[ binomi ]n tecnopedagogia, una realització d'activitat de lleure cultura

 [ binomi ] ⁿ  tecnopedagogia, una realització d'activitat de lleure cultura

El 20 de febrer proppassat hem fet una estada d'observació etnogràfica a [binomi]ⁿ, una iniciativa realitzada que ofereix activitats tecnodinàmiques a infants i joves com a activitat lliure, de lleure i cultura tecnològica.

[binomi]ⁿ és una iniciativa privada lliure de dos professionals després d'anys d'escola on van  iniciar les activitats d'informàtica i robòtica articulades amb els aprenentatges escolars.  Observació presencial de 17 a 21 hores. Visita amb diàleg previ (3h) amb la pedagoga Maria de Montserrat Oliveras i el tecnòleg Jaume Basseda.

 

Ara se n'ofereixen com a activitats lliures, per afició dels infants o inicialment suggerides pels pares com a complement de l'activitat escolar. Posen en joc interessos i aptituds personals que desenvolupen la iniciativa i creativitat. Tots els infants n'haurien de disposar d'activitats d'aquest caire. Sovint s'ofereixen les de música, les d'art i sobretot l'esport. Poques n'hi ha de teatre i dansa i falten tallers de ciència, d'enginyeria i invents, de fusteria, de tèxtil i brodat, de guitarra, d'activitats de circ, de prestidigitació i jocs de mans, de jocs de taula i de rol,  de mecànica i bicicletes, d'electricitat i electrònica. No en volem dir extraescolars perquè hi ha d'haver més diversitat d'activitats, de trobada de nous companys, d'altres educadors i oficials (que tenen ofici), d'altres ambients. Va bé que els infants tinguin un entorn diferent, però allà on no hi hagi iniciatives, l'escola ha d'oferir-les també en un format opcional, poc escolaritzat, no emmarcat en cursos escolars.

 

 

Una oportunitat lliure i orientada per a infants i joves

 

A [binomi]ⁿ els infants o joves hi assiteixen segons torns, procurant aplegar els d'edats semblants. L'educador ofereix possibilitats inicials amb materials i ja seleccionats i posats a les taules com a motivació. Cada infant preveu la seva elecció d'activitats en un full graella que al final també li servirà per verificar la realització. Però un cop inicien ja ningú s'atura. Si dos infants es troben en una activitat, un pot canviar o bé poden fer l'activitat col·laborativa. Es mouen amb tota llibertat i recorren als educadors assitsents quan els falla alguna cosa o voldrien un material no previst. Els educadors poden interaccionar amb els infants. Jo mateix m'he assegut amb uns i altres i he preguntat o he suggerit o he practicat i queda clar que els infants ja hi compten i saben explicar què estan fent.

 

 

 

 

Les possibilitats amb materials de multiconstrucció, motors dinàmics, circuïts impresos, sensors programables i control des d'ordinadors no s'exahaureixen. Podrien estar-hi pensant i actuant deu infants o alguns més. Material n'hi ha en escreix. Coneixement dels recursos tecnològics dels educadors inacabable. Alguns infants han entrat set minuts tard perquè l'anterior torn s'ha entretingut i alegrement deien que havien de donar-los mes temps. Alguns alumnes que va iniciar les activitats d'infant i ja està a l'ensenyament post obligatori segueix anant-hi amb iniciativa pròpia sabent que compten amb l'ajut dels educadors tecnòlegs.

 

Política educativa per afavorir les activitats 

i la profusió de centres i grups que les ofereixin.  

Aquestes activitats de lleure i creació cultural han d'estar a l'abast de tots els infants i joves com a integrants de la formació/cultura bàsica però no les hem de domesticar dins la formalitat de l'escola. Han de seguir en aquesta semiformalitat com a iniciativa de petites empreses i grups de professionals d'ofici i entusiastes (tecnòlegs, pintors, artistes de circ, guitarristes, jugadors d'escacs, dansaires, brodadores, maquetistes, horticultors...) amb una suau orientació pedagògica. Les famílies i els mateixos infants i joves en poden tenir coneixement a través dels centres o  de les administracions locals per poder fer elecció lliure o orientada pels pares o pels mestres i professors. Allà on hi hagi poques iniciatives l'administració local amb els consell escolar en poden suscitar directament en instal·lacions municipals o en  centres escolars concrets.

Defenso que siguin petits grups entusiastes de l'activitat que l'ofereixin a infants i joves i evitar que sigui una ocupació professional mercenària en espera de millor ocupació. Cal doncs que les administracions públiques puguin fer-se càrrec de les quotes amb tendència a gratuïtat total o parcial, a un preu justificable i segons possibilitats ecnòmiques de les famílies. Els professors dels centres poden avalar les activitats i acreditar el valor de les empreses. L'accés generalitzat a activitats diverses contribuirà a la definició d'interessos personals de nois i noies que poden tenir continuïtat en estudis i activitats professionals. Alhora, no dubto que contribuiran a esvair aquesta grisor i negror que veiem en l'adolescència ben visible en el vestir (mireu a la sortida d'un centre de secundària), en els piercings, en els pantalons estripats i en tatuatges que són expressió d'una falta de perspectives de vida, la que ha fet que creixin les afectacions de salut mental i calgui recórrer a tractament mèdic farmacològic. Invertir en activitats de lleure i aficions és també una inversió en salut mental.