Allau de crítiques al reportatge de TV3 sobre l’escola inclusiva

Diumenge passat, el programa de TV3 ’30 minuts’ va emetre un reportatge titulat ‘L’escola inclusiva’, amb la participació de diverses veus de famílies i professionals de l’educació, a més de la directora general d’educació inclusiva, Susana Tarapiella. El resultat no ha agradat gens a entitats molt representatives de la comunitat educativa, les quals han reaccionat amb comunicats molt crítics.

Segueix extensamet.

https://diarieducacio.cat/allau-de-critiques-al-reportatge-de-tv3-sobre-escola-inclusiva/

Vaig afegir la visió crítica des la pedagogia que reprodueixo.

L’ESCOLA INCLUSIVA emès per TV· – 30′, el 01/06/2025 és inacceptable. No es pot justificar amb criteris periodístics perquè reflecteix una realitat. És un assumpte social que que afecta tothom. Hem decidit atorgar un dret compensatori a les persones amb discapacitat. Atès que no és un espectacle, una peça narrativa, cal seguir una deontologia professional en benefici de la societat. No es pot presentar un assumpte de sensibilitat humana amb la seva problemàtica des d’un punt de vista exclusivament sociològic o comunicatiu. No es pot convertir en denúncia atès que som tots denunciats. S’ha de cloure de forma acceptable, oberta a millora. L’efecte `psicològic d’impotència es difon i crea alarma, és negatiu per a tothom i amb major grau en determinades famílies. Des del punt de vista pedagògic, si no es presenta alternativa és converteix en denúncia; no ajuda a resoldre res i no beneficia ningú.

Els directius de TV3 han de reconsiderar com presenten reportatges d’assumpte sensibles ( fracàs escolar, assetjament escolar, depressió psicològica, suïcidi, abusos sexuals…) sense aportar elements que ajudin les persones, l’audiovidència, a encarar les situacions amb esperança. Si no saben com fer-ho, no poden tractar aquests assumptes.

Martí Teixidó, mestre pedagog.

Una observació de contrast. Tot seguit, després de "L'escola inclusiva", TV3 emetia la sèrie "Dia i Nit" sobre un hospital públic de maternitat. Presenta molts problemes: saturació de feina, jornades prolongades, manca de personal, situacions crítiques amb risc per la vida, relacions interpersonals. Molts problemes però aporta una visió clara d'actuació professional d'equip de metges i llevadores amb actuació segura i conjuntada. Conclou cada seqüència d'assumptes de salut de manera positiva, serena, encara que en algun cas no hagi estat favorable. És ficció, certament, però darrera hi ha uns guionistes que que saben que no han de generar inseguretat en els espectadors. La sèrie genera confiança en l'acció professional d'un hospital públic. És ficció però té efecte social i així ha de ser.

I ara em ve a la ment una segona observació. La intervenció de salut tracta avui amb delicadesa, amb molta delicadesa, les dones que van de part. S'anticipa sempre el què es va a practicar com si es demanés permís. Els qui tenim setanta anys hem viscut el canvi de la intervenció dolorosa i agressiva a una intervenció sedada i delicada. Avui, una intervenció no fa mal. Però en el cas de l'educació també hi ha hagut canvi. Hi havia un ensenyament que castigava fins hi tot amb agressió física, el professor podia escridassar-te i fins i tot riure's de tu. Efectivament, això ha canviat del tot però s'ha perdut l'exigència professional, una actuació segura. És deixa passar tot massa sovint, no s'actua com correspondria tement la discrepància dels col·legues o la queixa de la família. Una educació massa permissiva és falsament respectuosa amb els fills o els alumnes. S'ha de saber balacejar molt bé entre l'exigència i la comprensió;el conjunt de l'equip docent ho ha de fer amb la màxima coincidència.