És per riure... ...per no plorar

 

És per riure...

 

El 1990 un professor català-valencià va ser nomenat director general a Madrid (MEC) i com que era avançat va crear la Direcció General de Renovación Pedagògica. El 2004 un excel·lent professor de llengua va ser nomenat director general a Barcelona (DepEdu) i va crear la Direcció General d’Innovació Educativa. El 2018  una professora universitària va ser nomenada directora general a Barcelona (DepEdu) i va crear la Direcció General de Innovació, Recerca i Cultura Digital amb la SDG de Transformació Educativa.

 

Renovació Pedagògica direcció general? Però si és el treball que dia a dia fan els mestres i professors a l’escola per respondre a les necessitats de tots i cadascun dels infants. Pot ser un moviment com va dir Artur Martorell, doncs tots coincideixen en una direcció sense director. Amb direcció general ja no podran pensar.

 

Innovació Educativa direcció general? En la fabricació d’automòbils la innovació ho és tot perquè l’automòbil ja era una innovació, jubilava els cavalls. Innovació educativa, impossible. No tractarem els infants com a objectes. En educació són innovacions particulars: el llibre, l’agrupament d’alumnes i graduació de l’escola i avui el digital. Tot per ajudar l’infant com a persona a viure en la societat del seu temps i del seu lloc.

 

Transformació educativa direcció general? Que volem fer de l’escola una indústria de transformació com de formatges o iogurts? No voldrem transformar els infants i adolescents! Ben al contrari, l’educació i fer de mestre és fer ser cadascú. L’ensenyament és fer-se amb el coneixement i amb l’ajuda de qui professa el coneixement.

 

Paraules màgiques: renovació, innovació, transformació. Per màgic millor cridar el Màgic Pop per a qui res és impossible. Res li és impossible en prestigiditació doncs s’ha entrenat hores i hores, anys i anys, s’ha estudiat llibres de màgia  i -no ho sé- deu haver anat a aprendre dels que saben. Un bon model per a mestres i professors en curiositat i constància.

 

Quan Catalunya es va fer càrrec de l’ensenyament (1980), al Ministerio de Educación hi havia Ordenació educativa. Ordenar, en el sentit de posar ordre, és el que pot fer l’Administració per facilitar i conjuntar la tasca dels professionals docents amb relació a les necessitats socials. És la política de l’educació que dóna el marc d’actuació i apunta les finalitats comunes. I pou! Prou! Prou! Amb la incontinència normativa, norma d’obligat compliment, estem anul·lant els professionals, s’estan inhibint per poder sobreviure. Massa pes normatiu. El currículum escolar pesa més que ‘1 kilo de culture général’ (Braunstein i Pépin, PDF, France). Les normatives de seguretat per sortir de l’escola suposen que els docents no tenen seny ni prudència i no es poden decidir en fresc, segons el ritme de l’activitat del curs (Les sortides d’estudi s’han congelat al juliol i es van descongelant quan toca). La formació dels docents queda ofegada per instruccions normatives legalistes que ocupen tanta memòria que hom deixa d’estudiar pedagogia o llegir per cultura.

 

   

Frato, sí que sap pedagogia

 

 

Jo diria que El Roto també

 

                                                     

 

 

 

 

 

 

 

 

...per no plorar

 

Deixeu que els mestres siguem mestres! Nosaltres en podem saber.

 

 

Pla d’Educació Digital de Catalunya - Direcció pedagògica de l'escola digital

 

 

Pla d’Educació Digital de Catalunya

 

Ha estat presentat telemàticament el 9 de setembre i segueix disponible a la xarxa. He estat atent els 45 minuts i examino el document digital disponible. Si jo fos mestre i professor en actiu (segueixo en reflexiu), m’hagués anat esborronant. Jo que he viscut la feina de mestre com una activitat creativa i d’entusiasme em sentiria amb un pes excessiu. Vaig iniciar-me en l´ús de la informàtica el 1983, amb 33 anys, i he anat explorant les seves possibilitats informatives i comunicatives i sempre tinc el portàtil i el mòbil disponibles.

 

Començo pel final amb voluntat positiva. El Departament d’Educació posa a disposició infraestructures i portals educatius amb les màximes prestacions i facilitat d’accés. Uns recursos i oportunitats excel·lents per a la millora de l’educació. Els mestres i professors s’han de sentir molt potenciats professionalment per a fer un ensenyament adequat a la nostra societat de la informació amb una visió educativa integral. Se’ls donen els mitjans.

 

El Pla d’Educació Digital està estructural en tres eixos molt clars: alumnes, professors i centres. Molt adequat projectar els objectius de cada àmbit amb un eix diferenciat.

 

 

Algunes precisions per garantir una bona comprensió

 

Es diu: “competència digital entesa com una competència del segle XXI esdevé clau per a una ciutadania que ha de ser crítica i responsable en l’ús que fa de la tecnologia“.  La competència digitat, pròpiament és tan sols una competència instruccional. Els aprenentatges instruccionals s’adquireixen per pràctica i repetició. Així la operatòria aritmètica (fer multiplicacions I divisions), l’ortografia (posar la lletra adequada, posar bé els accents), caligrafia o retolació (fer una lletra clara I funcional), mecanografia (teclejar sense mirar el teclat) s’aprenen per exercitació. Si a la competència li afegim  que ha de  ser crítica i responsable afegim una competència no-instruccional. No depèn de la repetició sinó d’explicacions cada vegada més matisades, del diàleg en la diversitat. És més aviat la competència comunicativa que integra informació, pensament i expressió que s’havia de fer ja sense digitalització  i que encara s’ha de fer més amb digitalització. Així com el llenguatge escrit ha de parir del llenguatge oral per a fer un bon aprenentatge, el digital incorpora l’oral i l’escrit amb la substància base comú: el pensament (racional i emocional).

 

Es diu: “transformació digital del sistema educatiu”. No té més importància, però convé que tothom ho tinguem clar i ens ho recordem.  El digital no pot transformar el sistema educatiu, ni el sistema de salut. Potser sí els sistemes d’informació i de comunicació. El sistema educatiu no es transforma, evoluciona amb ciència pedagògica i nous coneixements de neuropsicologia i instruments (llibres, enregistraments, digital).  Igual que el sistema de salut evoluciona amb ciència mèdica i nous coneixements biològics i farmacològics. No és un assumpte secundari. Si no hi ha un canvi pedagògic, canvi de mentalitat,  i s’incorporen instruments tecnològics potents es port reforçar un ensenyament sense canvi. Pensem en el miratge transitori de la PDI, pantalla digital interactiva. Alguns professors no van fer més que ensenyar des d’una pissarra lluminosa amb un toc de màgica. Si el mestre Freinet (1960)  hagués tingut la PDI haurien fet amb més facilitat el treball de millorar col·lectivament el text lliure d’un alumne. Els instruments tecnològics no canvien l’ensenyament però els hem d’incorporar per ensenyar amb els instruments del nostre temps. Aquest és el principi de l’Escola Moderna de les Tècniques Freinet i del Moviment Cooperatiu de mestres.

 

Es diu: “l’objectiu principal de situar Catalunya com un país capdavanter”. Solament vull constatar l’evidència que no té res a veure amb la millora de l’educació a l’escola. Això correspon a un objectiu empresarial o polític que pugui aportar rendiments futurs.

 

 

Els tres eixos del Pla d’Educació Digital

 

Precisem encara. ¿És educació digital… o bé és digitalització de l’educació? L’educació no ha de ser sols digital, sinó integral i avui ha d’incorporar la instrucció digital. La digitalització de l’educació és una part de la digitalització de la societat i comporta ensenyar amb diferents instruments, ajustar els models didàctics expositius i d’activitat dels alumnes, modificar els sistemes d’informació i comunicació de l’equip docent,  també amb les famílies, organitzar sistèmicament els recursos digitals, els enllaços, les fonts d’informació i dipòsits de memòries.

 

Els tres eixos  són molt clars però la producció a gran escala es fa fora de l’escola i es subministra als docents. Documents i línies d’actuació diversos que s’han d’examinar i exercitar; semblen molts deures.  Càpsules formatives certificables: CUDIs, MacroCUDIs, NanoCUDIs, Cursos i Píndoles pot estar molt bé però també pot causar indigestió I qui sap si intoxicació. Pla Estratègic de Centre i Avaluació de la competència digital, necessari sens dubte. I encara s’anuncien més documents que s’espera tenir aviat.  Alguns mestres i professors s’hi abocaran a fer-ho... però no tots, no la majoria.

 

I per acabar, com si fos el més normal es diu: “Potenciar l’ús pedagògic”. Què? Potenciar l’ús pedagògic?. No estàvem parlant d’educació?... Vegem el Marc de competències de la UNESCO amb el qual es fonamenta el Departament d’Educació. La pedagogia  ocupa un lloc ben central entre l’aprenentatge professional dels docents i la comprensió màxima del paper de les TIC en l’educació.

 

No. Estàvem parlant de tecnologia i confiant que la tecnologia canviarà l’educació quan fem ús pedagògic. ¿Pensem potser que el làser ha  canviat la medicina?... Ha canviat una tècnica però el metge, ha de saber tota l’anatomia, la fisiologia, el sistema cardiovascular, el sistema nerviós... I el cirurgià ha de saber intervenir amb el bisturí encara que el làser li permet una precisió màxima.

 

Marc de competències dels docent es en matèria de TIC elaborat per a la Unesco

 

El canvi el faran els mestres i professors, ajudats de la tecnologia digital

 Hi ha dos canvis necessaris. El primer és el canvi de mentalitat pedagògica. No caure en el reduccionisme ingenu (o interessat) de supoerar l’ensenyament tradicional amb innovació educativa. Si es coneixen i s’entenen els mètodes pedagògics del segle XX en el seu context social, cultural i lingüístic estarem en condicions de fer canvis d’ajusament adequats a les necessitats actuals. Si ho enderroquem tot i volem fer educació nova, encara necessitem saber més pedagogia.  Per construir una casa o edifici hi ha molts operaris (paletes, pintors, electricistes) però es treballa sobre un projecte de construcció fet per un arquitecte. Un projecte educatiu amb consistència pedagògica, amb visió sistèmica no el pot fer tot mestre o professor. Algú amb coneixement pràctic teòric l’ha d’esbossar, compartir amb l’equip docent i assessorar els ajustament necessari del dia a dia.  

 

El segon és amplificar les accions pedagògiques amb la digitalització. Amb cursos i cursets solament avançaran els qui ja estan iniciats i tenen especial interès. Per al conjunt de l’equip docent hem de pensar que s’aprendrà amb el dia a dia al costat dels qui en saben o van al davant. L’equip docent, és un equip de professionals de la didàctica especialment coneixedors d’un àmbit científic però amb ells hi ha d’haver d’altres professionals i en el cas de la digitalització, un informàtic, telecomunicador o enginyer que també pot fer docència però garanteix l’assistència tècnica contínua i ajustada a les necessitats. Tornem  a la medicina. ¿Penseu que el metges detecten les avaries o reparen els aparells tecnològics? ¿Que potser no hi ha enginyers o tècnics superiors a l’hospital?  

 

Per a aquest Pla d’Educació Digital oferir als centres suport extern ocasional: assessors digitals, assessors TIC, referents digital CRP, mentors digitals és molt poca ajuda i serà desaprofitada. Assegurem un tècnic per centre o per cada dos centres petits.
 

L’escola o institut d’avui necessita un docents molt competents, diversament competents. Però en un equip de trenta o seixanta hi ha d’haver els professionals de suport necessari. El tècnic informàtic o teleco, l’artista plàstic o escenògraf, el músic o dinamitzador musical, l’esportista coneixedor de medicina esportiva, el poeta o màgic de les paraules... I amb aquests especialistes, tots els docents conduiran activitats diverses amb coneixement i creativitat. I aquests especialistes també actuaran com a docents, ocasió de modelatge per als companys. Formació continuada en l’exercici, i estudiant alguns documents quan calgui. 

 

Magnífica inversió econòmica prevista en equips tecnològics pel Departament d’Educació.  Però comprar portàtils per a tots els docents i ignorar el portàtil privat que que ja usen habitualment els docents és costós i complicar la vida als docents més actius. Millor diversificar: a) Seria assignar un complement econòmic de “renting” per als qui ja tenen bon equip usual i línia de dades personal i gaudir de descomptes quan renovessin equips. b) Establir conveni amb diversos comercials que venguin equips nous directament als professors amb càrrec al Departament d’Educació previ visat de conformitat. c) Assignar ordinador d’empresa (a retornar) als qui no volen fer us dels seus equips. 

 

Les màquines i equips a assignar als alumnes s’han de posar a disposició de la direcció del centre per tal que es faci distribució segons necessitats. La inspecció pot supervisar aquesta gestió. Serà molt més eficaç (executiu) i eficient (econòmic) que compres generalitzades que es dilaten en el temps i  tenen costos addicionals en el procés. 

 

El Departament d’Educació ha fet la seva part gestionant infraestructures i creació conjunta de materials per a la formació. Ara, escoles i instituts han de reformular el seu projecte educatiu amb el digital liderats per una potent direcció pedagògica.  Si en alguns centres no hi ha professionals que puguin liderar-ho, la supervisió educativa de la inspecció ha de fer proposta de nous fitxatges. Una empresa d’educació no pot funcionar sense direcció del procés.

10 de setembre de 2020

 

Martí Teixidó

Mestre d’Escola Activa, pedagog dr.

Supervisor professional de l’educació

Professor universitari de pedagogia i política de l’educació

L’educació en temps d’incertesa. Acte d'inici. Curs 2020-2021

Pla d’’escolarització protegida 9 

3 de setembre de 2020

 

L’educació en temps d’incertesa

 

El Departament d’Educació ha encarregat la conferència d’inici del curs a Francesco Tonucci (FraTo) científic, didacta i pedagog.  Un encert, un gran encert. Ens convé aquesta orientació que ha donat. Deixem-nos de l’obsessió pel currículum, mirem i coneguem bé els alumnes, infants i joves. El mestre/a entra a la classe amb la incertesa atès que ha de comptar amb el què senten i viuen els alumnes.

 

Els drets dels infants reconeguts en la Convenció de 1989

Article 28
1. Els estats membres reconeixen el dret de l'infant a l'educació, i amb l'objectiu d'aconseguir aquest dret progressivament i basant-se en la igualtat d'oportunitats, especialment han de:
a) Implantar l'ensenyament primari obligatori i gratuït per a tothom;
b) Fomentar el desenvolupament de formes diferents de l'ensenyament secundari, inclòs l'ensenyament general i el professional, i posar-lo a l'abast de tots els infants prenent les mesures pertinents, com ara implantat l'ensenyament gratuït i oferint ajut econòmic en cas de necessitat;
c) Mitjançant qualsevol mitjà adequat, fer que l'ensenyament superior sigui accessible a tothom, segons la capacitat de cadascú.
d) Posar a l'abast de tots els infants informació i orientació sobre les qüestions referents a l'educació i professionals. e) Prendre mesures per a encoratjar l'assistència regular a l'escola i reduir les taxes d'abandonament escolar.
2. Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per assegurar que la disciplina escolar sigui administrada de manera compatible amb la dignitat humana de l'infant i de conformitat amb aquesta Convenció
3. Els Estats membres han de fomentar i encoratjar la cooperació internacional pel que fa a l'educació, especialment amb l'objectiu de contribuir a eliminar la ignorància i l'analfabetisme del món, i facilitar l'accés als coneixements científics i tècnics i als mètodes d'ensenyament moderns. En aquest aspecte, s'ha de tenir en compte especialment les necessitats dels països en desenvolupament.

Article 29
1. Els Estats membres convenen que l'educació de l'infant ha d'anar adreçada a:
a) Desenvolupar tant com es pugui la personalitat, el talent i la capacitat mental i física de l'infant;
b) Infondre en l'infant el respecte envers els drets humans i les llibertats fonamentals i els principis consagrats en la Carta de les Nacions Unides;
c) Infondre en l'infant el respecte envers els seus pares, la seva pròpia identitat cultural, llengua i valors, i envers els valors nacionals del país on viu, del país d'on podria procedir i envers les civilitzacions diferents de la seva;
d) Preparar l'infant a una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat entre els sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d'origen indígena;
e) Infondre en l'infant el respecte a l'entorn natural.
2. Cap punt d'aquest article o de l'article 28 ha de ser interpretat de manera que restringeixi la llibertat dels individus i de les entitats per establir i dirigir institucions d'ensenyament, sempre que siguin respectats els principis del paràgraf 1 d'aquest article, i que l'educació donada en aquestes institucions s'ajusti a les normes mínimes de l'Estat.

Abandonem la tensió de recuperar el temps perdut en el confinament per la pandèmia. Apleguem, conjuntem a classe tot el que els infants i joves en aquest temps han guanyat: responsabilitat de la vida, valor de la relació amb els avis, emoció de viure amb companys i fer amics a l’escola. Consolidem aquesta experiència amb les responsabilitats personals que els alumnes han adquirit

 Anar a l’escola no ha de ser tancar-se a l’escola. Moltes activitats de bon aprenentatge poden fer-se fora, a la ciutat, a la plaça, al bosc o parc. És la ciutat educativa que podem fer educadora. La iniciativa del mestre és la clau, la creativitat que activa l’interès dels infants. En canvi de llocs d’aprenentatge és molt interessant, el mestre dona la continuïtat i cada alumne troba la seva oportunitat (el seu joguet).

 

L’activitat física oxigena el cervell i corregeix la hiperactivitat. L’infant ha d’haver fet activitat física per afavorir l’atenció mental. Millor anar caminant a l’escola

 

Grups de diferents edats. No és una pobresa de l’escola rural sinó la riquesa d’aprendre en grups més harmònics. La diversitat d’estats afavoreix l’aprenenattge de petits i grans. L’homogeneïtat és més problemàtica, a vegades comparativa, competitiva.  Agrupacions d’edats diverses, consecutives a qualsevol escola: aprendran dels grans, es resposabilirzaran amb els petits.

 

Els infants protagonistes. Participant aprenen i es fan resposables. Exerciten la democràcia i s’escullen representants per sorteig rotatiu. Cal reunir-los un cop per setmana. (És la república escolar que va promoure Decroly).

 

No faig un relat fidel de la conferència de Tonucci. Coincideixo totalment amb ell. De fet, ell forma part de la meva formació des de l’ Estage d’escola Moderna – Freinet de 1971 a Oviedo on érem mestres catalans, espanyols, francesos, portuguesos i italians.

 

Tonucci ha iniciat l’exposició deixant a banda el currículum escolar. Deixar-lo a banda vol dir que no ens hi hem d’obsessionar però els docents el tenim present com a guia corresponent a l’edat dels alumnes i com a guia del què necessiten tots els infants i joves per a ser ciutadans lliures i responsables d’aquest país. No hi ha contradicció. Els objectius del currículum els valorarem com a dades resultants però on els docents fem la feina és  en el procés educatiu que comporta conèixer i fer activitat amb els alumnes i observar i avaluar de manera contínua prenent les decisions didàctiques i organitzatives adequades amb l’equip de mestres o professors.

 

El Departament d’Educació ens ha obert el curs a la reflexió i decisió pedagògica i així podem alliberar-nos de tant de neguit. La incertesa com a estímul la tenim en pedagogia. La medicina ens ha aportat prou coneixement i mesures de protecció per moure’ns amb seguretat i per evitar la malaltia greu. Entrar a l’escola o institut amb confiança i seguretat és un recurs clau per superar les dificultats que puguin presentar-se. Ara és l’hora dels mestres i professors. La societat ho veurà.

 

 

Martí Teixidó

Mestre d’Escola Activa, pedagog dr.

Supervisor professional de l’educació

Professor universitari de pedagogia i política de l’educació

 

 

 

Represa de l’escolarització protegida

 

 

Pla d’’escolarització protegida 8

Represa de l’escolarització protegida

 

L’educació no és per canviar-ho tot. Hem d’articular tradició (que té valor de construcció social) i innovació (necessària per a la societat actual). L’educació ha d’articular bé l’adaptació social amb el desenvolupament personal. En una societat democràtica i pluralista encarem la tensió dinàmica entre social comú i personal lliure sense rigideses.

 

Volem que tots els infants i joves tornin a l’educació escolaritzada perquè és la garantia que tots tinguin accés al coneixement i les competències bàsiques i també perquè és la forma de socialització bàsica en la nostra societat. Sense uniformismes, una base comú sobre la qual cada alumne desenvolupi les seves aptituds diferenciades i els seus interessos emergents. La institució escolar d’avui, sobre la base comú,  ha de fer propostes diversificades, opcionals per suscitar interessos personals que alhora seran motivació per a d’altres alumnes.

 

I actualment, en situació de pandèmia i protecció de la salut de tots hem de fer escola responent a les necessitats i possibilitats, amb imaginació i sense obsessionar-nos per reproduir el model habitual que d’altra banda no era prou gratificant ni eficaç per a tots els alumnes.

 

Les mesures bàsiques de protecció i evitació de la COVID-19 les aporta l’autoritat científica de salut de forma general per a tots els ciutadans, institucions i empreses. Educació i salut acorden normes per a les escoles, col·legis i instituts. https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/ciutadania/salut-escola/ L’autoritat política d’educació marca unes condicions generals d’escolarització i preveu el proveïment de recursos humans i materials necessaris. Les direccions escolars i els docents les han d’aplicar amb autoritat pròpia, amb criteri, ajustades a les necessitats i circumstàncies. La finalitat no és contradictòria: garantir la salut amb aïllament, garantir l’educació amb socialització i progressar en aprenentatges. S’ha d’aconseguir segons els referents de cada situació: escola, espais, grup social, horaris, alumnes segons edats, docents amb salut protegida, mascaretes i controls de salut. Articular-ho tot demana finor i qualsevol aplicació sigui uniforme o sigui particular és un risc en determinades situacions.

 

Convé afinar molt amb actuació progressiva; malament si hem de fer passes enrere o interrompre l’escolarització d’escoles o de grups llevat que corresponguin a confinament total d’una població. Justament l’escola pot ser un entorn de protecció més segura.

 

Inicialment comencem per  garantir una sessió diària d’escolarització d’unes quatre hores, sense patits i sense fragmentacions.

 PLAN DE ESCOLARIZACIÓN PROTEGIDA en evitación de contagios 1 de 15 de maig

Sessió contínua ben conduïda i temporitzada per donar-li dinamisme pedagògic. Això també permet descongestionar els centres de molt alumnat o ajustats d’espais. Permet facilitar compatibilitat laboral de les famílies si es fan torns de matí (9-13h) i tarda (15-19h) donant-los opció. Així mateix es poden escalar les entrades i sortides a intervals de cinc o deu minuts segons la disponibilitat d’accessos a l’interior (8:50, 8:55, 9:00, 9:05, 9:10 i fer-ho correspondre a les sortides).

 

El professor o mestre coneix les famílies, regula els temps, decideix quan poden treure’s la mascareta, es facilita l’anada al lavabo, es permet fer un tastet o beure sense embrutar els materials. Alguns professor*s poden trobar espais alternatius propers adequats (ateneu, parròquia, museu, biblioteca) i la direcció pot autoritzar-los, prèvia comunicació a les famílies, considerant idoneïtat de l’espai, estabilitat del grup, seguretat del professor*.

 

Els grups són d’entrada semigrups-classe/nivell. Podrien ser alumnes de nivells consecutius, particularment si es poden agrupar germans. El professor pot centrar alguns temes de manera conjunta apuntant derivacions segons nivell i encaminant treball personal que es farà en les dues hores a casa. Deixem l’assumpte de l’especialitat docent a secundària obligatòria o a primària. Tot docent està format en el rigor d’una disciplina o camp científic però té coneixement bàsic ampli de tota la cultura. Les connexions epistemològiques afermen el coneixement i el docent ha de presentar-les sempre, encara que actuï d’especialista. Evidentment, un docent honest pot tenir mancança en un àmbit i comptarà amb l’especialista perquè l’ajudi, potser en algun cas actuï (idioma, música, pràctica d’educació física)  en alguns dels seus continguts. Ara hem de deixar de banda les matèries optatives i mirar d’orientar  activitats opcionals. Més endavant podem compensar-ho.

 

Durant les quatre hores s’incrementa l’activitat col·loquial. Exposició docent molt limitada i aprenentatge cooperatiu entre els alumnes. Una ocasió per millorar molt l’expressió oral, la comunicació, l’exposició, l’oratòria i la retòrica. El mestre o professor és el primer que ha d’autoorientar-se i esdevenir model i regulador dels alumnes. Recuperem l’ensenyament  dialogat socràtic, comptem amb llibres per a l’ensenyament tecnificat de Comenius i vivim a l’Aldea Global de comunicació anunciada per McLuhan. La telemàtica ho integra tot i ho posa a l’abast amb dispositiu i de línia d’accés que avui ja ha de ser universal. Però en l’etapa educativa tot retorna a la comunicació presencial de docents (que mostren) i alumnes (alimentats de coneixements) que aprenen junts.

 

En les dues hores d’aprenentatge a casa es potencia l’exercitació personal, la planificació d’activitats i regulació del temps. Habituarem als alumnes a anotar els temps dedicats a cada activitat anticipant-los la previsió de temps que nosaltres hem fet. També podrien anotar si ho han fet al matí d’hora, a la tarda, al vespre... Tot això forma part de l’avaluació procés continu que comença amb l’autoavaluació. Ara tenim l’ocasió de generalitzar les WebQuest que fa quinze anys els professors realment innovadors van explorar. Amb tot això es fomenta l’autoregulació, l’autonomia de treball i amb encerts consecutius es dispara la motivació de l’alumne. Cal explorar els vells sistemes pedagògics que no s’han generalitzat: Pla Dalton, Sistema Winetka i Pla de màxim i mínim, Avui amb suport telemàtic són de fàcil desenvolupament.

 

Davant del repte actual moltes veus han dit que cal centrar-se en l’essencial del currículum. Això és retornar a la pedagogia tradicional: aprenentatge per recepció i record. Més aviat cal presentar casos ben desenvolupats amb observació, inducció, associació i estructuració que serveixin de model metodològic. Els alumnes desenvoluparan d’altres casos, diversos que poden ser presentats a classe o explicats a companys. L’aprenentatge més bàsic és la disciplina de pensament avui exponencialment potenciada amb  l’accés d’informació a internet. La competència personal és saber cercar (arbre de coneixement), saber contrastar (certesa) i saber integrar diverses fonts (interdisciplinarietat)  de manera coherent.

 

L’Administració educativa aplica la despesa a increment de docents, a despeses de neteja i desinfecció i a proveïment d’equips telemàtics per a alumnes i rescabalament de les despeses dels docents que posen recursos propis per al suport no presencial.

 

No cal parlar d’obligatorietat d’assistència. Le famílies  ja saben que és necessària però cal comprendre la inseguretat inicial que generalment correspon a aquelles que tenen recursos propis. Cal recordar que quan es va proclamar la universalitat de l’ensenyament per  a tots se’n va derivar l’obligatorietat dels poders públics, no dels ciutadans. Per a infants menors de sis anys seria millor potenciar l’autoorganització de les famílies atenent grups de quatre o cinc infants en un domicili. Estar a l’escola sense contacte sensorial i de proximitat esdevé una constricció excessiva i de molt mal gestionar pels docents.

 

Avui l’escola o institut té una ocasió, d’altra banda inevitable, per contribuir a l’educació per a la salut que necessita tot ciutadà. Amb adolescents especialment, un bon tractament dels assumptes de salut ha de tenir rèplica en les converses, en la comunicació familiar.  L’aliança família i escola afavoreix les condicions d’aprenentatge, més si troben coincidència i reforç en els mitjans de comunicació.

 

 

Martí Teixidó

Mestre d’Escola Activa, pedagog dr.

Supervisor professional de l’educació

Professor universitari de pedagogia i política de l’educació