Els infants conduïts de 'Reis' a 'Eufòria' amb ritme i hiperactivitat

La festa dels "Reis" que ha de ser la festa del "Savis Mags", homes acreditats per la seva observació i estudi dels estels així com dels escrits disponibles en aquell temps, ha de ser per als infants una emulació a l'observació i l'estudi. Així mateix, aquells estudiosos cultes, es mostren generosos oferint presents a un infant d'una família treballadora, segons que ens diuen que el pare, Josep, era fuster, un mestre d'aixa o de cases. També així, els infants han d'aprendre a agrair els regals i accions que es fan per a ells, i al seu torn, quan siguin grans, esdevenir persones generoses amb els altres, especialment amb els qui tenen menys.

 

La festa d'infants està molt desorientada perquè el comerç, en la societat de l'abundància, la fet seva. Els infants reben regals en excés i amb la Cavalcada de Reis tan anunciada se'ls prepara per a rebre 'molts regals'. És molt bonic veure els menuts que de la mà dels pares o avis van a la cavalcada amb ulls oberts i boca badats però quan arriba la desfilada el soroll i cridòria és infernal.

 

La Cavalcada de Barcelona és excel·lent en disseny de carrosses, vestuari, estètica i efectes lluminosos. La participació d'adolescents i joves un encert com a ritual de creixement però se'ls ha preparat per al ball frenètic seguint el model de comunicació de massa i això és desmesuradament precoç per als infants abduïts per la màgia dels Savis Mags. I la banda sonora, la música massa sorollosa.

 

Els 3 Savis Mags, ben abillats amb vestits i caracteritzacions no han estat preparats per a comunicació gestual i encara menys verbal. Tota l'estona repetint i amb to cridaner: Bona nit Barcelona! Us heu portat bé?... i saludant amb la mà i gest hiperactiu. Fer el personatge comporta aprendre algunes estructures de comunicació lingüística que algú, amb pedagogia, els hagi preparat així com assajar una comunicació gestual variada i corresponent a l'edat del ses majestats que són avis i es correspon bé amb el que els menuts necessiten. Gestos suaus, mirades acollidores i veu pausada. Tot i parlar català, podria ser un català de foraster, sí, a Barcelona mig castellà, mig anglès o italià, i així, que no descobrissin l'enigma als infants menors de nou anys.

 

Per comptes de música sorollosa que activa la cridòria calen dos o tres temes musicals i corals que tothom, especialment els infants puguin cantar. la TV betevé reparteix corones... millor seria repartirun full, o corona amb lletres de quatre cançons com, escolteu aquesta delícia,

Escolteu

 

 

Un grec, un grec,

un groc, un groc,

un grec, un groc i un negre,

observen una fina lluïssor de cabellera,

 

Molt més que el sol,

molt més que el sol

m’agrada aquest estel.

Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!  

Un grec, un groc, un bru.

 

És un poema de Joan Argenté amb joc fonètic especialment per als menuts de 4 anys: un grec, un groc, un negre... un exercici de vocabulari per als vailets: lluïsor, cabellera... imatges poètiques: cabellera de l'estel, el noi que el fa volar.

És música de Jaume Arnella, cantant dinàmic, aquí puntejant tan sols per a menuts que se'l enganxi i cantin.

 

Les cançons de Reis que hi ha a la xarxa són sorolloses, pròpies d'una societat pagesa que no encaixen amb les carrosses amb efectes digitals o massa fetes a mida de l'adult amb temes actuals. L'alternativa és preparar lletres ajustades a músiques ben conegudes perquè la gent s'hi afegeixi sense assaig tot i que dies abans poden oïr-se a la ràdio i a la tele.  Pensant que cada edat trobi una cançó a la seva mida, improviso. 

 

 

Amics per sempre, l'himne dels JJ.OO. de Barcelona. (adequada per a 16 anys)

(Lletra de Josep Jordi Bofill)  

Amics per sempre cal ser forts cal ser fidels. 

Amics per sempre sense por que som germans. 

Amics per sempre quan les mans premin les mans. 

Serem amics per sempre.

De les carrosses estant, un petit cor cantaria estrofes Tothom cantaria bé la tornada.

 

(Amb música del Rabadà) (adequada per a 8 anys)

- Hola Mags!, savis d'Orient. Hola Mags!, savis d'Orient que ens veniu a fer contents, que ens veniu a fer contents. 

-I  doncs què voleu?

- Volem tots bons jocs i regals. Volem tots bons jocs i regals perquè encara no som grans, perquè encara no som grans. 

- Ja ho sabreu compartir?

- O i tant, es clar que sí. O i tant, és clar que sí, que‿així seren més amics 

que‿així serem més amics.

 

Un grec un groc un negre. Banda sonora (adequada per a 4 anys)

(Joan Argenté i Jaume Arnella, abans inclosa)

que els menuts seguirien bé, que ja l'haurien escoltada i cantada a la llar d'infants o al parvulari.

 

Ningú no comprèn ningú   (adequada per a 12 anys)

(Música de La Trinca, lletra de Jaume Picas).

Es pot fer amb la mateixa lletra
Ningú no comprèn ningú

però nosaltres som nosaltres

i volem un món tot nou,
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb el mar a quatre passes
i els que som companys i prou.

 

Creant alguna estrofa nova

 

Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem que la ciutat 

sigui‿un lloc on poder viure

i jugar junts al carrer

i‿anar junts cap a l'escola

els que som companys i‿amics.

EUFÒRIA  el concert

https://youtu.be/tIUk2WUP54w

I per a tota la mainada, joventut, rejoventut i post joventut, el mateix dia de la festa dels Savis Mags, el 6 de gener, TV3 ens dóna com a regal l'emissió del concert EUFÒRIA del passat estiu al Palau Sant Jordi de Montjuïc, Barcelona. La manifestació més exagerada de joia, de satisfacció, d'alegria (DIEC2, eufòria 2.f).

Hi vaig dedicar una estona atès que ha assolit tanta audiència que imposa respecte.

Observació - descripció

 

Cançó, joves cantants, molta instrumentació musical, harmonitzacions segons formes dominants, particularment el reggaeton. Han superat un concurs-selecció i efectivament, han activat les endorfines i estan eufòrics. Un reggae - HipHop que permet incorporar-hi recitatius de lletra, molta lletra. Altres cançons fan amb una frase repetitiva. Cal reconèixer que el jurat ha sabut seleccionar persones, cantats o ballarins del diversos perfils i l'espectacle reflecteix aquesta diversitat en un marc de comunicació de massa.

Observant, em pregunto què atrau més. Ritme i percussió dominants. Lletres intimistes però atrevides. L'escenografia de llum i efectes. La dansa o gimnàstica clarament masculinitzada i feminitzada. La indumentària ampla, bufada per a ells  cenyida, retallada i cuixes, descobertes per a elles. Mitja barba, bigoti i cabell ells; maquillatge cabell llarg elles.  La dominància, de moviments abdominals d'insinuació sexual, freqüent mà al pubis.

El Palau Sant Jordi a vessar. Nenes jovenetes, potser sis anys; molts adolescents de dotze a divuit anys; joves de divuit a vint-i-vuit i dones fins als quaranta, algunes amb les filles petites. Ens mostren molt de públic que coneix i vocalitza les cançons i tots s'activen amb salts i moviment de braços quan els artistes els hi conviden. Tots i totes eufòriques. Alguns temes lents, més melòdics, potser sis.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Consideracions pedagògiques

 

1. Mou comportament massius, efectivament d'eufòria. Fan gran audiència en una comunió viscuda no tant per la cançó com per el moviment al ritme i la imatge espectacular. Un estat psíquic transitori que es pot reviure quan es retrobin amigues però no que cantaran quan estiguin soles. No es repertori de cançó per viure en el decurs de la vida.

2. Hi ha temes en català, tants o més en anglès i també en castellà. Això no reforça el català especialment quan el mòbil és la fama i assolir gran audiència. No queda contingut de llenguatge. D'altra banda, el public correspon amb tornades simples i animació, no amb recitatiu de lletres.

3. Té una gran força de modelatge per a les més joves i especialment femenines. És practicament uniforme dur botes altes, cames al descobert i el curt pantaló  retallat a l'entrecuix. El ventre a la vista o, alternativament, indumentària de motorista. El masculí, musculat, amb samarreta que es lleven a l'escena i mostren tatuatges.

4. Un mostra d'adolescència anticipada, anterior al canvi hormonal i adolescència prorrogada més enllà els trenta anys i de ser mare, compartint la mateixa activitat mare i filla.
   

5. S'estableix una polarització total. La disposició emocional s'activa tan sols sentint les primeres notes d'un tema musical. Dubto que si és en anglès s'hagin interessat per una bona fonètica (disposició perceptiva) i pel sentit detallat de les lletres (disposició cognitiva). En l'extrem oposat el sistema escolar es fonamentalment cognitiu, no poleix la precisió lingüística oral i no atén la disposició emocional, motiu pel qual ara es fan sessions separades d'educació emocional a càrrec de psicòlegs.

6. És gratificant veure uns joventut tan eufòrica en una societat desorientada. És preocupant preveure que és un estat efímer que es pot prorrogar en els artistes triomfadors i pot caure en picat en els altres. Un miratge per als joves, un triomf d'audiència per als mitjans, una oportunitat per al comerç. Un espectacle i operació altament educatiu, encaminador de la cultura personal en una societat de consum. Clarament deseducatiu per a una societat il·lustrada, cohesionada i compromesa en la llibertat de pensament, la igualtat econòmica i la fraternitat universal.
   

"Això és històric, que això és la cultura, que això és música i que això és el que realment val la pena a la vida" [Triquell, minut 1:25:30].

Una visió de selfing emocional en una societat que no ofereix oportunitats sòlides als joves. Martí Teixidó