dilluns, 28 de novembre del 2011

REPENSAR, REFER EL MODEL D'ESCOLA AMB LES TIC

Coincideixo amb Ruiz Tarragó, enginyer, professor expert en tecnologies de la informació que hem de fer possible l'escenari de reescolarització amb les TIC front a una possible desescolarització o a la conservació del model general actual. És a dir, renovació del model d'escolarització uniforme dels il·lustrats, ara en una societat oberta, complexa i fins i tot líquida (inestable de forma). Hi vaig treballar molt a partir de la meva/nostra experiència docent d'escola activa, particularment en l'aplicació de les tècniques de l'Escola Moderna de la pedagogia Freinet que és qui més es va anticipar a les tecnologies a l'escola. Vaig anar als escenaris escolars més avançats el 1989 en l'ús dels AV i de les TIC a Catalunya: L'Horitzó i Súnion i vaig contrastar amb etnografia educativa i experimentalment el comportament dels alumnes amb relació a alumnes de centres de la mateixa condició econòmico-socio-cultural. Els nivells podien ser similars, però les respostes elaborades, matisades amb pensament propi es podien percebre. I eren alumnes que s'implicaven en l'activitat d'aprenentatge amb iniciativa.

Ho vaig deixar reflectit a una tesi doctoral: Escola ComunicActiva. L'escola de la societat de masses telecomuniada (UAB, 1992). No podia pensar que avui, vint anys després tingués vigència. Hagués esperat i preferit que hagués caducat perquè ja hauríem canviat el model d'escola.

Escrita en aquell moment gràcies al Framework III que el PIE ens va posar a disposició, ha estat digitalitzada, disponible a Tesis en Xarxa.
http://www.tdx.cat/handle/10803/5286
Són 3 volums, 1861 pàgines, digitalitzats en 15 fitxers.
Al volum 2, fitxer digitalitzat TMTP13de15.pdf
es reescriuen els 30 punts de l'Escola Activa de Ferrière, 1913 com a Escola ComunicActiva (la que activa la comunicació de masses). Del 14 al 21 queda palès que la institució escolar és una institució de cultura per a tots, preferentment per a infants i joves que en gestionen molts dels serveis i activitats.

Des 2005 tenim l'Escola El Martinet de Ripollet que va obrir un camí en aquesta línia: comunitats, ambients, tots els recursos i tecnologies a l'abast dels infants amb projeccció al barri en accions al carrer. L'Administració l'ha acceptada, li ha reconegut un Pla d'Autonomia i la deixa fer... però no l'eximeix de les moltes burocràcies innecessàries en una institució escolar que té sistema pedagògic consistent internament i coherent amb la realitat social. I l'Administració s'alegra que li hagin sortit imitadors... però alguns no tenen consistència doncs cal una direcció pedagògica competent en la pràctica i en la fonamentació teòrica. I... molta dedicació, la funcionarial completa de 37:30 h setmana i la professional que vol dir pensar, observar la vida i la cultura i convertir-ho en iniciativa pedagògica. Quan arriben mestres a l'escola que pensaven que en tindrien prou amb 30 h de presència... la situació no és fàcil.

¿Avala realment l'Administració que les escoles siguin dirigides amb pedagogia? ¿Permetria que a l'hospital pogués ser director qualsevol treballador (celador, imfermera, economista...) encara que no hagués estudiat medicina? Hi pot haver un gerent però la direcció ha de ser mèdica. La primera condició, i no suficient, és que a les escoles d'educació i als instituts d'ensenyament hi hagi direcció pedagògica, estable i continuada.