Pla d’’escolarització protegida 9
3 de setembre de 2020
L’educació en temps d’incertesa
El Departament d’Educació ha encarregat la conferència d’inici del
curs a Francesco Tonucci (FraTo) científic, didacta i pedagog. Un
encert, un gran encert. Ens
convé aquesta orientació que ha donat. Deixem-nos de l’obsessió pel currículum,
mirem i coneguem bé els alumnes, infants i joves. El mestre/a entra a la classe
amb la incertesa atès que ha de comptar amb el què senten i viuen els alumnes.
Els drets dels infants reconeguts en la Convenció de 1989
Article 28 1. Els estats membres reconeixen el dret de l'infant a l'educació, i amb l'objectiu d'aconseguir aquest dret progressivament i basant-se en la igualtat d'oportunitats, especialment han de: a) Implantar l'ensenyament primari obligatori i gratuït per a tothom; b) Fomentar el desenvolupament de formes diferents de l'ensenyament secundari, inclòs l'ensenyament general i el professional, i posar-lo a l'abast de tots els infants prenent les mesures pertinents, com ara implantat l'ensenyament gratuït i oferint ajut econòmic en cas de necessitat; c) Mitjançant qualsevol mitjà adequat, fer que l'ensenyament superior sigui accessible a tothom, segons la capacitat de cadascú. d) Posar a l'abast de tots els infants informació i orientació sobre les qüestions referents a l'educació i professionals. e) Prendre mesures per a encoratjar l'assistència regular a l'escola i reduir les taxes d'abandonament escolar. 2. Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per assegurar que la disciplina escolar sigui administrada de manera compatible amb la dignitat humana de l'infant i de conformitat amb aquesta Convenció 3. Els Estats membres han de fomentar i encoratjar la cooperació internacional pel que fa a l'educació, especialment amb l'objectiu de contribuir a eliminar la ignorància i l'analfabetisme del món, i facilitar l'accés als coneixements científics i tècnics i als mètodes d'ensenyament moderns. En aquest aspecte, s'ha de tenir en compte especialment les necessitats dels països en desenvolupament.
Article 29 1. Els Estats membres convenen que l'educació de l'infant ha d'anar adreçada a: a) Desenvolupar tant com es pugui la personalitat, el talent i la capacitat mental i física de l'infant; b) Infondre en l'infant el respecte envers els drets humans i les llibertats fonamentals i els principis consagrats en la Carta de les Nacions Unides; c) Infondre en l'infant el respecte envers els seus pares, la seva pròpia identitat cultural, llengua i valors, i envers els valors nacionals del país on viu, del país d'on podria procedir i envers les civilitzacions diferents de la seva; d) Preparar l'infant a una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat entre els sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d'origen indígena; e) Infondre en l'infant el respecte a l'entorn natural. 2. Cap punt d'aquest article o de l'article 28 ha de ser interpretat de manera que restringeixi la llibertat dels individus i de les entitats per establir i dirigir institucions d'ensenyament, sempre que siguin respectats els principis del paràgraf 1 d'aquest article, i que l'educació donada en aquestes institucions s'ajusti a les normes mínimes de l'Estat.
Abandonem la tensió de recuperar el temps perdut en el confinament per la pandèmia. Apleguem, conjuntem a classe tot el que els infants i joves en aquest temps han guanyat: responsabilitat de la vida, valor de la relació amb els avis, emoció de viure amb companys i fer amics a l’escola. Consolidem aquesta experiència amb les responsabilitats personals que els alumnes han adquirit
Anar a l’escola no ha de ser tancar-se a l’escola.
Moltes activitats de bon aprenentatge
poden fer-se fora, a la ciutat, a la plaça, al bosc o parc. És la ciutat
educativa que podem fer educadora. La iniciativa del mestre és la clau, la
creativitat que activa l’interès dels infants. En canvi de llocs d’aprenentatge
és molt interessant, el mestre dona la continuïtat i cada alumne troba la seva
oportunitat (el seu joguet).
L’activitat física oxigena el cervell i corregeix la hiperactivitat. L’infant ha d’haver fet activitat física per afavorir l’atenció mental. Millor anar caminant a l’escola
Grups de diferents edats. No és una pobresa de l’escola rural sinó la riquesa d’aprendre en grups més harmònics. La diversitat d’estats afavoreix l’aprenenattge de petits i grans. L’homogeneïtat és més problemàtica, a vegades comparativa, competitiva. Agrupacions d’edats diverses, consecutives a qualsevol escola: aprendran dels grans, es resposabilirzaran amb els petits.
Els infants protagonistes. Participant aprenen i es fan resposables. Exerciten la democràcia i s’escullen representants per sorteig rotatiu. Cal reunir-los un cop per setmana. (És la república escolar que va promoure Decroly).
No faig un relat fidel de la conferència de Tonucci. Coincideixo totalment amb ell. De fet, ell forma part de la meva formació des de l’ Estage d’escola Moderna – Freinet de 1971 a Oviedo on érem mestres catalans, espanyols, francesos, portuguesos i italians.
Tonucci ha iniciat l’exposició deixant a banda el currículum escolar. Deixar-lo a banda vol dir que no ens hi hem d’obsessionar però els docents el tenim present com a guia corresponent a l’edat dels alumnes i com a guia del què necessiten tots els infants i joves per a ser ciutadans lliures i responsables d’aquest país. No hi ha contradicció. Els objectius del currículum els valorarem com a dades resultants però on els docents fem la feina és en el procés educatiu que comporta conèixer i fer activitat amb els alumnes i observar i avaluar de manera contínua prenent les decisions didàctiques i organitzatives adequades amb l’equip de mestres o professors.
El Departament d’Educació ens ha obert el curs a la reflexió i decisió pedagògica i així podem alliberar-nos de tant de neguit. La incertesa com a estímul la tenim en pedagogia. La medicina ens ha aportat prou coneixement i mesures de protecció per moure’ns amb seguretat i per evitar la malaltia greu. Entrar a l’escola o institut amb confiança i seguretat és un recurs clau per superar les dificultats que puguin presentar-se. Ara és l’hora dels mestres i professors. La societat ho veurà.
Martí Teixidó
Mestre d’Escola Activa, pedagog dr.
Supervisor professional de l’educació
Professor universitari de pedagogia i política de l’educació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada