L’escola catalana plurilingüe Jordi-Pere Cerdà de Sallagosa
No hem de permetre que es tanqui
L’escola catalana Jordi-Pere Cerdà de Sallagosa a la l’Cerdanya aplega infants de famílies de la Catalunya, siguin de l’estat espanyol o francès. En origen va ser de la xarxa de l’escola catalana La Bressola però atesa la contínua mobilitat de ciutadans d’una i l’altra banda de la frontera que va quedar oberta va ajustar el model d’ensenyament de la llengua. Sobre la base de la immersió a la llengua catalana va evolucionar a la llengua catalana amb la intercomprensió lingüística com a mètode. La intercomprensió lingüística en llengües romàniques va quedar molt ben explicada amb la publicació de EuroComRom (2003), resultat de la investigació d’un equip dirigit per Til Stegmann. Així, s’aprenen de manera oral les tres llengües: català, castellà i francès amb les seves semblances i diferències fonètiques, lèxiques i d’expressions populars. I ja més grandets, s’incorpora l’anglès com a llengua transnacional sobre l’aprenentatge de les anteriors. I darrerament, també, la mestra Sònia Ferraro presentava a tots la llengua de signes que els infants més desperts incorporen com un joc divertit.
Aquesta escola, amb aquesta base científica, amb intervenció pedagògica consistent i adequada a la realitat sociolingüística es pot perdre i no ho podem permetre. Un territori on s’ha obert un hospital transfronterer amb tant d’encert i bon servei, no pot deixar de tenir una escola transfronterera. No pot deixar, ben al contrari, esperàvem que s’estendria a d’altres petites escoles amb el projecte plurilingüe amb el que han d’aprendre tos els infants de la comarca amb la seva llengua familiar que també n’hi ha d’anglès o d’alemany. I en cap cas, pensar en una gran escola graduada per nivells amb dos cents o quatre cents alumnes. L’escola de pocs alumnes enriqueix la comunicació espontània i recuperem l’aprenentatge de petits a grans que no és poc important.
No hem de confondre aquest model d’escola plurilingüe amb les autodenominades ‘escoles internacionals’, molt presents a Mallorca, on la llengua meta és l’anglès, en segon lloc el castellà o l’alemany i algunes hores de català per complir amb la normativa. Escola internacional vol dir repartir hores, cercar professors nadius i pagar altes quotes que garanteixen l’elitisme social. Són escoles que poden dir a la família que algun dels seus fills no s’adapta (per manca de capacitat) i que millor que no s’hi gastin els diners i el duguin a una escola pública. (Comprovació per experiència professional).
L’escola Jordi-Pere Cerdà, com tantes que van emprendre la renovació pedagògica, comencen amb pobresa de recursos, instal·lacions precàries però amb entusiasme contagiant i sempre troben persones obertes que els avalen. En aquest cas ha estat l’alcalde de Sallagosa que ha proporcionat edifici i també el delegat de la Generalitat de Catalunya que ha maldat per trobar subvenció econòmica. Però el valor de l’escola és la bona pedagogia i el projecte plurilingüe que respon a la realitat sociològica. També, com en tants casos, aquestes mestres valentes han acceptat sous migrats, inferiors als habituals, confiant en la consolidació. Ara justament, l’escola no pot continuar per dèficit econòmic i es pot malmetre una pedagogia de pilotatge del que han de ser totes les escoles en ensenyament de llengües.
La diversitat de llengües no és ja sols a les zones transfrontereres, és a les ciutats multiculturals de la societat globalitzada. Arreu, de Catalunya, d’España i d’Europa les escoles haurien d’ensenyar les llengües amb didàctica plurilingüe. I no és nou, ho va iniciar Comenius (1635) a la regió multilingüe de Morava-Česko (Txèquia) i ho va practicar Baldiri Reixac a Sant Martí d’Ollers- Empordà (1749) amb infants de poble de pagès com després escriu donant instruccions per a ensenyar llengua catalana, llatina, espanyola, francesa i italiana. Sí que és nou que La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans ha desenvolupat la recerca fonamentada en neurolingüística i ha elaborat instrumentació pedagògica amb innovació participativa de més d’un centenar d’escoles. És ‘Fem l’Escola Plurilingüe’ i ha publicat el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives (MELvives) i una sèrie d’instruments per tal que els equips docent puguin prendre les decisions i emprendre les accions de millora ajustades a cada ambient sociolingüístic.
L’Escola Jordi-Pere Cerdà ha de continuar perquè atén adequadament una realitat sociolingüística, perquè és un pilotatge pràctic-teòric de la pedagogia d’ensenyament plurilingüe que hem d’estendre a totes les escoles i perquè és una empresa de col·laboració entre España i France que ha de liderar la Generalitat de Catalunya. Amb la gestió de la comuna de Sallagosa, d’altres comunes i ajuntaments que han d’afavorir escoles transfrontereres com a servei a les famílies. Amb l’autoritat lingüística i científica de l’Institut d’Estudis Catalans que té per finalitat la la consolidació i ús de la llengua catalana i conseqüentment i del seu aprenentatge com a llengua comuna en una societat multilingüe. L’escola Jordi-Pere Cerdà ha de continuar i s’ha de multiplicar gràcies a la responsabilitat compartida de Generalitat de Catalunya, Ajuntaments comarcals i Institut d’Estudis Catalans sobre la base d’una col·laboració dels els estats espanyol i francès com en el cas de l’hospital transfronterer.
És una decisió i acció de política de l’educació alineada amb les polítiques prioritàries i vinculants de la Unió Europea i es poden gestionar ajudes econòmiques i de formació.
Carta dels Drets Fonamentals de al Unió Europea, adoptada l’año 2000 y jurídicament vinculant pel Tratat de Lisboa. Prohíbeix la discriminació per raó de llengua (art. 21). Estableix com a principi respectar la diversitat lingüística (art. 22).
La Unió Europea col·labora amb els estats membres del Consell d’Europa que han signat la,
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.
Entre els objectius i principis que regeixen el document en destaquen els tres primers, explicitats a l’article 7.1: “a) el reconeixement de les llengües regionals o minoritàries com a expressió de la riquesa cultural”;
“b) el respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que ... les divisions administratives ... no constitueixin cap obstacle” i “c) la necessitat d’una acció decidida de promoció de les llengües regionals o minoritàries a fi de protegir-les”.
Altres mòbils del document són facilitar i impulsar l’ús oral i escrit de les llengües, les relacions entre els grups que usin la mateixa llengua en diferents estats, l’ense- nyament i l’estudi en aquestes llengües, la promoció dels estudis i de la recerca sobre aquestes llengües i la posada a l’abast de mitjans que permetin a les perso- nes que viuen en un territori amb llengua regional o minoritària reconeguda i no la parlin d’aprendre-la, entre d’altres.
Martí Teixidó 6 d’agost de 2020
Inspector supervisor de l’educació (1982-2016)
Professor associat de pedagogia i política de l’educació (1992-2012
Vocal i president de la Societat Catalana de Pedagogia (2007-2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada