dilluns, 7 de desembre de 2020

Per causa de la pandèmia global 2/3 podem millorar l'educació amb pedagogia científica del segle XX i tecnologia digital del segle XXI.


Per causa de la pandèmia global podem millorar l'educació amb pedagogia científica del segle XX i  tecnologia digital del segle XXI.  2/3

 

La institució escolar i les necessitats dels infants i joves en la societat de al informació digital

La institució escolar ofereix als infants i adolescents un entorn d’ensenyament -  aprenentatge on es mestres o professors són model de cultura. Una cultura que comparteix la dimensió emocional pròpia de la família i segueix amb la dimensió racional. Molt més que acompanyament.

Hem de sintetitzar els models anteriors sense contradicció. El docent organitza situacions d’aprenentatge ( més que mostrar coneixement), l’alumne participa amb els seus interessos desenvolupant activitat (física i mental), el referent comú és el coneixement i la cultura (de prestigi, popular i tecnològica).

Avui, la cultura ha ampliat una nova dimensió, la infotecnologia amb l’accessibilitat múltiple digital. El docent n’és usuari i aprenent alhora atesa l’evolució de recursos i acompanya l’alumne en aquest aprenentatge del digital que dóna un nou formal al coneixement i la cultura sens perjudici de l’experiència directa. L’aprenentatge conjunt amb un col·lectiu, més o menys cooperatiu, d’iguals i també d adults en convivència crea un complex de relacions i estímuls imprescindible per a una educació personal,  social i humanística que desenvolupi la consciència de la responsabilitat pel món i per la vida.

 

Ajustament de l’organització escolar per garantir protecció de salut front a la COVID-19

L’extensió de la pandèmia COVID-19 ha afectat el nostre país com a tots els països del planeta. Investigadors, metges i professioanls de la salut han anat derivant mesures de protecció per evitar la propagació.[11] Afecten plenament a l’escola, un entorn de la màxima proximitat com la família, però alhora de la màxima diversitat en una societat multicultural.  Inicialment ha estat necessari el confinament total dels infants com de la població.  Posteriorment els professionals de la salut han sintetitzat les normes específiques per poder retornar a l’escola, òbviament en condicions limitades. És a partir d’aquestes que els professionals de l’educació han de decidir-ne la concreció. Ha estat una preocupació com mantenir el model escolar amb els mínims canvis, impossible de resoldre.  Tanmateix convenia explorar models de la pedagogia del segle XX que aporten prou consistència i alhora ofereixen gran diversitat amb les mateixes finalitats.

Explorar els models de la pedagogia del segle XX vol dir saber analitzar-los en el context que es van projectar i traslladar-los al nostre context avui caracteritzat pel digital fent les adaptacions necessàries. Adaptacions formidables, atès  que ens ofereixen tecnologia de la informació, de la transmissió i de l’emmagatzematge i podem incorporar-hi els continguts d’aprenentatge que sabem necessaris. En educació, es compleix parcialment al tesi de McLuhan “El mitjà és el missatge” sobre la comunicació. No es compleix si els objectius i continguts d’aprenentatge estan ben sistematitzats amb consistència pedagògica. Sí que es compleix atès que en incorporar el digital estem facilitant que els alumnes aprenguin amb el digital com abans aprenien amb el llibre, i abans del llibre sols aprenien de la comunicació oral. Així doncs, és moment de fer un gran pas en la renovació pedagògica integrant sistemes pedagògics amb les possibilitats del digital que hem hagut d’implementar, volguéssim o no, per necessitat amb el llarg confinament a la llar. És el moment de fer-ho els que ja hi anaven  i totes les escoles i tots els docents. Girem el problema sobrevingut i transformem-lo en oportunitat general en un temps de receptivitat.

 

Resistències a incorporar canvis per mantenir el model consolidat. (Res serà igual)

Ja és hora de canviar de mentalitat respecte a l’ensenyament escolar. La pandèmia ens ha paralitzat uns mesos però ja és temps de reorientar l’ensenyament i no reproduir el model bancari, de taules arrenglerades de cara a la pissarra o a la PDI (pantalla digital interactiva), tant li fa, poc ha canviat.  Amb 25 infants o 30 adolescents ja podíem personalitzar més i superar l’ensenyament col·lectiu, uniforme de quan eren 40 o 70 alumnes. La pedagogia del segle XX ha fet grans aportacions científico-tècniques que solament s’han explorat en un reduït nombre d’escoles. I fins hi tot en algunes d’aquestes la renovació pedagògica s’ha fet amb emoció, amb intuïció, però amb ben poca direcció científica. Pedagogia científico-tècnica es la que a Catalunya van desenvolupar Alexandre Galí, Eladi Homs, Artur Martorell. Ells van seguir la iniciativa de Ovide Decroly, Maria Montessori, John Dewey. Anys despès, Célestin and Élise Freinet desenvolupa la pedagogia del treball cooperatiu, Ivan Illich canvia l'escola per cercles de cultura i Paulo Freire fa la pedagogia de la concientisació. Aquesta pedagogia pot aplicar intuïcions i introduir innovacions però amb visió sistèmica. Veure quins altres factors cal ajustar i avaluar els resultats d’aprenentatge amb relació al procés educatiu, és a dir, avaluació contínua.

 

·      No es resol amb lleis. El que calen són  bons (competents) mestres amb coneixement, cultura i bona comunicació. L’escriptor i pedagog Joan Triadú[12] caracteritzava molt clarament el mestre d’escola o el professor de secundària:  Formació lingüística, Formació psicopedagògica, ƒ Formació filosòfica, Formació en TIC i mitjans de comunicació i Formació cultural.

·      Les aules obertes mostren bones maneres d’ensenyar i els altres mestre poden  aprendre per nou modelatge. Els darrers anys s’ha normalitzat que dos docents treballin junts amb els mateixos alumnes i si tenien perfils diferents, ambdós han millorat a la vista de l’altre.

·      Amb els dispositius digitals incorporem nous recursos amb noves possibilitats. Si una aplicació sols serveix per ensenyar paraules aïllades o operacions aritmètiques de manera col·lectiva, mantenim ensenyament tradicional amb suport digital. Cal repensar procediments didàctics nous emprant el mitjà més senzill per a un aprenentatge.

·      Encara es veuen aules d’informàtica, amb infants encarats individualment a la pantalla. Els infants responen que no s’avorreixen. Pobre ús de la tecnologia digital que podria personalitzar. Els pàrvuls amb tauletes estan motivats i s’ensinistren, no aprenen. Amb bona capacitat personal poden aprendre i exercitar ‘aprenentatges instruccionals’ però en general cal la intervenció del mestre per accedir a coneixement comprensiu i cal l’aprenentatge en grup per anar progressant.

·      La tecnologia, la memòria digitalitzada no substitueix la memòria personal enregistrada en sinapsis cerebrals actives permanents. El llenguatge oral, les paraules són el suport expressiu del pensament i més endavant, el llenguatge escrit serà el suport objectiu que permet el pensament complex. Ampliar el vocabulari contínuament és la base d’aprenentatge i pensament ampli. Mal modelatge fa el docent que  empra contínuament el mot ‘treballar’ com qui diu ‘barrufar’.

·      Si no millorem la competència lingüística i l’amplitud cultural dels docents, no seran docents, no podran mostrar el coneixement, ni amb l’expressió, ni amb el contingut. Després del batxillerat, els docents han de ser seleccionats, no per qualificació i nivell o nota de tall, sinó per competència personal, a través d’un càsting on mostrin la seva qualitat.

·      Ni exàmens ni deures als alumnes. (Ja s’havia fet a Barcelona el 1904 a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia). Fer acabar a casa el que no s’ha pogut fer a l’escola, realment és absurd. L’avaluació no són exàmens al final, És observació i avaluació contínua  per ajustar l’aprenentatge al procés de cada alumne.

·      Tradicional o moderna no pot ser una tipificació de l’escola. El coneixement és resultant de saviesa de la tradició i de certesa de la ciència. La pedagogia s’ha d’articular entre tradició (cultural, pedagògica) i innovació (científica i tecnològica). Hi ha coneixement pedagògic precientífic en Socrates, i en la Paideia, l’estudi més ben explicat per Werner Jäger, en Doctrina pueril i Blaquerna de Ramon Llull i en Introducció a la saviesa de Joan-Lluís Vives.  Són aportacions científiques les de Jan-Amos Komensky, Baldiri Reixac, Johann-Heinrich Pestalozzi, Johann-Friedrich Herbart, Friedrich Fröbel que fonamenten la renovació pedagògica del segle XX que a Catalunya, a diferència d’altres països,  va ser impulsada per les institucions públiques.

·      Exemple. [13]Per aprendre les taules de multiplicar amb procediment tradicional no cal la tauleta gràfica. No procedeix ensenyar una aplicació digital per a sis alumnes des de la pissarra. Fer concursos no s’adiu a un ensenyament comprensiu i no calen dispositius digitals. Principi: El mitjà més simple per a un major aprenentatge; amb mitjans potents, aprenentatges més complexos. És més senzill i eficaç per a l'aprenentatge que cada infant es construeixi la seva pròpia taula cartesiana de multiplicar, primer en paper.

·      L’ambient d’ordre i bellesa de l’escola és molt important. No se n’acostuma a parlar però salta a la vista d’imatges i enregistraments escolars. Són patrons estètics que l’infant interioritza amb independència de les paraules. Actualment, per efecte dels mitjans de massa,  hi ha un grafisme amb excés d’infantilisme copiat de les animacions audiovisuals que no hauria de reproduir l’escola. Cal presentar models estètics que s’incorporin a la formació dels infants i adolescents.

·      Lamentablement és cert que l’educació solament interessa als pares afectats directament, per la formació dels infants o tan sols per guarda quan ells no poden ocupar-se’n. És assumpte de tota la tribu com sempre diu José-Antonio Marina,  de tota la ciutat com ja havia apuntat Platon a La República. El Pacte Nacional per a la Infància de Catalunya ho projecta però no ha arrelat prou encara.

 



[11] Normes de protecció i tota la informació al canal Salut i Escola.  https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/ciutadania/salut-escola

 [12] Joan Triadú. “Formació del professorat”, presentació a la Jornada del Consell Escolar de Catalunya 1989.

 [13] Exemple explicat a Martí Teixidó: “Sistema pedagògic i competències bàsiques” Revista Catalana de Pedagogia, Vol. 7, 2009-2010. Barcelona 2011, p: 244-245. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/issue/view/4460/showToc

 


Cap comentari:

Publica un comentari