Honoris causa a l’educació en valors
La filòsofa valenciana Adela Cortina rep la màxima distinció de la Universitat de Barcelona, a proposta del GREM. En el seu discurs d’acceptació, Cortina apunta a la ‘raó cordial’ com a antídot a un futur dominat per l’autocràcia i la polarització, i apuntalat per la intel·ligència artificial i la “tecnoeducació”.
Vam conèixer Adela Cortina amb “Crítica y utopia: La Escuela de Franckfort (1985). Es feia ressò de la crítica a la raó instrumental de Horkheimer dels anys 1940. “El triunfo de la razón instrumetal ha comportado, pues, la muerte del individuo, la cosificación de los productos y relaciones humanas, y el desarraigo de la democracia” [Ed. Cincel, p. 98]. El seu pensament coherent va formular l’ètica de mínims que es podia exigir políticament i l’ètica de màxims a la que religions, filosofies o sentits de vida ens podien convidar. Una democràcia arrelada en persones (no en la massa) “Ciudadanos del mundo: hacia una teoria de la ciudadania” (1997), llibre que vaig fer llegir als estudiants de Política de l’educació, que el van entendre, comprendre i valorar pel seu interès. I finalment, Adela Cortina ens proposa una alternativa: la raó cordial. Una filosofia ètica política tan necessària a l’educació actual que guiarà el bon fer del mestre i professor.
La transformació educativa és un enlluernament davant la tecnologia i les possibilitats del digital. Certament. l’escola ha de ser activa i digital però tot ha de crèixer de dins, de dins de la persona. Cal fer tots els primers aprenentatges de forma experièncial, experiència interior cognitiva i emotiva. Quan han quedat arrelats podem aplicar les pròtesis tecnològiques que amplifiquen, donen accés a informació i fins i tot gaudi. Poden donar tot això a la persona pèrò no contrueixen la persona que ja ha d’estar construïda. Aquí rau l’opció: raó cordial a l’educació per fer persones que pensen i estimen o bé raó instrumental que farà individus que compleixen i competeixen. Sempre hi ha filosofia de l’educació, explícita i intencional o bé implícita i sotmesa i la presenta tot docent.
Martí Teixidó, professor de pedagogia i política de l'educació (UAB 1992-2012).