Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament Llei aprovada: tot està per fer.

 

El Parlament de Catalunya ha aprovat la

Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament

 

 

Una llei que no resol el mal ensenyament de llengües, la falta de voluntat de parlar el català i amaga part del problema: l'anglès invasiu del català i del castellà.

Si es frena els tribunals de justícia, les denúncies i les reclamacions lingüístiques servirà perquè hi hagi una certa 'pau escolar'. L'assumpte de la llengua, no es solament escolar, encara ho és més d'assumpte comunicatiu i de modelatge social de famosos públics mites de pantalla. Falla la socialització primària, allò que no es discuteix en la primera infància (fins els 7 anys). Hi ha massa contradiccions en l'educació de la primera i segona infància (fins els 14 anys). Entra en acció l'educació consumista a l'adolescència o tercera infància (fins els 18 anys). Tot és educació i no serveis de res la trírada incomprensible (formal, no-formal i informal) dels catedràtics universitaris .

 

Tots està per fer en l'ensenyament de llengües en la societat multilingüe per a una educació plurilingüe que desenvolupi la competència personal i predisposi al diàleg intercultural.

https://blogs.iec.cat/scp/wp-content/uploads/sites/13/2018/06/ESCOLA-CATALANA-1.pdf 

L'ensenyament separat de llengües: català, castellà, anglès, el trilingüisme, no es alternativa: anar sumant hores i hores.

La intercomprensió lingüística és el mètode didàctic que identifica coincidències i diferències entre les llengües apreses. Aquest és un aprenentatge més segur perquè interrelaciona les llengües i cada vegada es memoritza millor. No ens ho inventem. Intuïtivament ho vàrem aplicar els infants dels anys seixanta del segle passat (avui som avis): en una escola en castellà, apreníem francès i, com que la nostra llengua familiar era el català, ho teníem més fàcil que els nostres companys de parla familiar castellana. Avui, la neurofisiologia ens n'ha mostrat evidències amb el mapeig cerebral. Avui, des 2001, el Consell d'Europa impulsa l'educació plurilingüe. 

Avui amb l'accés a la xarxa podem oïr les llengües dels nostres alumnes d'altres cultures, copsar la seva fonètica i habituar-nos a registres i musicalitat diferents. Acollir els alumnes amb la seva llengua (fins on puguem). El Departament d'Educació ens va posar a disposició uns llibres (2005) que comparen i relacionen les llengües d'altres cultures des del coneixement del català.

Tot està per fer en l'ensenyament de llengües. A l'escola o institut ho faran els mestres i professors efectivament plurilingües. De fet, tots ho podem ser, encara que molts tinguem el francès o l'anglès rovellat. Decisió de centre: activar els professors plurilingües amb l'ajut dels especialistes de cadascuna de les llengües. Tot està per fer, però en cinc anys els docents haurem fet el canvi i en deu anys tots els nois i noies seran plurilingües amb voluntat de parlar bé en català. Un model de Catalunya que s'estendrà a tots els països de la cultura occidental.