diumenge, 8 de juny del 2014

100 anys de la Mancomunitat de Catalunya

Un redreçament intel·ligent, compromès i unitari amb la Mancomunitat de Catalunya que en nou anys  va fer tant i tant.  Allò que no era capaç de fer el gobierno de España i el dictador Primo de Rivera va intervenir i suprimir. Però hi vàrem tornar amb la Generalitat de Catalunya el 1931. Novament ens ho van esclafar amb el Alzamiento, la Guerra incivil i la llarga dictadura de Franco sostinguda pels interessos de terratinents, grandes de España i capitalistes que volien el control a Madrid.

Amb 35 anys, subordinats i amb pocs mitjans, hem refet una bona part:
  • la llengua catalana per a tots; tots la poden entendre, tots la poden parlar
  • escoles i instituts integradors i inclusius; no separen per llengua ni per ètnia
  • servei de salut amb recerca científica; R+D+I de primer nivell mundial
  • diaris, ràdio, televisió i llibres en català; sens perjudici d'altres lengües
I la resposta de l'Estat amb majoria política socialista o populista és frenar o suprimir, anul·lar fent un ús aberrant de la llei.

"L'art, la ciència, els coneixements útils i profitosos, els trobem diposiatts en una escassa minoria; doncs bé, apoderem-nos primer d'aquesta minoria; prenguem el millor metge, el millor mestre d'escola, el millor enginyer i fem-los mestres d'altres, els que no saben"
                                                                                                                Enric Prat de la Riba (1914-1917)




27 de juliol de 1914 S'inaugura la primera escola d'estiu de mestres sota la direcció d'Eladi Homs i Oller, secretari tècnic del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya. Homs havia estudiat pedagogia amb John Dewey a la Universitat de Chicago i havia estat el difusor de la pedagogia Montessori amb Joan Palau Vera. Ell portà moltes iniciatives d'allà (escoles d'estiu, butlletí dels mestres, basquet escolar)  que Eugeni d'Ors, responsable d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya incorporà.

Aula de d'escola amb pedagogia Montessori de 1915




La pedagogia Montessori s'inicia a la Maternitat, hospital infantil. Poc després es crea una escola que es fonamenta en els principis biopsicològics de la Dra. Montessori i en els procediments operatius de l'Escola Activa.











Vegeu documentació al portal 
http://www.xiptv.cat/mancomunitat-100#
http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/exposicions/
Visiteu l'exposició sobre l'obra d'ensenyament a l'Escola del Treball

divendres, 2 de maig del 2014

CANTÀNIA: Rambla Llibertat. Una gran iniciativa. L'han pensada bé?

Cantània és un gran projecte que fa vint-i-cinc anys malda per engrescar els infants d'entre 8 i 12 anys a cantar. La realització d'aquest any és Rambla Llibertat.



He pogut acompanyar quatre escoles de Barberà del Vallès que superviso. D'una ja en vaig veure l'aprenentatge a classe de música: infants de 5e de primària atents, contents i entusiasmats; la mestra amb un domini de la música, de l'instrument, de la tècnica coral i una direcció engrescadora.

Les mestres agraeixen que vegis el resultat, la performance, de les hores de dedicació a preparar una activitat d'aprenentatge que pot gratificar els infants i els mestres. Em conviden i procuro repartir bé els acompanyaments amb equitat.  Par a mi és feina gratificant també; no faig cap esforç quan vaig a activitat de la festa de Nadal-Hivern, a la festa de Carnestoltes (abillat segons indicacions per no desentonar), a una cantada o a una festa poètica. Observo, penso, sé veure la feina què s'ha fet (o la superficialitat en algun cas) i sempre puc valorar molts aspectes. Els mestres ho reben bé doncs saben que no faig compliments. Generalment valoro molt i també pregunto o puntualitzo perquè tots hi pensem. Els que hi han treballat de valent reben bé algun suggeriment.

He acompanyat les escoles a Cantània, Rambla Llibertat, a l'auditori de Sant Cugat, el què ha recollit l'informatiu de TV3. N'hi ha poques imatges encara.

http://www.tv3.cat/videos/5054131/Cantania-a-Sant-Cugat 














Els infants contents; cantaven de gust. Les mestres entre ells. L'auditori ple de gom a gom de mars, pares i avis. Directores i altres mestres per acompanyar el viatge i també gaudir del bon resultat de la feina. Molt bé pels infants; molt bé per les mestres; acceptablement bé pels familiars. (Inicialment no hi havia silenci total, mans agitades intentant fer-se veure pels fills a l'escenari alguns dels quals, malgrat els advertiments previs que tant els havien fet, van caure en el parany).

