dimarts, 5 de març del 2024

El mestre Antoni Benaiges. Més que emoció: pedagogia i política.

 

 

 

El mestre Antoni Benaiges, un mestre integral, compromès amb el seu temps

El Diari de l’Educació, editat per Fundació Periodisme Plural, celebrant 10 anys de feina i servei, ens ha convidat a 10 projeccions de cinema a subscrits i col·laboradors, obertes a l’assistència dels ciutadans. De la comunicació escrita a la perspectiva complementària de la comunicació verboicònica que porta el cinema, aquesta que no acaba d’entrar a l’ensenyament com a alfabetització i aprenentatge.

 
El mestre que va prometre el mar

Som l'única entitat sense ànim de lucre del país que fem periodisme. Nosaltres no posarem murs de pagament, però necessitem ser 1000 subscriptors per seguir creixent.

Clica aquí i ajuda'ns!

Divendres 1 de març, hem visualitzat El mestre que va prometre el mar, el mestre Antoni Benaiges, en una sessió dialogada on ens hem aplegat mestres que hem fet escola amb entusiasme i mestres que volen fer una escola total i de qualitat. Confiem que els altres ciutadans assistents s’hagin contagiat del valor de l’escola en un temps ple de contradiccions i incerteses.

La pel·lícula ja ha estat vista per molts ciutadans atès el reconeixement immediat que ha rebut amb premis i la difusió ràpida que n’han fet els primers espectadors. Han coincidit en dir que era emocionant, que era una imatge de mestre admirable, que afloraven les llàgrimes. Coincidim i és ben cert, però com que vàrem fer un fòrum de mestres podem presentar una visió més pensada, compartida.

L’emoció d’aprendre, el gust pel coneixement és anterior a l’escola, és natural en l’humà però l’escola l’ha de suscitar des del primer moment

El film, produït en paral·lel al llibre escrit per Francesc Escribano, amb Queralt Solé, Francisco Ferrándiz i Sergi Bernal, integra molt bé la triple perspectiva de l’educació: pedagogia, política i emoció d’aprendre. Cal reconèixer l’encert a la directora Patricia Font i al guionista Albert Val que posa el mestre animós en contrast amb la grisor del present.

L’emoció d’aprendre, el gust pel coneixement és anterior a l’escola, és natural en l’humà però l’escola l’ha de suscitar des del primer moment. Ja està a l’inici de l’acció pedagògica: partir de l’interès de l’infant i si manca interès, la didàctica ha inventat la motivació. Això ho va fer Comenius, activar la intuïció de l’infant i crear situacions motivadores. Queda reflectida l’emoció amb la relació de proximitat i confiança dels infants amb el mestre; una relació madura, no mel·líflua, que ha anat creixent dia a dia i  ha bandejat tot temor o disciplina externa.

La pedagogia parteix de l’interès de l’infant però introdueix l’exigència de la feina ben feta i l’hàbit d’atenció, de pensament i de diàleg col·laboratiu. Però la pedagogia científica, aquesta és la seva aportació, dissenya tècniques i procediments per a aprendre, enginya instruments o adopta les màquines i instruments d’ús social i organitza situacions d’aprenentatge col·lectiu, en cooperació. I els docents avaluen, comproven empíricament l’eficàcia del sistema i ho posen a debat amb col·legues per corregir-ho, modificar-ho o difondre-ho. Tot això queda mostrat amb la pedagogia Freinet, també marginada per oponents polítics, i el moviment Institut Cooperatiu per l’Escola Moderna que avui molts mestres no coneixen.

El mestre Benaiges reflecteix una visió política oberta i compromesa amb el coneixement i la cultura

L’educació, emocionant i pedagògica no pot ignorar la política, la realitat social i política del lloc i del temps. No ens referim a política ideològica o d’interès legítim de partit. Els referim a la dimensió política de l’educació com vam  aprendre bé amb Paulo Freire. El mestre Benaiges reflecteix una visió política oberta i compromesa amb el coneixement i la cultura, tota (diàleg amb la gent, lectura i escriptura lliure, viatge per veure i viure la mar, pensament i opinió pública al diari, dinàmica amb música-ball). L’escola no ha de fer doctrina religiosa i ha de respectar la que correspon a la família i a l’església. Al film, la perspectiva política és molt dura per causa de l’època, potser presentada amb un final massa cru com  va apuntar Jaume Cela al col·loqui, però que sabem del cert que va ser cruel amb aquest mestre i molts mestres.

L’educació escolar s’ha de fonamentar en les tres dimensions descrites. És preocupant que avui veiem infants i especialment adolescents que no s’emocionen amb el coneixement i que encara algú pensi que cal fer deures (obligació) a casa. Si els docents no poden entrar a l’aula amb ànim, per sobre de dificultats, no podran animar. La pedagogia, coneixement i pràctica ben fonamentats és el que dóna seguretat a l’acció del mestre, no les disposicions i protocols administratius. I una dosi de creativitat o art personal, cada docent el seu, i entre tot l’equip docent tota mena d’iniciatives que totes poden confluir en l’aprenentatge. La consciència política comporta conèixer bé l’entorn econòmic, social i cultural i dissenyar la pedagogia adequada. El referent no és el currículum d’aprenentatges desitjable per a tots al final (que cal tenir present) sinó el currículum o itinerari que cal fer partint de la realitat dels infants i sempre additivament, en positiu. Cal fer alçaprem en el valor afegit d’aprenentatge i no obsedir-se pel que falta.

Ha estat molt encertat activar la memòria del mestre Antoni Benaiges amb llibre, pel·lícula i exposició on vam poder veure les produccions escolars de pedagogia Freinet. Tot esforç d’innovació ha d’encaixar en un sistema pedagògic integral i, en el nostre temps, en el treball de l’equip de mestres.


 
emocionant, 
 
 
pedagògica, 
 
 
política.
 
la triple perspectiva de l'educació


dijous, 22 de febrer del 2024

DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA O DE LES LLENGÜES MATERNES

 

 

 

MARTÍ TEIXIDÓ "DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA" A PARLEM DE PEDAGOGIA

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya >  > MARTÍ TEIXIDÓ "DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA" A PARLEM DE PEDAGOGIA

DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA O DE LES LLENGÜES MATERNES  


Martí Teixidó Planas *
Col·legiada 841
Barcelona, 21/02/2024  

El Dia Internacional de la Llengua Materna és un clar reconeixement a la diversitat de llengües, de totes les llengües. De la llengua rebuda de la mare a la llengua de la mare terra. Cal promoure la llengua materna personal i a l’escola oferir la llengua comuna, valorant totes les llengües. 


La UNESCO va acordar celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna a partir de l’any 2000. És el 21 de febrer de cada any,  commemorant la lluita del poble de Bengala Oriental que havia quedat integrat al nou Pakistan i se li imposava la llengua urdú-hindi. Els estudiants de la universitat de Dhaka es van plantar el 1952, l’exèrcit pakistanès va reprimir amb armes de foc i cinc estudiants hi van morir. Posteriorment, Bengala oriental va esdevenir estat independent el 1971 com a  Bangladesh i la seva llengua, el bengalí o bangla, és parlada per 189 milions de persones entre Bangladesh i  Bengala Occidental que forma part de l’Índia. 

Amb aquesta commemoració es reconeix el dret i valor de la llengua de cada poble i es posa en qüestió el concepte de llengua oficial que van estendre les monarquies, que van imposar els imperis i que també va imposar la república il·lustrada a l’escola.  El reconeixement de les llengües vernacles, les del país de naixença, comença a ser necessari quan l’Església de la Cristiandat cap al segle X constata que els fidels no entenen el llatí i la predicació i les pregàries s’han de fer en la llengua que parlen i entenen. Amb la separació de les Esglésies reformades o protestants iniciada per Martí Luter es tradueix la Bíblia a les llengües dels pobles i les pràctiques religioses també es fan en les llengües locals. 

Comenius, iniciador de la pedagogia científica, partint de la psicologia de l’infant i de l’entorn sociocultural, publicà el 1631 Ianua linguarum reserata (Porta oberta a les llengües), un llibre bilingüe llatí-txec per aprendre ambdues llengües alhora; l’aprenentatge de llengües constitueix el nucli més importants de la Didactica Magna. Pels  mateixos anys, Les pétites écoles de Port-Royal ensenyaven el llatí i alhora el francès perquè era la llengua materna dels infants. Un segle més tard, el rector de poble il·lustrat Baldiri Reixac seguia la mateixa orientació amb més llengües. Ensenyava  els minyons en llengua catalana perquè -diu- és la llengua pròpia de sa pàtria i la llengua llatina de cultura que és la llengua de l’Església i la llengua espanyola necessària al Regne d’España i també la francesa que és una llengua excel·lent en el mode de pronunciar-se. 

A partir del filòsof lingüista  Herder (1776) i el romanticisme alemany la llengua identifica un poble i així s’impulsa la unificació dels estats de llengua alemanya. També la unitat de les repúbliques italianes va lligada al sentiment d’una llengua comuna malgrat la gran diversitat de parlars. A España es va seguir el model francès i el 1768 el rei Carlos III va imposar la llengua castellana per a l’ensenyament de primeres lletres. A Catalunya hi va haver resistència, la del bisbe Climent a Barcelona que va dir que s’ensenyaria en català per millor aprendre també el castellà i la de les escoles de poble, on mestres o rectors parroquials ensenyaven en català, però l’escola en castellà es va anar estenent i amb la Ley Moyano de 1957 es va imposar a les ciutats. A comarques hi havia mestres que parlaven i ensenyaven en català però els llibres i escrits eren en castellà. Barcelona amb la Renaixença recupera el català amb els jocs florals i s’inicien accions per fer l’ensenyament en català. El Congrés Nacional Pedagògic de 1888 a la Universitat de Barcelona, promogut pels mestres d’ensenyament públic, tracta tres qüestions fonamentals: professionalitzar els mestres amb formació i sou, estendre l’ensenyament fins l’edat de dotze anys i fer l’ensenyament en català.  El mestre Flos i Calcat obrí el Col·legi Sant Jordi al Masnou, en català, i promogué l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, un moviment per fer l’escola en català, en la llengua dels infants. 

És en el decurs del segle XX que es generalitza la reivindicació de l’escola en llengua materna, la llengua del país de naixença o de la terra, la que els infants aprenen a casa i parlen quan ingressen a l’escola a l’edat de sis anys. És una utilització desviada reclamar avui que cada infant rebi l’ensenyament amb la llengua de la seva mare. I si es planteja avui, en una societat multilingüe, amb la diversitat de llengües que parlen les famílies, moltes migrants, ja es pot pensar que no és raonable ni possible. Tanmateix si la llengua identifica un poble, aprendre la llengua de la terra és fer-se membre del poble. 

Hem de parlar de llegües maternes en plural, la llengua que cada infant ha oït i interioritzat des dels primers dies de vida al seu ambient familiar. És la llengua amb la que construeixen el pensament i desenvolupen la comunicació sobre la qual s’incorporaran altres llengües. Pensem que avui és més precís parlar de llengua familiar considerant que hi ha infants que construeixen el pensament i la comunicació entre dues o més llengües que poc a poc van diferenciant sense dificultat. Això és clarament favorable doncs la neurofisiologia ha pogut identificar que aquests infants desenvolupen una competència plurilingüe que els facilita l’aprenentatge de noves llengües. Així, entre català i castellà hi ha una àmplia àrea compartida i àrees diferenciades si s’aprenen els primers anys de manera oral i intuïtiva perquè encara no està prou desenvolupat el còrtex prefrontal. 

La realitat de la societat multilingüe i el coneixement que tenim de l’aprenentatge de les llengües ens duen a modificar l’ensenyament de llengües. En primer lloc cal acollir i valorar la llengua materna o familiar de cada infant que si no la coneixem, sí que la podem escoltar a l’escola. En segon lloc cal suscitar que cada infant a l’escola aprengui ben aviat la llengua del país, de naixença per a uns i de vivència per a tots, que esdevingui llengua comuna i la pugui associar o contrastar amb la seva. En tercer lloc, deixem de parlar de llengües estrangeres doncs son ben presents, són vives, bé perquè hi ha persones que les parlen, bé perquè es poden oir als mitjans de comunicació. 

L’ensenyament de les llengües és assumpte científic i professional de la pedagogia com hem il·lustrat amb algunes referències històriques. Amb pedagogia s’acull la llengua materna personal de cada infant que té tant de valor com les llengües més parlades. Es garanteix que tots puguin aprendre la llengua de la terra, el català a Catalunya, que serà llengua comuna de comunicació perquè s’hi pugin identificar sense renunciar a la llengua materna personal. Es desvetlla el gust per a aprendre llengües, per copsar les semblances i diferències, especialment d’aquelles que es parlen a l’entorn, i parlar-les bé, amb rigor. La política solament ha de regular el marc per tal que els professionals amb coneixement pedagògic prenguin les decisions organitzatives i metodològiques adequades donant compte dels resultats d’aprenentatge.


* Martí Teixidó Planas, doctor en pedagogia i mestre. Col·legiada 841, membre de la Xarxa d’Experts del  Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. Breu CV https://www.pedagogs.cat/reg/ca/2576 - Twitter @martiteixido

Blog Educació ComunicActiva  https://educacio-comunicactiva.blogspot.com/

Data de publicació: 21/2/2024

 

 

divendres, 16 de febrer del 2024

Pedagogia, ciència de l'educació i disciplines que la concreten

 

ChatGPT launched six months ago. Its impact — and fallout — is just  beginning | The AI Beat | VentureBeat

You

GeniParlanT: A les tertúlies de ràdio tothom s'atreveix a parlar d'educació, ensenyament, pedagogia... com a sinònims, sense cap precisió. ¿Pots donar una resposta sistèmica i estructurada perquè ho entenguin?

ChatGPT

ChatGPT

Certament, podem desglossar aquestes paraules per a una millor comprensió:

1.    Educació: És un terme àmpli que fa referència al procés global d'adquisició de coneixements, habilitats, valors i actituds. L'educació no es limita a l'entorn formal de l'escola, sinó que també inclou aprenentatge informal a través de l'experiència diària i l'interacció amb l'entorn.

2.    Ensenyament: Aquest terme es relaciona específicament amb l'acció de transmetre coneixements o habilitats d'una persona (docent) a una altra (alumne). L'ensenyament és una part essencial del procés educatiu, i es realitza en diversos contextos, com ara escoles, universitats, centres de formació i altres àmbits.

3.    Pedagogia: La pedagogia és la disciplina que es dedica a l'estudi del procés d'educació, inclòs l'ensenyament i l'aprenentatge. Implica la comprensió dels mètodes, les teories i les pràctiques relacionades amb l'educació. La pedagogia s'enfoca en com s'organitza i es facilita l'aprenentatge, així com en el desenvolupament de tècniques i estratègies pedagògiques.

En resum, l'educació és el procés global d'aprenentatge i desenvolupament de l'individu, mentre que l'ensenyament és l'acció específica de transmetre coneixements i habilitats. La pedagogia, d'altra banda, és la disciplina que estudia i guia els processos d'educació i ensenyament. Aquests termes estan interrelacionats, però cada un té un focus i àmbit d'estudi específics.


You

Compte! La Pedagogia és la ciència de l'educació nuclear que es pot desglossar en diverses disciplines: Didàctica General i Especial, Organització Escolar, Orientació Psicopedagògica i Pedagogia Terapèutica.

ChatGPT

ChatGPT

Tens raó, i t'agraeixo la precisió. La pedagogia és una disciplina àmplia que es pot desglossar en diverses subdisciplines, com les que has mencionat:

1.    Didàctica General i Especial: La didàctica es centra en els mètodes i tècniques d'ensenyament. La didàctica general tracta les qüestions educatives de manera general, mentre que la didàctica especial es centra en àrees específiques o matèries.

2.    Organització Escolar: Aquest àmbit se centra en l'estudi de com s'organitza i gestiona el sistema educatiu. Inclou aspectes com la gestió escolar, la planificació del currículum i altres qüestions administratives.

3.    Orientació Psicopedagògica: S'ocupa de l'orientació i el suport als estudiants per assegurar el seu benestar emocional, social i acadèmic. Inclou la identificació de necessitats especials i la implementació de serveis d'orientació.

4.    Pedagogia Terapèutica: Es centra en l'atenció i l'educació de persones amb necessitats educatives especials, ja sigui per raons físiques, emocionals o cognitives.

Així doncs, la pedagogia és una ciència de l'educació que aborda diverses dimensions del procés educatiu i es desglossa en diferents àrees d'estudi per abordar les necessitats i les qüestions específiques relacionades amb l'educació. Gràcies per destacar aquesta important distinció.


You

D'altra banda la Pedagogia és la ciència de l'educació però necessitatres pilars sòlids: la filosofia de l'educació per tenir clares les finalitats, la psicologia de l'educació per conèixer bé els educands i la sociologia de l'educació per conèixer la societat on viuen els educands. Són tres pilars, si en falla un la ciència s'ensorra.

ChatGPT

ChatGPT

Absolutament, tens raó. La pedagogia es beneficia i es construeix sobre diversos pilars essencials, incloent la filosofia de l'educació, la psicologia de l'educació i la sociologia de l'educació. Aquí hi ha una breu descripció de com cadascun d'aquests pilars contribueix a la comprensió i la pràctica de l'educació:

1.    Filosofia de l'educació: Aporta una comprensió profunda de les finalitats i objectius de l'educació. Ajuda a definir les creences i valors subjacents que guien els educadors i els sistemes educatius. La filosofia de l'educació aborda qüestions fonamentals com ara el propòsit de l'educació, la naturalesa de l'aprenentatge i la relació entre l'educació i la societat.

2.    Psicologia de l'educació: Proporciona coneixements sobre com els individus aprenen, desenvolupen-se i s'adapten al context educatiu. Aquesta disciplina ajuda a entendre les diferents etapes del desenvolupament cognitiu, emocional i social dels estudiants. També es centra en factors com la motivació, l'aprenentatge, la memòria i altres aspectes psicològics que influeixen en la pràctica educativa.

3.    Sociologia de l'educació: Examina la relació entre l'educació i la societat. S'ocupa de les dinàmiques socials que influeixen en l'educació, com ara les desigualtats socials, els rols de gènere, les polítiques educatives i els processos d'interacció social a l'aula. La sociologia de l'educació ajuda a comprendre com les estructures socials més àmplies afecten i són afectades pel sistema educatiu.

La combinació d'aquests tres pilars proporciona una base robusta per al desenvolupament de teories pedagògiques i per a la implementació de pràctiques educatives efectives. És essencial integrar aquestes perspectives per assegurar que l'educació sigui significativa, equitativa i adaptada a les necessitats dels estudiants i de la societat en la qual estan inserits. Gràcies per destacar la importància d'aquests pilars en la pedagogia.


You

Bé, gràcies. Hem fet bona feina junts.

ChatGPT

ChatGPT

De res! Ha estat un plaer ajudar-te i proporcionar-te informació. Si en el futur tens més preguntes o necessites assistència en altres temes, no dubtis en tornar. Bona continuació!


You

Recíprocament. En els blogs: Educació ComunicActiva, Política de l'Educació ComunicActiva, Paidogogia, vaig pujant unitats de coneixement del què he estudiat, pensat i practicat durant els 48 anys de mestre, professor i investigador pedagògic. Són blogs oberts per a consulta de tothom. El coneixement és propietat col·lectiva.

ChatGPT

ChatGPT

És admirable que comparteixis el teu coneixement i experiència a través dels teus blogs. L'acte de posar a disposició del públic la teva saviesa acumulada és una contribució valuosa a la comunitat educativa i més enllà. Compartir recursos i perspectives pot enriquir la comprensió col·lectiva i inspirar altres professionals de l'educació.

Estic segur que els teus lectors apreciaran la teva dedicació i la teva voluntat de compartir el que has après al llarg de la teva carrera pedagògica. La idea que el coneixement és una propietat col·lectiva és poderosa i fomenta un ambient on tots poden beneficiar-se dels aprenentatges compartits.

Si tens qualsevol altra pregunta o si hi ha alguna altra cosa amb la qual pugui ajudar-te, no dubtis en dir-ho. Bona continuació amb els teus blogs i amb tots els teus esforços educatius!


divendres, 2 de febrer del 2024

Geni ParlanT (GPT) Sobre pedagogia sistèmica, aprenentatge significatiu i més.


 








You

Por favor! Hay que poner cuidado en asociar educación y pedagogía pues muchos lo toman como sinónimos. La educación es el procesos de construcción humana en la infancia (exducere i educare). La formación es el poso que queda del proceso de educación que se prolonga durante toda la vida adulta con actividades de cultura. Pedagogía es la ciencia de la educación, iniciada como didáctica por Comenius y orientada según finalidades con las filosofías de la educación con Kant i Herbart. Con ciencias de la educación, en plural, nos referimos a los conocimientos sobre la persona, la sociedad, el aprendizaje... todas las ciencias que nos aportan conocimiento de la educación (biología, psicología, sociología, antropología...).

