Represa de l’escolarització protegida

 

 

Pla d’’escolarització protegida 8

Represa de l’escolarització protegida

 

L’educació no és per canviar-ho tot. Hem d’articular tradició (que té valor de construcció social) i innovació (necessària per a la societat actual). L’educació ha d’articular bé l’adaptació social amb el desenvolupament personal. En una societat democràtica i pluralista encarem la tensió dinàmica entre social comú i personal lliure sense rigideses.

 

Volem que tots els infants i joves tornin a l’educació escolaritzada perquè és la garantia que tots tinguin accés al coneixement i les competències bàsiques i també perquè és la forma de socialització bàsica en la nostra societat. Sense uniformismes, una base comú sobre la qual cada alumne desenvolupi les seves aptituds diferenciades i els seus interessos emergents. La institució escolar d’avui, sobre la base comú,  ha de fer propostes diversificades, opcionals per suscitar interessos personals que alhora seran motivació per a d’altres alumnes.

 

I actualment, en situació de pandèmia i protecció de la salut de tots hem de fer escola responent a les necessitats i possibilitats, amb imaginació i sense obsessionar-nos per reproduir el model habitual que d’altra banda no era prou gratificant ni eficaç per a tots els alumnes.

 

Les mesures bàsiques de protecció i evitació de la COVID-19 les aporta l’autoritat científica de salut de forma general per a tots els ciutadans, institucions i empreses. Educació i salut acorden normes per a les escoles, col·legis i instituts. https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/ciutadania/salut-escola/ L’autoritat política d’educació marca unes condicions generals d’escolarització i preveu el proveïment de recursos humans i materials necessaris. Les direccions escolars i els docents les han d’aplicar amb autoritat pròpia, amb criteri, ajustades a les necessitats i circumstàncies. La finalitat no és contradictòria: garantir la salut amb aïllament, garantir l’educació amb socialització i progressar en aprenentatges. S’ha d’aconseguir segons els referents de cada situació: escola, espais, grup social, horaris, alumnes segons edats, docents amb salut protegida, mascaretes i controls de salut. Articular-ho tot demana finor i qualsevol aplicació sigui uniforme o sigui particular és un risc en determinades situacions.

 

Convé afinar molt amb actuació progressiva; malament si hem de fer passes enrere o interrompre l’escolarització d’escoles o de grups llevat que corresponguin a confinament total d’una població. Justament l’escola pot ser un entorn de protecció més segura.

 

Inicialment comencem per  garantir una sessió diària d’escolarització d’unes quatre hores, sense patits i sense fragmentacions.

 PLAN DE ESCOLARIZACIÓN PROTEGIDA en evitación de contagios 1 de 15 de maig

Sessió contínua ben conduïda i temporitzada per donar-li dinamisme pedagògic. Això també permet descongestionar els centres de molt alumnat o ajustats d’espais. Permet facilitar compatibilitat laboral de les famílies si es fan torns de matí (9-13h) i tarda (15-19h) donant-los opció. Així mateix es poden escalar les entrades i sortides a intervals de cinc o deu minuts segons la disponibilitat d’accessos a l’interior (8:50, 8:55, 9:00, 9:05, 9:10 i fer-ho correspondre a les sortides).

 

El professor o mestre coneix les famílies, regula els temps, decideix quan poden treure’s la mascareta, es facilita l’anada al lavabo, es permet fer un tastet o beure sense embrutar els materials. Alguns professor*s poden trobar espais alternatius propers adequats (ateneu, parròquia, museu, biblioteca) i la direcció pot autoritzar-los, prèvia comunicació a les famílies, considerant idoneïtat de l’espai, estabilitat del grup, seguretat del professor*.

 

Els grups són d’entrada semigrups-classe/nivell. Podrien ser alumnes de nivells consecutius, particularment si es poden agrupar germans. El professor pot centrar alguns temes de manera conjunta apuntant derivacions segons nivell i encaminant treball personal que es farà en les dues hores a casa. Deixem l’assumpte de l’especialitat docent a secundària obligatòria o a primària. Tot docent està format en el rigor d’una disciplina o camp científic però té coneixement bàsic ampli de tota la cultura. Les connexions epistemològiques afermen el coneixement i el docent ha de presentar-les sempre, encara que actuï d’especialista. Evidentment, un docent honest pot tenir mancança en un àmbit i comptarà amb l’especialista perquè l’ajudi, potser en algun cas actuï (idioma, música, pràctica d’educació física)  en alguns dels seus continguts. Ara hem de deixar de banda les matèries optatives i mirar d’orientar  activitats opcionals. Més endavant podem compensar-ho.

 

Durant les quatre hores s’incrementa l’activitat col·loquial. Exposició docent molt limitada i aprenentatge cooperatiu entre els alumnes. Una ocasió per millorar molt l’expressió oral, la comunicació, l’exposició, l’oratòria i la retòrica. El mestre o professor és el primer que ha d’autoorientar-se i esdevenir model i regulador dels alumnes. Recuperem l’ensenyament  dialogat socràtic, comptem amb llibres per a l’ensenyament tecnificat de Comenius i vivim a l’Aldea Global de comunicació anunciada per McLuhan. La telemàtica ho integra tot i ho posa a l’abast amb dispositiu i de línia d’accés que avui ja ha de ser universal. Però en l’etapa educativa tot retorna a la comunicació presencial de docents (que mostren) i alumnes (alimentats de coneixements) que aprenen junts.

 

En les dues hores d’aprenentatge a casa es potencia l’exercitació personal, la planificació d’activitats i regulació del temps. Habituarem als alumnes a anotar els temps dedicats a cada activitat anticipant-los la previsió de temps que nosaltres hem fet. També podrien anotar si ho han fet al matí d’hora, a la tarda, al vespre... Tot això forma part de l’avaluació procés continu que comença amb l’autoavaluació. Ara tenim l’ocasió de generalitzar les WebQuest que fa quinze anys els professors realment innovadors van explorar. Amb tot això es fomenta l’autoregulació, l’autonomia de treball i amb encerts consecutius es dispara la motivació de l’alumne. Cal explorar els vells sistemes pedagògics que no s’han generalitzat: Pla Dalton, Sistema Winetka i Pla de màxim i mínim, Avui amb suport telemàtic són de fàcil desenvolupament.

 

Davant del repte actual moltes veus han dit que cal centrar-se en l’essencial del currículum. Això és retornar a la pedagogia tradicional: aprenentatge per recepció i record. Més aviat cal presentar casos ben desenvolupats amb observació, inducció, associació i estructuració que serveixin de model metodològic. Els alumnes desenvoluparan d’altres casos, diversos que poden ser presentats a classe o explicats a companys. L’aprenentatge més bàsic és la disciplina de pensament avui exponencialment potenciada amb  l’accés d’informació a internet. La competència personal és saber cercar (arbre de coneixement), saber contrastar (certesa) i saber integrar diverses fonts (interdisciplinarietat)  de manera coherent.

 

L’Administració educativa aplica la despesa a increment de docents, a despeses de neteja i desinfecció i a proveïment d’equips telemàtics per a alumnes i rescabalament de les despeses dels docents que posen recursos propis per al suport no presencial.

 

No cal parlar d’obligatorietat d’assistència. Le famílies  ja saben que és necessària però cal comprendre la inseguretat inicial que generalment correspon a aquelles que tenen recursos propis. Cal recordar que quan es va proclamar la universalitat de l’ensenyament per  a tots se’n va derivar l’obligatorietat dels poders públics, no dels ciutadans. Per a infants menors de sis anys seria millor potenciar l’autoorganització de les famílies atenent grups de quatre o cinc infants en un domicili. Estar a l’escola sense contacte sensorial i de proximitat esdevé una constricció excessiva i de molt mal gestionar pels docents.

 

Avui l’escola o institut té una ocasió, d’altra banda inevitable, per contribuir a l’educació per a la salut que necessita tot ciutadà. Amb adolescents especialment, un bon tractament dels assumptes de salut ha de tenir rèplica en les converses, en la comunicació familiar.  L’aliança família i escola afavoreix les condicions d’aprenentatge, més si troben coincidència i reforç en els mitjans de comunicació.

 

 

Martí Teixidó

Mestre d’Escola Activa, pedagog dr.

Supervisor professional de l’educació

Professor universitari de pedagogia i política de l’educació