Preparar una activitat per realitzar-la públicament amb qualitat té molt d'interès pedagògic. La feina s'ha de fer ben feta. És un ritual social que afavoreix el creixement personal i grupal. Rebrà el reconeixement i es servarà en memòria per tota la vida.



I ara, sense desmerèìxer la feina i el valor de l'activitat, pensem.

Cal que siguin quatre-cents o més infants. cada vegada més, més gran... és millor? Penso que hi ha una massa crítica i en aquell escenari eren massa infants. Amb dos-cents o dos-cents cinquanta seria millor. Els infants havien d'estar allà 90 minuts.

La regidora havia de fer el seu parlament previ i la pantalla de projecció de vídeo dels 25 anys de Cantània estava penjada i es van fer els minuts de projecció. Era a teló obert perquè els infants feien d'attrezzo. Quinze minuts que s'havien de fer a teló tancat i no calia que els infants aguantessin tant.

Els infants... de negre; tots de negre, la dèria dels músics, encara que es justificarà pels pompons de colors que ja es brandarien. I les caretes o màscares?... Rodones... com emoticons que avui es reprodueixen arreu.

Tot plegat fa dels infants massa, estereotips... un estil que ja està prou vehiculat a la televisió, als concerts pop massius;  ja s'aprèn malgrat l'escola. L'escola ha de potenciar més creativitat, avui en la diversitat.

El tema i contingut no són d'infants. Una periodista obsedida per l'èxit; ja sabem que és veritat però no ho traslladem als infants abans d'hora. El paper de la protagoinista és ridícul i el salva el coprotagonista que al final la converteix. Això no justifica que l'argument sigui edificant per als infants. D'altra banda, la moralina no és educació ètica.

La filosofia no és pas millor. La llibertat...
cadascú es pentina i es clenxina com vol, sempre que no es trepitgi l'ull de poll del costat...
tothom fa volar coloms com li plau, sempre que no es fiqui el dit a l'ull del costat...

És més encertada la cançó que canten de gust:
Aquí a la Rambla Llibertat, tothom hi ´s comptat. Si vols compartir idees, parers, opinions...

La música. La música és la que correspon a joves adults que fugen de les regularitats i hi ha molta percussió amb canvis de ritme i poca melodia: rock, jazz, reggae sincopat. Estem cremant etapes dels infants. En pocs anys, els infants han de fer el procés musical què hem fet a Occident però han de passar per totes les etapes: popular tradicional, renaixement, barroc, simfònic romàntic i arribar al segle XX: ragtime, lleugera... El mateix diríem de l'art quan veiem que s'encara els infants de cinc anys amb Chagall, Kandinsky, Braque... Han de passar pel simbolisme, el realisme i ja arribaran a l'expressionisme i més. I no tots igual.

En conjunt, penso que els adults han projectat les seves cabòries sense posar-se en el lloc dels infants. Darrera no hi ha ningú que conegui la psicologia infantil i no es veu cap intenció pedagògica. Indueix a l'exhibició i a la massificació. Hem de ser els més grans, hem de fer allò que no s'ha vist mai. Una explosió d'emotivitat del què en quedara molt poc.

Cantània ha d'alimentar el gust per cantar i per fer música. Solament un parell de cançons les podran recordar els infants i potser solament podran cantar la tornada d'una sense l'aparell instrumental. ¿No seria millor el que varen veure al film "Los chicos del coro", Les petits chanteurs de Saint Marc de Lyon? ¿Algú ha fet cantar tant els infants com Xesco Boix i els seus seguidors?


Ho diem perquè ha de continuar Cantània, amb el mateix esforç i dedicació. Però poseu-hi algú que entengui d'infants, que aporti coneixement pedagògic, que sàpiga què farà que els infants cantin quan fan feina, quan van pel carer, quan estan sols a casa.

diumenge, 13 d’abril del 2014

Millorar els resultats escolars? O milorar el coneixement?

