institut. (Punt molt delicat, aquest però convenient).

 

4 

Assetjament malèfic. La mare d'una alumna de 5EP 'denuncia' a la inspecció d'educació que hi ha un company de classe que fa assetjament a la seva filla. Al cinquè dia, l'inspector és a la classe de 5EP minuts abans de les 9h sense avís previ. No ha calgut que li identifiquessin la Íngrid, aviat s'ha donat a conèixer per l'actuació. Condueix bé la classe un mestre substitut que no coneix prou bé els alumnes. La Íngrid domina i s'asseu a la rotllana i diu a l'Oriol que s'assegui al seu costat i constantment li fa indicacions.  No, no és el company que diuen que li fa assetajment. El David no ha vingut avui ni ahir, ni dilluns. Divendres a la sortida el pare d'Ingrid el va anar a trobar i li va dir a crits que no s'acostés a la seva filla. La mare de l'Ingrid havia dit que el David havia anat a sortir pel mòdul de parvulari per fer mal al germà petit de l'Íngrid (?).

Interpretació. Íngrid és una nena dominant, havia estat propera al David però ell es va fent gran, és tranquil i no es deixa dominar. L'Íngrid ja ha trobat un altre secretari però  calúmnia el David i es queixa. La mare s'ho creu i denuncia i el pare actua amenaçant. Quan es presenta la interpretació als pares, es revolten, no ho accepten i diuen que faran el possible perquè l'infant 'assetjador' marxi de l'escola.  Calia preguntar-se si hi havia relació anterior entre les dues famílies que s'hagués deteriorat. (?)

Mala resolució. El David no anava a l'escola per por. Pare i mare feien el què podien però ho comprenien. Es va proposar una sessió de mediació (o arbitratge). Els pares d'Ingrid es van negar en rodó al·legant que eren ells els qui havien denunciat. Passada una setmana es mirava si David tornava a l'escola  i es va tenir una conversa directa amb ell amb la mare com a observadora. La decisió greu era canvia forçat d'escola d'Íngrid si no era compatible amb David per l'actuació de la família. Es pares de David van demanar canvi d'escola, ells, doncs no volien patir més. Es va fer el vanvi d'escola.

Lamentable resultat. Passat un mes, visitant l'escola on estava en David, va ser ell qui va anar directament  a saludar l'inspector, se'l veia content i li va dir que estava molt bé. Finalitzat el curs, els pares van canviat Íngrid i el germà petit d'escola; havien tingut diverses enganxades amb altres pares de l'escola. Mal resolt. 

 

5

De marginació a assetjament. Un noi de 1ESO s'endarrereix en sortir de l'institut. La professora ho ha observat i veu que esquiva un noi més gran de 3ESO, un noi relativament rabassut i més aviat solitari. La professora coneix aquest noi més gran i li diu que li vol demanar un favor i que pensa que ell, que és fortot,  ho pot fer molt bé. Es tracta d'un noi de 1ESO que esta una mica espantant perquè per alguns grans. -Tu podries fer-li protecció? Una mena de segurata, ja m'entens. Encara no li ha dit a qui ha de fer protecció però el rabassut vol complaure la professora i li diu que sí, clar. - És NCC, em sembla que coincidiu un troç de camí cap a cada. -Sí, jo desvio abans però, ja l'acompanyaré fins a casa, no es preocupi. Tot va anar així de fàcil. Ara eren dos nois que feien camí junts, un (no assetjador) com a mentor i el petit com si tingués un germà gran. Molt hàbil, professora. 

Però  sempre continua l'acció pedagògica. Ara caldrà ajudar a que aquest gran rabassut amb els petits, acomplexat o marginat pels grans, trobi colla amb els seus iguals. Alguna en pensarà l'smartprofa. 

6

Escriptora precoç aïllada. Diana, noia de 3ESO, ha deixat d'anar al col·legi. Que no, que no hi vol tornar. La mare recorre a la inspecció d'educació, diu que és una noia llesta, que ha escrit i editat dos llibres (?).Cito la noia al col·legi. No ha anat a classe però es presenta a l'hora a l'entrevista. Amb un punt de timidesa però decidida, imatge de rebel però amb formes. No explica perquè no vol anar al col·legi, diu que no hi tornarà. -I és cert que has escrit dos llibres, dues novel·les? - Sí. I les treu de la motxilla -Per vostè. Les vol llegir? - -Sí, em resulta interessant una escriptora tan jove. M'agradaran? Però has de pensar en tornar al col·legi. esperem uns dies. Jo llegeixo les novel·les i vinc al col·legi un dia i en parlem. No torna al col·legi.

Endevino influència de lectura HP i sensibilitat per la natura

Aventures d''una mena de Diana caçadora, dona als boscos que vol salvar-los de desastres de caçadors i d'incediaris pels seus negocis. Realment, hi ha una clara projecció. No ha explicat els motius. Els professors diuen que no ho entenen. Es sorprenen que jo hagi llegit les novel·les. Diuen que té molta fantasia però que és morruda. No han conegut la noia, no l'han comprès i viu ignorada. Una noia que somia salvar el món, que no es pura fantasia i que és ignorada. Tampoc ha tingut l'encert de fer colla. Ben al contrari, en tenir una personalitat definida i una obra avançada, no te grup d'iguals.

Si el col·legi no pot fer que torni a classe, no han fet res, ha de canviar de centre. Diana diu que sí, que anirà a un altre centre. És un centre distant i haurà de prendre l'autobús. Ho accepta. Es prepara l'acollida a l'altre centre. El grup-classe és ple i en una aula petita. Res d'especial. És una noia que no crea problemes, molt autònoma. Se li pot valorar el domini de la narrativa, escriu bé. Ha fallat en matemàtiques, jo penso que més per distància amb al professora. Caldrà preparar el grup classe perquè no suposin que ha estat explulsada. No és fàcil incorprar un membre nou i no és fàcil integrar-se a un grup fet en aquesta edat.

Cas molt ben resolt. Diana assitia amb regularitat, es va posar a to de matemàtiques. Visitant el centre, era a l'aula, una aula plena, densa i Diana, allà al mig, va aixecar la ma per saludar-me. En temps d'esbarjo vam parlar. Estava cofoia i agraïda.

7

Ciberassetjament ocultat. Assetjament denunciat. Nois i noies de 2ESO d'un col·legi. Ja es coneixen de molt petits. S'han afegit a la plataforma de fotos i missatges Fololog. Tot un aprenentatge digital (el 2008) sense contingut cultural. S'envien fotos i missatges mal escrits. Ficri, un noi de família mixta (Rif-Andalucía), amb un cert sobrepès sovint va tenir problema d'integració a la primària i la mare vigilant des del carrer, acudia per qualsevol cosa a la directora i amb el mòbil es va incrementar. Els companys cada dia el miraven amb més displicència i no comptaven amb ell que massa sovint anava protegit per la mare.

Amb la Fotolog, els adolescents (com els adults) es desboquen més. Algún company esverat pel fer de Ficri a les 21 h va escriure al Fotolog -Vete a la mierda, así te mueras (aprox i amb més extensió). Altres companys i companyes li van dir d'immediat (via mòbil) que esborrés el missatge que es crearia problemes.  I així ho va fer. A les 21:35 h el missatge estava esborrat. aquesta actuació col·lectiva mostra que els professors del col·legi ja els havien advertit que calia mesurar-se a la xarxa, que s'havien de seguir unes normes d'autocontrol doncs podien incórrer en delicte.

El pare de Ficri va acudir a la inspecció d'educació amb còpia impresa del missatge per presentar denúncia, argumentant que era delicte com per anar a la policia. Però que volia canvi immediat de centre, que ja n'estava fart. Actuació immediata el dia hàbil sense previ avís. A la classe amb tots els alumnes. Es tractava d'assumpte públic i en aquest cas s'havia d'aclarir amb el public que hi tenia accés. Ficri no havia anat al col·legi. Un conjunt d'alumnes assenyats, s'explicaven bé i s'endevinava que eren assumptes tractats amb els professors.

Esclariment.  A les 21 h un alumne decidit havia volgut parar els peus a Ficri que duia potser mitja hora posant missatges contra tot el grup-classe, insultant i dient el que se li acudia. Que havia escrit Ficri? Ho van relatar molts alumnes, tota la classe sense contradicció, però ningú havia fet còpia impresa i ja havien vist que el que havia escrit Ficri havia estat esborrat.  Quan al pare de Ficri se li va preguntar si sabia què havia escrit abans el noi, va dir que no teníem proves i que ell sí que havia portat una prova documental, el missatge imprès. 

Pare i mare de Ficri mantenien que al noi li feien bullying i que l'havíem de canviar de centre. No ho vam acceptar i havia de seguir al centre. No va acabar aquí. Però aquest ja és un altre cas. que ja venia precedit d'un primer cas dos cursos abans.

10 de març de 2022 Resposta donada a la consulta d'un peiodista de comunicació en ciberxarxa

Responc

demanar-vos si, en la vostra experiència, trobeu que això succeeix així tant a la pública com a la concertada.

1

La condició administrativa de l'escola ni explica ni condiciona el tractament dels casos d'assetjament escolar. La seqüència és 1 Observació preventiva i curativa del mestre o professor. 2 Si no queda resolt, intervenció institucional de la direcció. 3 Si no queda resolt, intervenció de la inspecció. I anòmalament 4 Si arriba a la ràdio o xarxa digital resol la direcció superior de l'educació (bé o malament).

2

Cap escola o institut pot 'expulsar´o forçar un canvi de centre. (Ni pública, ni privada-concertada, ni privada sense concert; assumpte de protecció a la infància). Quan succeeix és perquè hi ha una situació que no es resol i es mira de fer fora. El centre (públic o prinvat) pot fer una pressió psicològica. La família pot muntar un escàndol o pressió de difusió. Acaba funcionant així per inhibició de la direcció, de la inspecció. En realitat per persones de la direcció o de la inspecció encara que lamentablement és el lloc comú. Hi ha excepcions, persones que encaren el problema però si la família, o una institució/adocat que l'empara, munta escàndol públic, l'autoritat superior decisòria vol quedar bé i decideix allò que calma (no allò que resol).

HI ha un cas de mesura extraordiària de trasllat de centre, derivada d'un expedient disciplinari personal on està establert que pot decidir la direcció i ha de comunicar a la inspecció. Encara que la inspecció ho trobés inadequat, solament es pot tirar enrere si la direcció ho accepta. S'ha deixat a la inspecció amb un paper de tràmit: cercar plaça escolar en un altre centre.

3

Podeu veure l'aclariment que vaig fer en el cas resolt per ràdio i conseller d'educació.

'Això ho he estudiat i decidit en vàries ocasions. No cal arribar ni a la ràdio ni al conseller si hi ha una Inspecció d’Educació que fa supervisió.'

4

Els set casos d'assetjament que vaig descriure són reals i tots diferent com a prototipus dels molts, conegut i no coneguts. Efectivament hi ha el cas de canvi de centre de l'alumne assetjat. No havia d esre així, i hi vaig intervenir amb rapidesa, presència i consistència parlant amb l'infant davant de la mare. L'infant seguia espantat i els pares són qui, a pesar meu, van voler canvi de centre i el noi es va refer. Cas malèfic, doncs havia estat denunciat per la família de l'assetjadora. No és un cas aÏllat el 4, és molt freqüent com en casos 1 i 7. Quan els pares d'un assetjador es troben al descobert... prenen la iniciativa.

Aclariment.

Em corregeixo. Dic infant assetjador per redacció ràpida però és totalment incorrecte. Assetjament és ja una conducta, un comportament consolidat. Una actuació de burla o befa, de domini o extorsió en un infant és símptoma de la seva inseguretat, de la falta d'identitat i assaja comportaments dels triomfadors d'aquest món que pot veure a casa, al carrer, als informatius, al cinema...

Si l'infant no és assetjador, el mestre o professor observador del grup ho pot prevenir o resoldre a l'inici, abans no creixi. Observació directa i indirecta i intervenció lateral o ocasional.

Tot l'assumpte del ciberassetjament és una closca afegida com es pot veure en el cas 7. Ben al contrari, el digitat (Fotolog) no és el problema,  amplifica però solament en surten les fotos retirades però fotocopiades per interès de part. Vaig anar a parlar amb tota la classe, alumnes de 2n ESO que van mostrar tenir seny. Ells mateixos ja havien aturat els insults per la xarxa. Enllaça amb l'altra part del cas. El pare va aprofitar per treure el rendiment d'un assumpte que ja havia intentat dos cursos abans: canvi de centre acusant de marginació i de desinterés del professor i no era procedent. I, dos anys després, ho va aconseguir per amenaces, per una Administració feble i inhibida. Després va treure rendiment de la decisió de l'Administració fent-la  servir de prova per demanar la condemna (i la indemnització econòmica) de la inspecció i de la direcció. Un cas molt tracat a la televisió. Una lamentable desgràcia per a aquell noi, avui un home o no, que va donar un bon rendiment econòmic, em sembla que 50.000 €.

L'assetjament és present a la societat però l'assetjament escolar és ben evitable.

No hem de parlar d'assetjament escolar com no pensem que els cadells de gos es barallen quan es persegueixen, fan tombarelles, aparents mossegades. És un aprenentatge i la mare gossa sap que no ha d'intervenir però ho faria si fos greu. La societat adulta estem creant l'assetjament escolar... per mala consciència?... per espectacle?... per interès?... per avorriment?...

 

.