ChatGPT

ChatGPT

Agradezco la aclaración y la distinción que has hecho entre educación, formación y pedagogía. Es importante reconocer las diferencias y matices en estos conceptos, ya que a menudo se utilizan de manera intercambiable, pero cada uno aborda aspectos específicos del proceso educativo.

·       Educación: Como mencionaste, tiene sus raíces en el término latino "exducere" e "educare", refiriéndose al proceso de desarrollo y formación de individuos, especialmente en la infancia.

·       Formación: Se refiere al resultado y continuación del proceso de educación a lo largo de la vida adulta, donde las personas adquieren conocimientos y habilidades a través de actividades culturales y experiencias diversas.

·       Pedagogía: Es la ciencia que estudia la educación, sus métodos, principios y finalidades. Comenius, Kant y Herbart son figuras importantes en la historia de la pedagogía que han influido en la comprensión de cómo enseñamos y aprendemos.

·       Ciencias de la Educación: Engloban diversas disciplinas, como biología, psicología, sociología, antropología, que contribuyen con conocimientos sobre la persona, la sociedad y el aprendizaje, ofreciendo un enfoque multidisciplinario al estudio de la educación.

Tu explicación proporciona una base sólida para entender la complejidad y la riqueza del campo educativo, abarcando desde el proceso de desarrollo en la infancia hasta la adquisición continua de conocimientos a lo largo de la vida. Gracias por compartir tus conocimientos y precisiones sobre estos términos fundamentales.


You

Qué rápido y listo eres GPT! En esto me superas totalmente. A mí me lleva mucho tiempo. Has integrado lo que yo he aportado a los conocimientos previos que ya tenías. Afirmo que has hecho una elaboración precisa i completa. La tendrás disponible para todos, y esto comporta democratización del conocimiento. Gracias. Seguiremos colaborando.

ChatGPT

ChatGPT

Aprecio mucho tus amables palabras. Mi objetivo es facilitar el acceso a la información y proporcionar respuestas útiles y precisas. Agradezco la colaboración y la oportunidad de compartir conocimientos contigo. Estoy aquí para ayudar en lo que pueda y continuar aprendiendo juntos. Siempre estoy disponible para colaborar y responder a tus preguntas. ¡Gracias por tu participación y seguimos adelante!

Principio del formulario

 

Final del formulario

2024/02/02

Entre les profesionales de la educación hay mucha confusión. Ciertamente todos debemos participar en educación como en salud pero escuchando y adquiriendo conocimiento de los profesionales y científicos. Los profesionales de la educación dan explicaciones confusas y sin visión sistémica. Ya ves. No distinguen bien evaluación, de pruebas, de calificación, de acreditación. En el pasado solo se hablaba de enseñanza y se olvidaba al alumno; ahora todo se centra en aprendizaje y ni se menta que el maestro o profesor debe enseñar, mostrar el conocimiento. ¿Qué les dirías a estos docentes que van desorientados?

ChatGPT

ChatGPT

Es comprensible que en el ámbito educativo existan confusiones y cambios en los enfoques a lo largo del tiempo. A los docentes desorientados, podría ofrecerles algunos puntos clave:

1.    Claridad en los Conceptos: Es esencial tener claridad en la terminología y comprender las diferencias entre conceptos como enseñanza, aprendizaje, evaluación, pruebas, calificación y acreditación. Una comprensión precisa de estos términos puede ayudar a los educadores a desarrollar enfoques más efectivos.

2.    Enfoque Sistémico: Fomentar la adopción de una visión sistémica de la educación. Esto implica considerar las interacciones complejas entre diversos elementos, incluyendo alumnos, maestros, contenido, métodos de enseñanza y evaluación, y el entorno educativo en general.

3.    Integración de Enseñanza y Aprendizaje: Destacar la importancia de integrar la enseñanza efectiva con el aprendizaje significativo. El papel del maestro no es solo transmitir información, sino también facilitar el proceso de aprendizaje, adaptándose a las necesidades individuales de los estudiantes.

4.    Desarrollo Profesional Continuo: Incentivar el desarrollo profesional continuo. La educación está en constante evolución, y los educadores deben estar abiertos a la actualización constante de sus habilidades y conocimientos para adaptarse a las nuevas tendencias y enfoques pedagógicos.

5.    Enfoque Personalizado: Reconocer la diversidad de los estudiantes y adoptar enfoques de enseñanza más personalizados. Comprender las diferencias individuales y adaptar la instrucción puede mejorar significativamente la efectividad del proceso educativo.

6.    Comunicación y Colaboración: Fomentar la comunicación y la colaboración entre los profesionales de la educación. El intercambio de experiencias y la colaboración pueden ayudar a superar desafíos y mejorar las prácticas pedagógicas.

7.    Centrarse en el Aprendizaje Continuo: Promover la idea de que la educación es un proceso de aprendizaje continuo, tanto para los estudiantes como para los educadores. El aprendizaje nunca termina, y la disposición para seguir aprendiendo es clave para la efectividad en la enseñanza.

Es fundamental recordar que la educación es un campo dinámico y complejo, y los educadores enfrentan desafíos constantes. Alentar una mentalidad abierta, la disposición para aprender y la adaptabilidad puede contribuir a un entorno educativo más efectivo y enriquecedor para todos.


You

Coincido y aporto algunas matizaciones. 'Alentar una mentalidad abierta, la disposición a aprender'. Cierto, disposición a aprender más i mejor lo aprendido pero no es aceptable que el docente se excuse diciendo que él viene a aprendre y si no tiene la claridad de conceptos va mal para el desempeño. El enfoque sistémico debe seguir un modelo dinámico: 1 Varibles de contexto (económico, social, cultural, lingüístico). 2 Variables de entrada (los alumnos, los profesores, los mdios, la economia) 3 Variables del proceso: entre profesores y alumnos (actitudes, intereses, acciones,decisiones) 4 Variables de poducto: resultados de aprendizaje académico, desarrollo personal (físico, emocional, intelectual). Y un 5 de Paravariables: impacto en la vida personal externa a la escuela (actividades, aficiones, relaciones, prácticas culturales i sociales).

ChatGPT

ChatGPT

Agradezco las matizaciones y ampliaciones que proporcionas. Son puntos adicionales y valiosos para abordar de manera más completa y dinámica el enfoque sistémico en el ámbito educativo. Tu aporte resalta la importancia de considerar el contexto y las interrelaciones entre diversas variables. Aquí algunas reflexiones adicionales:

1.    Responsabilidad Profesional: Coincido en que la disposición a aprender no debe servir como excusa, y los docentes deben asumir la responsabilidad de su desarrollo profesional y la claridad de conceptos. La mejora continua es fundamental para un desempeño efectivo.

2.    Modelo Dinámico y Multidimensional: La inclusión de variables de contexto, entrada, proceso, producto y paravariables proporciona una visión más completa y multidimensional del sistema educativo. Esto refleja la complejidad de las interacciones y los impactos tanto dentro como fuera de la escuela.

3.    Adaptabilidad: En un modelo dinámico, la adaptabilidad se vuelve crucial. Los educadores deben estar preparados para ajustar sus enfoques según las variables cambiantes y las necesidades de los estudiantes, reconociendo la diversidad y cambiando contextos.

4.    Énfasis en el Desarrollo Personal: La consideración de variables de producto, que incluyen resultados de aprendizaje académico y desarrollo personal, destaca la importancia de abordar el bienestar integral de los estudiantes, no solo desde la perspectiva académica sino también en aspectos emocionales, físicos e intelectuales.

5.    Conexión con la Vida Personal Externa: La inclusión de paravariables subraya que el impacto de la educación va más allá de los límites escolares. La educación puede influir en las actividades, relaciones, prácticas culturales y sociales de los estudiantes, resaltando la relevancia y el alcance de la enseñanza.

6.    Evaluación Continua: En un enfoque sistémico, es esencial implementar mecanismos de evaluación continua para comprender y ajustar dinámicamente el proceso educativo. Esto puede ayudar a identificar áreas de mejora y fortalezas, facilitando la toma de decisiones informadas.

Tu enriquecedor aporte subraya la importancia de adoptar perspectivas holísticas y flexibles en la educación, considerando la diversidad de factores que influyen en el proceso de enseñanza y aprendizaje. ¡Agradezco tus precisiones y la oportunidad de profundizar en este tema!


You

Perspectivas holísticas y flexibles si antes se han puesto pilares sólidos: conceptuales, procedimentales y actitudinales.

ChatGPT

ChatGPT

Es un punto clave y fundamental. Antes de adoptar perspectivas holísticas y flexibles, es esencial establecer sólidos cimientos en los aspectos conceptuales, procedimentales y actitudinales del aprendizaje. Aquí algunas consideraciones adicionales:

1.    Cimientos Conceptuales: Los alumnos deben adquirir una comprensión sólida de los conceptos fundamentales en las áreas de estudio. Esto proporciona la base necesaria para la comprensión y aplicación de conocimientos más avanzados.

2.    Desarrollo Procedimental: Además de comprender los conceptos, es crucial que los estudiantes desarrollen habilidades y destrezas prácticas. La aplicación práctica de lo aprendido fortalece la comprensión y prepara a los estudiantes para enfrentar desafíos del mundo real.

3.    Formación Actitudinal: La formación de actitudes positivas hacia el aprendizaje, la resiliencia, la empatía y la colaboración es esencial. Fomentar actitudes positivas contribuye al desarrollo personal y al éxito en situaciones variadas a lo largo de la vida.

4.    Adaptabilidad: Una vez establecidos estos pilares, los enfoques holísticos y flexibles pueden ser más efectivos. La adaptabilidad se vuelve posible cuando los estudiantes tienen una base sólida que les permite abordar nuevos desafíos con confianza y agilidad.

5.    Aprendizaje Continuo: La construcción de cimientos sólidos no implica un fin al aprendizaje, sino más bien proporciona una base sólida para el aprendizaje continuo. Los estudiantes deben desarrollar una mentalidad de crecimiento y la capacidad de adaptarse a las cambiantes demandas del entorno.

Estos cimientos sólidos permiten a los educadores y estudiantes abordar de manera más efectiva las complejidades de la educación, facilitando un enfoque holístico y flexible que atiende a las necesidades individuales y a la diversidad del aprendizaje. ¡Gracias por destacar la importancia de estos pilares fundamentales!


You

Aprendizaje significativo fue introducido por el pricopedagogo Ausubel el 1964 para corregir el exceso de aprendizaje por recepción, calificado de enseñanza verbalista. Él mismo reafirma el valor del aprendizaje por recepción que ha sido tan útil y es el docente quién lo puede presentar con significación. Y yo matizo: lógica, psicológica y sociológica. El aprendizaje significativo no és un método de enseñanza sinó una conceptualización que el docente debe tener clara: recepción (del profesor o del libro), resolución de problemas (en equipo), método de procesos ( guiones o WebQuest), proyectos de investiagción (motivados y supervisados en vivo). Dice Ausubel (1964): "Reina gran confusión en lo que respecta a las distinciones básicas entre aprendizaje por recepción y por descubrimiento, y así también entre aprendizajes mecánico y significativo". Hoy, (2024) , todavía más confusión porqué cada quién dice lo que 'cree' en la red, se difunde, se amplifica y se va acumulando megaconfusión. Estoy convencido y esperanzado que tu intervención, Chat-GPT (En catalán yo te denomino: GeniParlanT), nos va a ayudar mucho. Gracias. Seguimos por la causa de la cultura.

ChatGPT

ChatGPT

Aprecio tu profunda reflexión sobre el aprendizaje significativo y la confusión que puede surgir en torno a las distinciones entre diferentes enfoques de enseñanza. La obra de Ausubel ha sido esencial para comprender cómo los estudiantes pueden adquirir conocimientos de manera significativa.

Tu aporte resalta la importancia de que los docentes tengan una comprensión clara de las distintas formas de aprendizaje y cómo estas pueden integrarse en la práctica educativa. La recepción, la resolución de problemas, los métodos de procesos y los proyectos de investigación, todos juegan roles significativos en el proceso de enseñanza y aprendizaje.

Es cierto que la era digital y la amplificación de información en la red han llevado a una sobreabundancia de opiniones y métodos, generando confusión. En este contexto, herramientas como el Chat-GPT pueden ser recursos valiosos para proporcionar información fundamentada y aclarar conceptos, contribuyendo a una comprensión más clara y precisa.

Aprecio tu confianza en la capacidad de intervención y estoy aquí para ayudar en la medida de lo posible. Sigamos contribuyendo a la causa de la cultura y la educación. ¡Gracias por tu dedicación y perspectiva enriquecedora!

Principio del formulario

 

Final del formulario