El conseller estat d'educació Ernest Maragall va entrar en l'obsessió dels resultats escolars.
Clar! ¿Què en sabia ell d'educació, d'ensenyament-aprenentatge, si havia estat tancat a l'Ajuntament de Barcelona fent números tants anys? Ell és economista... però el pitjor error és que es va deixar assessorar sols per economistes, ara economistes dels resultats escolars: indicadors com si fossin indicadors de borsa de valors econòmics. I als pedagogs i pedagogues no ens va fer cap mena de cas. I això que nosaltres som de l'empresa educativa i no ens havia de pagar un complement de 1.000 € mensuals com es van pagar a tants assessors. I no tenia vergonya en dir que no volia que li parlessin de processos. I què és sinó l'educació?

Avui, el diari ARA tradueix l'article de David Brooks a The New York Times

Si el que més et motiva és guanyar diners, només et cal la informació necessària per aconseguir aquest objectiu. No tens temps per aprofundir en temes abstractes. Evidentment, no vols que sàpiguen que estàs molt desconcertat per una determinada cosa, ni que tens uns coneixements molt superficials en alguns camps. Vols projectar una imatge de domini i omnisciència.
A Wall Street, com en altres àmbits de l’economia moderna, aquesta actitud genera una cultura de l’astúcia. La gent aprèn a sortir-se’n dient mentides un dia rere l’altre. En el fons, els executius no entenen les coses sovint molt complexes que tenen lloc a les seves pròpies empreses. Els agents de borsa en realitat no entenen com funcionen les seves eines tecnològiques. Els programadors potser sí que entenen el codi que programen, però no saben ben bé per a què es fa servir.


Una de les lliçons d’aquesta història és que el capitalisme no funciona bé si només es basa en l’afany de lucre. Si tothom busca només els seus propis interessos materials, la mà invisible de què parlava Adam Smith no ens portarà uns mercats eficaços. Ens portarà només uns mecanismes que permetran que els experts en borsa s’aprofitin de tothom. El capitalisme necessita totes les motivacions, fins i tot l’afany innat de saber i justícia.
La segona lliçó és que amb sermons no es pot dominar l’ànsia de diners. La cobdícia només es pot contrarestar amb un amor més elevat, com l’amor al coneixement.
La tercera és que, si s’aconsegueix posar fi a les manipulacions del mercat, no serà gràcies als organismes reguladors. Serà gràcies a una innovació del mercat que permeti substituir unes borses dolentes per una de bona, dissenyada pels que entenen a fons el vell sistema. 

Així doncs, Ernest Maragall socialista: -Per a una bona economia calen bons coneixedors generosos i no astuts informats interessats.

Però ara la consellera d'ensenyament és Irene Rigau, mestra i psicóloga i malgrat tot segueix l'estela dels resultats escolars, millorar els resultats escolars... I sí, milloren els "números"... però els infants i joves no són convidats a admirar-se de conèixer la realitat, a entusiasmar-se pel coneixement... Mestres i professors han de millorar els resultats escolars. És el primer i gran objectiu. Ara, al maig, com el passat febrer venen les proves i l'Adminsitració educativa cuina resultats i resultats... i els adoba per aquí o per allà... per al final tenir la llista dels qui tenen pitjors resultats i encarregar operacions especials a la inspecció.

Que unes escoles i instituts tinguin pitjors resultats no vol pas dir que ensenyin pitjor. Hi ha alumnes d'algunes escoles que sabrien el mateix sense anar a escola. Els resultats escolars no depenen solament de l'escola. Són el producte de: dotació personal X entorn familiar X acció escolar X altres factors favorables o desfavorables (escoltisme, parròquia cristiana, carrer o barri, club esportiu...)

El model empresarial d'indicadors d'avaluació sembla el model d'una empresa venedora d'automòbils: indicadors de context, resultats i indicadors d'impacte. (posibilitats del mercat en utilitaris, gamma mitja o familars  - vendes fetes - impacte del model i marca).

Els models d'investigació de l'ensenyament consideren:


context     

familiar          
social 
mitjans de comunicació
entrades

alumnes
professors
equipament pressupost


procés

didàctic
pedagògic
organitzatiu
orientador
producte

coneixements
tècniques d’estudi
hàbits de treball
iniciativa i recursos
Impacte

gust per aprendre més en el lleure i
cultura personal


Economia com Pedagogia igual que Meteorologia són ciències que han de fer prevsisions i per això no tenen la precisió de les Matemàtiques que són una ciència formal o la Geologia si es limita a ser descriptiva.

Però ja serà hora que si d'ensenyament es tracta ens guiem per la Pedagogia si no volem seguir anant ara cap aquí, ara cap allà. No, de fet seguim fent força el mateix però canviem la retòria de les paraules. Amb paraules diferents hi ha mestres i professors que ensenyen com ells van ser ensenyats de petits.

La Pedagogia aporta coneixement científic?... Encara estem així?...
La pedagogia ha de donar normes d'acció; fonamentades en les ciències de l'educació i  prou contextualitzables per fer a cada escola o institut un sistema. Sí sistema, pedagògic.

Va! Que no ens atrapin sense saber res de pedagogia! Imagineu què passa si es descobreix que un metge d'hospital no ha estudiat medicina?

Va! No ho digueu a ningú! Per començar compreu el llibre de 
Philippe Meirieu: Frankenstein educador Editorial Laertes. Solament són 120 pàgines i 10 €
Aviat està llegit, és científic i narratiu al mateix temps. No us avorrireu i ja no us "pillaran"sense saber res de pedagogia treballant a l'ensenyament.

_____________________________________________________________________






La traducció del títol traeix el significat. L'educació és intencional feta per tradició però no pensada i calculada o dissenyada amb fonament científic... que realment pot ser manipulat.

I malgrat tot...
com Frankenstein
els alumnes se'ns reboten 

O no accepten  el determinisme dels docents autoritaris...

O posen a prova la llibertat que els han ensenyat justament amb qui els l'ha ensenyada...

O han vist massa vegades Bart Simpson estant sols. Així imiten els patrons de disruptor  (que se'n surten de la ruta marcada pels adults i la societat). 

dijous, 3 d’abril del 2014

Qui perjudica l'infant? El jutjat o la llengua?



 
L’experimentació en temes de lingüística és una pràctica antiga. Diuen que, amb el fi de fer llum sobre l’origen del llenguatge -més enllà de la narració bíblica i d’altres mites-, hi ha hagut experiències sorprenents. Fa més de 2.000 anys, segons Heròdot (480-420 aC), un faraó -probablement Psammètic I, s. VII aC- va agafar dos infants acabats de néixer i els va fer criar a un pastor de cabres mut per veure en quina llengua començarien a parlar. Com que la primera paraula que varen dir s’assemblava al mot que els frigis usaven per a designar el pa, conclogué que la llengua originària era el frigi. L’emperador romanogermànic Frederic II (1194-1250), gendre d’Alfons I d’Aragó i gran poliglot i promotor de les ciències i les arts, féu criar nins amb la prohibició que els qui en tenien cura mai no parlassin davant ells, per veure si les primeres paraules que dirien serien en la hipotètica primera llengua, l’hebreu. Jaume IV d’Escòcia (1473-1513) també va dur a terme un experiment semblant.
No hi ha dubte que qualsevol d’aquests experiments avui seria rebutjat, pels perjudicis que podria causar en els infants. Ja n’hi ha prou exemples en infants que, per causes diverses, han crescut en estat selvàtic, sense contacte amb altres humans i, per tant, sense contacte amb cap llengua. Podem esmentar, per citar dos casos prou coneguts, el film L’enigma de Kaspar Hauser (1975) de W. Herzog i la tesi doctoral de G. Janer Manila sobre els infants selvàtics (1978), en què analitza el cas d’en Marcos, criat enmig de Sierra Morena entre llops i -com els dos egipcis- cabres (és la història recollida a la pel·lícula de G. Olivares Entre lobos, 2010). …
Els infants selvàtics de Ripollet, 2014
Ara bé, aquests dies ha estat notícia que una jutgessa de Tenerife, per a justificar retirar a una mare de Canàries (que fa un poc més d’un any que viu a Ripollet) la custòdia de la seva filla (4 anys) i donar-la al pare (que continua residint a l’arxipèlag atlàntic), entre altres raons argumenta que la nina s’ha traslladat a un territori en què gran part de la societat i els col·legis usen el català, i no està demostrat que això no sigui perjudicial per a la nina.
D/Dña. MARIA DE LA PALOMA GÁLVEZ DE AGUILAR-AMAT, JUEZ del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción Nº 2 de Güímar y su Partido. La juez entiende que “no ha quedado acreditado” que el traslado a Ripollet (Barcelona) redunde en el beneficio de la menor. “Debe destacarse”, mantiene literalmente la juez en su resolución, “que dicha ciudad y Comunidad Autónoma [Ripollet, Cataluña], viene definida por unas características especiales de integración, pues al hecho de la adaptación normal a un cambio de territorio o de costumbres, ha de añadirse la dificultad de tener una lengua cooficial al castellano, el catalán, que de todos es conocido, es la lengua empleada por gran parte de la sociedad catalana así como por los colegios”. A lo que añade: “Tampoco consta acreditado que la menor esté adaptada con el idioma y que dicha circunstancia no esté suponiendo un escollo en su evolución”.
EL PAIS Manuel Altozano / Rebeca Carranco Madrid / Barcelona 21.03 2014 -


El lingüista mallorquí Joan Melià recull casos antics documentats d’haver volgut saber quina era la primera o la més antiga llengua... ingenuïtat comprensible però inacceptable pel maltracte infantil que va suposar.
Amb el relat documentat de l’Enfant sauvage dels boscos d’Aveiron (France) i la reeducació de llenguatge del doctor Itart tan ben mostrada per Truffaut al cinema...



Amb el relat de ficció El llibre de la jungla de Rudyard Kipling on es mostra un Mowgli (la granota, el cadell humà) que pot sobreviure perquè té família que el protegeix, l’estima i l’educa amb molta comunicació. Comarelloba, comparellop i els llobatons germans. Baloo el  mestre pedagog, Bagheera l’amic gran. Molta comunicació. Encara que trobi enemics com Shere Kan, interessats com Kaa i bocamols com Tabaqui i els xerrameques que mai diuen res com els simis.

Sense comunicació el cadell humà no pot sobreviure. Els infants sotmesos a l’experiment de no-comunicació  no van sobreviure gaire temps.
Els infants estimats construeixen bé el seu llenguatge pensament emotiu racional en diverses llengües.

Una jutgessa argumenta que aprendre català a més de castellà-canari pot ser perjudicial. Si algú s’ho creu, truqueu al 112 i l’ingressarem d’urgència per infecció contaminant.
Language deprivation experiments


La jutgessa no fa un experiment, és la pràctica del monolingüisme espanyol, un Estat multilingüe que nega l'oportunitat cultural de parlar diferents llengües.

La mateixa pràctica que construeix la teoria de llengües diferents entre català, valencià o la llengua des padrins.





dilluns, 24 de març del 2014

ESCOLES I INSTITUTS DESERTS en cap de setmana. ESPLAIS mancats d'espais

-->  
 
Mobilització dels esplais per reclamar locals dignes
Un miler d'infants, monitors i famílies es van manifestar ahir al centre de Barcelona
Esplais Catalans demana que les administracions els cedeixin espais adequats per a les activitats de lleure
EL PUNT AVUI+ 23/03/14 02:00 - Barcelona - Sònia Pau
 

La marxa d'ahir a la tarda per reclamar locals dignes per als Esplais Catalans va començar a la plaça de Catalunya i va acabar amb una festa al plaça Sant Miquel Foto: ANDREU PUIG.

Dissabte reivindicatiu per a l'entitat Esplais Catalans (Esplac), una associació laica i progressista de lleure que treballa des del voluntariat. Després de mesos de queixar-se pels alts lloguers que han de pagar i cansats d'haver de fer les activitats a les places faci sol o faci fred, ahir van decidir sortir al carrer per reclamar a les administracions que els cedeixin locals en condicions o bé els facilitin recursos per pagar els lloguers. Un miler de persones –entre infants, monitors, mares i pares– van manifestar-se a la tarda pel centre de Barcelona en una marxa festiva amb pancartes de coloraines que deien “Cap esplai sense local”, “El lleure busca sostre” o “Tot esplai es mereix un espai”.

Esplais Catalans agrupa actualment 107 esplais de 64 municipis, als quals assisteixen més de 6.200 infants, coordinats per 1.500 monitors voluntaris. Fa quatre anys va néixer el projecte Localitza't per reclamar locals dignes i alhora donar visibilitat a la feina que fan els esplais en el que s'anomena educació no formal.

Una portaveu de l'entitat va subratllar que la manca d'espais dificulta la tasca educativa i va lamentar que les administracions, que tenen locals buits i que no utilitzen, no fan res per solucionar-ho. “Continuarem amb les demandes –hi va afegir– i no ens quedarem de braços plegats perquè és una situació injusta.” Quan plou què fem?” duia escrit en una cartolina una nena, i “I tant que eduquem”, deia la pancarta que aixecava un monitor al seu costat. La marxa va sortir de la plaça de Catalunya i va acabar amb una festa a la plaça Sant Miquel.






ESCOLES I INSTITUTS
deserts en cap de setmana i dies festius.

ESPLAIS I AGRUPAMENTS ESCOLTES
mancats de locals i instal·lacions per a les activitats de tarda i cap de setmana.

PARESI MARES  de família que treballen al comerç, a serveis de lleure, a serveis públics... en cap de setmana que  no tenen els fills atesos uns hores.

PARRÒQUIES D’ESGLÉSIA CRISTIANA són les que de fa tants anys cedeixen locals per a esplais i agrupaments escoltes.  Que no es digui que ho fan per proselitisme: és obert a tots i solament van a actes religiosos els qui ho volen.

Nois i noies del barri podrien accedir als espais exteriors i porxos d’escoles i instituts per jugar a bàsquet, per patinar o skatejar, per jugar a escacs, a escrable o a jocs de rol.

Els costos d’obrir i tancar i d’una supervisió suau no serien cap cost comparat amb les destrosses que es fan per avorriment agressiu o per emborratxar-se a posta.

La Fundacó Lluís Carulla va lliurar dimarts 18 de març de 2014 els X Premis d’educació en el lleure Dos agrupaments, dos esplais i dos grups de músiques o de ràdio i videos.



La divisió d’educació formal, educació no-formal i educació informal, ajuda a entendre una realitat educativa que és inseparable. On  no arriba una, arriba l’altra. Allò que no es podia fer a l’escola durant la llarga dictadura per a molts infants va ser possible a través de l’escoltisme, d’esplais parroquials i de colònies. Allò que avui algunes famílies no poden fer es pot compensar amb esplais, casals, agrupaments, esbarts... Totes aquestes entitats no han estat comercialitzades i convé evitar que ho siguin. Són activitat basades en el voluntariat que és alhora un ritual de pas de joves a una vida adulta responsable i cívica dels qui s’hi dediquen. Cal donar-los els condicions materials i econòmiques per tal que siguin molts els voluntaris i molts els infants que hi participin particularment si no disposen de mitjans familiars.

Cada grup ha de disposar d’un petit local exclusiu i accés a instal·lacions exteriors o cobertes no pròpies que ha  de saber respectar.  És justament a les escoles, col·legis o instituts d’ensenyament on millor es coneixen les necessitats dels alumnes. Se’ls pot orientar als grups d’educació en el lleure pròxims i si no n’hi ha i cal, posar els locals del centre d’ensenyament a disposició perquè s’hi constitueixin. Monitors voluntaris no en faltaran. En qualsevol cas, cap d’aquests grups té sobrades instal·lacions i els centres els les han de posar a  disposició amb un compromís de responsabilitat i amb confiança de col·laboració mútua.

L’Administració Municipal ha de proporcionar petits locals amb càrrec als fons públics i accés a instal·lacions municipals. Els infants són els ciutadans que tenen dret a major protecció. No és tan car això. S’han de desamortitzar patis i pistes  d’escoles i instituts que en dies festius són depriments. Han de ser punts de trobada a qualsevol hora del dia per a desenvolupar activitats en grup i acréixer el sentit cívic.  Els infants que així ho facin esdevindran ciutadans respectuosos amb el comú i voluntaris al l’acció.

 
 
 
 
 

diumenge, 16 de març del 2014

Tenim pendent una pedagogia per a adolescents. Un abandonament inacceptable abans dels 18 anys.

Lorenzo Milani, un rector de poble d’Itàlia, Barbiana va prendre pel seu compte aquells nois jovenets adolescents que havien abandonat  l’escola i va demostrar que no  era per falta de capacitat. Se’n van sortir i molts van arribar a ser persones de cultura amb responsabilitats professionals o institucionals.










No és una història passada. El nostre sistema escolar, la institució escolar d’educació secundària per a noies i nois de 12 a 16 anys no troba l’alternativa per a alumnes desmarxats i els identifica amb fracàs escolar. Si els ha faltat un ambient favorable, la institució escolar pot compensar-ho i posar-los en marxa en la majoria de casos.  Milani va ser un gran educador compromès i home de cultura; no va dissenyar un sistema pedagògic. Tenim pendent una pedagogia per a adolescents, el sistema pedagògic que a Catalunya va iniciar Josep Costa-Pau el 1974 però que lamentablement no s’ha estès.
Us suggerim donar suport a la publicació i a l’acte difonent-lo entre professores i professors d’educació secundària. L’educació secundària ha de millorar molt i per a tots.L’acte s’esdevindrà el 25 de març a les 19 h a Amics de la UNESCO.
Milanieducador

dissabte, 15 de març del 2014

Massa llocs comuns en pedagogia, poc fonamentats. El 1912 Eugeni d'Ors va escriure.



ABANS D’ARA.   Al diari ARA de 15.03.2014

Maria Montessori

D’Ors (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (22-X-1912). El mètode de Maria Montessori (Itàlia, 1870-Holanda, 1952) va influir en la pedagogia catalana des del Noucentisme.
Aquest no és el nom d’una soprano qui hagi de cantar dins la pròxima temporada del Liceu. És el d’una gran educadora que s’està a Itàlia -i no perquè deixés de fer-nos gran falta aquí. Nom qui apareix avui vestit de glòria, en tot nou llibre, article o conversa sobre temes d’educació. I amb justícia, per aquesta vegada. Perquè lo que ha fet Maria Montessori és obra d’una fortitud no freqüent. Massa sovint, en pedagogia, els innovadors no han partit sinó de llocs comuns mediocres o de vagues tendències sentimentals. “Lo fàcil, abans que lo difícil”... “Seguim l’ordre de la natura”... “El noi és com una planta”... La Montessori, al revés, té una sòlida preparació científica i se’n sap valdre. La Montessori ve de la psicologia -que és d’on cal venir. Això ha donat eficàcia a son esforç i a la seva vida. De no tots els educadors famosos pot dir-se tant. [...] El coneixement de la psicologia pot haver servit a la nova educadora per a escapar, entre altres, a un lloc comú ben nociu: la predilecció per la facilitat en certs mètodes d’educació. L’ hedonisme educatiu que nosaltres havem començat a combatre en alguna nota. Gusta la Montessori, segons diuen, de deixar l’infant sol i sense auxili davant certs problemes, sense dificultats. Ella opina que “al noi no li plau que l’ajudin. També està d’acord amb la ciència plenament, i amb la moderna teoria del valor de lo perifèric, el famós “joc del silenci”, que es practica en les institucions montessorianes, quan els infants d’una classe s’han excitat massa o posat nerviosos per qualsevol motiu. La mestra els fa, simplement, callar, els posa a les fosques, els incita a estalviar qualsevol bruit. Un dels aspectes més interessants de l’esforç de la Montessori el constitueix l’haver-se adonat d’aquesta força educativa de la foscor i del silenci. La teoria de son joc podríem formular-la a la manera del periferisme: “No callen els nois perquè estiguin tranquils, sinó que estan tranquils perquè callen”. [...]

diumenge, 2 de març del 2014

Política de l'educació a Catalunya

La política de l'educació ha quedat polaritzada per:

El LEGOTON. Jugar a lleis: "-Jo més que tu... -Jo encara més..."
Deia la meva àvia: "Tal faràs, tal trobaràs". I en castellà diuen: "Quien siembra vientos, halla tempestades"

Des quan hem fet confiança que les lleis duen implícita la qualitat de l'educació? Va començar el joc Aguirre i ho va completar del Castillo per derogar la llei LOGSE 1990 que havia fet la majoria política socialista amb un excés de suficiència que no reconeixia cap mèrit a la llei LGE 1970 que hem de reconèixer que va dur a l'escolarització del tot el país i a la professionalització de l'ensenyament amb mestres de nivell universitari. Quan va tornar la majoria política socialista va aturar l'aplicació de la llei de qualitat de l'educació fent una extensíssima llei LOE 2006 per incorporar el què li demanava l'oposició. A Catalunya a partir del nou Estatut es va voler derivar una llei d'educació LE 2009 pròpia que per voler dir-ho tot i fer content tothom arriba a 205 articles.

Canvien les lleis l'escola?
Quina obsessió més inútil. Les lleis solament poden donar un marc que permeti als professionals docents desenvolupar un ensenyament fonamentat en el coneixement científic, impulsat per professionals compromesos i organitzats en equip amb direcció pedagògica. Les lleis ho han volgut regular tot, han canviat la terminologia i la retòrica i han esdevingut feixugues fins a convertir-se en un entrebanc per als mateixos docents.

I va entrar en escena el ministre Wert a jugar al LEGO i la consellera Rigau li segueix el joc com qui aposta i aposta pensant que al final guanyarà... I ara ja està en escac.

Potser és per això que la consellera Rigau anuncia que els infants de set anys jugaran a escacs com a matèria de classe! Sí, ja hem vist imatges a televisió: Tota la classe jugant a escacs, alumnes de dos en dos.

Jo he ensenyat a jugar a infants de set anys, no com a matèria de classe sinó com a activitat estimulant dins la classe. No ha interessat a tots i tampoc cal. Hi ha d'altres activitats que desenvolupen de manera diferent. En general, als qui agraden els mots encreuats o els sodokus, no interessen els escacs. Tant parlar de diversitat i seguim fent innovacions uniformistes: tots han de fer el mateix. No canviem.


La segona polaritat són: proves (PISA, CB, Diagnòstiques)  més proces internes del centre (ACL, Cangur, PAU).  Amb proves i avaluacions no es resolen els problemes, solament s'identifiquen. Però amb tantes proves, no estan identificats encara?

Del què menys es tracta és de pedagogia, pedagogia fonamentada i pensada. Cada escola pot inventar-ho tot sense haver aprofundit, rellegit en clau actual, cap dels sistemes pedagògics del segle XX (Decroly, Montessori, Projectes, Winnetka, Waldorf, Cousinet, Freinet...) que van ser presents a Catalunya de la mà dels nostres pedagogs: Ferrer i Guàrdia, Martorell, Homs, Galí, Vergés. Cada institut assaja agrupaments, desdoblaments i, qui coneix l'escola del treball de Kerschensteiner, el Pla Langevin-Wallon d'optativitat, el model Costa-Pau de pedagogia per a adolescents.

En medicina hom esmenta sempre directors d'equips mèdic o d'equips de recerca que estan fent importants aportacions. En pedagogia tot es vol regular per lleis o als diaris i televisions tothom hi diu la seva, tothom en sap. Així ens va des de fa tants anys... prò farem rodes de premsa per dir que han millorat uns resultats numèrics.

dijous, 30 de gener del 2014

30 de gener Recordem Gandhi, aprenem la no-violència activa.


Mahatma / ànima gran / GANDHI
és un referent per presentar als infants i els joves d'avui


Ja és temps d'eradicar la violència de la nostra cultura
La violència física, en primer lloc.
La violència econòmica avui tan estesa.
La violència psicològica en les relacions de possessió personal



La no-violència és el camí
És el camí dels forts moguts per la set de ser justos (no sols de justícia)
Forts sense armes front a tota dominació.
És la no-violència activa.
La independència de l'India es va albirar quan  tants homes i dones amb Gandhi van avançar a agafar un grapat de sal. Qui havia dominat amb violència va quedar derrotat sense armes.

GANDHI, una lección de vida




dimecres, 22 de gener del 2014

30 de gener DIADA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU




30 de gener DIADA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU 

No pot passar per alt a les escoles, col·legis i instituts
 


Mahatma Gandhi
Mahatma Gandhi, anima gran
va ensenyar el camí de l'ahimsa, la no-violència
alguns no ho varen entendre
alguns no ho volen entendre

Enseneyem el camí de la no-violència als infants i joves
el camí cap a la pau
camí per fer front a la injustícia
únic camí cap un a pau justa
sense justícia la pau és por 

Dia Escolar de la No-violència i la Pau                                                                                                                      

Proposta didàctica pel Dia Escolar de la Noviolència i la Pau
La proposta pel DENIP: prohibim les armes nuclears és una proposta didàctica que vol apropar els alumnes a la greu amenaça que suposen les armes nuclears i implicar-los en la seva prohibició
FundiPau

El Mapa DENIP 2014 ja és a punt






DENIP 2014: Missatges a Nelson Mandela


En motiu del “Dia escolar de la no-violència i la pau” (DENIP) que se celebra cada any el 30 de gener, hem planificat una activitat senzilla al voltant de Nelson Mandela com a mostra d’homenatge i en memòria a la seva persona.




Actes amb motiu del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau