He assistit, participat, amb tot l'interès a les Jornades Internacionals (seria més precís transfrontereres) per conèixer millor l'obra d'Antoni Cayrol, literari com a Jordi-Pere Cerdà (de La Cerdanya), i la seva contribició a la llengua catalana al Rosselló.
Excel·lents jornades, intenses, vint-i quatre comunicacions, totes d'interès, complementàries, molt ben distribuïdes per cobrir tots els vessants. Molt bona feina i conducció d'En Jordi Julià, dr, professor de la UAB. Amb tot el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i de l'Institut d'Estudis Catalans.
Al seu torn ja es publicarà tot, i jo no sóc capaç de ressenyar-ho bé. Però en trec unes observacions que reforcen la iniciativa i els passos que hem de fer.
L'escola Jordi-Pere Cerdà, un projecte d'escola transfronterera plurilingüe
El curs 2012 a Sallagosa, Érich Planes de la Comune i famílies de la contrada creen l'Escola amb el nom de Jordi-Pere Cerdà. Es perfila com una petita escola transfronterera que aplegarà infants que viuen a la Cerdanya de France i a la Cerdanya d'España, en tot cas, Cerdanya catalana. Així els infants podran aprendre en català i en francès i en castellà, totes llengües necessàries atès que la frontera és avui oberta i hom es troba amb gent d'una o altra llengua. La frontera mai ha estat lingüística, en tot cas sols les prescripcions oficial i la llengua de l'escola que havia ignorat el català a una i altra banda.
No es feina d'aficionats ensenyar las tres llengües en una petita escola a les qual cal afegir l'anglès per ser avui la llengua transnacional necessària. Ho van emprendre mestres: Sònia Ferraro i Helena Torelló , que ja ho havien estat d'una de les escoles de La Bressola que fa immersió a la llengua catalana en el marc del sistema escolar francès. Però ara s'havia de fer un projecte més complex adequat a la realitat multilingüe d'una zona transfronterera amb circulació de persones de diferents procedències.
L'Escola Jordi-Pere Cerdà es va posar en funcionament com a escola multilingüe: català, francès, castellà i anglès, en edifici municipal a Sallagosa. Va aplegar famílies de diversos vilatges, de France o d'España que volien que els seus fills aprenguessin català. El grup d'infants va anar creixent fins a una cinquantena, l'equip de mestres es va haver d'incrementar i els costos econòmics generaven deute. D'una banda les mestres tenien un sou inferior al que els corresponia, de l'altra le famílies solament podien optar per l'escola si la quota mensual era moderada. L'Ajuntament va hipotecar-hi pressupost. Calia una trajectòria de cinc cursos per poder ser escola associativa, escola finançada pel Ministère de l'Éducation Nationale francès. El Departament d'Educació de Catalunya no té atribucions per autoritzar i finançar una escola en territori francès. El Govern de Catalunya va poder donar alguna ajuda econòmica fins que va ser intervingut el 2017. El juny de 2018 es va fer un crit de socors per cobrir un dèficit de 35.000 € i de manera meravellosa es va cobrir en un mes amb microaportacions generoses. El socors, amb més dificultat, es va poder repetir el 2019 però el deute acumulat era alt i el 2020 es va decidir tancar.
La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans impulsava des 2008 l'evolució de la immersió lingüística i ensenyament de llengües estrangeres per fer l'escola catalana plurilingüe amb la intercomprensió com a mètode. Es va instrumentar i es completava la recerca-innovació amb un centenar d'escoles de Catalunya i amb cooperació amb les escoles occitanes d'APRENE. Vàrem confluir amb l'Escola Jordi-Pere Cerdà el 2017 i així va consolidar el seu projecte d'escola transfronterera, inicialment multilingüe, com a escola transfronterera plurilingüe amb la intercomprensió com a mètode. A les quatre llengües s'afegia que es sentissin altres llengües vives dels alumnes com àrab, xinès o alemany i que es familiaritzessin amb el llenguatge de signes, LSC que una mestra estava estudiant i podia afegir a la llengua oral com a signes que reforçaven la memorització de vocabulari des dels dos anys i que podria sistematizar-se al cicle superior. Aprenentatge de llengües per intercomprensió i desenvolupament de la competència personal plurilingüe.
El 2020, s'ha interromput totalment el projecte d'escola transfronterera plurilingüe. Algunes famílies van voler constituir una nova associació i reprendre l'escola fent compte econòmic nou i inhibint-se del sous pendents. En la pràctica també s'ha fet compte nou de pedagogia i l'orientació presa no és d'escola plurilingüe. Tot amb tot, el desembre de 2020 s'ha hagut de tancar l'escola.
Dues conclusions clares
1
El compromís i la visió anticipada de Jordi-Pere Cerdà contribuint a la represa de la llengua catalana que ell no havia après a l'escola és motiu de reconeixement per donar nom a una escola de Sallagosa. Però encara ho és més per acomplir amb els infants aquella visió integradora de les llengües que ell va desenvolupar amb el teatre popular amb adults. Aprendre català s'aprèn millor aprenent les llengües que estan en contacte, es fa atenció a les contaminacions i es passa amb facilitat d'una llengua a l'altra, parlant millor l'una i l'altra.
La immersió a una llengua correspon a situacions d'una llengua minoritzada front a una llengua oficial. A la Cerdanya, catalana, entre France i España, no es pot fer una immersió simple, és una immersió prenent la llengua catalana de la terra com a llengua comuna, com a llengua sobre la qual vertebrar la intercomprensió amb les altres llengües dels alumnes. Sens dubte, és condició tenir mestre plurilingües.
2
Quan les fronteres no separen països sinó que són consciència de proximitat entre ciutadans europeus allà on les llengües s'entrecreuen, necessitem escoles transfrontereres, escoles que apleguin infants de diferents llengües familiars que de ben menuts es trobin junts i esdevinguin poliglots de manera natural. Si estem cofois de tenir un hospital transfronterer, ¿no ens fa vergonya no tenir o deixar perdre una escola transfronterea? Una malaltia es tracta amb el mateix protocol, sigui a France o a España o en català. L'ensenyament de llengües s'ha d'ajustar als referents de cada situació.
Més n'hi hauria d'haver d'escoles transfrontereres però l'Escola Jordi-Pere Cerdà és més que evident, en una Cerdanya, comarca partida, amb circulació contínua a banda i banda, cada dia i a cada hora. És evident que hi ha d'haver una o més escoles transfrontereres i els governs dels estat de la Unió Europea tenen el deure de promoure-les i el Govern de Catalunya ha d'estar-hi al davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada