Pla d’Educació Digital de Catalunya - Direcció pedagògica de l'escola digital

 

 

Pla d’Educació Digital de Catalunya

 

Ha estat presentat telemàticament el 9 de setembre i segueix disponible a la xarxa. He estat atent els 45 minuts i examino el document digital disponible. Si jo fos mestre i professor en actiu (segueixo en reflexiu), m’hagués anat esborronant. Jo que he viscut la feina de mestre com una activitat creativa i d’entusiasme em sentiria amb un pes excessiu. Vaig iniciar-me en l´ús de la informàtica el 1983, amb 33 anys, i he anat explorant les seves possibilitats informatives i comunicatives i sempre tinc el portàtil i el mòbil disponibles.

 

Començo pel final amb voluntat positiva. El Departament d’Educació posa a disposició infraestructures i portals educatius amb les màximes prestacions i facilitat d’accés. Uns recursos i oportunitats excel·lents per a la millora de l’educació. Els mestres i professors s’han de sentir molt potenciats professionalment per a fer un ensenyament adequat a la nostra societat de la informació amb una visió educativa integral. Se’ls donen els mitjans.

 

El Pla d’Educació Digital està estructural en tres eixos molt clars: alumnes, professors i centres. Molt adequat projectar els objectius de cada àmbit amb un eix diferenciat.

 

 

Algunes precisions per garantir una bona comprensió

 

Es diu: “competència digital entesa com una competència del segle XXI esdevé clau per a una ciutadania que ha de ser crítica i responsable en l’ús que fa de la tecnologia“.  La competència digitat, pròpiament és tan sols una competència instruccional. Els aprenentatges instruccionals s’adquireixen per pràctica i repetició. Així la operatòria aritmètica (fer multiplicacions I divisions), l’ortografia (posar la lletra adequada, posar bé els accents), caligrafia o retolació (fer una lletra clara I funcional), mecanografia (teclejar sense mirar el teclat) s’aprenen per exercitació. Si a la competència li afegim  que ha de  ser crítica i responsable afegim una competència no-instruccional. No depèn de la repetició sinó d’explicacions cada vegada més matisades, del diàleg en la diversitat. És més aviat la competència comunicativa que integra informació, pensament i expressió que s’havia de fer ja sense digitalització  i que encara s’ha de fer més amb digitalització. Així com el llenguatge escrit ha de parir del llenguatge oral per a fer un bon aprenentatge, el digital incorpora l’oral i l’escrit amb la substància base comú: el pensament (racional i emocional).

 

Es diu: “transformació digital del sistema educatiu”. No té més importància, però convé que tothom ho tinguem clar i ens ho recordem.  El digital no pot transformar el sistema educatiu, ni el sistema de salut. Potser sí els sistemes d’informació i de comunicació. El sistema educatiu no es transforma, evoluciona amb ciència pedagògica i nous coneixements de neuropsicologia i instruments (llibres, enregistraments, digital).  Igual que el sistema de salut evoluciona amb ciència mèdica i nous coneixements biològics i farmacològics. No és un assumpte secundari. Si no hi ha un canvi pedagògic, canvi de mentalitat,  i s’incorporen instruments tecnològics potents es port reforçar un ensenyament sense canvi. Pensem en el miratge transitori de la PDI, pantalla digital interactiva. Alguns professors no van fer més que ensenyar des d’una pissarra lluminosa amb un toc de màgica. Si el mestre Freinet (1960)  hagués tingut la PDI haurien fet amb més facilitat el treball de millorar col·lectivament el text lliure d’un alumne. Els instruments tecnològics no canvien l’ensenyament però els hem d’incorporar per ensenyar amb els instruments del nostre temps. Aquest és el principi de l’Escola Moderna de les Tècniques Freinet i del Moviment Cooperatiu de mestres.

 

Es diu: “l’objectiu principal de situar Catalunya com un país capdavanter”. Solament vull constatar l’evidència que no té res a veure amb la millora de l’educació a l’escola. Això correspon a un objectiu empresarial o polític que pugui aportar rendiments futurs.

 

 

Els tres eixos del Pla d’Educació Digital

 

Precisem encara. ¿És educació digital… o bé és digitalització de l’educació? L’educació no ha de ser sols digital, sinó integral i avui ha d’incorporar la instrucció digital. La digitalització de l’educació és una part de la digitalització de la societat i comporta ensenyar amb diferents instruments, ajustar els models didàctics expositius i d’activitat dels alumnes, modificar els sistemes d’informació i comunicació de l’equip docent,  també amb les famílies, organitzar sistèmicament els recursos digitals, els enllaços, les fonts d’informació i dipòsits de memòries.

 

Els tres eixos  són molt clars però la producció a gran escala es fa fora de l’escola i es subministra als docents. Documents i línies d’actuació diversos que s’han d’examinar i exercitar; semblen molts deures.  Càpsules formatives certificables: CUDIs, MacroCUDIs, NanoCUDIs, Cursos i Píndoles pot estar molt bé però també pot causar indigestió I qui sap si intoxicació. Pla Estratègic de Centre i Avaluació de la competència digital, necessari sens dubte. I encara s’anuncien més documents que s’espera tenir aviat.  Alguns mestres i professors s’hi abocaran a fer-ho... però no tots, no la majoria.

 

I per acabar, com si fos el més normal es diu: “Potenciar l’ús pedagògic”. Què? Potenciar l’ús pedagògic?. No estàvem parlant d’educació?... Vegem el Marc de competències de la UNESCO amb el qual es fonamenta el Departament d’Educació. La pedagogia  ocupa un lloc ben central entre l’aprenentatge professional dels docents i la comprensió màxima del paper de les TIC en l’educació.

 

No. Estàvem parlant de tecnologia i confiant que la tecnologia canviarà l’educació quan fem ús pedagògic. ¿Pensem potser que el làser ha  canviat la medicina?... Ha canviat una tècnica però el metge, ha de saber tota l’anatomia, la fisiologia, el sistema cardiovascular, el sistema nerviós... I el cirurgià ha de saber intervenir amb el bisturí encara que el làser li permet una precisió màxima.

 

Marc de competències dels docent es en matèria de TIC elaborat per a la Unesco

 

El canvi el faran els mestres i professors, ajudats de la tecnologia digital

 Hi ha dos canvis necessaris. El primer és el canvi de mentalitat pedagògica. No caure en el reduccionisme ingenu (o interessat) de supoerar l’ensenyament tradicional amb innovació educativa. Si es coneixen i s’entenen els mètodes pedagògics del segle XX en el seu context social, cultural i lingüístic estarem en condicions de fer canvis d’ajusament adequats a les necessitats actuals. Si ho enderroquem tot i volem fer educació nova, encara necessitem saber més pedagogia.  Per construir una casa o edifici hi ha molts operaris (paletes, pintors, electricistes) però es treballa sobre un projecte de construcció fet per un arquitecte. Un projecte educatiu amb consistència pedagògica, amb visió sistèmica no el pot fer tot mestre o professor. Algú amb coneixement pràctic teòric l’ha d’esbossar, compartir amb l’equip docent i assessorar els ajustament necessari del dia a dia.  

 

El segon és amplificar les accions pedagògiques amb la digitalització. Amb cursos i cursets solament avançaran els qui ja estan iniciats i tenen especial interès. Per al conjunt de l’equip docent hem de pensar que s’aprendrà amb el dia a dia al costat dels qui en saben o van al davant. L’equip docent, és un equip de professionals de la didàctica especialment coneixedors d’un àmbit científic però amb ells hi ha d’haver d’altres professionals i en el cas de la digitalització, un informàtic, telecomunicador o enginyer que també pot fer docència però garanteix l’assistència tècnica contínua i ajustada a les necessitats. Tornem  a la medicina. ¿Penseu que el metges detecten les avaries o reparen els aparells tecnològics? ¿Que potser no hi ha enginyers o tècnics superiors a l’hospital?  

 

Per a aquest Pla d’Educació Digital oferir als centres suport extern ocasional: assessors digitals, assessors TIC, referents digital CRP, mentors digitals és molt poca ajuda i serà desaprofitada. Assegurem un tècnic per centre o per cada dos centres petits.
 

L’escola o institut d’avui necessita un docents molt competents, diversament competents. Però en un equip de trenta o seixanta hi ha d’haver els professionals de suport necessari. El tècnic informàtic o teleco, l’artista plàstic o escenògraf, el músic o dinamitzador musical, l’esportista coneixedor de medicina esportiva, el poeta o màgic de les paraules... I amb aquests especialistes, tots els docents conduiran activitats diverses amb coneixement i creativitat. I aquests especialistes també actuaran com a docents, ocasió de modelatge per als companys. Formació continuada en l’exercici, i estudiant alguns documents quan calgui. 

 

Magnífica inversió econòmica prevista en equips tecnològics pel Departament d’Educació.  Però comprar portàtils per a tots els docents i ignorar el portàtil privat que que ja usen habitualment els docents és costós i complicar la vida als docents més actius. Millor diversificar: a) Seria assignar un complement econòmic de “renting” per als qui ja tenen bon equip usual i línia de dades personal i gaudir de descomptes quan renovessin equips. b) Establir conveni amb diversos comercials que venguin equips nous directament als professors amb càrrec al Departament d’Educació previ visat de conformitat. c) Assignar ordinador d’empresa (a retornar) als qui no volen fer us dels seus equips. 

 

Les màquines i equips a assignar als alumnes s’han de posar a disposició de la direcció del centre per tal que es faci distribució segons necessitats. La inspecció pot supervisar aquesta gestió. Serà molt més eficaç (executiu) i eficient (econòmic) que compres generalitzades que es dilaten en el temps i  tenen costos addicionals en el procés. 

 

El Departament d’Educació ha fet la seva part gestionant infraestructures i creació conjunta de materials per a la formació. Ara, escoles i instituts han de reformular el seu projecte educatiu amb el digital liderats per una potent direcció pedagògica.  Si en alguns centres no hi ha professionals que puguin liderar-ho, la supervisió educativa de la inspecció ha de fer proposta de nous fitxatges. Una empresa d’educació no pot funcionar sense direcció del procés.

10 de setembre de 2020

 

Martí Teixidó

Mestre d’Escola Activa, pedagog dr.

Supervisor professional de l’educació

Professor universitari de pedagogia i política de l’educació