CREATIVITAT DIGITAT + IGNORÀNCIA CULTURAL. Falta Educació ComunicActiva

Quina meravella de mitjans i possibilitats. Mai havíem vist tant... en mitjans. I el contingut? Correm el risc de banalitzar-ho tot. Això solament interessa a la societat de consum, no a l'educació i menys a l'educació per al progrés personal i social.

1 La comunicació

És una producció de:
excentric experiencie digital power: creen experiències digitals futuristes entre la marca dels productes i els consumidors, entre l'empresa i els clients; cerquen la millor forma de captar l'atenció del consumidor. http://www.excentric.pt/#/quem-somos/
http://www.excentric.pt/#/home/
"Ajuda a lidiar en un nou món que canvia constantment" - diuen.


Això deu haver estat creat, inventat per uns joves portuguesos llestos, ràpids en informàtica i han fet forat. S'ha escampant, s'ha vist per tot el món. I l'empresa que l'ha creat està en la cresta de l'onada; rep munió de consultes. Però aquests joves estan mancats de cultura general, no han tingut professors que els ho presentessin o no hi han dedicat temps. I les tecnologies de la informació sense coneixement solament interessen per l'impacte que aporta guanys econòmics immediats. Sense contingut cultural ampli i ric en matisos no tenen futur i aviat seran sobrepassades per una altra novetat de sorpresa., una altra empresa sortirà.
Aniríem millor amb una aliança entre joves creatius i vells experts, entre tecnologia i cultura, entre innovació i tradició, entre cultura d'impacte de masses i cultura de prestigi elitista. La cultura ho pot integrar tot en equilibri, llevat de les agressions contrala Humanitat, contra l'Animalitat i en definitiva contra la Natura.

Dit de passada, la presentació de l'empresa és totalment postmoderna -domina el negre-, d'efectes visuals -mirallets per als indis-, de tòpics ingenus i gastats -que la imatge és millor que la paraula. Si de moment funciona és perquè l'educació escolar no posa els ciutadans a l'altura cultural de l'època. ¡Vés si uns ciutadans ben formats en la paraula-pensament s'enlluernarien tan ingènuament per imatges virtuals!

Però té un gran valor que sigui en llengua portuguesa, llengua romànica que arriba a tot el món... i la gent comença a dir: Però si s'entén tot! Internet pot contribuir a salvar les llengües; ja no cal esperar que una en domini una altra com va passar: llatí al grec, romanç al llatí, francès a la pluralitat romanç, anglès al francès... i algun ingenus esperen que l'espanyol a l'anglès passant per sobre de les llengües minoritzades.

2 El producte. Estereotipat, fossilitzat de quan erem petits, amb els perfils externs sense entendre que és el més gran mythe de la Humanitat (Joseph Campbell (1988: The Power of Myth. "La història de Jesús, per exemple: hi ha una gesta universalment vàlida en aquesta història".). Universalitzable (sense uniformitat). Sobre dades històriques d'un Jesús de Galilea que donava confiança a la gent senzilla i suport a la gent desastrada, que va actuar lliure davant del poder religiós, que no va confiar en el poder polític, que es va oposar al poder econòmic (l'única violència coneguda, al Temple) i d'aquí condemnat a mort: la condemna del Just. Després es crea el mythe del naixement, symbolitzant el naixement de de tot humà que tots hem de celebrar i protegir.

Anàlisi semiòtico-comunicativa.
Apliquem el model de l'Educació ComunicActiva.
Primer temps: tots expressem les nostres emocions: divertit, creatiu, alegre, m'ha encantat, bonísim... algú hagués poguit dir (ningú ho ha dit) ridícul, infantil, tradicional...
Segon temps: aportem elements racionals (dades, fets, associacions, contextos, explicacions, interpretacions...)
Alguns d'ells:

• a) Nazareth ciutat d' Israel però de població àrab-palestina.
• b) Bethlehem, Israel. Fals, ciutat de Palestina.
• c) Jesuset de cotó fluix.
• d) Es perd el valor de Festa de la Humanitat, celebrar i protegir el naixement de tot infant amb l'ajuda de tots.
• e) Els reis. No eren reis fets a mida de la monarquía (I Portugal és avui una República). Eren astròlegs, mags, estudiosos, savis.
• f) Canvien els temps. Romanen els sentiments - ben dit. Canvien les formes i els usos, la tecnologia; la Humanitat roman, es la mateixa amb emocions i aspiracions.
• g) El tema musical. Jingle Bells, americà del Dia d'Acció de Gràcies, aplicat al Pare Noël o a Santa Claus, però en cap cas a la Nativitat.
  
• h) El ritme. Per a estimular infants hiperactius, que no parin, que no s'assabentin de res. Millor oferir-los un muntatge més contemplatiu.
  

3 L'Educació. A l'educació estem mancats de mythes potents, necessaris per a fer crèixer els infants per a presentar herois als adolescents, per a suscitar ideals en els joves. Hem abandonat els tradicionals perquè s'han explicat teològicament, racionalment... El mythe pertany al llenguatge symbòlic, imprecís, contradictori però que reflecteix l'experiència humana. És un lleguatge diferent del de la ciència però podem trobar coincidències en l'explicació de l'experiència humana. I si la ciència dóna evidències, la raó té dret de veto a la creació i a la creença mythica però on acaba la ciència comença la creació de sentit i aquesta és la dimensió humana, de voluntat humana que és el ser del fenòmen, la llibertat.

Campbell: "L'únic mite en el que valdrà al pena pensar en el futur immediat serà un que parli sobre el planeta, no sobre la ciutat, no sobre la gent, sinó sobre el planeta i tot el que en ell hi ha. Això és el que penso que serà el mite del futur. I tractarà exactament del que tracten tots els mites: la maduracuó de l'individu, des de la dependència fins l'edat adulta, la maduresa i després la mort; i com vincular-se amb aquesta societat i com vincular aquesta societat al món de la natura i del cosmos".

Alguna cosa d'això hauria de reflectir el projecte educatiu i mentre l'escola pública no ho fa, un gran grup d'escoles privades es justifiquen pel seu ideari i tenen àmplia acceptació entre les famílies. Nadal ha superat els ambients cristians i ja és la festa de la Humanitat. Tothom hi ha de tenir cabuda i l'escola l'ha de celebrar amb perspectiva pluricultural i de dàleg interreligiós. Martí Teixidó