És per riure... ...per no plorar

 

És per riure...

 

El 1990 un professor català-valencià va ser nomenat director general a Madrid (MEC) i com que era avançat va crear la Direcció General de Renovación Pedagògica. El 2004 un excel·lent professor de llengua va ser nomenat director general a Barcelona (DepEdu) i va crear la Direcció General d’Innovació Educativa. El 2018  una professora universitària va ser nomenada directora general a Barcelona (DepEdu) i va crear la Direcció General de Innovació, Recerca i Cultura Digital amb la SDG de Transformació Educativa.

 

Renovació Pedagògica direcció general? Però si és el treball que dia a dia fan els mestres i professors a l’escola per respondre a les necessitats de tots i cadascun dels infants. Pot ser un moviment com va dir Artur Martorell, doncs tots coincideixen en una direcció sense director. Amb direcció general ja no podran pensar.

 

Innovació Educativa direcció general? En la fabricació d’automòbils la innovació ho és tot perquè l’automòbil ja era una innovació, jubilava els cavalls. Innovació educativa, impossible. No tractarem els infants com a objectes. En educació són innovacions particulars: el llibre, l’agrupament d’alumnes i graduació de l’escola i avui el digital. Tot per ajudar l’infant com a persona a viure en la societat del seu temps i del seu lloc.

 

Transformació educativa direcció general? Que volem fer de l’escola una indústria de transformació com de formatges o iogurts? No voldrem transformar els infants i adolescents! Ben al contrari, l’educació i fer de mestre és fer ser cadascú. L’ensenyament és fer-se amb el coneixement i amb l’ajuda de qui professa el coneixement.

 

Paraules màgiques: renovació, innovació, transformació. Per màgic millor cridar el Màgic Pop per a qui res és impossible. Res li és impossible en prestigiditació doncs s’ha entrenat hores i hores, anys i anys, s’ha estudiat llibres de màgia  i -no ho sé- deu haver anat a aprendre dels que saben. Un bon model per a mestres i professors en curiositat i constància.

 

Quan Catalunya es va fer càrrec de l’ensenyament (1980), al Ministerio de Educación hi havia Ordenació educativa. Ordenar, en el sentit de posar ordre, és el que pot fer l’Administració per facilitar i conjuntar la tasca dels professionals docents amb relació a les necessitats socials. És la política de l’educació que dóna el marc d’actuació i apunta les finalitats comunes. I pou! Prou! Prou! Amb la incontinència normativa, norma d’obligat compliment, estem anul·lant els professionals, s’estan inhibint per poder sobreviure. Massa pes normatiu. El currículum escolar pesa més que ‘1 kilo de culture général’ (Braunstein i Pépin, PDF, France). Les normatives de seguretat per sortir de l’escola suposen que els docents no tenen seny ni prudència i no es poden decidir en fresc, segons el ritme de l’activitat del curs (Les sortides d’estudi s’han congelat al juliol i es van descongelant quan toca). La formació dels docents queda ofegada per instruccions normatives legalistes que ocupen tanta memòria que hom deixa d’estudiar pedagogia o llegir per cultura.

 

   

Frato, sí que sap pedagogia

 

 

Jo diria que El Roto també

 

                                                     

 

 

 

 

 

 

 

 

...per no plorar

 

Deixeu que els mestres siguem mestres! Nosaltres en podem saber.