Hem
tractat de Les tecnologies en el context educatiu actual en un debat telemàtic de
la Societat Catalana de Pedagogia

PRATS, educador
La situació excepcional de pandèmia ens obliga a fer
un canvi que havíem de fer amb les tecnologies. Cal acompanyar els adults, una
ocasió per aproximar-nos als infants. Hi ha un contínuum entre món físic i món
virtual i els infants no perceben diferència. La crisi és perill i alhora
oportunitat. La tecnologia és un llenguatge. Hem de distingir i gestionar bé: eines, llenguatge,
espais i temps. És en això que cal ajudar les famílies. Els tres filtres de Sócrates:
veritat? bondat? utilitat? Apliquem-los abans de reenviar a la xarxa digital.
Cada persona ha de tenir la seva dieta digital, i fer bon ús comporta saber desconnectar per tornar a connectar.
Avui l’accés a Internet és un dret i cal ja garantir-ne la universalitat.
DINARÈS,
comunicadora
Un ús responsable, saludable i ètic es resumeix en
benestar digital. Les famílies estan connectades al món i això pot ser una nova
forma de comunicació familiar, mitjans i temes compartits. Cal garantir a tots
l’accés i la identitat i això és la seguretat personal. Amb les tauletes les
famílies han estat mancades de criteris. Cal saber què convé segons l’edat. En
l’adolescència hi ha d’haver pautes clares per afrontar la diversitat contínua
d’estímuls. Cal conèixer l’oferta que reben els fills al seu costat. Es pot decidir
a quina hora es desconnecta l’accés a internet per posar uns límits clars. El
control s’ha d’educar com a autocontrol.
BERNABEU, psicoterapeuta
Les tecnologies ens han creat nous entorns de relació
i també d’esbarjo. És un assumpte de tot ciutadà, formar part de la vida i de l’activitat.
Com en tot calen unes normes d’ús i cal posar uns límits necessaris.
Accessibilitat no és competència, cal no confondre-ho. Alhora, el digital té
una funció de refugi. Amb molt d’accés sense acompanyar s’originen dependències
addictives que demanen llarg tractament. Cal prevenir, evitar-ho. La qüestió de
seguretat s’ha de tractar educativament, com a prevenció, no com a seguretat posterior
amb explicació policial. Cal evitar el patiment personal i la sensació d’inseguretat.
TEIXIDÓ,
pedagog
Els ponents han fet unes aportacions amb perspectives
complementàries molt consistents. La pedagogia ha de proporcionar un coneixement
integrat i derivar-ne criteris i propostes d’acció. Cal subratllar com han
coincidit en l’educació dels infants i adolescents de manera compartida entre
escola, família i mitjans de comunicació i s’ha posat especialment l’accent en
com ajudar, es a dir, com orientar les
famílies i com estar al costat dels infants més que controlant. És educar amb
el digital.
Fa pocs dies el pedagog Meirieu subratllava a la
xarxa: La tecnologia no salvarà l’escola, deia “le numérique” que és com s’identifica
en francès i correspon a “el digital” que han emprat els ponents. Així, el
digital no salvarà l’escola però l’escola no pot canviar sense la digitalització.
Ha de canviar la manera de fer per assolir les mateixes finalitats. La
pedagogia Freinet va reconvertir l’aula en tallers i treball cooperatiu. Es el
millor antecedent per a organitzar l’escola actual: -paraules, +màquines,
-pupitre +tallers, -deures, +cooperació. L’ordinador s’afegeix al llibre.
Criteris: 1 El mitjà més senzill per a un mateix aprenentatge. 2 Reforçar l’observació
i experimentació directa. 3 Formar els docents en semiòtica de la comunicació:
denotació i connotació.
Martí Teixidó
14 de juliol de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada