La UNESCO ve impulsant el Dia Mundial dels Docents. A Catalunya ha pres el rellleu a Dia del Mestre, 27 de novembre (per Sant Josep de Calasanç, el 25 d'agost) per a escoles i Dia del Professor, 28 de gener (per Sant Tomàs d'Aquino, el 8 de març) per a col·legis i instituts. Es deixen aquestes celebracions per a col·lectius de confessió cristiana i es centra en un dia l'atenció en tots els docents d'educació primària, d'educació secundària i batxillerat i, des 1997, també els docents investigadors universitaris. No és pròpiament una commemoració sinó un dia per fer presents els drets i responsabilitats del personal docent, els criteris de formació inicial i permenant que requereix, la contractació i ocupació pública o privada i les condicions d'ensenyament-aprenentatge.
És un dia per donar valor a la professió docent que exerceixen dones i homes amb cultura i formació especialitzada per a educar infants, joves i adults. A primera vista sembla que educar és fàcil perquè efectivament tots som educadors: pares i família, mestres i professors, comunicadors i actors, liders religiosos i polítics... tots. Però l'educació exercida per professionals té exigències professionals, ètiques i polítiques. Els docents, avui tothom admet que són educadors, però no sols educadors. La societat els encarrega la instrucció, aquells aprenentatges que s'aprenen exercitant (llegir i escriure, operatòria aritmètica) i l'ensenyament (mostar el coneixement organitzat). Hi va inclosa la formació personal atès que està vinculada al coneixement i la cultura i dóna forma al desenvolupament personal i social de cadascú i per això la formació és compartida amb la família i respecta les creences personals amb llibertat de consciència.
La formació professional dels docents exigeix avui:
- LINGÜÍSTICA en diverses llengües amb domini de l'oralitat.
- BIOSOCIOPSICOPEDAGÒGICA, la específicament professional per conèixer els alumnes i els processos d'aprenentatge.
- FILOSÒFICA, pensar com a ciutadà de cultura.
- TIC-MEDIA, amb DIGITAL per viure a la societat actual.
- CULTURAL amb visió global i diversa. Tot docent professional ha de mostrar una cultura integral i àmplia.
Però la formació científica el docent l'adquireix amb el rigor metodològic i prudència aprofundit en una ciència que així podrà transferir a d'altres àmbits de coneixement.
Tots els professionals docents actuen amb persones i això demana encara més responsabilitat que treballar amb materials o energies. El respecte a la persona, solament per sota del respecte a la vida, està per sobre de la llibertat d'expressió i per això el docent la subordina a les necessitats i cura dels alumnes, particularment quan aquests són menors d'edat, en la nostra societat fins als divuit anys. Els col·legis o associacions professionals elaboren conjuntament el seu codi deontològic, codi de deures que els professionals han de respectar. En tractar amb la infància i joventut, els deures dels professionals van per davant dels drets.
Per això, la UNESCO (educació i cultura) promou el Dia Mundal dels Docents amb col·laboració de la UNICEF (infància), de la OIT (treball) i la Internacional de l'Educació. Enguany, 2022, els dies 5,6 i 7 a la seu UNESCO de París es presnetaran els compromisos presos a la Cimera sobre Transformació de l'Educació. Si hi ha transformació de l'educació, els agents clau són els docents, tots els docents organitzats en equips i jerarquies tècniques per a prendre decisions amb coneixement científic, segons referents socials culturals i en el marc polític on actuen.
Celebrations of World Teachers' Day 2022 by UNESCO
https://events.unesco.org/event?id=3979500151&lang=1033
Seguiment dels actes en directe
http://webcast.unesco.org/events/2022-10-WTDHPC/
Participem en una celebració reflexiva universal per acutalitzar el nostre coneixement i compromís professional. Alhora convé difondre la data i celebració per tal que el conjunt social conegui què ha d'esperar dels docents i alhora pugui expressar el reconeixement a professionals dedicats a una feina humana, delicada, complexa i transcendent al dia a dia.
Convé que sigui una professió que desvetlli interès, que moltes dones i homes joves s'hi sentint convocats i que poguem comptar amb els millor capacitats i més compromesos per la infància, per la cultura i per la Humanitat en pau.
Havent deixat uns referents personals de l'etapa anterior, potser podem posar nous referents personals. Completen el plantejament racional donant-li una nova projecció.
A Catalunya tenim Baldiri Reixac (1731) un rector de parròquies cristianes de pagès, a l'Emporda, que va decidir donar instrucció a tots aquells minyons que ja començaven a feinejar per ajudar a casa. Reixac, a més de la formació sacerdotal havia adquirit una elevada cultura seguint estudis de la Universitat de París i era un autèntic il·lustrat. Va impulsar la 'instrucció universal' que anys després proclamaria Condorcet i obriria el camí de l'escola pública.
Com a il·lustrat, Baldiri Reixac diu que els infants, els infants de pagès que eren el 1749, han d'aprendre llengües: el català perquè és la llengua de la pàtria; el llatí per seguir els oficis religiosos (que eren totalment en llatí); el castellà perquè tenim molta relació amb España; el francès perquè són veïns i és una llengua molt culta. Jo, intueixo que ho feia amb intercpmprensió contínua doncs és impensable que fessin hores de cada llengua per separat. Des d'una o unes s'apren la nova llengua. Poliglots i plurilingüies.
A Europa tenim Jan Amós Comenius (1635) (txec: Jan Amos Komenský), un referent indiscutible. Un religiós cristià protestant del centre d'Europa en zona de confrontació religiosa i diversitat lingüística. Compromès en ensenyar a llegir tots els infants atès que han de poder llegir la Bíblia que Luther va promoure que es tradueixi a totes les llengües. (Els cristians catòlics solament la tenien en llatí i els l'havien d'explicar els sacerdots).
Comenius és l'iniciador de la pedagogia científica amb la Didactica Magna que organitza l'ensenyament a partir del coneixement de l'infant i la seva intuïció (psicologia evolutiva). Ell ensenyava directament els infants i adoptava formes organitzatives i recursos amb valor universal. Incorpora il·lustracions per a comprensió del text i elabora els primers llibres de lectura: Orbis sensualium pictus. S'han d'aprendre i llegir diverses llengües a més del llatí i elabora lun mètode per aprendre diverses llengües, les llengües de la regió (txec, eslovac hongarès, alemany) i el llatí i el grec com a llengües cultes: Ianua linguarum reserata.
Comenius és abans que res un teòleg. Els filòsofs de la Il·lustració el consideraren un metafísic antiquat (un "fals profeta", un "moralista d'esperit estret" va escriure Diderot). No obstant això, pel seu pensament utòpic i atípic, Comenius va preparar el món protestant per a acceptar el racionalisme més aviat anticristià de la Il·lustració. La seva obra fa que sigui considerat actualment el pare de l'educació moderna; Michelet l'anomenarà El Galileu de l'educació. És considerat també l'inspirador de la francmaçoneria. Comenius es trobà amb René Descartes el 1642, dos homes que, malgrat les divergències aparentment irreconciliables, tenien de fet el mateix propòsit d'una ciència racional universal. [ https://ca.wikipedia.org/wiki/Jan_Am%C3%B3s_Comenius ]
Comenius, nascut a Txèquia, va estudiar a Alemanya, va ser invitat per reformar l'ensenyament a Suècia, a Anglaterra, a Polònia, a Holanda. Realment, pot ser considerat un dels ciutadans més europeus en aquells anys.
A España.... hi penso i no trobo docent de la talla dels dos anteriors i de fa uns segles. Posar per posar un nom, no seria correcte. Del segle passat trobem molts pedagogs reconeguts, professors universitaris però no docents de l'educació bàsica. Accepto suggeriments. Martí Teixidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada