diumenge, 11 de setembre de 2016

Política ComunicActiva. Comunicats anteriors importats

 

Política d’Educació ComunicActiva ( anteriors importats )

 

Ja n’hi ha prou de cançó enfadosa de la CUP, meitat fills de bona nissaga econòmica que es distreuen, meitat fills de treballadors que no han progressat per estudi i cultura.

Publicat el 4 de juny de 2016 per martiteixido2

Si el 37-S, 10 dies després del 27-S, ja estàvem encallats… ara ens estem podrint. Què esperem? Anar reculant encara més? Per una colleta que no s’ha hagut de guanyar el sou i juga amb el país? Oblidem-los. No en parlem més. No cal que en parlin ni diaris ni ràdio ni . Ja està tot dit.

No podem tornar a anar a noves eleccions. No hi ha elecció. Junts pel Sí no pot avançar més, però no s’ha de suïcidar.  Cal pactar amb qui es pugui i vulgui per fer govern. Efectivament caldrà ajustar, disminuir el programa, renunciar a aspiracions que no podem assolir ara.

Govern conjunt o acords puntuals. Poliètica i servei als ciutadans.

Amb qui?… Doncs amb PSC o amb CSQP. És així. No avançarem però no estarem encallats. Anirem a pas de cargol però els ciutadans més desprotegits necessiten govern. Les senyeres i estelades es substitueixen fàcilment. Els país, Catalunya, són les persones i que puguem parlar en català,  que ja no es pot. Hem volgut tants ingressos per turisme que solament es parla espanyol latino i mal anglès per fer calaix d’euros (mentre aguanti l’euro).

Hi ha persones que passen necessitat i això no té espera, no es pot esperar que els parlamentaris ho resolguin. Ja és lamentable que a més de pagar els impostos més alts d’España haguem de respondre amb ètica personal al que no atén la política i ho fem.

Això també és Barcelona. Quina Barcelona! Quina vergonya!

Ja no es pot parlar català al restaurants, a la Rambla, a la Barcelona internacional. Quasi ningú t’atén en català i et diuen que no parlen en català i no senten que tinguin cap deure de parlar-lo. No cedim i si no podem parlar en català, marxem.

L’única alternativa. No s’ha complert el pacte? Tornem al punt de partida.

Artur Mas ha de fer el pas al costat en sentit invers. Recuperem la posició inicial. Mas president de Catalunya doncs ha demostrat més talla política que ningú, per competència àmplia i per actitud respectuosa. Govern de Just pel Sí amb Mas, Junqueres, Puigdemont i PSC o CSQP fins a completar la legislatura la tardor de 2019. O amb tots dos CSQP i PSC i ignorem el malson de la CUP.

Resultat d'imatges de Domènch i IcetaResultat d'imatges de Domènch i Iceta

Ja veurem què passarà a España; poc de nou. Que no ens agafi a Catalunya amb els pantalons abaixats. Vestits, potser no com voldríem i fent la feina.

baixarseelspantalons

No ens amaguem esperant el 26-J. No hi ha excusa. Nou govern amb pressupostos aprovats d’immediat. Martí Teixidó

Publicat dins de General | Envia un comentari

Potser aniré a no-votar el 26-J. A no-votar la deslegitimació de la causa de Catalunya.

No puc entendre aquest comportament social. Efectivament, no és el meu. En parlar-ne sembla que em donen al raó però el fet social, allò que es dóna per descomptat, que es fa perquè tothom (mai és tothom) ho fa, és que no passa res, que una vegada més ens convoquen a eleccions.

La jugada de la majoria política més que conservadora d’España ha estat estratègica. Eleccions 26-J, així, un bon nombre de catalans i de pancatalans que celebren Sant Joan i la Nit dels focs de la Mediterrània el 23 i 24 seguiran de festa i llarg pot el 25 i 26 i així, un bon nombre de catalanistes pot deixar de votar.

La deriva de la minoria política més esguerradora de Catalunya s’ha vist afavorida doncs passa de tot perquè ja té prou feina a bloquejar la transició catalana que considera insuficient.

I els qui no van assolir majoria a les eleccions del 20-D ara esperen una segona oportunitat, sempre amb l’aspiració de tenir majoria absoluta per governar amb els propis o tenir una minoria que pugui collar la majoria i ocupar uns quants ministeris.

He treballat com a mestre des de 1968 per a educar els joves ciutadans amb, instrucció, formació i cultura, perquè pensessin amb criteri propi. Des del 1974 educava adolescents als qui anunciava que lluitàvem per al democràcia i perquè ells poguessin votar amb criteri, i així va ser el 1979. Des del 1992 amb estudiants universitaris he defensat que havien de votar, lliurement, encara que votessin en blanc o amb un vot de protesta que seria nul,  i en vaig convèncer molts.

I ara, jo, ciutadà polític que no puc ser ni de dretes i d’esquerres perquè això és simplement posicional (i a vegades interessat), que vull un país amb més seny, amb més justícia i amb llibertat per donar sentit a la vida i no sols per comprar o anar a un concert… veig una oferta partídica raquítica, curta de mires. Llencem a perdre tot el que hem avançat per poder parlar català i per fer una país més just per a tots. I es que si es tracta de fer un país més ric, més competitiu, per col·locar els nostres i controlar les nostres empreses… no té res a veure amb mi.

Des de 2010 per l’atac a Catalunya i  des de 2012 amb el president Mas al davant hem fet molt bona marxa fins el 2015. Ens hem dividit i ho hem encallat tot. Fem riure els enemics de Catalunya. Fem plorar els homes i dones més generosos de Catalunya. Ja n’hem perdut uns quants perquè els hem apartat o perquè s’han apartat quan hem entrat en via erràtica.

Ja penso que no havíem d’anar, o en tot cas, no anar separats a les eleccions de 20-D. Mas va tenir una intuïció clara el 25-N de 2013: llista única conjunta sense sigles de partit. I ara en eleccions a España, encara més separats, a perdre més “restos” que per llei de Hont es reparteixen els majoritaris.

Si no convertim aquesta farsa d’eleccions convocades en un referèndum per la causa de Catalunya… No vàrem aconseguir la República amb uns eleccions municipals? No les vàrem canviar d’orientació?

ó?

Si la majoria legitima una altra opció… és l’opció democràtica (la legalitat és una derivada de la legitimitat; la legitimitat està per sobre i es el fonament de la democràcia. (El franquisme era ben legal però per legitimitat violenta de les armes i control policial de dictadura).

… què anem a votar? Anem a votar la nostra deslegitimació.

i no puc deixar d’anar a votar, hauré d’anar a no-votar. Anar… fer el gest i no introduir la papereta. Tampoc m’han de comptar entre els que s’abstenen per mandra o perquè han anat a la platja. No, en blanc no, que semblaria beneit dient jo no sé què dir i m’està bé el que digui l majoria.

O votem CATALUNYA (papereta de vot nul però de referèndum efectiu).

O anem a no-votar

Què diuen les institucions unitàries, OC, ANC, AB i totes les del Pacte pel dret a decidir? MTP